dimecres, 30 de desembre de 2009

Nadal a Menorca

Aquesta és la meva foto del fons de pantalla... :-)

Un dia ventós però radiant.

Sa torreta i Favàritx.

L'illa d'en Colom.

Un altre racó ple d'encant.

Foto d'Es Grao des de Cala'n Vidrié... amb barca perduda.

El pont anegat, ha plogut molt i S'albufera està plena.

Els pantalans els han arreglat aquest hivern.

Aquest any el Vive menorca va molt bé.

Vaig anar a veure un partit de basquet... :-)

Vista de la badia des del Terrat.

Van venir a arreglar l'antena i vaig aprofitar per pujar al terrat... :-)

He estat moltes estones devant de la llar de foc... quina pau.

Plaça Bastió de Maó.

Sa plaça de s'Ajuntament.

Fornells visita inevitable... :-)
Ja he tornat i no sabeu el que m'ha costat tornar... s'estava massa bé aquest any a l'illa, bé, com sempre... aquest any he trobat molt poca gent i parlant amb altres persones de l'illa coincidien amb mi que sembla més buida que altres anys... la Crisi?? no ho se però s'estava molt bé amb tant poca gent... tot el contrari que Barcelona.
Durant aquests dies he estat fent d'ermità com ja vaig escriure en l'últim post i la veritat és que m'ha sentat molt bé, he estat pensant en les coses que m'han passat aquest any, en el que he gaudit i en el que no ha pogut ser, en les ilusions i les desilusions i tot això pasejant per una illa que m'enamora, que miri on miri em sento a gust i en contacte amb la natura i la terra... és curiós però una vegada una persona em dèia que les coses que més enganxen en aquest món i de les que més ens costa allunyar-nos són les persones i la terra i penso que té molta raó per que a mi em passa amb Menorca i amb altres llocs del meu entorn on he viscut coses importants de la meva vida... per que deu ser això?
Bé, he pogu veure moltes pelicules, us recomano si no l'heu vist Gran Torino de Clint Eastwod, et fa pensar en la vellesa, en la inmigració, en la violencia... en les pors. i he llegit un llibre que també m'ha encantat i que també us recomano; Las voces del Desierto de Marlo Morgan... et fa pensar en el que és realment important a la vida, en lo que ens aferrem a les coses materials, en filosofies de vida diferents... bé en moltes coses.
I també he caminat molt, de fet l'últim repte de l'any va ser una caminada de 5 hores que quan en tingui ganes us en faré un resum.
Ah! molt important he estat amb la meva yaya Menorquina, na Juana, una persona encantadora, que l'any passat em va dir que aquest any ja no hi seria, però si que hi era i he compartit estones molt agradables amb ella.

divendres, 18 de desembre de 2009

Ermità?? :-)


Com l'any passat aquest Nadal també el passaré a Menorca, marxo demà pel matí, però aquest any marxo sol, la familia no té ganes de venir... :-( m'estaré convertint en un ermità? bé, una miqueta si... :-) jajajaja
M'agrada anar a Menorca a l'hivern, és solitari, fred, trist, melancòlic i molt, molt tranquil... aquest any no m'emporto la bici, em fa pal tot el follon d'anr a munt i avall amb ella, així que m'emportaré les bambes de correr i poca cosa més i no se si les faré servir gaire per que anuncien malt temps per quasi tots els dies... així que em compararé un barco de fusta per construir mica, en mica devant de la llar de foc... com faria qualsevol avi de 70 anys... ufff que m'està passant??? :-)
Bé, si algú vol venir a construir baixells de fusta que m'avisi... jajjaja
Ens veiem a la tornada a la cursa de Sant Silvestre de Canovelles... passo del follon de la de Barcelona... jajajaja si que m'estic tornant un ermità i un antisocial... jajajja estic fataaaaaal... :-)
Apa, Bon Nadal, maleit Nadal, no sabeu lo poc que m'agraden aquestes putes festes... ui, paro que si continuo acabaré dient disberats... :-)
Fins aviat.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Mitja de Vilanova 09... o el gran Pet...

Abans de començar la cursa amb el Jordi, El Chema, L'andreu, i jo.



