dilluns, 11 de juliol de 2011

Pont de Suert... i van cuatre... :-)

Ahir vaig correr el triatló de Pont de Suert, per mi i per molts un dels mes bonics del circuit català, no només pel entorn que es increïble, si no també per la cursa en si i per la poca gent que hi participa, a mi no em van els triatlons multitudinaris, tot i que a vegades es el que hi ha... curiosament a Pont de Suert fa uns anys tot just participàvem 120-130 persones... ara 350...
Com l'any passat i l'altre la expedició Picornell va ser multitudinària... mes de 30 persones de les que corríem 18

i aquí la foto dels que corriem i de les animadores i animadors tots junts... :-)


La veritat és que som un grup molt macu i ben avingut :-) ha estat un cap de setmana molt agradable i ple d'emocions.
Lo mes pesat el pujar fins a Pont de Suert... uff tres hores de cotxe cap amunt i tres cap avall...
Jo aquest triatló me'l prenia per treure'm les males sensacions de Zarautz, per divertir-me i com no per fer petits piques amb els companys d'equip i algun altre com el Joan Marc... :-)
Comença el triatló i jo busco com sempre el costat esquerre per fugir de les hosties... per la meva sopresa alguns Picornells em segueixen per fer el mateix que jo... :-) començo a nedar... sortida espectacular....

A les primeres braçades noto que m'entra aigua al nas i l'aire no circula bé(l'Eloy m'ha deixat unes ulleres per que jo me les vaig deixar a Hospitalet) i crec que me les he apretat massa... em començo a angoixar... m'he de parar a afluixar-les... però segueix el mal rotllo, m'he de parar i buscar pensaments que em relaxin, em costa... feia temps que no m'angoixava en una sortida d'un triatló... al arribar a la primera boya sembla que començo a calmar-me... al sortir de l'aigua les companyes m'animen amb força :-) gracies... :-) em llenço a l'aigua i ja no hi ha angoixa, miro les muntanyes mentre nedo, el paissatge des de dins l'aigua es una passada, la segona volta la gaudeixo molt, surto de l'aigua... ara ve el que mes m'agrada i el que pitjor faig... :-O
a la transició em poso mitjons, agafo casc i ulleres i cap al inici de la bici... bones fotos de la Irene la parella del Carlos, nou company d'equip :-)





Comença la bici i com sempre em passa gent i mes gent, els companys m'animen i algun em proposa seguir la seva roda... però si no puc... per que m'ho diuen?? per variar faig la bici sol...
Aquí passa com a l'aigua, vas pedalant i vas gaudint dels paissatges, aquest any han tornat al circuit antic, per mi un encert, el recorregut que es feia abans era mes perillos... El recorregut son 5kms fin una cruilla i depres tres voles en un circuit d'uns 5 kms de pujada i 5 de baixada... m'avancen els meus "adversaris" d'equip... l'Albert, el Jose, el Felix, tots... jo em quedo parat a les pujades i apreto el que puc a les baixades, que per cert gaudeixo molt anant a mes de 50 kms hors... :-) arribo a boxes amb bones sensacions i amb intenció d'atrapar algun company... :-)
Començo a correr i les animadores em deixen mig sord, que maques que son :-)




La cursa a peu es dura però molt xula, es va per un caminet al costat del riu que fa bastanta pujada... nomes sortir avanço a a gent i recupero algunes posicions perdudes en la bici... però quan arriba el troç de pujada dura preferixo caminar... dono la volta al km 5 i veig que tinc a tiro al Jose i al Joan Marc, que no l'he vist en tota la cursa... primer avanço al Joan Marc, que com sempre fem una mica de broma i ens animem... vaig a per el Jose... veig que el tinc a tiro... a la pujada abans d'atrapar-lo camino i penso en una frase que em va dir una vegada l'amic Marc... "caurà com fruita Madura"... i a la baixada l'avanço... li dic... Jose te devia una... si quieres ganar-me tendras que sacar la Casta... el tio s'enganxa darrera meu... en la meva ment hi ha el pensament de deixar-lo enrrera... però en les pujades em recupera el que li guanyo en les baixades... arribant al kms 9 li pregunto si es ell el que ve darrera sense girar el cap i em diu... SI, SOY YO...  i al sentir aquestes paraules  m'enfonso per que ja no em queden forces i m'avança sense compassió... jajajaa que cabró... ha sacado la casta... i marxa cap a la victoria... :-) jo enfonsat segueixo veient com s'allunya... i paro a caminar una mica.... i la gent em diu que no pari, que segueixi... però jo he de recuperar aire i forces per arribar a meta... torno a engegar i arribo a meta en 2:40... no esta malament per ser Pont de Suert... :-)
Arribo i després de veure aigua i recuperar-me una mica començo a jugar amb els fills del Fèlix i l'Eva a tirar-nos aigua i ja de pas tiro aigua a les animadores, que en el fons ho agraeixen... ja que fa una calor impressionant... :-)

Quan arriba el últim company que quedava en cursa li fem la ona i ens fem la foto, aquesta vegada tots ens hem esperat per fer-la... serà per que estrenavem monos?? :-)


Ara descans i al Setembre ja veurem que farem...
Òscar