diumenge, 30 de maig de 2010

Triatló de Mataró 2010







Anar fent, aquesta és la meva sensació després de correr avui el triatló de Mataró.
He arribat bé, amb temps, amb calma, he pogut escalfar bé, no estic al 100 per cent però les sensacions eren bones.
Escalfem al mar... mmmm impressionant, m'encanta la sensació de l'aigua fresqueta del Maig,Juny... em poso al costat esquerre, seguint la meva tàctica d'esquivar les osties, m'hes igual fer uns metres de més mentre vagi tranquil i sense cops, la cosa rutlla, em noto bé, vaig nedant relaxat, buscant la bpoya cada sis vuit braçades com marquen els cànons del triatló, arribo a la Boya i faig el gir obert per l'esquerre, a les 4-5 braçades veig un payo al costat amb el gorro 172... ostres però aquest no és el xavi Ensenyat??? que fot aquí?? em soprenc i segueixo a lo meu, vaig mirant el fons marí net, transparent, segueixo nedant bé, ràpidament arribo a la sorra, surto i cap a boxes, pugen les pulsacions... 
Avui ha sigut un d'aquells dies que m'he barallat amb el neoprè, no volia sortir ... mecagum tot, sento que el Xavi passa i em fot un crit...i veig a un altre company de l'equip parat a boxes animant a la gent... :-( no entenc rés...
A la bici aquest any ens han canviat el circuit, en comptes de sortir N-II cap amunt sortim cap avall, cap problema, vaig fent, s'escapa el primer grup... normal... giro i arribant Al centre Natació Mataró m'avança el Toni Noe, un veterà que no vegis com va em diu que m'enganxi i anem a per el grup de devant... jo flipo, lo fort que està aquest home... just llavors sento soroll de bicis per terra.... uuuiiii, sempre m'esgarrif aquest soroll... s'han enganxat els de darrera... veig grups molt grans a mil per hora, em començo a acollonir i quan m'agafa un grup en comptes d'apretar per seguir-los els deixo passar prefereixo anar sol... a la segona volta veig a sis o set per terra... uiiii encara em ginyo més... hi ha molta gent i tots van amb tensió... aquest esport ja no és el que era...
Arrivem a la transició, el perill ha passat començo a correr ràpid... bé, el ritme ràpid meu que actualment és poc ràpid... :-) veig al company de feina Miquel Angel... :-) quina Ilusió, ha vingut a animar-me... jajaja vaig tirant, quan arribo al punt de gir veig que vaig fós, que estic patint... mmmmm patir? no vem quedar que passava de patir? doncs si, com que veig que no vindrà d'aquí afluixo el ritme, em relaxo i estiro més les cames, al gir de la segona volta torno a veure al Miquel Angel i em paro a fer catxondeo amb el seu fill :-) segueixo, em comença a fer mal l'esquena...grrrr adelanto a la Anne, una companyta de l'equip, li dic que es posi a roda i així ho fa, va darrera meu apretant les dens... jo no... la vaig animant fins que arrivem a meta que la faig passar davant meu, al entrar a meta es gira i m'agreiex el suport :-) busco als companys i comencem els comentaris post cursa, jajaja l'Albert està content... m'ha guanyat... ;-) Veig que he sigut l'últim noi de l'equip... :-( :-) jajaja i què? jajaja m'ho he passat bé i he aconsseguiit no patir gaire... :-)
Anem a buscar les toballoles i ens quedem a la platja una horeta i després a menjar una paella... que avui no ens ha agradat massa, car i poca quantitat de menjar... 
Propera parada triatló de Zrautz... aquest any es l'any que vaig en pitjors condicions però amb ganes de passar-m'ho bé... :-)
Com no tinc fotos de Mataré poso unes fotos de Gava que m'ha passat el company Gladidor Lucas :-)

dijous, 27 de maig de 2010

No te preu...