Que ha passat? el cap, el cor, les cames, tot a la vegada?? no se però avui em quedo amb un gust agredolç de la cursa...
Hem anat fins a Vilanova amb el Jordi V. bona companyia per començar el dia. Arribem a Vilanova i allà ens trobem a l'Andreu i al seu colega el Chema, l'objectiu de l'Andreu i el Jordi era baixar d'1:30... el meu? no ho se... en principi era baixar d'1:42 i si aconsseguia baixar d'1:40 fantàstic... potser no vaig pensar massa l'objectiu després d'una de les semanes de més volum desde que he tornat a entrenar després de l'estiu, després d'haver corregut la mitja de la setmana passada, que he estat tocadet aquesta setmana i de que...FEIA UN FRED DE LA HOSTIA I HA PLOGUT DURANT TOTA LA COMPETICIÓ...bé, la questió és que no se que m'ha passat però he fotut un pet com un aglà... he sortit intentar seguir el ritme de l'Andreu,Chema i Jordi, fent els primers kms a 4:30 aprox, però ja en el km 5 he vist que aquest ritme era excessiu... he intentat mantenir un ritme lent però en principi accessible per mi 5min/km i així ho he fet fins el km 8 però les sensacions anaven pitjor, inetntava gaudir de la cursa però no podia, pel meu cap la idea de plegar passava una i un altre vegada... i en una pujadeta arribant al km 12 he deixat de correr i m'he posat a caminar... el meu cos no podia més... quan m'ha semblat que m'he recuperat una mica he tornat a correr, bé, arrossegar-me... he decidit acabar ni que fós en deu hores i he seguit endevant... he tornat a caminar un parell de cops més però sense parar, alguns corredors m'animaven, i jo els retornava com podia un somriure... fotia un fred important però havia de continuar. Al final he aconsseguit acabar com he pogut i al intentar positivitzar la cursa m'he dit, "avui has fet un entreno de força mental per L'IC10... espero que això hagi sigut un fet puntual i recuperi d'alguna manera les bones sensacions...
Ah! per cert he tornat a fer 1:49 com el dia de Ripoll... però aquell dia no vaig caminar... ;-)

dimecres, 9 de desembre de 2009

Sortidetes amb Btt

Aquesta és la meva altre "Machina"... :-)

El riu no baixa gaire ple...

L'autovia i la via de l'AVE

Pujant cap a Castellbisbal

Ponts de carreteres i més ponts de carreteres... :-(

També va bé per correr aquest camí... :-)


Alguns dilluns pel matí he sortit a voltar amb la Btt que em van regalar pel meu cumpleanys, és molt xula per cert... :-) i com que em fan por les trialeres per anar agafant confiança vaig fins al Prat i pujo pel costat del riu que hi ha un camí que arriba fins a Martorell, jo només he arribat fins Castellbisbal... mica en mica li vaig agafant el truquillo i soposo que algun dia em decidiré anar amb els del Club que van per Collserola... jo només hi he anat tres vegades i per llocs planets... :-) Com dèia el meu yayo "Poc a poc i bona lletra"... :-)

diumenge, 6 de desembre de 2009

Poc a poc millorant :-) Mitja de Marató 09

La colla pessigolla al final de la cursa... :-) amb els lots de neteja... jaja

La colla que vem anar a Mataró... :-)

Ahir tots de blau i jo de vermell...

Al principi somreia molt... :-)

Al km 13 gaudint de la cursa...
A l'arribada satisfet de la cursa realitzada.

