diumenge, 27 d’abril de 2008

Sant Pere de Ribes amb el CCP

Parats en la primera punxada.

Just abans de començat l'esmorzar

Els meus callos...

Segona punxada al mig de Sitges

Tercera parada per punxada, avui no era el dia d'en Fitó...


Avui diumenge he volgut sortir amb els companys del Club Ciclista Provençalenc, el club al que pertanyo actualment.
No sabia com em despertaria aquest matí ja que ahir vaig arribar bastant cansat i amb sensació de refredat, però a les 8,30 mentre treya a passeja a la Nura he notat que estava bé i amb ganes, el més important.
A sobre al igual que ahir em van deixar just devant de casa, avui també passaven per devant de casa tant a l'anada com a la tornada, un autèntic plaer... jejeje
A'anada hem anat força ràpid ja que portavem el vent bastant de cul, just pasar la zona nova que hn fet a l'autovia el Fitó ha punxat per primera vegada..."joder con lo bien que ibamos...".
Al arribar a les costes de Garraf com sempre tots a apretar, jo m'he trobat molt bé i he aguantat bastant bé arribant a la benzinera amb una mitja rondant els 32 per Hora, mai havia anat tant depresa, que content :-))
A l'arribada a Sant Pere de Ribes esmorzar tradicional, avui m'he fotut uns callos... :-) podeu veure la foto... jajaja
Quan tornavem al sortir de Sitges el Fitó ha tornat a punxar... parada obligatoria.
Arribant a les costes i fent cas a un dels consells del meu amic Pepe he pujat fins a la Maladona a plat, que bé m'he sentit i per acabar de fer el matí a tope a l'autovia el Xavi V., el Ruben, El maño, en algun troç el Madriles i jo hem anat tirant força ràpid... però el Fitó ha tornat a punxar, tercera paradeta obligatoria...
Lo xungo ha passat al arribar a casa, mentre em dutxava he notat que el meu cos estava destemplat, tremolors, fred... m'he ficat al llit i m'he posat el termómetre.. 38 de febre, al cap d'una hora la febre ha pujat, ara acabo de dinar una mica i m'he pres un gelocatil a veure si baixa... que pot haver estat?? enso en tres opcions....
Encostipat que ha acabat d'esclatar després de l'esforç?
Cop de calor?
Tall de digestió pels callós?
Intoxicació pels callós?

dissabte, 26 d’abril de 2008

3er a l'Ordal...

Avui ha fet molt de sol...

Nedar a la pisina exterior és un plaer, tinc un carril d'una piscina de 50 metres per mi sol... :-))

Jo i el Xavi E. fent-li uns petonets a l'Ernest... jajaja

El Xavi V. i el Ruben més serios que nosaltres...

Just quan comença la pujada.

Avui hem sortit amb el Ruben, el Xavi V. i el Xavi E. l'Asun i L'Ernest a seguir pujant montanyetes... i ha tornat a ser un dia en el que he gaudit molt de la Bici.
Hem sortit tard per una punxada de no se qui a la Diagonal... però rapidament hem agafat un bon ritme per pujar a L'Ordal durant la gran part de l'Ascenció hem anat tirnat del Grup, el Ruben, el Xavi V i Jo, anavem rapidets i he de reconeixer que m'he precipitat en llançar el meu atac i ho he pagat car ja que al final han arribat abans els dos companys que han anat tota l'estona amagadets... el Xavi E. i L'Ernest, tots dos ens han deixat ben tirats...
Després hem agafat el trencant cap a Begues, mentre baxavem m'he quedat una mica endarrera xerrant amb l'Aun que fèia dies que no ens veiem, hem xerrat sobre lo complicat que és trobar parella quan et vas fent gran, lo maniàtics, tiquismiquis que ens tornem i que les persones que ens creuem a la vida ja tenen un bagatge de relacions darrera i tal i tal... ella és més positiva que jo.
Un cop a Begues hem fet el clàssic esmorzar, avui ha tocat bocata de Panxeta... boniiiiiissiiiiiim :-))
La baixada fins a Gava, el Xavi V. L'Ernest i un servidor hem fet una bona apretada i hem gaudit moltíssim d'una baixada ràpida.
Tonada fins a casa per la carretera vella, passant per Cornella, Hospitalet i avui la tornada ha passat per devant de casa meva, un gustasso... :-))
He agafat el cotxe i he pujat a les Picornell a fer un 2,600 amb neoprè, he près el solet i m'he cremat una mica.

Montserrat again :-))










Ahir divendres vaig tornar anar fins a Monistrol amb el cotxe i allà vaig agafar la Bici i vaig pujar fins al monestir de Montserrat per la carrtera de la Massana, segurament aquest trajecte el faré més d'un divendres, ja que la carretera és molt bonica i hi ha poc transit.
Del que si vaig adonar-me és de que la carretera puja bastant, i curiosament m'hi vaig fixar quan vaig desfer el camí que havia fet, deu ni do com vaig baixar... i això que portava el vent en contra.
Quan vaig arribar a monistrol vaig desar la bici de nou al cotxe i vaig correr 10 kms bastant ràpids pel meu nivell. I per acabar la Jornada vaig anar a les Picur a fer els meus 2,200 metres de rigor, un altre bon dia d'entreno.

divendres, 25 d’abril de 2008

Sant Pau...