No te preu poder plegar de treballar a les 3 de la tarda i agafar el cotxe per fer sortideta en bici per Montserrat... No te preu agafar la carretera de Marganell i anar pujant mentre notes l'escalfor del sol a sobre la pell i comences a suar... no te preu quan vas per una carretera quasi sense transit, quan sents el vent que t'empeny ara a favor, ara en contra, ara de costat... No te preu quan sents les olors de la natura... ara olor de Ginesta, ara olor de Pi, ara olor de camp de blat acabat de regar, ara una zona humida de bosc, ara olor a llimoner... No te preu... No te preu anar pujant i veient la enormitat de la Muntanya de Montserrat, les seves roques iluminades pel sol... No te preu lo bona que està la Coca- Cola que et prens quan arribes al Monestir... bé, això si que te preu... 2Euros... caríssim... :-) No te preu baixar a 60 per hora o pujar a 10 per hora... No te preu el dolor al cul de l'Últim gra que m'ha sortit a l'entrecuix... :-) No te preu lo maravellosa que ha estat aquesta tarda... la única pega és no haver pogut compartir-la amb la persona que estimo... potser un altre dia...

diumenge, 23 de maig de 2010

Provant forces...



Avui he participat en el triatló Olimpic de Gava, tot i seguir fotut de l'esquena m'he fotut un voltaren i cap a Gava a passar una bona estona d'esport amb els amics i coneguts d'aquest món del Triatló.
Al arribar he saludat a la gent i deseguida hem sortit a escalfar el Modest,el Fèlix i jo, tres companys Picornells.
Agafem les coses i cap a la sortida, veiem els de la primera sortida i escalfem una mica a l'aigua.
Moooooooooc, sortida... :-) jo fidel a la meva estratègia surto apartat del mogollon, començo fort faig les primeres braçades i veig que vaig devant... em freno espantat... :-) realment no hi havia massa nivell en la segona sortida, per estar jo devant... fem la primera volta i sortim de l'aigua per tornar a l'aigua... ufff com cansa això de sortir de l'aigua i correr :-)
La segona volta s'he  fa més pesada, diuen les males llengues que hi havia més de 1500 metres... agafo la bici i des del principi no noto bones sensacions, em costa pedalar, no tinc forces, per variar no puc seguir els grups que em van passant, fem unes voltes per la zona industrial fins que agafem direcció a Begues... ufff aquí el circuit es fa dur, vaig saludant als amics i companys cada cop que ens creuem, tots estan molt forts, al final aconsegueixo aguantar a un grup gran, però ja només queden 4 kms...
Arriba la part que més por em feia´... la cursa a peu... i evidentment estar més d'un més sense correr es nota ... una mica... però tot i això vaig fent i no noto massa molesties a l'esquena i m'ho passo bé.
Acabo el triatló amb un temps més que discret... 2:41... :-O però acabo content ja que he fet el primer triatló de la temporada amb bones sensacions, tot i no anar massa ràpid... :-)
La setmana que ve a Mataró a seguir posant el cos a punt per Zarautz... :-O
Per cert... gràcies a fisio rutpujol per les fotos... ;-) ja en posaré més.

divendres, 21 de maig de 2010

Cap de setmana quasi rodo...



