Sagrada Familia 2010

La setmana passada vaig anar a fer un vol per la Sagrada Famila... aprofitant que en el més de Febrer les cues són una mica més curtes i tot s'ha de dir ... anant-hi en hores laborals, amb persones que s'atenen al servei on treballo jo, que si no, segurament a la sagrada familia no hi nairia pas... no se m'hi ha perdut rés... ;-) doncs vaig aprofitar per fer unes fotos de com van les obres i he pogut contrastar que la cosa avança... lentament però avança... :-) si contrasteu les fotos amb les que vaig fer en un post de crec que és Novembre del 2008 podreu veure l'evolució ... :-)

Com podeu veure últimament no poso gaires post esportius i és per que vaig fent cosetes però no he fet fotos... :-( i a més estic una mica fotut... tinc una sobrecàrrega al Piramidal i tota la zona del gluti esquerre... vaja que em fot mal el cul... i no puc correr... una putada a quinze dies vista de la Marató de Barcelona... de moment he descartat baixar de 3:30 i depén de com evolucioni la cosa aquesta setmana ja veurem si la corro o no... avui per començar no he anat a correr la Mitja de Gava per aquestes molesties... Ja ho diuen, lo fotut de correr una marató no és la cursa en si, si no la preparació... bé, que hi farem... intentar recuperar-me per arribar més o menys bé a L'Ironcat...

Colon

Dijous pel matí vaig anar a fer una visita al monument de Colon... de fet sempre que hi havia passat ho havia fet caminant i mirant-lo des de fora, però aquest dijous vaig pujar fins al mirador i l'experiència ha valgut la pena... al arribar a dalt com que feia un dia de vent i molt clar he pogut veure la ciutat des d'aquest nou punt de vista, he fet algunes fotos que espero que us agradin.. . :-)

Colon va ser un personatge que va emprendre un cami cap a lo desconegut, com el camí que he començat jo... :-) espero que jo també aconssegueixi arribar a bon port com va fer ell... :-)

Aquest any em noto millor nedant, estic fent temps que feia anys que ni m'hi acostava, els entrenos són divertits i durs.

Corrents segueixo amb els meus dolors... i amb uns temps no gaire bons, però estic fent molts kms que soposo que el dia de l'Ironcat m'aniran molt bé.

I la bici amb el fred que esta fent quasi no l'he agafat, però faré cas a les indicacions del Joan, el nostre entrenador i la començaré a agafar més habitualment després de la Marató.

Aquest matí he corregut 32 kms a la carretera de les aigues i tot i que en algun moment ha nevat he aconsseguit fer un temps acceptable i el més important, les sensacions han estat bones, segueixo amb molesties però tot i això puc entrenar.

Us deixo algunes de les fotos que vaig fer dijous... :-)

Repte 2010...

M'acabo d'inscriure... uffff quins nervis que m'han entrat de cop, ja em va passar el dia que vaig reservar l'Hotel... i ara més... :-)

M'acabo d'inscriure a L'Ironcat 2010... 3,8 nedant, 180 de bici i 42 kms corrents... els números espanten... a mi si... :-)

Ja feia anys que volia fer el meu primer Ironman i si tot va bé aquest serà el bo. M'ho vaig començar a plantejar al 2005, però em vaig trencar el tendó d'aquiles i no va poder ser el 2006... en el 2007 estava tornant a la competició i no estava preparat, el 2008 tampoc ho vaig veure clar... l'any passat vaig estar molt de temps sense poder correr amb molesties a un peu i tampoc va poder ser...

Però aquest any si, aquest haig d'acabar el meu primer Ironman.

No vull pensar en temps, per que quasi sempre que ho faig miro massa el rellotge... vull pensar en una cosa que m'acava de dir el amic Alberto Gómez.... pensa que vas a gaudir i patir d'un dia d'esport i crec que és una bona manera d'encarar aquesta competició.

Vaig parlar amb el Joan, el nostre entrenador i em va dir que fins després de la marató deixi una mica aparcada la bici, que em dediqui sobretot a correr i nedar, la bici la matxacaré el Març i l'Abril, amb estage a Menorca d'una setmana inclosa... :-)

Bé, amic i amigues que seguiu el bloc vaig a per el repte d'aquest any, compto amb el vostre suport... :-) gràcies.

Òscar

Mitja de Granollers

Aquesta vegada no vem fer fotos de curt... només aquesta que van fer el Frank i la Montse... :-)

Diumenge passat vaig anar a Granollers a correr la mitja marató d'aquesta població Catalana.