Ahir vaig haver d'anar a l'Hospital de Sant Pau per feina i vaig estar fent fotos als edificis que hi ha, que són tant bonics, realment és un lloc molt agradable per pasejar-hi una tarda de primavera o qualsevol altre moment...
Bé, espero que us agradin les fotos.
Apa, ara marxo a entrenar que últimament m'estic penjant una mica... :-))

diumenge, 20 d’abril de 2008

Avui no m'ho he passat bé.

Avui el Pepe i jo anavem conjuntats...

Amb el Miki esmorzant

El pepe i el Santi a la parada de rigor...
Doncs no, avui no m'ho he passat bé, en principi haviem quedat amb el Santi, el Pepe, el Miki, el Ferran i algun altre per pujar fins a Blanes xino, xano, per fer una sortida llarga per preparar la Marxa Cicloturista Terra de Remençes, ja que aquest any, en principi, vull fer la llarga de 175 kms... per començar he arribat tard ja que just quan sortia de casa la Nura s'ha posat a vomitar, i clar m'ha tocat netejar-ho... quan arribo el Ferran diu que ha quedat amb el Roger a les 9 així que vaig amb ell més depressa per que no ens hagi d'esperar molt i just quan ens trobem amb el Roger, passa el grup amb el que anavem a més de 40 per hora... tot i que ho hem intentat ens ha estat impossible agafar-los, primer atxutxon... arribant a Mataró ens agafa el capi, el Dani, seguim amb la discussió de si s'ha de parar a esmorzar en les sortides en bici o no... a Mataró ens reagrupem tots, menys el Frank que ja havia donat mitja volta, sortint de Mataró el Dani vol tenir el seu moment de gloria i torna apretar, quasi tots segueixen amb ell menys el Roger, el Ferran i Jo que anem més a poc a poc... seguim endevant i quan estem arribant a Santa Sussana el Pepe diu que es queden a esmorzar allà, amb lo que no arribem a Blanes i per acabar d'arreglar el dia a la tornada el Pepe i el Santi deicideixen que hem d'arribar a BCN abans de les 12,30... aquí ja m'he emprenyat, ja que no volia tornar a baixar ràpid fins a casa cosa que quasi sempre passa quan surto amb ells però avui no estava per seguir amb la llengua fora... l'aspecte positiu ha estat que ha plogut i m'agrada anar en bici quan plou, la putada és que després l'he de netejar... :-))
Total un dia per oblidar.

dijous, 17 d’abril de 2008

Problema sol·lucionat

Impressionants vistes de la Muntanya màgica

El nou plat i biela.... :-)

Ahir per la tarda aprofitant que vaig haver d'agafar-me el dia de festa a la feina vaig agafar el cotxe i vaig pujar fins a Monistrol per fer una mica de bici per carreteres poc transitades i va valer la pena fer els kms per allunyar-me una mica de la Ciutat...
Pel matí havia anat a Galaxycles a buscar la bici que ja l'havien arrglat, és la primera vegada que portava a arreglar la bici i en vaig sortir content, tot i haver pagat 354 euros, crec que han fet bé la seva feina ja que m'han canviat les rodetes de plastic, la cadena, canviat el pinyo, ja he aprofitat i he posat el 12-27 per pujar el Bracons el dia de la marxa terra de Remences i per pujar les rampes extremes el dia del Triatló de Zarautz, ja se que ara sóc més globeru del que ja era, però és el que hi ha...
Al començar a pedalar notava calor, pujant des de la Bauma fina a la carretera del Bruc per Marganell vaig suar lo meu, però a partir d'aquí amb el vent de cara i els núvols que anaven tapant el cel vaig començar a tenir fred. Quan vaig agafar el trencant cap a Montserrat, vaig començar a flipar amb les ventades que et frenaven i feien que la bici se n'anes d'un costat a l'altre de la carretera, però vaig arribar sense problemes al Monestir, la meva idea era tornar per la carretera on havia pujat però es fèia tard, fèia massa vent i molt de fred, així que vaig baixar pel dret cap a Monistrol, vaig arribar gelat, menys mal que la tornada amb la calefacció del cotxe em va fer recuperar la temperatura per acabar a Jornada fent 2,700 a les Picornell.
Bon dia d'entreno.

diumenge, 13 d’abril de 2008

Estic massa fort....?? :-))

Una foto de a biela esquerdada, menys mal que no va acabar de petar...m'hagués pogut fer mal a la cama...

