dimarts, 21 de maig de 2013

Rotura recte anterior...

Avui pel matí he hagut de dir adeu al meu tercer objectiu de la temporada... el Triatló de Zarautz... i per que? doncs per que de la forma mes tonta m'he lesionat...
Al poc d'entrar a la feina he entrat a una sala que estava a les fosques i no he vist que el terra estava moll, acabat de fregar... i he fotut una patinada de la Hostia... amb la mala sort que la cama esquerre m'ha quedat enrrere, això ha fet que al caure i donar el cop amb l'esquena i el cap a terra el recte anterior de la meva cama s'ha estirat massa i s'ha trencat... quin mal... de fet, el dolor ha fet que em mareges i comences a tenir calfreds... en un principi pensava que era del cop al cap, però no... era del dolor...
Un company de la feina m'ha acompanyat a la mútua i allà m'han fet les proves pertinents i m'han dit que estigui una setmana de baixa i després ja veurem com evoluciona... però està clar que per començar a correr trigaré mes de tres setmanes, bici i nedar no tant... però esta clar que en aquest temps perdre la forma i en cas d'anar a Zarautz patiria molt i potser em podria tornar a fer mal... amb lo que he decidit no anar-hi... ara una setmana de relax i després ja veurem...
Quina putada, ara que físicament em sentia bé i amb ganes després de l'Ironcat estava recuperant bé i els entrenos de la setmana passada havien estat suaus però amb punts de intensitat... que hi farem... esta clar que no és un bon moment, no només per lo esportiu... però m'hen sortiré, com he fet altres vegades ;-) i seguiré endavant... quin remei no?? ;-)


Aquesta no es la meva rotura... és una foto que he trobat per internet... algun dia he de recordar totes les lesions que he tingut... segur que podria escriure un llibre...
Bé, ja buscarem nous objectius i noves fites... ara repóssssssss...

dimecres, 15 de maig de 2013

IRONCAT 2013

Tot just fa tres dies que estava a L'Ampolla recuperant-me de l'esforç d'haver completat el meu segon Ironman... i encara ara puc reviure amb intensitat tot el que vaig sentir durant les 11 hores i 9 minuts que vaig trigar en completar els 3800 metres d'aigua 180kms de bici i 42 kms corrents.
Aquest any em vaig inscriure a l'Ironcat per que volia ajudar a l'equip a assolir punts per fer una bona classificació a la Lliga de Clubs, però just la setmana abans de la prova vaig saber que hi anàvem 4 companys del club a correr i els tres que venien en principi són més ràpids que jo, per lo que vaig veure que la meva motivació principal semblava apagar-se... però tot i així ja havia pagat, havia entrenat i... no tenia rés millor que fer...:-)
Les sensacions físiques tampoc eren massa bones... tenia unes molèsties al isquio esquerre tant al correr com en la bici que no marxaven i a l'alçada del pont del peu dret també tenia un dolor que encara dura, que em feien dubtar de si aguantaria tota la prova...
Aquest any, per fi, portava a una acompanyant, que m'ajudaria en la logística de la cursa, em feia molta il.lusió que m'acompanyes i visquéssim junts aquesta experiència, com així va ser.
El divendres pel matí vem marxar cap a l'Ampolla, la cosa no començava bé... mentre carregava el cotxe el deixo mal aparcat i em foten una multa... cabreig al canto i cap a l'autovia...
Arribem a l'Ampolla i al pujar a l'habitació veig que no és la que jo havia reservat... per sort la meva companya de viatge va fer que es solucionés bastant el tema, ens donen una habitació que estava força bé ;-)
Deixem les coses i anem a dinar... repeteixo el ritual de fa dos anys i anem a dinar a un restaurant al costat del pont de Sant Jaume d'Enveja, paella de ric amb Navalles i musclos... estava mes bo lo segon que la paella, que de fet ens va sentar malament...