En principi el meu objectiu era estar pels voltants de l'hora i trenta cinc minuts, pensava que era un objectiu assolible ja que mica en mica amb els entrenos em vaig trobant millor i com que a Sitges havia corregut en 1:39 creia tenir a l'abast baixar una mica d'aquest temps.

Però no vaig tenir en compte la canya que m'estic fotent i no vaig pensar en els 89kms que hauria fet després d'acabar la mitja en la setmana... de fet mai havia corregut tants kms en 7 dies... i evidentment vaig pagar la meva gosadia...

Arribo a Granollers i em trobo amb el Ramón i el Roger prenem un café, ens canviem, anem a escalfar i cap a la sortida, aquest any estava força endevant... sortim amb el Roger amb la intenció d'anar a 4:30 fins la Garriga i tornar una mica més ràpid... km1 el clavem, km2, 10 segons per sobre... km 3, 20 segons per sobre... aquí ja veig com el Roger va marxant... km 4.... PUM... foto un PET impressionant... les cames no responen, el cos no vol seguir, el cap em comença a taladrar missatges negatius... tota l'estona em passa gent i més gent... no aconssegueixo anar per sota de 5 ni un km... 5, 5:10, 5:20... estic destroçat... la ment diu que pari i jo no vull, començo a menjar-me l'olla pensant que potser tinc algun problema orgànic, del cor, dels pulmons... aquest és el segon pet important com el dia de Vilanova... ufff que passa? amb aquestes sensacions com vull anar a fer un Ironman?? no m'inscriuré a L'Ironcat... arribo a la pujadeta de la Garriga baixo encara més el ritme, agafo aire, em prenc un gel i dono la volta... cap a Granollers un altre cop... la cursa és espectacular, hi ha molta gent animant i corrent, de les que hi ha a Catalunya per mi és de les més espectaculars.

Quan arribo al km 15 sembla que em recupero una mica, em fa mal la panxa però em trobo millor, les cames sembla que responen un altre cop... començo a estirar les pases, torno a agafar ritmes més acceptables, corro en 4:50, 4:40, 4:35... ostres sembla que això està millor... és la part del circuit que fa baixada... :-) recupero el somriure, xoco les mans dels nens, arribo a meta amb un no tant desastros 1:45... bé, ho he mig arreglat... uff que exigent que sóc amb mi... que hi farem...

Quan acavem anem a fer el tipic caldo, el té i una veguda, comentem la jugada amb el Ramon, el Roger, el Frank, la Montse amb qui em quedo a fer un Frankfurt, avui pago jo... el proper dia li toca al Frank... :-)

A veure si a Gava va millor la cosa... :-)

Dolors...que no el nóm...

Dolors... si amics/gues, per que la gent que fem esport sempre tenim dolors, dolors musculars, dolors articulars, dolors ossis, dolors ... diuen que el dolor és Psicològic... que podem aillar el dolor de la nostre ment... però sempre tenim dolors... avui en puc contar varios... al gluti esquerre, al soli dret, a tots dos costats de l'espatlla, a la part de l'empeine del peu esquerre, al Psoas... dolors... mecagum tot, és per l'edat? és Psicològic? ...Quan tenia 20 anys fèia esport, entrenava a basquet de 19 a 23 hores, juvenil, junior, senior i abans a l'institut havia jugat a futbol i o a Basquet fent campanes a dojo i no em fèia mal rés, bé, si de tant en tant torçava un turmell, però muscularment no em fèia mal rés... dolors... tanta canya em foto? és sa fer esport? tindria dolors si no fés esport?...mmmm ... dolors... arregla plantilles, compart bambes amb amortiguació, fes estiraments... amb 20 anys portava les bambes que teniem tots, les adides TOP TEN, sense amortiguació, sense càmara d'aire ni gel, ni hosties, em canviava i sortia a jugar a basquet sense fer estiraments, corria tot el dia... ara... dolors... llavors... cap dolor... tant he maltractat el meu cos? tant poc m'he cuidat?... avui toca correr 50 minuts... i sabeu que? tinc por... de que? ... exacte... dels dolors... vaig a al fisio em fot un mal de la hostia i sembla que els dolors afluixen, desapareixen i als dos, tres dies... tornen... els dolors... joder... mecagum els putos dolors!!!

