dimecres, 16 de juny de 2010

Zarautzkotriatloia 2010


Aquest any i ja van tres he tornat a Zarautz a participar al triatló, i ja van 3 anys que hi vaig.
Com cada any vaig anar amb els companys Ferran, Roger, Dani Iñaki, Emili i aquest any es va afegir Nico i un bon grup de Picornells.
El viatge va ser tranquil i agradable, excepte quan vem arribar a Zarautz, sortint de l'autopista ens va parar la guardia civil, que més que policia semblava un escamot militar, amb un payo amb l'ametralladora i cara de males puçes, l'altre amb unes punxes per tirar a les rodes del cotxe i l'últim amb un intercomunicador i una cara de mal parit que flipaves... la questió és que va ser una experiència molt desagradable, em vaig sentir intimidat per uns malparits amb ganes de vacilar i atemorir-nos, vaig estar temptat de rebotar-me però estavem al pais basc i no volia fer passar una mal estona als companys Emili i Ferran... bé, pitjor del que ja estavem passant...
Al dia següent al despertar-nos agafem les bicis i sortim a fer la típica volta que es fa durant el triatló en dugues ocasions, al principi surto animat i amb ganes però al final del recorregut quan tots havien escalfat em quedo enrrere... presagi del que passaria al dia següent... després de dinar anem a buscar els dorsals allà ens trobem a l'Àlex, Dani, Isra i la resta de Picornells, catxondeo i nervis, per tranquilitzar-nos anem a Guetaria a fer uns pintxos... jajjaa
Al dia següent cap a les 11 esmorzem, dinem arroç i pollastre i marxem cap a Boxes, anem deixant les coses preparant-ho tot a conciència... fa fred, jo deixo la jaqueta per la bici... quan ja estem a punt de marxar arriben l'Àlex, el Dani, el Guillem... fem catxondeo i intento posar nerviós a l'Àlex i al Dani... després em diuen que quasi ho he aconsseguit... jajaja marxem a agafar l'autocar, dins de l'autocar l'Àlex comença a fer catxondeo a sac, un dels bascos se'l mira malment... jajaja encara no se com no li han trencat la cara mai... jajaja
Arribem a la platja i quan falta poc per sortir veig que surt d'escalfar de l'aigua l'Eneko Llanos, li pregunto si aquest any guanyara, em diu un "Lo intentaré..." li xoco la ma... a veure si em dona forçes... en aquestes que surt l'Àlex del darrera meu i li deixa anar un " suerte majo..." he de fer esforços per no petar-me de riure... jajajajja 
L'aigua esta fresqueta però no importa... l'Àlex s'acosta mentre anem a la linia de sortida i em pregunta..."me esperaras?" i jo me'l quedo mirant i li responc amb un altre pregunta..."tu me esperaras en la bici?" a lo que ell em contesta que no.... "pués ya sabes mi respuesta... jajajaja
Sortida... moooooooc... l'Àlex ve amb mi, jo com sempre m'aparto del mogollon i m'obro a l'esquerre, apreto una mica a la sortida, la cosa va bé, ni un cop... l'Àlex es comença a posar nerviós quan veu que la gent està una mica apartada... i em fot un crit... Òscaaaaaar... jo li dic que segueixi però ell ja ha decidit tornar amb el gran grup... jo a lo meu... vaig nedant la primera boya s'arriva bé, la segona és un infern... vaig nedant i tinc bones sensacions, intento aplicar les tècniques noves de total inmersion que he practicat una mica aquest any... intento pensar en desplaçar el centre de gravetat al pit, intento nedar llarg, estirant bé els braços, intento aprofitar les ones, que a mitja travessia ja són considerables, intento surfejar quan m'agafa una ona... gaudeixo de la natació, a la fi seria de lo únic que gaudiria... veig peixos me'ls miro i vaig que són oblades de tamany acceptable... :-) vaig arribant a la costa i aquí si que les ones són mes grosses, em deixo portar per elles... em fa una mica de mal l'esquena però ja arribo... em poso de peu i sento una veu al meu costat... "amiguet"... Ensenyatus a la meva dreta... esta clar que aquest any ha millorat la natació... li dic, passa, passa per que la seva autoestima segeuixi in crescendo... pujant les escales veig que te problemes per obrir el neoprè... li baixo la cremallera... cosa que dubto que ell fes en la situació inversa... o potser si... s'ha de donar exemple a la gent jove... jajajaja
Fins aquí la part agradable i divertida del triatló de Zarautz d'aquest any...