El passat cap de setmana vaig anar a terres de l'Ebre a animar i veure in-situ el nostre Ironman... l'Ironcat 2010, en principi aquest any tenia que participar-hi però la dichosa discopatia lumbar m'ho ha impedit... bé, però serem positius, i pensarem que l'any que ve serà el definitiu i aconsseguirè fer el meu primer i potser únic Ironman.
Vaig anar cap allà amb el Roger que em va deixar dormir en el seu apartament a Masboquera, una caseta petitona però molt ben arreglada. :-)
Al matí de Dissabte vem anar cap a l'Ampolla i allà vem veure als companys, amics que començaven la prova, moooooooooooc tots a l'aigua... als 500 mestres ja havien sortit 5 triatletes de l'aigua... que si estava freda que si es movia molt...
Surten de l'aigua al cap d'una hora aprox, tres gladiadors junts, el Richard, el Victor i el Jordi, impressionants, el amic Justin i l'Àlex, els dos Picornells surten una mica endarrera però amb bones cares, al Justin que debutava em permeto donar-li el meu consell..."no te pongas cachondo en la bici y piensa que falta muuuuuuucho, regula" sembla que li va servir el consell ... :-)
Llavors el Roger, el Ferran i jo agafem les bicis amb l'intenció de pujar al Montcaro... sortim de l'Ampolla i els companys em porten amb el ganxo, que cabrons, estan molt forts tots dos... jo apreto a les baixades... la força de la gravetat està al meu favor... :-) fot un vent de la hostia, penso en els que estan competint... que xungo, quan començem l'ascenció el vent augmenta, al km 3 els hi dic que jo dono la volta, ells intenten convence'm però tampoc ho veuen gaire clar així que mitja volta, agafem la carretera cap a Amposta i fem els 17 kms a 45-50 kms hora... amb el vent de cul es va millor... :-)
Ens parem a una rotonda on veiem passar als amics i companys patir i lluitar amb el vent... ufff que dur.
Després anem al cotxe deixem les bicis ens dutxem i anem a dinar... mmmmm arroç de bogavante... impressionant... dinem al costat d'un tram del circuit de cursa a peu i quan s'acosta algun conegut l'animo o surto corrents a donar-li ànims i preguntar-li com li va.... quines ganes tenia de correr aquest Ironman... :-) Animo amb especials ganes als companys del Picornell, l'àlex carreras i el Justin , que després faria una volta amb ell corrent la marató i que ho van fer molt bé, als companys del Prat, Victor, Jordi als gamilliguerus Jordi Vilardaga, Enric, que m'havia comprat el dorsal quan vaig decidir no correr... i a altres companys i companyes, l'ambient de l'Ironcat és al.lucinant.
El Roger i jo marxem a dormir amb l'emoció d'haver gaudit d'un dia d'esport.
Al dia següent Roger em planta una emboscada, una mica manipulador el company, però molt bona persona... jajaja i sortim a fer un vol amb bici, anem a fer una ruta molt xula per una carretereta que anava pujant uns 10,15 kms, Al final fem 35 kms més preparant Zarautz... :-)
Després de dinar tornem cap a casa i a mitja tarda cap a veure guanyar la lliga al Barça... :-) un altre al sac, festa grossa a l'estadi, quina alegria i quin bon rotllo per acabar el cap de setmana... :-)