Avui millor... :-) l'objectiu era baixar de 1:45 i avui si que ha pogut ser... :-)
El dia a començat bé, he sortit aviat de casa i he recollit a l'Octavi i al Jordi per anar cap a Mataró, viatge agradable amb bona companyia.
Arribem a Mataró, recollim dorsals i escalfem una mica amb el Ramón i l'octavi, deu ni do quin escalfament, tot anava bé, la Goedele, la Neus i l'Anna també han escalfat més suau... :-)
He començat la cursa com l'any passat amb el Jordi i el David, l'objectiu era el mateix, baixar d'1:45 avui també ens ha acompanyat el Dani. Començem a fer kms anem xerrant i fent catxondeo, la cosa funciona, sortim una mica ràpid per fer coixi, el Jordi marca els ritmes, al poc veig al Pepiño que ha vingut amb la bici a animar-nos, bon rotllo, seguim, veig al Bernat i al Santi, els saludo i li demano fotos al Barnat, com podeu veure me n'ha fet tres... jajjaja gràcies Bernat :-) Cap al km 8 em sento bé, segueixo corrent amb l'objectiu clar, baixar d'1:45... el David comença a costar-li, jo segueixo al ritme, a partir del 10 em sento bé, tinc la sensació d'anar ràpid però el rellotge em diu que no, segueixo marcant els kms a 4:55 o 5 però m'ho estic passant bé, no em fa mal rés, vaig avançant a gent, gaudeixo del dia, dels amics, de la cursa... anem bé, segueixo i al poc em passa el dani que va més fresc que jo, caad cop que ens creuem ens animem entre els companys, el Dani del Carinyena, la Caru, el Ramón, l'Octavi, el Melchor, El Roger, El Ferran, El Jordi, el David, l'altre Jordi, l'altre Dani... companys d'esport, bona gent :-) Cap al km 17 noto que començen a cabar-se les forçes, però segueixo corrent bé, al 19 comença la pujada, collons aquí em costa seguir, els dos últims kms ho passo una mica malament, però al final el premi 1:44:32 poc a poc vaig millorant, he disfrutat i no se m'ha fet llarga la cursa i no he patit... :-)
Per acabar ens hem quedat a dinar amb els companys al tagliatella de mataró, un bon plat de pasta, per acabar la tarda fent la migdiada dins del llit... jajaja

diumenge, 29 de novembre de 2009

Cursa del Farell 09

Tres que corriem i la fissio... :-)

Fèia una mica de fred... :-)
Avui hem anat L'Eugènia, el Jesus, el Roger i jo a correr la cursa del Farell.
Jo fèia molt de temps que no la corria, com dos o tres anys i m'ha fet molta ilusió tornar-hi.
Quan hem arribat a mi i al Roger l'Eugènia ens ha fet una mica de massatge a les nostres castigades cames... jo quasi hagués preferit fer una sessió de fissio que sortir a correr, però com que haviem anat a correr doncs a escalfar... :-)
Escalfem i anem cap a la sortida, allà ens trobem amb la Montse, el Frank, el Pere, al Carles i al Xavi, sortim i avui he comés l'equivocació de sortir molt endevant, amb lo que durant els primers kms m'ha avançat molta gent, però a meitat de cursa ja estava en el meu lloc natural...
Donen la sortida i veig que no tiro, que serà dur això, no m'estreso vaig agafant el meu ritme i cap amunt que fa pujada... :-)
M'agrada reconeixer les pujades on havia corregut altres anys, vaig trobant-me millor i mica en mica accelero el ritme, just quan arribo a la part més alta és quan em trobo millor, començo la zona de tobogans amb ganes i força amés m'acava d'avançar el Carles i em proposo no deixar-lo marxar gaire lluny i ho aconssegueixo fins un punt on el corriol i haver d'anar d'un en un m'impideix avançar i s'escapa ... mecatxiiiis... :-) curiosament aquest any a la baixada que era un lloc on m'avançava molta gent, sóc jo qui avança pòsicions, però la plantilla s'ha torçat i al recolzar malament el peu em fa mal, uau, quines ganes de que s'acavi la baixada, em llenço a muerte... jajaja quan arrivem al pla torno a veure al carles, però no aconssegueixo arribar a la seva alçada, acabo la cursa content, he fet un bon temps, pel meu nivell i he tornat a gaudir d'una cursa xula com poques i el més important... el meu aquiles, les meves cames, el meu cos han aguantat perfectament i no em fa mal rés... ai que aquest serà el meu any... :-)
Tornada cap a Barcelona i 1000 metres a les Picornell per relaxar el cos... quan he arribat a casa després de dinar he fet la migdiada dins del llit... kina son tenia... després a Can Barça a gaudir i patir amb la victoria del Barçaaaaaaaa... :-)
Ah! per cert crec que repetiré els entrenos amb els de la banda... :-) http://somosunabanda-frank.blogspot.com/2009/11/friday-collseroling.html

diumenge, 22 de novembre de 2009

Cursa del CEC

Després de la cursa tots fets pols però contents.

