dijous, 21 d’abril de 2011

I triatló Terres de l'Ebre


Abans de començar amb el Pablo :-)


Corrents... foto de la Sandra, que em va animar molt també :-)


Foto d'ahir al arribar al coll d'Estenalles

Diumenge passat vaig correr el Triatló Terres de l'Ebre, va ser una experiència xula ja que era el primer tri de l'any i les sensacions van ser prou bones :-)

Abans que rés vull agrair al Roger que va baixar amb mi, amb el seu cotxe, em va acompanyar a la competició i em va deixar dormir a casa seva a Masboquera, tot un amic, Moltes gràcies de nou Roger. 
També agrair al Joan Marc, els ànims i consells durant la cursa i al Pablo, la Sandra, El Jordi, la Blanca,altres Trifurfun, el Guillem, el Javier, l'Hèctor, la Mònica, La filla de la mònica(que ara no   recordo com es diu...Ariadna??) i a molts altres els ànims que em van anar molt bé. :-)
La crònica...
Triatló Terres de l'Ebre, quanta raó té el Joan Marc de no voler pujar fins a Barcelona a fer triatlons... quin fart de cotxe i de peatges... això és gravíssim...
El triatló en si va estar força bé.
L'aigua estava plana i molt bona temperatura... vaig fer l'invent de posar-me el Garmin al Gorro per que diuen que si te'l poses a la ma no pilla la senyal dels satèl·lits... segons aquest aparell vem nedar 3240 metres i la meva velocitat va ser de 3,6 kms a la hora... :-)
Vaig nedar amb la calma, ja que la cosa era llarga... vaig flipar amb lo que ens vem molestar nedant 200 tios... hi ha hagut triatlons Sprints en els que he pillat menys... :-o
La bici, va ser el punt negatiu o fluix... al principi feies uns kms plans, amb vent de cara i una estona de cul, llavors arribaves a un poble, Crec que Amposta,aquí sento a un que deixa anar un "MECAGO EN TUS MUERTOOOOS" em giro i veig que és el Joan Marc... quin susto... :-)
A partir d'aquí hi ha uns 16 kms que vas pujant fins la Senia, en aquest segment també teniem vent en contra, i no s'acaba mai... a mitja pujada em torno a trobar al Joan Marc, que em diu que ell afluixa i va regulant que es molt llarga la pujada... jo segueixo endavant...
Quan arribem al poble i just quan agafem un trencant a la dreta per seguir per una carretera de tobogans força xula hi ha un avituallament... paro i agafo platans i omplo bidons... quan marxo arriba el Joan Marc que es animat per la gent de l'avituallament...
Segueixo i al cap d'uns kms em torna a enxampar el Joan Marc... em diu que a partir del següent poble ja tot es baixada... i si, així es... vaig baixant i al cap de 84 kms arribo a boxes... T2...
Em poso les meves Newton i surto a correr... però... ostres m'estic pixant... he de parar... reprenc la marxa i curiosament em trobo força bé... estic fent els kms a 4:40-4:50 :-O penso que aviat s'acabaran les bones sensacions... però no, em sento fort... van passant els kms, fa calor, als avituallaments paro a remullar-me el cap,i bec força aigua i prenc un gel cada 5 kms... a la segona volta quan passo per la zona propera a boxes sento a la filla del Guillem i la Mònica cridant a saco... vaaaaa Òscaaaaar, vaaaa... jajajja quin fart de riure a la primera volta li vaig preguntar per que no m'animava... jajaja segueixo corrents amb un somriure... encara falten dugues voltes... a la darrera volta veig a gent caminant, curiosament avanço a la Mònica Pellejero, una de les triatletes amb la que tinc bon rotllo i admiro com esportista, l'ànimo i segueixo corrents, al poc també em trobo al Joan Marc, que s'ha desfondat, l'animo i curiosament ell m'anima encara més... vaya Crack :-)
Finalment arribo a meta, he corregut els darrers dos kms a 4:30... feia baixada... ;-)
Però a part de tot el que he escrit el més important és que HE CORREGUT SENSE MOLÈSTIES... i no sabeu lo bo que es això i més després de dos anys amb lesions i frustracions... realment és fantàstic :-)
Em quedo amb aquest bon gust i pensant en que em falta bici... aquesta setmana li fotre canya, ahir vaig fer 173 kms i quan vaig arribar a casa pensava... joder... i després d'això hauré de correr una marató??? vaya tela... però bé, segueixo entrenant i amb màxima motivació... per que...
PUC,PUC,PUC,PUC... ;-)

divendres, 15 d’abril de 2011

Ironcat 2011... Inscrit :-)

5 anys després del meu retorn al món del triatló pel trencament del tendó d'aquiles ahir em vaig inscriure al meu primer Ironman... concretament l'Ironcat 2011.


 Com diu el cartell confio que Pugui, de fet cada nit abans de ficar-me al llit repeteixo deu vegades... puc,puc,puc... i quan em desperto pel matí faig el mateix :-)
Estic molt il·lusionat, ja que des de que vaig començar en el món del triatló ara farà 11 anys, sempre m'ha fet molt respecte aquesta paraula i a la vegada fascinació i admiració.
Sempre que he llegit cròniques o he viscut en directe l'emoció de les persones que es converteixen en finishers he estat sempre a punt d'emocionar-me... que passarà si jo ho assoleixo?? suposo que fotré un fart de plorar que "pa que"... :-) o em sentiré tremendament feliç durant uns instants... ufff no se, ha de ser molt especial.
Ja fa unes quantes setmanes que estic seguint l'entrenament que m'ha deixat un amic, a ell li va anar molt bé i va fer un molt bon temps, de fet jo vaig ser allà amb ell per viure-ho, espero que aquest any estigui ell amb mi per compartir l'emoció quan passi la linia de meta de l'Ironcat... :-)

                                              Ironcat=Gatito de hierro(Justin dixit... :-))

Els entrenaments son força durs i llargs... sobre tot molt llargs... :-) aquestes properes dugues setmanes són les mes dures... molta bici, moltes transicions i molts kms... per assolir acabar els 226kms d'un Ironman :-)
Vaig demanant consells, detalls de qualsevol mena, que menjar, com vestir-me, quins pensaments m'ajudaran... que fer si les coses no van bé... com gestionar l'energia... intentant tenir la sensació de que vaig lo mes preparat possible.
La veritat és que estic preparant un Ironman en tot just 7-8 setmanes... i molta gent dedica un any a preparar-se... no se potser és molt arriscat... el dia 14 ho sabré... jo confio en mi i en les meves forces... ara falta que el dia D tot vagi lo millor possible.
Només queden 28 dies... :-O ;-)
Bona nit a tothom.