Crec que vaig començar a ser conscient dels putos dolors cap als 25, 26 anys... recordo que llavors van començar a aparèixer i quan em sentia bé i marxaven tots els dolors em sentia fort, àgil, flexible... però aquest sentiment durava poc, per que al sentir-me així forçava més la màquina i per algun lloc petava i tornaven ... els dolors... aquest any vaig tenir per alguns dies aquesta sensació de estar,sentir-me fort, àgil... però ha durat poc... ara em sento fràgil, adolorit, lent, encarcarat... per que han tornat els dolors.... físic? psicològic?muscular? l'edat? articular? tot? ... dolors... els odio, però he d'aprendre a conviure amb ells... :-)

Preparant la Marató de BCN

Hola avui tinc la sensació de estar començant a patir en els entrenaments per la Marató, ja que estic corrents, 50-60 kms a la setmana, cosa que crec que mai havia fet i no veieu com cansa això de correr tants kilòmetres i cada dia hi ha un muscle o un tendó del meu cos que em fa mal, però estic content per que estic complint amb els entrenos que ens marca el Joan, el nostre entrenador. Avui després de que ahir fessim un entreno de Fartlecks al començar a correr he tingut la sensació que el meu cos grinyolava i em feia mal tot al final he aconsseguit acabar corrents 45 minuts.

M'agradaria poder anar més ràpid però tot no pot ser... :-) a la Marató intentaré mantenir el temps que vaig fer a Florència o fins i tot anar una miqueta més ràpid... :-) amb un 3:25 3:20 estaria super content, però serà dificil assolir-ho... ja veurem, encara queden 5 setmanes d'entrenaments... :-)

Cami del carrilet

Avui tenia el dia lliure, bé, de fet la qüestió és que a l'empresa on treballo no em paguen les hores extres i he de recuperar les hores fent festa o del contrari les perdo... i ahir i avui he recuperat unes hores que tenia pendents de l'any passat...

I avui he decidit anar a fer un tram del cami del carrilet que va des de Girona a Olot. Concretament he anat fins Bascanó i he arribat fins a un poblet que es diu Planes d'Hostoles.

El recorregut és molt xulo, per anar mica en mica va pujant, i amb el terra mullat encara costava una mica més, durant tot el camí vas en mig del bosc, excepte algun tram que passa pel costat de la carretera, la bicicleta de muntanya va molt bé i cada cop m'agrada més, a veure si em vaig decidint a fer coses més arriscades... :-) Quan he donat la volta la cosa ha anat millor ja que la baixada sempre és menys cansada i divertida... no? :-) al arribar he deixat la bici i he aprofitat per fer les compres a un super a Bascanó i llavors he tornat a Barcelona.

Ala primavera m'agradaria tornar a fer el trajecte sencer... :-)

A la nit tocava entreno de natació i pensava que no l'acabaria, però al tirar-me a l'aigua m'he motivat i he aconsseguit fer tot l'entreno i amb bones sensacions... :-)

Demà toca tirada llarga de cursa a peu... 26 kms... ui, ui,ui... que la cosa es comença a complicar... ;-)

Eeeiii que si ho vaig assolir... :-)

Aquesta tarda m'ha arribat un mail d'un company de l'equip en el que l'organització de la mitja de Sitges reconeixen un error en el marcatge de la mitaj de Diumenge passat en qussi 300 metres i han ajustat els temps aquesta distància amb lo que si vaig aconsseguir baixar de 1h:40 minuts... :-)

Aquest és el text de l'organització...

Aviso importante !!!

Debido a un error en el marcaje de una calle del recorrido entre el km 1 y el km 2, se ha constatado que en el circuito de la Media Maratón de Sitges existieron 295 metros más de los previstos, con un porcentaje que ha significado un 1,4% de aumento en el recorrido que efectuaron los participantes.

La organización pide disculpas por dicha deficiencia y se procederá a una compensación de tiempos para los participantes ,que se publicará en los resultados.

Amb lo que segons la web de Sitges el meu temps és de 1h 39minuts 20 segons... estic content no tant per el temps si no per la progressió que estic fent... :-) mica en mica s'omple la pica... :-)

Mitja de Sitges 2010

Avui he anat a correr la mitja Marató de Sitges, per mi una de les més boniques de les que es disputen al nostre pais, aquest any he trobat el recorregut igual o més xulo que abans però una mica més exigent, ja que en els kms 14,15 hi ha un parell de pujadetes que costen una mica...

Aquest matí ens hem trobat a la ciutat judicial uns quants dels companys de l'equip i hem sortit cap a Sitges, al meu cotxe catxondeo i risas amb l'Àlex i el Manel.

