dimecres, 30 de desembre de 2009

Nadal a Menorca

Aquesta és la meva foto del fons de pantalla... :-)

Un dia ventós però radiant.

Sa torreta i Favàritx.

L'illa d'en Colom.

Un altre racó ple d'encant.

Foto d'Es Grao des de Cala'n Vidrié... amb barca perduda.

El pont anegat, ha plogut molt i S'albufera està plena.

Els pantalans els han arreglat aquest hivern.

Aquest any el Vive menorca va molt bé.

Vaig anar a veure un partit de basquet... :-)

Vista de la badia des del Terrat.

Van venir a arreglar l'antena i vaig aprofitar per pujar al terrat... :-)

He estat moltes estones devant de la llar de foc... quina pau.

Plaça Bastió de Maó.

Sa plaça de s'Ajuntament.

Fornells visita inevitable... :-)
Ja he tornat i no sabeu el que m'ha costat tornar... s'estava massa bé aquest any a l'illa, bé, com sempre... aquest any he trobat molt poca gent i parlant amb altres persones de l'illa coincidien amb mi que sembla més buida que altres anys... la Crisi?? no ho se però s'estava molt bé amb tant poca gent... tot el contrari que Barcelona.
Durant aquests dies he estat fent d'ermità com ja vaig escriure en l'últim post i la veritat és que m'ha sentat molt bé, he estat pensant en les coses que m'han passat aquest any, en el que he gaudit i en el que no ha pogut ser, en les ilusions i les desilusions i tot això pasejant per una illa que m'enamora, que miri on miri em sento a gust i en contacte amb la natura i la terra... és curiós però una vegada una persona em dèia que les coses que més enganxen en aquest món i de les que més ens costa allunyar-nos són les persones i la terra i penso que té molta raó per que a mi em passa amb Menorca i amb altres llocs del meu entorn on he viscut coses importants de la meva vida... per que deu ser això?
Bé, he pogu veure moltes pelicules, us recomano si no l'heu vist Gran Torino de Clint Eastwod, et fa pensar en la vellesa, en la inmigració, en la violencia... en les pors. i he llegit un llibre que també m'ha encantat i que també us recomano; Las voces del Desierto de Marlo Morgan... et fa pensar en el que és realment important a la vida, en lo que ens aferrem a les coses materials, en filosofies de vida diferents... bé en moltes coses.
I també he caminat molt, de fet l'últim repte de l'any va ser una caminada de 5 hores que quan en tingui ganes us en faré un resum.
Ah! molt important he estat amb la meva yaya Menorquina, na Juana, una persona encantadora, que l'any passat em va dir que aquest any ja no hi seria, però si que hi era i he compartit estones molt agradables amb ella.

divendres, 18 de desembre de 2009

Ermità?? :-)


Com l'any passat aquest Nadal també el passaré a Menorca, marxo demà pel matí, però aquest any marxo sol, la familia no té ganes de venir... :-( m'estaré convertint en un ermità? bé, una miqueta si... :-) jajajaja
M'agrada anar a Menorca a l'hivern, és solitari, fred, trist, melancòlic i molt, molt tranquil... aquest any no m'emporto la bici, em fa pal tot el follon d'anr a munt i avall amb ella, així que m'emportaré les bambes de correr i poca cosa més i no se si les faré servir gaire per que anuncien malt temps per quasi tots els dies... així que em compararé un barco de fusta per construir mica, en mica devant de la llar de foc... com faria qualsevol avi de 70 anys... ufff que m'està passant??? :-)
Bé, si algú vol venir a construir baixells de fusta que m'avisi... jajjaja
Ens veiem a la tornada a la cursa de Sant Silvestre de Canovelles... passo del follon de la de Barcelona... jajajaja si que m'estic tornant un ermità i un antisocial... jajajja estic fataaaaaal... :-)
Apa, Bon Nadal, maleit Nadal, no sabeu lo poc que m'agraden aquestes putes festes... ui, paro que si continuo acabaré dient disberats... :-)
Fins aviat.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Mitja de Vilanova 09... o el gran Pet...

Abans de començar la cursa amb el Jordi, El Chema, L'andreu, i jo.