A boxes agafo les coses i com que tinc fred també agafo la jaketa per la bici surto i començo a pedalar... als primers 4 kms pujant a meagas, m'avancen 200 triatletes... com a poc... jo em trobo malament, no tinc força, ni bones sensacions, m'avança el ferran que ha arribat just quan jo ja sortia de boxes, em deixa anar un "gaudeix de la cursa..." i jo penso que si... que ho porto clar aquest any... vaig pedalejant però sense forçes ni ritme, la cosa no pinta bé, tinc males sensacions a la panxa, emprenc un gel que crec que encara em senta pitjor, a la baixada m'avancen el Jordi i l'Isra, collons que forts que estan... quan estic apunt d'acabar la primera volta veig a l'Àlex que també m'avança, li dic adeu i el tio anava tant concentrat que ni m'havia reconegut, li dic que crec que vaig a plegar, que no em trobo bé, de fet ja fa estona que ho estic pensant... ell intenta animar-me i segueix, al arribar a la primera volta veig que he trigat 1h1min... penso que si faig un altre volta com aquesta o una mica més ràpid igual encara tinc alguna possibilitat de passar el tall de natació i bici i segueixo... la segona volta la faig una mica més lent i encara amb males sensacions... inetnto buscar la força en la ment, en les gomes del manillar però costa trobar-les arribo al Zarautz... tinc una hora per fer els 25 últims kms... mmmmm que justet... però decideixo intentar-ho... se m'està acabant l'aigua, he begut molt... sortint de Zarautz veig que ja està l'Eneko corrents i totes les màquines van arribant a boxes... quina sort.... arribo a Orio i agafo el desvio cap a Aia, les sensacions segueixen essent dolentes, començo a pujar... em dic va ves fent i segueix, a l'avituallament agafo aigua i isotonic però me n'adono que si agafo tant pes encara serà pitjor, buido una mica els bidons i vaig pujant... quan arriba la primera rampa dura directament baixo de la bici... aquest any no estic per heroicitats... a mitja pujada els hi dic a uns que baixen si tenen ganes d'empenyer... i ho fan... però a la que em deixen torno a baixar de la bici... ups, quan puc torno a pujar-m'hi ajudat per unes noies...quan arribo a la segona rampa dura intento pujar però als 100 metres torno a baixar de la bici... pujo a peu... quan arribo a dalt veigh al fotograf li dic que no em faci la foto a peu... jajaja el tio s'espera a que torni a pujar i llavors em fa la foto... jajaja que bò... quan estic arribant al poble em trobo al incombustible Toni Noe, li pregunto que com va? cada any ens trobem al mateix lloc... jajaja ell em diu que l'aigua ha estat molt dura i que si no apretem no passarem el tall... jo tampoc ho veig clar...a la baixada el perdo de vista en un plis... jo vaig fent números i veig que no arribo a les 4 hores... i penso que potser és lo millor per la meva esquena... però segueixo, en un lloc on hi ha gent de la organització em diuen que tranquil que han allargat 15 minuts els temps de tall per la mala mar... bieeeeen... o no.... :-) arribo a Boxes amb 3-4 minuts per sobre de les 4 hores baixo de la bici em trec la jaketa, em poso els mitjons llargs i començo a correr... al principi agraeixo deixar la bici aquest any ha estat un calvari he trigat 16 minuts més que l'any passat... només sortir a correr em trobo a la claca Picornella... uuuuaaauuuu quin subidon, m'animen i em fan fotos... jajaja veig al Fèlix Canviat i entenc que alguna cosa li ha passat després ens explicaria que s'havia marejat al mar i ho va passar malament... vaig corrent i la primera volta veig que l'he fet a 5:10 el km... nostamal, em dic, però les sensacions no són bones em fa mal l'esquena a la zona lumbar, segueixo pensant en plegar però no ho faig... quan passo pel casc antic al:lucino com cada any amb la gent com anima... uuuuufffff quin subidon, les tres voltes al passar per aquesta zona se'm va posar la pell de gallina... segona volta... sembla que l'esquena va millor, intento fer broma amb la gent dels avituallaments, ric i segueixo corrents, m'avancen el Guillem somrient i el Dani... que no somriu tant, acaven el seu triatlí i a mi encara em queda una volta... ufff en aquesta ja vaig molt tocat, faig 4 kms en 27 minuts... arrossegant-me però al final entro a meta.
Les meves impressions és que aquest triatló és molt exigent i s'ha de venir ben preparat, no es pot venir amb un any amb pocs entrenos de qualitat, amb lesions que han fet que la preparació no fós constant, amb no massa ganes i amb el cap a altres "puestus"... Hagués hagut de fer cas a una persona que m'estimo molt que em va aconssellar no anar a Zarautz aquest any... l'hauré d'escoltar més... ;-)
Tot i això estic content de la meva ment, no tant del meu cos.
Al vespre vem anar a pel ansiat Xuletón, que de fet és al que venia... no? jajjaa sopar molt agradable tot i lo destroçat que estava amb els companys de l'equip, catxondeo a punta pala... llàstima que jo no ho sabés aprofitar en aquell moment...
Al dia següent ronda de pinxitos per Donosti i tornada a BCN.