Acabem i marxem al Briefing... em trobo als companys Pep, Dani, Marc, i d'altres coneguts del triatló Català, en aquest briefing començo a posar-me nerviós i noto que no m'ha sentat bé el dinar...
Sortim i anem cap a l'Hotel... aquí hi ha un punt d'inflexió en el cap de setmana... la meva acompanyant al veure'm neguitós, angoixat, que no estic content i que no les tinc totes em diu una frase que m'enfonsa... TENS CARA DE LOSER... em quedo gelat... no és el recolzament que esperava... la veritat...
Ella marxa a correr i jo a fer una Orxata amb el Joan Marc, el Presi de la fede i altres coneguts del mundillo, fem unes rises i uns companys del Catalunya em tranquil·litzen  dient que venen a disfrutar del dia d'esport que tant se val el temps que triguin... i dic... doncs si, això és el que he de fer :-)
Anem a sopar una pizza que tampoc em senta massa bé, però vull menjar per que al dia següent em farà falta :-) veiem com perd el Barça contra el Madrid ;-( i a dormir... bé, jo quasi no dormo rés... estic neguitós, em fa mal la panxa i tot just puc tancar els ulls un parell o tres d'hores... somio que m'he despertat tard i no arribo a la sortida del Ironcat... vaya tela...
A les 4:50 em desperto i al veure l'hora decideixo baixar a esmorzar, em trobo al Ricard i a l'Isra amb els que esmorzo tranquil·lament i molt adormit, de fet m'enadono que em costa seguir el fil de la conversa... :-O
Preparem les coses, poso les coses de correr en una bossa i les de bici en un altre, com em va recomanar l'amic Jordi Vilardaga fa dos anys :-)
Anem cap a boxes, aqui saludo a altres companys amb lleganyes als ulls... jajaja El Pep, el Dani, El Cano... i un cop hem deixat les coses anem cap a la Platja, però just llavors tinc un subidon molt gran :-) el Gran, entranyable, amic, Jordi Vilardaga apareix per recolzar-nos i estar aquest dia amb nosaltres, QUINA PASSADA!! ESTIC EMOCIONAT!!! li presento a la meva acompanyant que acaba de baixar amb lleganyes als ulls, també... jajaja van passar el dia junts, animant, fent fotos i col.laborant en el que van poder, MOLTÍSSIMES GRÀCIES a tots dos!!


Em tiro a l'aigua per veure que tal està de temperatura... brrrrr que fresqueta... ens han dit que 17 graus...
A les 7:05 donen la sortida.
Surto davant, buscant obrir-me a l'esquerre per evitar cops, em surt bé, i arribo a la primera boia sense cap cop, en el trajecte fins la segona i tercera he de corregir la trajectòria ja que hi ha una mica de corrent que empeny cap a la costa, hem de fer tres voltes de 1200 metres i després una U fins arribar al port, per on sortirem.
La resta de la natació la gaudeixo, vaig a un ritme tranquil i a partir de la segona volta avanço alguns triatletes i a la darrera volta doblo algun altre que no ho està passant massa bé... cap al final de la natació noto que el neoprè em fa una mica de mal al coll... potser no m'he posat prou vaselina... per evitar el rosament aixeco menys el cap per orientar-me...al final ha sigut una falsa alarma i no em fa cap ferida al coll el neopre.
Surto de l'agua i deseguida la meva acompanyant m'anima i em crida, quina ilusió, em diu que vaig molt bé que hi ha moltes bicis encara, aixeco el cap miro i veig que es veritat, m'alegro tot i veure que he anat 5 minuts mes lent que fa dos anys...



Agafo la bici i surto a pedalar pels arrossars... :-) per sort el dia esta una mica núvol, m'he posat el maillot de l'equip per no tenir fred i vaig la mar de bé... de moment no fa aire, tot just una lleugera brisa que no se per que em sembla que tota l'estona va en contra... jajjaja
La primera volta gaudeixo del paissatge, de cada pedalada, vaig quasi tota l'estona acoplat, la bici que vaig estrenar fa quasi un any va perfecte, sento el soroll de la roda de pals, que he posat a última hora, com fa dos anys i vaig animant als companys a la vegada que els situo en carrera, començo a menjar alguna cosa.





