dimecres, 15 de juny de 2011

Zarautz 2011

La cursa o l'altre cursa...

Com cada any, i ja van quatre, aquest any vaig tornar a correr el Zarautzkotriatloia... :-) i aquesta és la crònica del que va passar a la meva cursa, que es diferent que la dels altres... cadascú viu la seva cursa :-)
Aquest any tenia clar que anava a Zarautz a patir, ja que després de l'Ironcat quasi no he pogut entrenar tot i que els meus companys Picornells no paren de donar-me la tabarra en que no vaig deixar d'entrenar... aish... que pesadets... ;-)
Vaig deixar d'entrenar per tres motius... 1er per que em vaig trencar una mica el besso a l'Ironcat, això feia que no pogues sortir a correr... 2on per que no tenia forces i em cansava desseguida i  3er per que mentalment no en tenia ganes, ja que una sensació de tenir la feina feta feia que la motivació per entrenar desaparegués... Tot i això al final les dugues darreres setmanes vaig intentar posar-me les piles... però... no les vaig trobar... :-P
Per si tot això no fos prou un parell de dies abans ja no em trobava bé i el dia de la prova tampoc estava gaire fi... però tot i això i gràcies a la meva ment, vaig poder acabar el triatló de Zarautz... calia? valia la pena? doncs per mi SI, ja que m'agrada acabar totes les curses i en general coses que faig a la vida...
Dia D... la cursa en si...
Arribo a boxes i veig que aquest any es nota que som molts mes, els boxes son una filera inacabable de bicis, quina passada...



He arribat justet, preparo les coses faig catxondeo amb el Jose-te i pugem a agafar l'autocar que ens ha de dur a Getaria, abans de pujar apareix el Ricard, el Isra, l'Ensenyatus i l'Eloi, semblen una mica neguitosos tots plegats, poc després arriven les nostres animadores... la Happiness, la Alba, la Carol i la Aura, petons i ens acomiadem, cap a Getaria :-)
Només arribar, fem la pixadeta i ens posem els neoprens, en aquell moment apareix el Dani C,que es queda amb nosaltres fent una mica de catxondeo :-) No podem ni escalfar de lo justos que hem arribat, quan ens posem al "corralillo" de la sortida apareix l'Àlex i el Manel que si que han esclafat, ens desitgem sort i donen la sortida. Jo rapidament em creuo i surto per l'esquerre de tot... ja sabeu que jo passo de fotre'm al mogollon, preferixo nedar mes però mes tranquil :-) i aixi va ser... :-O l'aigua està bonissima, fa sol, el mar està bastant seré i tto i que em fa una mica de mal la panxa tinc la sensació de que la cosa rutlla :-) vaig fent, sense preses però sense pauses... recordo els pensaments d'altres anys i també penso on serà l'Àlex... ens hem jugat el sopar, qui surti el últim dels dos paga... un de un kayak  hem fot un crit... A LA DERECHAAA... jo li faig cas però penso... i aquest payo que mes li dona si vaig a fer la volta a Donosti?... bé, la travessia es fa agradable, potser massa... hauria d'haver apretat mes... tot d'omplegat em foto de cap contra el kayak... o ha sigut ell que cansat de dir-me que anés cap a la dreta s'ha posat devant de la meva trajectoria??? això no ho sabrem... mig estabornit segueixo endevant... ja falta poc... aquesta natació em sembla que ha sigut en la que mes aigua he begut... buaggg no parava de fotre glopades... quin fastic i quina panxa mes inflada em noto... surto de l'aigua... miro el Garmin i veig que la cosa no ha anat massa bé... 51 minuts i per sopresa meva em surten 3000 metres... després em van dir que la marea estava alta i els 2500 s'havien allargat  fins quasi arribar als 3000... 
Bé, no importa m'he trobat a gust a l'aigua...


