dissabte, 30 de març de 2013

Marató de BCN 2013 PMP(Pitjor Marca Personal ;-))


El gest i l'expressió de la cara i el cos ho diuen tot... patiment i satisfacció.

Ja farà un parell de setmanes que estava esperant que arribés el dia D, diumenge 17 de Març per còrrer la Marató de BCN, el primer objectiu de l'any... portava més de tres mesos entrenant per aquest objectiu, il·lusionat i amb moltes ganes, de fet havia fet tots els entrenos que ens havia passat el Joan Monguillot, l'entrenador de l'equip.
Havia corregut molts kms, havia fet 6 mitges Maratons i el Maratest(30 kms) i excepte en un parell a la resta havia tingut molt bones sensacions,tot pronosticava un bon resultat i un temps millor o similar al d'Amsterdam... però no...no va ser així...
La setmana abans de la Marató vaig agafar una bronquitis bastant important, ja que vaig sortir a còrrer tres dies amb vent,fred i pluja i el meu cos va dir que ja no podia aguantar tant... la setmana abans de la Marató quan vaig sortir a rodar em feia mal el  pit i no podia respirar bé... vaig anar a la farmàcia i em van dir el que sospitava...Bronquitis aguda... em volien donar antibiòtic però no el vaig voler per que diuen que et debilita molt... i vaig prendre un altre xarop que no va fer quasi rés... el dia abans de la cursa vaig sortir a còrrer 20 minuts per Montjuïc... i ja vaig veure que la cosa no aniria bé... em seguia fent mal el pit i em costava respirar... vaig fer una sauna i cap a casa... vaig preparar les coses i a dormir... vaig descansar molt bé...


El dia D...
Em desperto, esmorzo bé i cap a les Picornell on vaig deixar les coses i havia quedat amb un company que volia acompanyar-me uns kms... no ens deixen entrar fins les 7:30... estic xerrant una estona amb el Cristian,que debuta en una Marató,diu que ha dormit molt poc... els nervis, el debut i també diu que està refredat...
Al vestuari ens trobem amb L'Eloy i el Carlos... baixem cap a la sortida,ens reunim amb altres companys i cadascú entra al seu calaix, segons el temps que pensa fer... allà em trobo amb els germans Vilardaga que hem dit d'anar junts i fer una "Barqueta" sub 3:30...
Sortidaaaaa, fem bromes, riem, comencem a pujar Carrer de Sants...  de seguida començo a suar... no portem ni dos kms.... sembla que vaig còmode  però no... vaig alt de pulsacions,em fa mal el pit i la cosa no pinta massa bé... el Fèlix i el Pedro s'avancen... Els altres quatre seguim junts, Jordi, David,Carlos i jo... ami em costa seguir el ritme de 5 al km... arribem al 5-6 i noto que vaig mig marejat... ui,ui,ui... no dic rés i segueixo corrents... les pulsacions a 150.... això no pinta gens bé... els hi comento als companys que predic un pet important... seguim...
Km 8, el Jordi que fa molt de temps que arrossega una fascitis plantar decideix baixar el ritme i baixar de la barqueta... quedem tres... però el veure que el seu germà plega,li dona força al David que accelera el pas... ja només quedem dos... el Carlos, que també s'estrena en  Marató i amb el que vaig fer la Mitja de BCN amb molt bones sensacions i jo... però cada cop vaig pitjor... em costa pujar passeig de Gràcia... al km 15-16 li dic al Carlos que no puc,que vaig molt malament, que segueixi ell... m'intenta animar,diu que vagi fins la mitja i allà decideixi... però entenc que em veu mala cara per que no insisteix massa... al cap d'uns instants de fer la primera parada a caminar veig a l'Albert i l'Oriol que ens animen... jo vaig bastant malament,els hi dic que plego en breu... al poc em trobo al Pepe i al seu fill el Raül...també els hi dic que vaig malament... que plego... a la meva ment només passa un pensament... retirar-me...


