dilluns, 11 de maig de 2009

Remences... la LLarga... :-)

Foto del abans... :-)

Foto del després...

Supercontent... he pujat un altre muntanyeta... :-)

L'Ernest arribant dalt del Bracons

Just abans de sortir

Carles, lo garri... un crack

L'Asun i jo abans de sortir

Montserraaaaat avui m'has guanyaaaat... :-)

Ruben amb cara de circumstancies...

Tot a punt pel dia següent...

Xavi donant ordres? :-)

Ahir vaig tenir una experiència esportiva que mai oblidaré, per lo dura, lo bonica i lo gratificant.
Vaig anar com cada any, des de fa tres i una anterior abans de lesionar-me a Sant Esteve d'en bas a participar en la marxa cicloturista Terra de Remences, fins ara sempre havia participat en la marxa curta de 95 kms però aquest any he fet la llarga de 175 i l'experiència ha valgut la pena.
El dissabte per la tarda marxem cap a Sant Esteve cuatre cotxes i uns quants components del C.C.Provençalenc, arribar a lloc, agafar els dorsals i cap a la casa de turisme rural a sopar, jo abans vaig haver de canviar el tubular que havia punxat pel matí... com sempre dormir en un lloc nou costa, però és el de menys.
Pel matí ens llevem esmorzem foto a l'entrada de la casa i cap a la sortida... 25 minuts de planton... això no m'acava d'agradar...
Pum... sortida en els primers 20 kms la gent sembla que s'hi jugui la vida van a tope... jo al meu rotllo, xino,xano... arriben les primeres rampes del Capsacosta i començo a abançar als que tenien tanta presa... arribo a dalt i paro a veure i menjar alguna cosa, de fet sempre paro a tots els avituallaments, llàstima que no hi hagi callos... jajaja
Baixada fins a Ripoll sol, no vaig enllaçar amb cap grup, aquí vaig perdre temps, comença el port de canes i a l'avituallament em trobo a la Asun, que diu que no va bé, que al final no farà la llarga, anem una estona junts, al final del Port marxo un a mica, baixada ràpida, però menys que altres anys... comencen els meus dubtes, que faig? entro a meta o segueixo? vaig avançant a gent i tinc la sensació que se m'ha fet curt, que puc tirar, si hagués fet la cursa el meu temps seria de menys de 3:30... però mentre anava pensant ja havia girat a la dreta... però que faig? vas a fer la llarga... apa, som-hi... ho faré pel Pepe, que el dia d'abans s'havia fotut una santa hostia a Mataró... a veure si es recupera ràpid.
Paro al avituallament de Joanetes i em trobo a al Blanca i al poc arriba l'Ernest, quina ilusió anirem juntets... :-) començem a pujar el Bracons i una noia ens va explicant com es la pujada, vigileu que les últimes rampes són dures... doncs si, ho van ser i molt... joder... bon entreno per Zarautz... :-)
Avituallament i baixada amb el meu "amiguet" jajaja arribem a Manlleu i tornem a parar a l'avituallament, aquí la calor és important, em trec tot el que ja no fa falta... la noia d'abans ens comenta que la pujada a Cantonigrós és molt llarga que hem de menjar i veure molt i així ho faig... bé de fet durant tota la marxa m'hauré fotut 5o 6 platans, més de 1,5 litres de coca cola i 1 d'aigua, apart de taronges,alguna pasta i dos gels... en alguna ocasió tenia sensació de tenir la panxa ben plena... però m'ha anat bé això de no deixar de menjar.
La pujada a Cantonigrós visualemnt sembla que no es massa exigent, però si que ho és a part de tot el que ja portem... a l'últim avituallament, ja quasi no em queden forçes, però ha de seguir ja falta poc... 25 kms... ufff... segueixo pujant, l'Ernest l'he perdut a la pujada i no arriba a l'avituallament...segueixo, el troç final sembla que no però costa, vaig avançant algun altre ciclista i comença la esperada i desitjada baixada, que faig sol... just al final veig un tio que s'ha caigut o ha chocat contra un cotxe que pujava... fa molt mala pinta, pugen ambulàncies i un helicopter... quin yuyu... arribo a meta en 7,11 de crono però 7:54 amb les paradetes als avituallaments... quina passada ho he fet, aquest és el màxim recorregut que he fet mai en bici, estic super satisfet, i orgullós, però terriblement cansat... recullo la samarreta i marxo cap a la casa rural a dinar, quan entro al menjador, els compansy m'aplaudeixen, quina emoció... :-) lo millor del dia :-)
M'ha encantat aquesat experiència, potser l'any que ve ho torno a fer... els paisatges,l'entorn simplement espectaculars, l'organització perfecte i els companys genials.