L'altre dia vaig sortir en bici amb l'Andreu... el gran Ironyoyito, va ser una tarda divertida, vem sortir de Cerdnyola i de seguida que vem entrar a la crretera de la Roca, vaig flipar amb la de transit que vem trobar, quina passada i això que L'Andreu, m'havia dit que ultimament estava bé... Vem haber d'anar tota l'estona en fila de un i com que tenia ganes de rodar vaig apretar una mica, el company de sortida no va perdre roda en cap moment. Quan arribavem a la Roca ens vem començar a mullar, però a mi m'agrada rodar en bici sota la pluja, la putada és que després s'ha de netejar la bici.. :-(

Quan vem arribar a la carretera de Parpers, vaig pùjar amb el plat, aquí l'aigua si que quèia amb bastanta força, tot d'omplegat vaig notar que al pedalar de dret sobre la bici, alguna cosa fallava, però no sabia el què, quan vem arribar a dalt de tot, vaig estar mirant i al final vem veure el que estava trencat... la biela dreta... que fort, no?

L'Andreu que em va batejar amb el sobrenom de "El Maquinista", va ir que això em passa per estar massa fort... jo crec que és una mica de mala sort que em persegueix últimament, just ara que semblava que em començava a recuperar econòmicament, hauré de gastar-me una pasta en arreglar la bici, però que hi farem? si algú vol fer una donació ja us passaré el meu número de compte... jajjaja

Però està clar que amb la bici hi passo moltes estones agradables i si no l'arreglo no podré preparar la marxa cicloturista Terra de Remences, aquest any estic inscrit a la Llarga de 175 kms i tampoc podré preparar el repte més important de l'any, de moment, el triatló de Zarautz...

Aquest cap de setmana he sortit amb la bici del Santi, que me l'ha deixat, una bici que em va unes quantes talles petita però ja m'ha servit.

Ara estic veient la fina de la copa Uleb, que sembla que també guanyarà el meu equip... LA PENYA!!!

diumenge, 6 d’abril de 2008

La Sheila s'ha casat








Ahir per la tarda vaig anar a la boda de la Sheila i el seu ara marit, Sergio,
Ella és la filla d'una amiga i amb elles dues vaig convire tres anys de la meva vida, amb lo que podeu imaginar lo important que és la Sheila per mi... jo sempre l'he considerat una mica filla meva tot i que no ho és...
La veritat és que al no ser creient aquestes cerimònies no m'agraden massa ja que no les entenc i em semblen totalmen innecessàries, però m'agrada veure a la gent contenta i ahir la Sheila estava molt contenta, contentíssima i això és el que importava ahir.
Em vaig sentir molt ben rebut per la familia de la novia, que era la gent que jo coneixia i tot va anar quasi perfecte... excepte que la Sheila va perdre la lligacama i vem haver d'anar al Corte Inglés a buscar-ne una d'urgències.. jajaja va ser divertit entrar allà, amb els magatzems a tope de gent i nosaltres vestits de boda... jajjja tothom ens mirava... bé, a mi no, a la mare de la nuvia... :-))
A la cerimònia relligiosa emva xocar la primera frase del mossen... va dir que estaven allà per que els havia dut "el amor verdadero" ¿¿¿???? no ho entenc, que no tots els amors són verdaders? si el que es sent per l'altre és amor sempre és verdader, tot i que o vagis a una esglesia, no? bé, és igual ja li vaig donar voltes al tema ahir...
També em va xocar de la cerimònia que dins l'esglesia hi havia un coro rociero, qua naven cantant, era extrany però bonic a la vegada.
Després vem anar al típic restaurant on tot el que va passar allà va ser molt bonic, gent cridant, els nuvis fent regals a la gent, els brindis, les xerrades amb gent que no coneixes o que fa temps que no veus, el tall del pastis, el vall dels nuvis, la conga...la canço de moda... el crusaito, el mikel jakson, el roboco... s'hem van despertar moltíssimes emocions, però per sobre de tot vaig disfrutar veient a la Sheila contenta i fent d'amfitriona amb una facilitat impressionant, com si ho hagués fet sempre...
Des d'aquí Moltissimes felicitats Xuxu(aquest era el nom que li dèia quan ra petita... :-))

Milor marca al forat...


















El Feran en una paradeta abans de pujar l'arrabassada...


El divendres vem fer una sortideta amb el Ferran i tots dos vem batre les nostres millors marques pujant al forat del vent, vem fer 20,16 segons el rellotge del Ferran, quina passada!
La veritat és que els temps encara poden millorar però no està gens malament, jo vaig baixa un minut i e ferran encara més...
Quan vem omençar l'ascenció el Ferran em va dr que no era un bon dia per fer l'intent, que feia vent, que no estava massa fi però jo vaig fer com si no el sentís i vaig començar a tirar, poc apoc ell també es va anar animant, tot i que no deixava de dir..."vaig molt alt de pulsacions, vaig molt alt de pulsacios" jajaja jo com que no porto pulsometre, només mirava el la velocitat, i tota l'estona anavem a 17,18 km/h, al final e va dir que vem fer una mitja de 18... pujant,pujant ara es posava un devant i l'altre escansava una mica darrera, i després al reves, així fins a les últimes rampes en que vaig posar-me devant i vem fr el cim quasi juntets... un cop allà no vaig tenir esma nio per parar a xerrar i vaig deixr-me anar cap avall... quina passada d'ascencó... ara a baixar dels 20 minuts... o no...
Al final vem fer 77 kms e pujades i baixades per collserola, com sempre amb paradeta al Tibidabo... :-))

dimarts, 1 d’abril de 2008