Abans de començar tots somrient... :-)

Amb els companys després de la cursa... :-)



Al Frankfurt de Pedralbes fent una cervela... jajaja


Avui he gaudit moltíssim a la cursa del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat una passada poder correr aquesta cursa i sentir bones sensacions :-)
A les 8 i quart arribo a la UPC i em trobo al Dani i a la Caipirinya... :-) (Eli) esperem a que el Dani acabi de fer-se la manicura... jajajaja i pugem a buscar els dorsals i preparar-nos per la cursa.
Ho deixem tot i començem a escalfar, comença a ploure, veiem al Frank a la Montse, al Jordi i la Blanca, fem algunes bromes i tornem a estirar sota cubert, ja que segueix plovent.
Quan encara plou donen la sortida, surto corrents, per variar al darrera de tot :-) vaig corrent, sento la pluja que segueix caient sobre nostre i començo a pujar, pujar i pujar, els primers kms de la cursa tota l'estona vas pujant cap a Sant pere Martir, trobem unes escales i es fa el primer tap, tots caminem alguns s'enalegren, jo no, tinc ganes de correr, correr per viure, correr per oblidar, correr per sentir el meu cos funcionar. Seguim pujant aquest any la cursa va per un altre lloc, començo a recordar un dels camins per els que anavem a correr amb el Pepiño quan encara podia correr, quins records, era divertit, es torna a fer un tap en un caminet veig un forat i intento avançar pel costat, m'enganxo amb uns esbarzers i quasi em foto de cap, una rascada al genoll, m'esgarrinxo amb la planta i algun dels de la fila riuen...
Seguim pujant, quan passem pel pont de fusta recordo quan vaig fer-li la foto a la Nura un dia d'hivern per la tarda amb el sol ponent-se a l'altre costat, m'agrada recordar quan venia amb la Nura per Collserola, s'ho passava molt bé i no parava de correr, l'anyoro i segueixo pujant, corrent amunt, vaig avançant a gent, és lo bò que té sortir darrera de tot, que durant quasi totta la cursa sembla que corris molt pk avançes a gent, però realment el que estas fent és anar al teu lloc natural... per fi Sant Pere Martir, miro la ciutat, la ciutat on visc, d'on sóc, la que em té el cor robat.
Agafo aigua en l'avituallament i segueixo corrent, encara queden algunes pujadetes que es fan dures, em començo a notar l'akiles, ui,ui,ui... quina poooor, però és una petita molestia, vaig bé, segueixo, travessem la carretera i pugem cap a Vallvidrera quan estem arribant a d'alt de tot girem a l'esquerre i baixem cap el panta, el cami és estret, fa olor a natura humida, m'hi fixo, agafo aire, noto aquesta olor que tant m'agrada de terra molla, arribem al panta i recordo la de vegades qui hi havia anat amb els meus avis i el meu tiet, recordo quan era petit, començem a pujar un dels trams més durs de la cursa, tornem a caminar, una noia fa broma diu que tots caminem li dic que la culpa és seva, que ens ha contagiat... jajaja tots riem, seguim amunt, arribem a un tram on també hi vem estar un dia amb la meva mare i la Nura, recordo que la meva mare em deia que no li tires les pinyes a la Nura avall de la muntanya que es cansava nomes de veure-la, jo li deia que ella s'ho estava passant bé, penso en que em diria si em veies corrent curses per Collserola amb 40 anys...ric per dins i dibuixo un somriure pensant en que em diria que estic boig... :-) arribem a un tram que em fa pensar en lo diferent que és aquesta carretera a l'estiu amb la calor i lo resec que està tot.
Per fi un altre avituallament, mmmm que bona està l'aigua... :-) ara bé una baixada pronunciada, en aquesta em llenço a saco cap avall, em fan mal els dits grossos dels dos peus, alxocar contra la bamba, però gaudeixo baixant ràpid, adelanto a gent i arribem a les últimes rampes, em trobo bé, molta gent va caminant, però jo vull seguir corrent, agafo un ritme que em sembla bò i poso en pràctica un dels consells del meu amic Josuè, passa curta i ràpida a les pujades i funciona bé, ara si que avanço a gent, veig a lo lluny a la Caipirinya li dic que ja l'he avisada de que al final hi havia unes rampes duretes, ella riu i també segueix corrent, donem una volta llarga però per fi la baixada cap a la UPC torno a pretar a la baixada, arribo a meta i el Dani em fa una foto, estic bé, no em fa mal quasi rés, estic content he gaudit de la cursa com feia temps no ho feia, el meu temps 1:47 es veu que al final el que havien de ser 16 kms han sigut 18 i pico, segons els gps que porten alguns.
Ens retrobem tots, menys el Jordi i la Blanca i anem al Frankfurt a fer una Cervela... jajajaja impressionant.
Per acabar el diumenge he anat a les Picornell a fer estiraments i nedar una mica,allà m'he trobat amb el Giammichelle que ha compartit 1500 metres amb mi i m'ha empès a acabar-los per que als 1000 jo ja volia plegar :-)
Un diumenge ben aprofitat, ara plantat tota la tarda devant la tele... :-) ah! m'he fet Sushi per dinar... jajajaja