No ho he fet a cap cursa d'es de que vaig començar a còrrer per allà l'any 1999... busco les parades de Metro... i em dic... la propera... va un altre... arribo a Meridiana i veig les parades de Navas, Sagrera... i m'animo a passar per la mitja Marató... 1:51... tampoc vaig tant malament.... jajajja es una visió efímera,per que se que ho passaré malament, de fet, ho estic passant malament... tota l'estona m'avança gent... penso en ella,la meva companya que tot i no ser-hi se que està al meu costat, m'agrairia que anés a poc a poc,així noli costaria tant acompanyar-me... :-) em prenc un gel... tot i que se que això no ho arreglen ni 20 gels... no se per que però segueixo corrents... arribo a Rambla de prim... km 25-26... aquí no hi ha línia vermella... jajajja quina bona excusa... segueixo corrents... a 5:40... i cada km i mig he de caminar per recuperar l'alè que no tinc... però segueixo endavant... Diagonal... aquí he arribat... companys de la feina m'han dit que estarien aquí... he arribat fins aquí per que la seva espera hagi valgut la pena... però no hi són... durant quasi tota la cursa ha plogut... tot i això hi ha molta gent animant... al·lucinant .. passo el 30... i em dic... si has arribat fins aquí ara acabes... i segueixo endavant... arribo a la zona de mar... quasi no tinc esma per mirar-lo... el dia és Gris,fa estona que noto una ungla del peu que em fa bastant mal... però muscularment sembla que estic bé,no tinc massa dolors,suposo que anar a un ritme més lent els muscles aguantin millor... no se... arribo als avituallaments i prenc fruita,isotònic, agafo Gels... ja posats recuperarem part de la inversió... jajjaja


Caminant... quina classe...;-)

Per fi arribo al Paral·lel... sembla inacabable... queden 2 kms... el Josep Maria m'anima... imagino que es deu estar preguntant que m'ha passat... fa estona que estic eufòric...un eufòric diferent... ja que se que serà la meva pitjor marca personal(la Marató de l'Ironcat, no la compto),però la batalla del meu cos contra la meva ment ha sigut espectacular... un dient no puc,no puc i l'altre estirant del cos cap a meta... amb autoenganys, intentant enganyar al cos,dient-li que no faltava tant, posposant la retirada, buscant motivacions on no hi eren i amb força de voluntat i lluita... això em fa sentir eufòric i orgullós de mi,de la meva ment... Finalment arribo al Passeig de Maria Cristina... com fa dos anys,la musica m'alegra... ho aconseguiré... arribo en 3:59:37... uiiii quasi 4 hores...jajaja el darrer petit repte... no passar de 4 hores... jajjaja un altre batalla guanyada... en aquestes petites batalles és on un guanya la guerra de la vida...no us sembla??
Pels de punta al entrar a meta... entro fent el nostre senyal,pensant en ella,com sempre... :-)


Camino... segueixo caminant...busco a gent coneguda... no hi ha ningú... em donen la medalla de Finisher...avui té molt valor aquesta medalla...he lluitat per ella i la he aconseguit... ;-)



La propera Lluita...entrenar per l'Ironcat... patiré tant? més?? qui sap... :-)


dimecres, 6 de març de 2013

Tapering...

S'acosta el dia de la Marató de BCN, el primer objectiu de la temporada... fa dos diumenges vaig còrrer la Maratest(30 kms a Badalona), un dia de molt de fred i vent... vaig poder còrrer els 30 kms a 4:50 però vaig acabar dient que 12 kms mes aquell ritme no aguantava... van aparèixer els primers dubtes... però els companys, amics i coach em van dir que tranquil que baixant el volum aquests 15 dies segur que recuperava bones sensacions i podia fer la Marató molt bé i baixar la meva marca personal...


Però diumenge passat vaig anar a còrrer la Mitja de Montornès .. vaig sortir amb la intenció d'acostar-me al 1:35... vaig sortir amb ganes i relativament fort... però al km 9 vaig tenir la primera crisi i a partir del 15-16 la cosa va empitjorar i vaig acabar amb 1:41 i força petat de cardio, les cames estaven bé... llavors va aparèixer la por de que em tornés a passar el de fa dos anys... que vaig haver de caminar en el km 30... i les meves sensacions van acabant essent bastant desagradables... tinc por d'estar sobreentrenat o de que el meu cos estigui arribant al dia D massa cansat... he tornat a consultar i he decidit fer un Tapering ben fet... descansant molt i baixant el quilometratge molt... per veure si recupero una mica i arribo en condicions el diumenge dia 15.... ;-)