dilluns, 2 de febrer de 2009

Duatló per equips del Prat


L'equip al complert després de la competició tots ben enfangats... :-)

A la bici passants-ho molt bé.

Molta aigua també a la bici.
Arribant cansadet...
Al principi tot anava bé.

Catxondeo en la primera volta...

Arribant a meta

Sortida a tope... o quasi... :-)

L'equip Mixte escalfant.

Ahir vaig anar a correr el duatló per equips del Prat, en principi no tenia cap intenció d'anar-hi, de fet jo hauria d'haver anat a correr la Mitja de Granollers, però com que encara no tinc bé el peu havia decidit no anar a correr i sortir en bici, però divendres al Vespre l'Oriol el capo dels Picornells em va demanar que anés a correr amb l'equip de noies ja que la Goedele s'havia lesionat i no podia correr.
Jo en tenia ganes però em feia por fer-me mal al peu... i tembé tenia altres porposicions esportives molt atraients... :-)
Al final vaig decidir-me per anar a correr al Prat i la veritat és que va valer molt la pena, m'ho vaig passar genial, ens vem entendre a la perfecció amb la Eli i la Mercè i a sobre ens van donar una copa... :-)
Vaig sortir amb pors, ja que jo els hi vaig dira les meves companyes que feia temps que no corria i tenia por de fer-me mal al peu, però rapidament vem agafar un ritme important... 4,10 al km fantàstic, els primers 5 kms la Eli i jo anavem bé, devant sense massa problemes, la Mercè ho va passar una mica malament, però rés important... :-)
Agafem les bicis i jo em poso devant intentant mantenir un ritme de 35 kms hora, aquí tot anava bé, menys quan arribavem a una rotonda o curva on les noies fenaven una mica massa... :-) però les esperava una mica i tornem a apretar, aquí la que ho va passar una mica malament va ser la Eli, més que res per la por a les curves i el terra mullat, durant tota la prova va estar plovent, lo que fèia una mica perillós el circuit de bici.
Baixem de la bici, ah! per cert jo a la bici va ser on més vaig disfrutar amb el vent, la pluja i les bones sensacions que vaig tenir.
La segona cursa a peu va ser la que se'm va fer més dura a mi, de fet tant la Mercè com la Eli anaven super fresques i ràpides en canvi jo vaig patir una mica.
Al final tots enfangats i supercontents, un matí molt agradable i molt divertit.
Ah! quan marxavem ens vem trobar al Joan, el nostre coach que ens vca donar la copa que haviem guanyat, al no enterar-nos no vem pujar al podium a buscar-la... MECATXIIIIIS... :-)