La veritat és que feia un fred important, però al solet... s'estava molt bé... llàstima que hi havia bastants trams sense aquesta companyia... :-(

Arrivem a Sitges i veiem que hi ha un cacao important per recollir el dorsal, com podem ens fotem a la cua i el recollim, aquí ja anem veient als companys i amics, Fran,Montse, Anna, Goedele, Joan, Justin, Albert, Sussana, Marta, Blanca, Jordi... bé, un munt de coneguts i conegudes, bon rotllo abans de començar.

Ens preparem i anem cap a la sortida, PAM!! a l'ataquerrr... :-)

Surto bé, animat, el primer tram al costat del mar m'encanta, vaig mirant al mar i sentint la suau carícia del sol, m'encanta... arrivem al Hotel terramar... mmmm em venen bons records d'un dia molt especial... veig que estic fent els kms en 4:40 ja em va bé, avui no vinc a fer una super marca, vinc a gaudir de la cursa... m'enadono que podria apretar més però tinc el record del pet de Vilanova molt present i no vull fer el burro, vaig regulant, agafant un ritme suau i còmode, intento seguir amb els 4:40, en algun km baixo i en algun altre vaig una mica més lent, però la cosa va bé.

Al arribar al km 10 em prenc un gel per si de cas tot i que penso que no feia falta, tornem cap al poble i aquí comença un dels trams més xulos passant pel casc antic on hi ha bastanta gent animant i per sopresa meva veig que des de l'última vegada que vaig venir han modificat el recorregut i hi ha un parell de costes trampa que fan la cursa una mica més dureta, tot d'omplegat veig la platja de Sitges, aquella que hi ha al final del poble, la petita i em venen més records d'un dia especial... mmm segueixo corrents passo per contrameta i sento al Juanan que m'anima... collons aquests ja han acabat, el crono marca 1:18... com s'ho fan per correr tant? jo a lo meu :-) arribo al 17 i calculo, si apreto una mica baixaré del 1:40... vinga Òscar apreta... ho intento, adelanto a gent que ja li costa arribar a meta, finalment arribo a meta i el meu crono és de 1:40:43... uii, quasi ho aconssegueixo... :-) segur que a Granollers ho aconsseguiré... :-) acabo la cursa molt sencer i animat, avui no hi ha hagut lesions, ni pets, ni rés de rés.

La putada ha sigut que l'Àlex s'ha contracturat el soli... ara li tocarà fer repòs, però segur que arriba amb bones condicions per la Marató.

Quan acavem el Manel i l'Albert em diuen que han fet 1:27... i això que no entrenen... impressionant, també veig al Ferran que ha fet 1:23...i a la Mariona que estava contenta i ens ha animat durant la cursa.

Ens acomiadem i jo marxo amb l'Àlex cap a Barcelona, per les costes ens hem trobat al company Ernest i al Xavi que tornaven cap a Barcelona en bici... :-)

Quan deixo a l'Àlex marxo a les Picornell a fer estiraments i nedar una mica, però quan arribo me n'adono que m'he deixat el banyador... :-( em dutxo i marxo cap a casa on faig una migdiada espectacular... mmmmmm que bé que s'està al sofa... :-)

L'últim repte de l'any

L'últim repte del 2009 va ser correr la Sant Silvestre de Canovelles pel matí i la de Barcelona en total 20 kms en dugues sessions... :-)

Pel matí vaig anar amb el Pepe, el seu fill el Raúl i el seu nebot l'Albert un bon grup amb ganes de fer esport... :-)

Al sortir m'ho prenc amb calma però mica en mica em vaig animant i apretant poc a poc, però al km 5 comença una pujada que m'ha frenat bastant... :-( però tot i això tinc bastant bones sensacions i per sorpresa meva aconssegueixo acabar la cursa per sota de 50 kms... 47 content.

Per la tarda tocava la San Silvestre de Barcelona, després d'un viatge amb moto amb el Ramón al darrera que volia portar ell la moto arribem a la sortida, en aquesta cursa vem parlar amb el Jordi per anar els dos disfresats del Barça, per cel.lebrar el magnific any del nostre estimat club :-)