diumenge, 15 de novembre de 2009

Mitja marató de Ripoll

El Roger ha tingut moolta paciència... :-)

Mitjons nous i cara ... massa somrient??

Ufff, que dur que és això de tornar a entrenar, competir comparant els resultats d'abans...
Avui he anat a Ripoll amb el Roger a correr la Mitja Marató i he acabat amb un gust agredolç... Emprenyat, decepcionat; Per que en la meva última mitja Marató en la que vaig sortir a fer bon temps, Gava 08 vaig correr en 1:35:47 no és que sigui un gran temps, però aquell any em movia en aquests registres, crec que a la que vaig fer millor temps va ser a Granollers amb 1:34 l'última mitja que vaig fer no compta per que va ser la de Mataró acabat d'arribar de Florència acompanyant al germà del Jordi (1:54 crec recordar).
Bé la questió és que avui he fet 1:49:08 ... :-( i en cap moment he tingut sensacions de poder anar gaire més ràpid i això em fa sentir emprenyat i decepcionat amb mi...
Si intento positivitzar la història em puc dir que tot just fa 3 setmanes que he tornat a correr d'una forma regular, que fins fa dos no havien marxat del tot les molesties a l'Aquiles de la tendinitis, que a l'anada fins Sant Joan de les Abadeses he anat xerrant amb el Roger... que ahir vaig sortir amb bici i estava cansat, que... he d'anar poc a poc, que... no m'he lesionat, que... no he acabat destroçat, que... a la tornada feia un vent que ens ha putejat.... bé, la questió i amb això amb quedaré, HE TORNAT A CORRER LA DISTÀNCIA DE LA MITJA MARATÓ... :-)

Bé, la setmana que ve cursa de muntanya de Collserola, aquesta també és dura de collons, intentaré gaudir-la i no morir en el intento... :-)
Ah! quasi se m'oblida, agrair al Roger la paciència que ha tingut acompanyant-me 14 kms frenant-se i procurant soportar el meu ritme... :-) Ah! i a la seva mare per fer-nos fotos, que penjaré quan les tingui... :-)

dimecres, 4 de novembre de 2009

Cursa de l'amistat 09

EEeiii aquí encara tenia forçes per riure... :-)



Com cada any que puc el passat diumenge vaig anar a correr la cursa de l'amistat, una cursa molt especial per mi.

Aquest diumenge haviem quedat amb els companys de l'equip a les Picornell a les 7:30 per pujar trotant fins a la sortida al Castell i només pujar aquests apenes 2kms ja vaig arribar destroçat a dalt, estava clar que patiria durant la cursa... el motiu? doncs que després de més de cuatre mesos i mig amb la tendinitis a l'akiles han fet que hagi pogut correr molt pocs kms i això es nota... vaig sortir amb l'Àlex que en principi m'havia dit que correria amb mi, però evidentment als pocs metres de començar la cursa es va agobiar al veure que jo anava xerrant amb els coneguts i amics i li vaig dir que marxes.

La meva gran sort va ser poder correr amb la Montse(cuerpasso... :-) ) al principi amb un company seu de la feina i després tots dos sols. Ella anava sobrada i jo tota l'estona guardant forçes per la pujada.

Com cada any em va encantar poder pujar corrents pel carrer Entença, després major de Sarria per acabar la cursa per la carretera de Vallvidrera, aquest any hi havia molta boira, una nova experiència, he pujat plovent, amb sol, amb fred i aquest any amb boira.

En les últimes rampes em vaig recuperar una mica, però tot i així vaig trigar 7 minuts més que l'any passat... però la vaig gaudir un any més.

A l'acavar el Pepiño ens va portar fins les Picornell a buscar les motos per tornar a casa a mi i a l'Àlex.