Quan arribo al punt de gir em trobo a la meva acompanyant que em diu que necessito, de moment rés, a la propera ametlles i aliment liquid, aquest any he provat una alimentació nova i que m'ha funcionat la mar de bé, es diu UCAN i és una alimentació que no fot el subidon del sucre dels gels però que és mes uniforme i constant, diuen que està fet de Blat de moro i s'ha d'anar combinant amb sals minerals, fruits secs i platan o fruita i aixi ho he fet en els entrenaments, deixant els gels per la marató.
La segona volta començo a alimentar-me amb aquest producte i platan que he agafat al punt de gir de Camarles, hem de fer sis voltes a un circuit de 30 kms... 
Quan estic acabant la segona volta tinc un petit moment de crisi... em ve fatiga i menjo una mica de barreta que he enganxat a la potencia... ai, ai, ai... quan arribo al punt de gir la meva acompanyant em dona ametlles i un bido de Ucan i li dic que he tingut una petita crisi, m'anima i segueixo...
La tercera volta comença a aixecar-se una mica mes de ventet, la quarta la cinquena i sobretot la sisena ja bufa considerablement... durant aquestes voltes tinc temps de pensar un mil i una coses, d'escoltar l'aigua que surt dels arrosars, de veure al Jordi Vilardaga animant i fent fotos, de fer el mel simbol quan veig al fotograf de l'organització, de saludar al Joan Marc i al presi que van amb el cotxe de de la cursa, d'animar als companys, de parar a pixar... :-P ;-) de demanar platans madurs a les noies de l'avituallamnet de Camarles i que elles es facin un fart de riure :-) de sentir-me viu, de notar com faig força en cada pedalada, de posar-me de peu per estirar una mica l'esquena, de tornar a acoplar-me per fer menys resistència al vent, de notar que el cos va funcionant, de veure a la meva acompanyant obrint els braços per que la vegi, de veure el seu somriure, de demanar-li una cosa no prevista i haver de parar a preparar-la i que la jutge et foti una mica de bronca, de veure com comencen a correr els cracks, entre ells el Ricard Marí, company del club, de veure a la fila de l'Isra, la Emma i a la seva germana i novia del Ricard, l'Aura, que ha fet algunes de les fotos que poso en el blog, les altres les a fet la meva acompanyant i les altres l'Eric Besora del Club Fisiorutpujol, un triatleta i molt bon fotograf igual que la seva chicota... tinc temps de veure com perd pressió la roda de pals, com el canvi deixa de funcionar i maleixo al Cristian... jajaja 
Com sempre les dugues darreres voltes són les mes dures per que ja vas cansat i per que el vent es mes fort. A la darrera volta ja passo a alimentar-me amb gels, en prenc dos per baixar a correr amb certa força...


Baixo de correr i faig el mateix calcul que vaig fer fa dos anys... porto set hores... amb cuatre de la Marató faré onze hores... :-O aquesta vagada vaig mes segur que fa dos anys, tot i que tinc por de que el dolor del peu dret vagi a mes... de moment el dolor de l'isquio s'ha comportat, he pres un ibuprofeno al final de la segona volta de bici i suposo que això m'ha ajudat...
Arribo a boxes, baixo de la bici i noto la calor que fa... uffff a la bici no es notava la calor... ara a peu si... deixo les coses, em canvio els mitjons, em poso els compressius  les NEWTON DISTANCE, que segueixen fent-me companyia des de que les vaig començar a fer servir ara farà dos anys :-) em trec el maillot de bici i mentre faig la transició el Ricard i l'Aura em fan fotos i m'animen :-) 



Abans de començar a correr ja em tiro aigua pel cap ja que no porto gorra i com he dit feia bastanta calor...
Començo a correr amb el freno posat... penso has de procurar correr tot el que puguis i em proposo seguir les indicacions del company Carles Gamisans... no caminar a la Marató i pendre un gel cada 25-30 minuts... els primers kms els faig a 5, 5:15... en alguns llocs que hi ha pujades baixa el ritme com quan vaig direcció a la platja de les Olles que tinc el vent en contra i em frena una mica... no se en quin punt veig al Roger Granell i la seva chicota, també em fa molta ilusió veure'l i que hagi vingut a veure'm correr ;-)
Quan vaig en direcció contraria el vent m'empeny una mica i vaig per sota de 5 però posant el freno... al poc m'avança l'Isra que diu que li fa mal l'aquiles però va bé, se'l veu concentrat, l'animo i ell a mi, després veig al Carles Serrano, un altre company del club que el veig molt envalat i penso... uiiiii aquest es haurà de baixar el ritme... després ho va fer... també veig al Dani que va molt concentrat i serios, ens animem, m'avança el Cano, que em diu que està patint molt amb la calor, jo l'animo i li dic que pot guanyar... al final va quedar segon... quan ja porto 4 kms veig arribar al Marc Gispert un altre company de l'equip, i penso que m'avançarà ràpid ja que ell corra molt mes que jo... i llavors ja no puntuaré per l'equip... ara vaig tercer... de l'equip, clar :-) 
Tot d'omplegat em trobo al Jordi i la meva companya que m'animen amb força i criden, em fan riure però segueixo concentrat, he fet la primera volta i veig que serà molt llarg això... la segona la faig bastant similar a la primera... recordo que fa dos anys en aquest punt va ser quan va començar a fer-me mal el besso, que finalment es va trencar... aquesta vegada tot funciona mes o menys... em noto fiblades al peu dret, però puc aguantar bé... tinc por de que es trenqui quelcom d'aquest peu.... però no, tot va bé... segueixo prenent gels, bevent molta aigua, tirant-m'en pel cap, i de tant en tant prenc coca-cola... es genial com et tracten els voluntaris, et pregunten, t'animen, la cola i l'aigua es fresqueta... 