Els crits d'ànims de les animadores nostres fan que em surti un somriure als llavis... com m'agrada que m'animin... :-)  
La transisió s'hem fa llarga per que em poso els mitjons llargs per protegir el besso ja a la bici... sortida ensordidora amb la gent cridant i animant, veig a la Thais cridant com la que mes :-)

Començo la bici i procuro menjar per recuperar una mica de forces, però ja noto que la cosa no va bé, em fa mal la panxa i tinc la sensació que la barreta i el gel  em senten pitjor a mes la pasta amb tomàquet que m'he pres per dinar s'hem repeteix... penso en l'Alba(nutricionista) que em mirava raro mentre m'ho fotia... 
Com sempre mentre vaig en bici m'avancen bastants triatletes... en concret mes de 200... que fort... jo pel contrari no abanço a quasi ningú... :-O al arribar a la pujada de Meagas baixo encara mes el ritme i vaig fent, confio en haver sortit abans que l'Àlex de l'aigua però quan m'avança el Jose-te... veig clar que no, que ha sortit devant meu... mecagum tot, ara hauré de pagar-li el Chuleton... :-) 
Baixada i comença la segona volta... com sempre hi ha moltissima gent animant i entre la multitud veig a les nostres animadores... uuuueeeeee els i tiro petons :-P 




 Passant Getaria m'avança la Eva Ledesma que va com un coet... quina bestia... i al poc venen els cracks... entre ells el Richard Calle que m'avança amb un somriure :-) l'animo, després venen el Joan, que va mes concentrat, el Santi P. que també m'anima i per últim el Guillem que em fot un crit, Vingaaaaa Òscaaaaar... somric i a lo meu... :-)
A la segona pujada a Meagas enganxo a un Valencia o de per allà que es diu Joaquin i pugem fent-la petar... que com vas? vaig fent, diu ell, em fa mal l'esquena i tu? anar-hi anant... em fa mal la panxa, dic jo... i així ens anem animant i explicant-nos les nostres vides... jajaja a la baixada s'envà... decideixo no menjar per no omplir mes l'estomac... 
Tercera volta, torno a enviar petons a les nostres animadores i segueixo endevant... quan vaig acoplat gaudeixo del paissatge, la carretera que va a Getaria i després a Zumaia son molt xules i l'olor a mar m'encanta, recordo el primer any i penso en el Ferran i el Roger que segur que els hagués agradat estar aquí i estarien gaudint de la cursa...
Torno a enganxar al Joaquin... ara la confiança em fa dir-li Ximo... jajaja sembla que no em fa mal la panxa i puc anar una mica mes ràpid, a la vegada prenc un gel per que encara queda la pujada dura que està a la quarta volta, en aquest moment ja no es veu a quasi cap triatleta... anem dels últims... que diferent es la cursa quan estas rodejat de gent a quan estas sol...
Li pregunto al company que si passarem el tall de bici i em diu que si, però que ell no ho te clar si correrà per que està fatal de la ciàtica... jo l'animo i arrivem a Meagas, ell torna a marxar a la baixada... 
Però a la darrera pujada el torno a agafar i el tio va fet pols, li dic que miri els paissatges que son brutals, ell fa l'esforç de girar el cap, però no se si veu res... :-O ;-)







Baixada fins a Zarautz i arribo a Boxes amb una mica mes de deu minuts de marge... ;-)




 Em poso les Newton i començo a correr... al principi tinc por de que es torni a carregar el besso i penso en que he d'anar xino xano que encara queden 20 kms... a la primera volta hi ha força gent corrents i avanço algun corredor, però em noto molt cansat i tot d'omplegat m'agafa una rampa al isquio al intentar estirar el quadriceps que m'anava avisant... ui,ui,ui millor no tocar rés i anar fent... m'avança el Guillem que m'anima i em fa recordar que després hi ha Chuleton... :-) al passar per dins Zarautz l'àmbient es al.lucinant com cada any, quina passada, veig a les nostres animadores i somric, quina passada i quina sort tenir animadores com aquestes... ;-)