Triatló del Prat 09

Els tres Picornells amb un amic del Ramón

Corrent fet pols...

Sortida de l'aigua

Agobiat? o concentrat?... :-)


El passat diumenge vaig anar a correr el triatló del Prat, la veritat és que estava bastant fet pols de lasortida en bici amb els Provençalencs del dia anterior, però tot i això no va anar del tot malament.
Només tirar-nos a l'aigua per escalfar una mica vem comprobar que l'aigua estava força freda... les males llengues deien que estava a 15 graus... per variar vaig intentar esquivar les osties i em va tornar a sortir bé, ja que vaig sortir en un desl extrems ben obert i vaig aconseguir no rebre ni una sola "carícia" dels altres partícipants, surto de l'aigua i veig al Ramón un company Picornell que a la piscina neda més ràpid que jo... em sorprenc gratament :-) a mitja transició se m'acosta el Ramón pk l'ajudes a treure's el neopré... aquests novatos... jajaja
A la bici vaig apretar la primera volta però al veure que anava en reserva vaig fer el que no acostumo a fer que és quedar-me amagat en un grup, però no podia fer gaire més... en el circuit de bici quasi anem per terra ja que un del Mataró va fotre no se quina cosa rara que va a anar d'un pel per no caure...
Començo a correr amb les forçes sota minims... vaig fer-ho lo més dignament possible, però el meu cos em deia que ja ho havia donat tot, acabo la competició content, primer triatló de l'any :-)

diumenge, 3 de maig de 2009

Classica 1 de maig...

Ahir pel matí un grup de Provençalencs i algun infiltrat vem anar a fer la classica sortida per els Pirineus...
A les 8 del matí sortiem de Barcelona direcció Sant Joan de les Abadeses, arribem bé i ràpid a les 9,45 començem a pedalar... començava l'infern... :-) vem anar Cap al Capsacosta, que la setmana que ve el pujarem des de l'altre costat, realment és baixa millor que es puja... ;-)
Després vem anar cap al Coll de Buc... que se'm va fer bastant dur, a més com anava bastant abrigat vaig passar calor... com puc arribo a dalt... és on vaig fer les fotos dels "valents"... baixada per una carretera molt xula però plena de pedres... soposo que amb una d'aquestes punxo el tubular de devant, quan arribem a una font, en un poblet molt bonic,Beget... faig el canvi.
Just acabo de canviar el tubular i veig que ja no hi ha ningú... :-( començem la segona ascenció al coll de la Buixeda... aquest el pujo millor però amb més calma, arribo a l'encreuament on ens reagrupem i aquí decideixo que l'últim port no el pujaré ja que demà tinc el triatló del Prat i estic fet pols... i de pas decideixo que no tornarté a fer cap més clàssica... massa exigent per mi, preferixo el ciclisme més globero... :-)
El que més em va a gradar han estat els paissatges del Pirineu, impressionants.
Vallter 2000 a la vista però aquest ja no el vaig pujar.

Cavalls del Pirineu... :-)

Xavi i la Asun agafant forçes.

Ruben somrient... "el planificador" :-)

Ferran va fer una demostració de bon escalador.

Xavi buscant un mirall per veure's... jajajja

Richy sempre somrient... :-)

Preparant les coses a Sant Joan.