Que ha passat? el cap, el cor, les cames, tot a la vegada?? no se però avui em quedo amb un gust agredolç de la cursa...
Hem anat fins a Vilanova amb el Jordi V. bona companyia per començar el dia. Arribem a Vilanova i allà ens trobem a l'Andreu i al seu colega el Chema, l'objectiu de l'Andreu i el Jordi era baixar d'1:30... el meu? no ho se... en principi era baixar d'1:42 i si aconsseguia baixar d'1:40 fantàstic... potser no vaig pensar massa l'objectiu després d'una de les semanes de més volum desde que he tornat a entrenar després de l'estiu, després d'haver corregut la mitja de la setmana passada, que he estat tocadet aquesta setmana i de que...FEIA UN FRED DE LA HOSTIA I HA PLOGUT DURANT TOTA LA COMPETICIÓ...bé, la questió és que no se que m'ha passat però he fotut un pet com un aglà... he sortit intentar seguir el ritme de l'Andreu,Chema i Jordi, fent els primers kms a 4:30 aprox, però ja en el km 5 he vist que aquest ritme era excessiu... he intentat mantenir un ritme lent però en principi accessible per mi 5min/km i així ho he fet fins el km 8 però les sensacions anaven pitjor, inetntava gaudir de la cursa però no podia, pel meu cap la idea de plegar passava una i un altre vegada... i en una pujadeta arribant al km 12 he deixat de correr i m'he posat a caminar... el meu cos no podia més... quan m'ha semblat que m'he recuperat una mica he tornat a correr, bé, arrossegar-me... he decidit acabar ni que fós en deu hores i he seguit endevant... he tornat a caminar un parell de cops més però sense parar, alguns corredors m'animaven, i jo els retornava com podia un somriure... fotia un fred important però havia de continuar. Al final he aconsseguit acabar com he pogut i al intentar positivitzar la cursa m'he dit, "avui has fet un entreno de força mental per L'IC10... espero que això hagi sigut un fet puntual i recuperi d'alguna manera les bones sensacions...
Ah! per cert he tornat a fer 1:49 com el dia de Ripoll... però aquell dia no vaig caminar... ;-)

dimecres, 9 de desembre de 2009

Sortidetes amb Btt

Aquesta és la meva altre "Machina"... :-)

El riu no baixa gaire ple...

L'autovia i la via de l'AVE

Pujant cap a Castellbisbal

Ponts de carreteres i més ponts de carreteres... :-(

També va bé per correr aquest camí... :-)


Alguns dilluns pel matí he sortit a voltar amb la Btt que em van regalar pel meu cumpleanys, és molt xula per cert... :-) i com que em fan por les trialeres per anar agafant confiança vaig fins al Prat i pujo pel costat del riu que hi ha un camí que arriba fins a Martorell, jo només he arribat fins Castellbisbal... mica en mica li vaig agafant el truquillo i soposo que algun dia em decidiré anar amb els del Club que van per Collserola... jo només hi he anat tres vegades i per llocs planets... :-) Com dèia el meu yayo "Poc a poc i bona lletra"... :-)

diumenge, 6 de desembre de 2009

Poc a poc millorant :-) Mitja de Marató 09

La colla pessigolla al final de la cursa... :-) amb els lots de neteja... jaja

La colla que vem anar a Mataró... :-)

Ahir tots de blau i jo de vermell...

Al principi somreia molt... :-)

Al km 13 gaudint de la cursa...
A l'arribada satisfet de la cursa realitzada.

Avui millor... :-) l'objectiu era baixar de 1:45 i avui si que ha pogut ser... :-)
El dia a començat bé, he sortit aviat de casa i he recollit a l'Octavi i al Jordi per anar cap a Mataró, viatge agradable amb bona companyia.
Arribem a Mataró, recollim dorsals i escalfem una mica amb el Ramón i l'octavi, deu ni do quin escalfament, tot anava bé, la Goedele, la Neus i l'Anna també han escalfat més suau... :-)
He començat la cursa com l'any passat amb el Jordi i el David, l'objectiu era el mateix, baixar d'1:45 avui també ens ha acompanyat el Dani. Començem a fer kms anem xerrant i fent catxondeo, la cosa funciona, sortim una mica ràpid per fer coixi, el Jordi marca els ritmes, al poc veig al Pepiño que ha vingut amb la bici a animar-nos, bon rotllo, seguim, veig al Bernat i al Santi, els saludo i li demano fotos al Barnat, com podeu veure me n'ha fet tres... jajjaja gràcies Bernat :-) Cap al km 8 em sento bé, segueixo corrent amb l'objectiu clar, baixar d'1:45... el David comença a costar-li, jo segueixo al ritme, a partir del 10 em sento bé, tinc la sensació d'anar ràpid però el rellotge em diu que no, segueixo marcant els kms a 4:55 o 5 però m'ho estic passant bé, no em fa mal rés, vaig avançant a gent, gaudeixo del dia, dels amics, de la cursa... anem bé, segueixo i al poc em passa el dani que va més fresc que jo, caad cop que ens creuem ens animem entre els companys, el Dani del Carinyena, la Caru, el Ramón, l'Octavi, el Melchor, El Roger, El Ferran, El Jordi, el David, l'altre Jordi, l'altre Dani... companys d'esport, bona gent :-) Cap al km 17 noto que començen a cabar-se les forçes, però segueixo corrent bé, al 19 comença la pujada, collons aquí em costa seguir, els dos últims kms ho passo una mica malament, però al final el premi 1:44:32 poc a poc vaig millorant, he disfrutat i no se m'ha fet llarga la cursa i no he patit... :-)
Per acabar ens hem quedat a dinar amb els companys al tagliatella de mataró, un bon plat de pasta, per acabar la tarda fent la migdiada dins del llit... jajaja