 la segona volta ja costa molt... he de parar a pixar, camino en bastants moments... la cosa no va bé... m'avança el Ricard que m'explica l'acudit del Cristiano.... Com es diu Cristiano en Xines??... crida... KASIMESSI... somric... per que riure no puc... :-) i li dic que no es en Xines és en Japones... jajaja al final de la segona volta m'avança l'Albert i el Isra, m'animen i em pregunten que tal.... jo dic la veritat... FATAL... :-O
Abans de començar la darrera volta, tinc clar que acabaré la cursa amb el cap, no pas amb les cames, que fa estona que no tiren... veig a les animadores i els hi dic que vagin fent que jo en tinc per una estona... els del costat es descollonen... jo a lo meu... durant tota la cursa a peu he picat totes les mans dels nens que m'he trobat i ho segueixo fent, això em fa sentir bé, ja que veure als nens animant i volent ser part de la cursa ho trobo molt entranyable... paro als avituallaments a veure amb la calma, fa estona que no m'entra rés a l'estómac... ara torna a passar com al final de la bici... ja qasi no queden triatletes en cursa... hi ha moments en que et sents sol allà enmig del recorregut... quan arribo al golf he de parar a cagar... :-O quin pes em trec de sobre... mai millor dit... ;-) intento correr però em costa... les rampes segueixen amenaçant... el besso per sort no m'ha fet mal... miro com es fa fosc i agafo la darrera goma que vol dir que ja esta proxim el final del suplici... quan falten poc mes de 500 metres la gent em diu... venga que no queda nada... i jo penso en la diferencia del significat d'aquesta paraula... NADA.... collons si a mi fer un pas em costa un ou i part de l'altre... ;-) finalment arribo a meta i torno a ser Finisher a Zarautz... tot i que aquest any com el passat he patit massa... però estic content d'haver-ho assolit.... però que poc que dura la felicitat... quan vaig a recollir el meu trofeu"la samarreta de Finisher" em diuen que només queden s o xs... Em cago en tot i marxo amb una s...Grrrrrr
Conclusions
Ha estat un cap de setmana genial amb els companys i companyes Picornells.
He gaudit a estones de la cursa i l'Àmbient de Zarautz.
Aquesta cursa no es pot venir si no l'has preparat.
L'any que ve serà un objectiu de temporada.
M'he inflat a menjar... el millor el pinxo de solomillo amb fua...



Propera parada... Triatló de Pont de Suert i després vacances a Menorca... per variar... ;-)

diumenge, 5 de juny de 2011

Campions de la Lliga de basquet i altres

Realment aquest any, esportivament parlant està essent un dels millors que jo recordi :-) 
La lesió de l'any passat ha quedat oblidada, tot i que de tant en tant recordo que està per allà... 
Evidentment fotre-li canya al cos fa que de tant en tant es resenteixi, però to i això va aguantant...
Vaig començar fent mitges maratons, després la Marató, després el Triatló de terres de l'Ebre, després el Ironcat i la setmana passada vem guanyar la lliga de basquet... UUeeeeeeeee
Quin any més divertit fent esport... avui he fet el Aquatló de Mataró, han suspès la bici pk plovia... ja els val... i Dissabte que ve tornaré a Zarautz, com cada any des de fa quatre... no les tinc totes pk hi ha un besso que no s'acaba de recuperar des de l'Ironcat i ni física ni psiquicament tinc ganes ni gaire esma per entrenar... tinc la sensació que ja tinc la temporada feta... jajaja Bé, però aquesta darrera setmana he entrenat una mica mes i aquests entrenaments mes l'entrenament de l'Ironcat farà que pugui acabar i tenir un altre samarreta de Finisher de Zarautz... :-)
Ah! i el més important, em fotré un xuleton impressionant... jajjaaja
Apa, us deixo unes fotos que he trobat de l'Ironcat, una de la Marató de BCN  i les de la final del Basquet ;-)
Ah! i les de la cel.lebració de la Champions del Barçaaaaaaaaaaaa ;-)