Propera parada Mitja Marató de Ripoll :-) aquesta cursa no l'he fet mai i em fa ganes tornar a fer una mitja Marató... a veure com va.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Vilanova 09

El dinar fantàstic

Twin towers... :-)

Que guapus que sóm tots... :-)

Senyalant a la Neus... ;-P

Aquí ja no podia més...

Que bona la ombreta... :-)

Sortint de l'aigua

Emocionat després de la ona... :-)

Eeeeiii que voy p'allá... :-)

Entrada a boxes demanant consell al Jordi... :-)
Diumenge passat vaig anar a correr el triatló de Vilanova, els que em coneixeu sabeu que aquest no és un triatló que m'agradi massa, cosa que l'altre dia va començar a canviar, però vaig anar-hi pk la majoria de components de l'equip hi anaven i el milllor... després ens quedavem a fer un dinar que és el que realment m'agrada més a mi... :-)
Vem quedar aviat amb l'Àlex que molt amablement... em va acompanyar a mi i a la "machina" a Vilanova, arribant allà vaig tenir un petit lapsus de memòria que em va costar una bronca, cabreix de l'Àlex i pagar un peatge... jajajaja
Arribem, anem trobant a tots els companys/es coneguts bon rotllo i alguns nerviosos abans de sortir, jo anava molt tranquil, ja que no tenia cap presió afegida, he estat el Setembre de vacances i he entrenat molt poquet amb lo que el meu aspecte fisic.... i condició fisica han canviat... :-)
Em quedo amb la Mari Carmen, la companya de l'Àlex, mirem la sortida dels absoluts masculins de l'aigua i ella fa fotos, jo agafo les coses i cap a la sortida. Em trobo a l'Elena que m'explica cosetes del Challenge i per sort li puc deixar la roba de passeig al seu xicot :-)
Anem fins la sortida, allà em trobo a la Goedele i a la Neus que estan amb els peus en remull, animo a la Goedele a escalfar una mica dins l'aigua, està boníssima... l'aigua clar... ;-P quan sortim començem a buscar lloc per sortir i sentim un xiulet, la gent surt en estampida, jo per seguir amb la meva tradició de evitar hosties m'obro a l'esquerre i aconssegueixo el meu objectiu, ni un cop, la natació la gaudeixo, nedo ràpid(pel meu nivell..) i molt a gust, l'aigua està neta, transparent, puc anar mirant el fons... una passada, al sortir veig que l'Elena està just devant meu, això vol dir que he nedat en el meu ritme habitual.
Bici... ufff aquest any han fet dugues voltes en comptes d'una i no ha estat malament, excepte un parell de curves una mica perilloses al final força bé, la primera volta la faig en un grupet en el que anem l'Elena i un parell de noies més i dos nois, elles apreten acoplades a les baixades i nosaltres als repetxos... :-) al començar la segona volta em deixen enrrere i llavors faig el pet, em comença a adelantar bastanta gent però jo a lo meu, com diria el Santi Pons, Pim, pam anar-hi anant... :-) baixo de la bici i per sorpresa meva veig als Picornell que em fan la Ona... ufff quina emció, cabrons m'heu fet posar la pell de gallina... :-) començo a correr i al poc adelanto a l'Elena, jolin avui quasi hem fet el triatló junts... :-) vaig fent, saludant als companys de cursa animant a la Neus...vinga Petolinsss!!! :-) a l'Holandesa a la Goedele, al final també a la Marta, també al Guillem i altres companys del Triatló, a la vegada també rebo els ànims de la Judith, dels Carinyenes, Edgar i Xavi, dels tris de l'Hopitalé... :-) m'encanta saludar i sentir i veure a gent com aquesta amb la que compartim esport i estil de vida, una passada.
Arribo a meta i en principi sembla que tampoc ha anat tant malament, estic content.
Després d'esperar a veure a un dels nostres Cracks, el Guillem pujar al podi marxem a dinar.
L'organització de l'Àlex perfecte, dinem en un lloc bé, tranquils i a un bon preu,sobretot el meu(m'ha invitat l'Àlex... igual vol demanar-me algun favor... miserable... jajajaja ) catxondeo, comentem la prova, els piques i cap a casa. Un dia genial i un bon final de temporada. L'any que ve més... :-)