dimecres, 12 de maig de 2010

Terra de Remences 2010



El passat diumenge vaig participar en la marxa ciclista Terra de Remences, una de les marxes ciclistes en les que he participat més boniques i més ben organitzades.
Com cada any vem marxar el dissabte amb el Pepiño cap a Olot, aquesta vegada vem anar a dinar a casa de la seva germana que ens va fer un munt de carn a la brasa, que estava boníssima... :-)
Per la tarda vem anar a recollir els dorsals i mica en mica van anar arribant la resta de companys del Provençalenc i els del Picornell, aquest any erem un munt de gent coneguda.
Després de sopar vem anar a veure el nostre gran Barça que va guanyar al Sevilla i està més aprop de guanyar la lliga per segon any consecutiu... :-)
Aquest any vem anar a una casa de Colonies al costat de Joanetes i la veritat és que no va anar massa bé, segons el meu parer clar, menjar no massa bò, ´no molt bona atenció i a sobre i potser el pitjor llits petits... cosa que va fer que dormís fatal...
A les 6:10 ens despertem i després d'esmorzar marxem cap a la sortida, aquest any no hi ha foto amb els Provençalencs per que hi havia presa... :-( però si que n'hi ha amb els Picornells... :-)
Sortida cap a les 8 amb molta gent, sortim darrera de tot :-O com sempre els primers kms la gent va esperitada, molt ràpid, quan començem una de les primeres rampes apareixen el Joan i el Jesus, dos Picornells que han arribat una mica tard, fem cuatre bromes i anem pujant, quan arribem a dalt del Capsacosta espero al Pepe que al veure que comença a ploure vol donar la volta, li dic que no, que segueixi, que ens ho passarem bé, segueix, jo al ploure penso en l'entreno de la setmana anterior, que vaig fer 80 kms plovent i m'ho vaig passar genial, també és important que anava molt ben acompanyat... ;-) . La baixada cap a Ripoll tota l'estona plou, pro jo m'ho passo genial, avanço a gent que no em pot seguir, vaig a tope... :-) arribant a Ripoll recordo la mitja Marató que vaig fer l'any passat, la primera mitja marató en molt de temps, bon record. Comença l'ascenció al coll de Canes i veig que vaig bé, avanço al San Juanes del Provençalenc i fem broma, quan arribo a l'avituallament veig a l'Asun que sembla estar una mica agobiada, fem broma, espero al Pepe i sortim els tres junts, però com em trobo bé apreto una mica i marxo, la baixada cap a Olot la gaudeixo al màxim però amb precaució, quan veig que el comptakilòmetres marca 70 per hora freno, per que tinc la sensació de que la bici no aguantarà... jajaja arribant a la Vall m'atrapa el Dani que m'acompanya fins el desvio de la llarga, no se que fer però finalment tot i el vent que fa decideixo girar i tirar cap al Bracons...
Aquest any ja sabia on anava i com que no tinc presa, poso el 27 des d'abaix i vaig tirant cap amunt, la veritat és que és dur de collons, però jo a lo meu, arribo a l'últim kilòmetre i mig i estic a punt de plegar per que veig que allò és una animalada, miro el manillar i veient les gomes de la bona sort que hi porto apreto les dents i tiro cap amunt, arribo quasio a dalt i fins i tot tinc temps de dir-li a la noia que fa fotos que s'esperi que posaré per la posteritat ... jajjaja
Un cop a dalt em plantejo si seguir o no, mentre pujava he vist al Roger que baixava i m'ha fet ganes de seguir-lo, però un cop a dalt em dic, vinga Òscar segueix endevant i gaudeix de la marxa.
Fa vent i la baixada la faig poc a poc, quan arribo a Torello tinc algun "amago" de rampa, però estiro i sembla que passa el perill, el trajecte fins a manlleu és fa dur, fa vent, està nuvol, fa fred, però finalment arribo i paro a l'avituallament a fer una coca cola... perdò Pepsi... La pujada de Cantonigròs, s'hem fa eterna i a sobre tinc la sensació de desfallir en varies ocasions, collons que dur que és això dle ciclisme... finalment arribo a dalt i torno a parar Pepsi, taronja, gel i cap amunt, la darrera pujada torno a patir però finalment arriba la baixada i vaig tant grogui que he de parar a mitja baixada per que tinc la sensació de que me la fotre si no paro a recuperar-me una mica... algun dels que m'avança baixant m'anima, al cap d'uns tres minuts segueixo baixant, arribo a meta destroçat, he patit molt més que l'any passat, he reduit 4 minuts el temps de l'any passat tot i que això és el de menys, la lliçò és contundent... " no tornis a fer una d'aquestes animalades si no estas preparat".Quan sedmbla que em començo a recuperar veig a una noia amb un maillot del Barça i li ensenyo la meva samarreta i llavors ella va i em diu... tu ets l'ôscar Gómez... jo em quedo flipat i li preguno qui és ella... Sóc la Mònica, tu eres el meu entrenador de basquet... jajajjaj quina ilusió, mai m'ho hagués pensat... :-) un retrobament inesperat... :-)
Bé, aquest ha sigut un bon entreno per Zarautz a veure si ara les proves de cursa a peu van bé i poc acabar la prova vasca... :-)