Surto en un caixó que no em toca, molt endevant i m'avança tothom, però jo vaig bé, en algun moment el Jordi em diu que haviem quedat d'anar més lents, però ens trobem bé i seguim endevant, en la cursa m'ho passo molt bé, doncs al creuar-nos amb nens ens miren sorpresos i els hi diuen als pares"papa, mama uns senyors del Barça" i quan els saludem la seva boca encara s'obre més... jajajaja i fins i tot en alguns els hi xoquem la ma... :-) pro cap al km 8 tot just tinc forçes de somriure, al final fem uns 45:32... millor marca meva personal del any en un 10 mil... no esta mal per haber estat mitja temporada lesionat... :-) acabem la cursa i ens trobem amb la resta de Picornells, l'Àlex, el Ferran, el Dani, que han corregut amb 37 minuts i el Ramón i l'Octavi que han fet 36... ufff jo mai pdré anar tant ràpid... :-) Ens fem les fotos de rigor i cap a casa a preparar-nos pels raïms... :-)

Aquest any no ha estat el millor de la meva vida, hi ha hagut moments bons, molt bons, al.lucinants, tristos, molt tristos, moments de frustració, d'alegries... bé, una mica de tot, però aquest 2010 vull que sigui millor :-) i que també ho sigui pels que perdeu el temps llegint el meu blog... jajajaja

Demà toca tornar a treballar... :-( i diumenge a correr la mitja Marató de Sitges... :-)

El penultim repte de l'any...

Vistes de cala Presili

Feia una mica de vent i mala mar

El far de Favàritx

Adafant forçes arraserat... :-)

Arribo a l'objectiu... :-)

Ja quasi hi sóc...

Foto entre les roques

En el trajecte m'he trobat alguna marina plena d'aigua dolça.

En alguns trams hi ha pujadetes...

Cala de sa torreta

El camí sol estar ben marcat

Comença l'aventura... ;-)

Aquest era el recorregut que havia de fer.

Diumenge 27 de Desembre de 2009

M'aixeco pel matí i fa un dia regular i penso que és un bon dia per assolir un repte que fèia temps em voltava pel cap... anar d'Es GRau a al Far de Favaritx caminant i tornar... el trajecte són uns 9 kms amb una mica de desnivell i pel camí de Cavalls.

Surto de casa a les 10:40 i després de fer un café amb na Juana a Can Bernat emprenc el camí.

Els primers trams els coneixo molt bé, la platja d'Es Grau, Cala'n Vidrié, la solitaria, sa torreta, Rambles... fins aquí cap problema tot el recorregut el podria fer amb els ulls tencats...bé millor que no que hi ha moltes pedres i arrels que travessen el camí... jajajja

El que segueix de camí he d'anar més en compte per que ja no el coneixo i no se si el camí de cavalls està ben indicat, però si que ho està i no costa massa seguir-lo, arribo a cala en Cavaller i just a tocar de mar hi ha una pineda espectacular, no puc evitar la temptació i entro a donar un vol pel bosc de grans pins silenciós i net... tot d'omplegat mirant aterra veig el que sembla una llanega blanca, l'agafo i em decideixo a passar una estona dins d'aquest espai fantàstic buscant bolets, sentint l'olor de la terra humida i gaudint de la pau i el silènci que em regala aquest racó, realment és un dels moment en que més he gaudit d'aquestes vacances a l'illa. Després d'un parell d'hores i d'haver caçat mig kilo de Fredolics :-) torno a reprendre el meu repte, un repte pel que no m'he hagut d'inscriure enlloc i no he hagut de pagar ni un euro. :-) quan arribo a la d'en tortuga i a cala presili començo a estar cansat però l'objectiu està aprop segueixo endevant tot i que i em començo a notar el meu estimat aquiles carregat.

Arribo a Favaritx i paro en un racó on no hi toca el vent a menjar una mica i fer la coca cola reparadora, mentre menjo tanco els ulls i noto l'escalfor del sol a la meva cara... mmmm una de les sensacions més boniques que hi ha en aquest món... no us sembla? :-)

al cap de mitja hora començo el camí de tornada, aquesta segona part se'm fa una mica pesada i llarga, però en gaudeixo igualment, en algun moment del trajecte em despisto gaudint del dia i dels meus pensament que m'abstrauen i en alguna ocasió he de fer marxa enrere per que perdo el camí que he de seguir... si és que ja dic jo que pensar tant no pot ser bò... :-)

Quan arribo a casa em sento orgullós d'haver assolit el meu repte, d'haver estat 5 hores caminant per la natura i aprop del mar, sense haver-me trobat amb quasi ningú en tot el recorregut i agrait de trobar la casa calenteta i un llit enorme on estirar-me per recuperar-me... :-)

Ús recomnao fer reptes d'aquest tipus. Per l'any que ve ja en tinc un altre... la volta a Menorca en Kayak al Gener amb les calmes i les seques d'aquesta època... si algú s'hi vol apuntar que m'avisi... :-)