A la tercera volta la cosa comença a complicar-se... noto que el cansament em comença a envair, noto que se m'està fent una butllofa al peu, noto la calor per tot el cos, noto el pes del meu cos, noto que a les pujades he de fer un esforç superior per arribar a dalt d'aquestes, noto que el sol no afluixa... 
en el km 24-25 necessito descansar una mica i camino uns metres...a partir d'ara ho faré de tant en tant, segons diu la meva acompanyant quan camino ho faig poca estona i desseguida torno a correr... jo tinc la sensació que no és així... en un dels creuaments li tiro aaigua per sobre... per sort no s'enfada gaire...  
La cinquena volta la faig una mica mes ràpid ja que havia guardat els dos unics gels amb cafeina per les dugues darreres voltes... però el benestar és efimer... torna el cansament... la meva acompanyant no se d'on ha tret una bici i m'acompanya... em parla, em fa preguntes... jo no puc ni vull respondre... estic molt cansat i quan estic cansat em poso de mala lluna... :-O ella insisteix i jo li dic que l'Odio... ella riu... jajja jo també... :-) em diu que ja sap per que m'agrada la serie Walking dead... PER QUE TU TAMBÉ HO ETS... jajajaja molt bona aquesta... finalment enten, se n'adona que estic content de que estigui aquí de que m'acompanyi però ho fa en silenci, jo li agraeixo :-)
Trobo al Dani vomitant, paro, li dic que ho tregui tot i que segueixi, ell asenteix, jo segueixo. 
La meva acompanyant de tant en tant m'anima i diu que estic avançant a molta gent, que s'hem veu molt bé... jo em sento fort i vaig fent... em diu que baixaré la marca, jo li dic que falta molt... agafo la pulsera blanca, la darrera, per fi... m'acomiado dels voluntaris com he fet a la bici i els hi dic que mai mes tornaré per allà... riuen i em diuen que l'any que ve... jajaja 
Quan arribo a l'Ampolla veig que el Pep està vomitant, li dic el mateix que al Dani... treu-ho tot i segueix... estic molt cansat i vull acabar... no espero la seva resposta que es seguir vomitant... ufff pobre tiu, penso...





Quan torno anar cap al poble em diu que gaudeixi d'aquests kilometres, em costa però ho faig queden 4 i ja estarà, somric, demano que m'animi la gent, la gent anima, torno a somriure, paso per contrameta i veig que porto 11hores i 1 minut i decideixo no parar aquests darrer km i escaig i vaig fins l'espigo i torno a bon ritme, ara si que vull baixar la meva marca i quan torno veig que ho he aconsseguit!!! he tornat a acabar un Ironman i he baixat 8  minuts el meu registre... ESTIC CONTENT!! I MOOOOOOOLT CANSAT... quan passo la meta em tremola tot... el Ricard em felicita, l'Isra també, em donen la samarreta de finisher i la medalla... m'estiro però tinc por de quedar-me allà i no poder aixecar-me... camino, estic marejat, busco al Jordi i la meva acompanyant i ens abraçem, SOC FELIÇ!!  
Potser si que soc un LOSER, però també se que sóc un lluitador i això és el que m'ha portat fins a la meta d'aquest Ironcat 2013.