Cursa de l'amistat 09

Com cada any que puc el passat diumenge vaig anar a correr la cursa de l'amistat, una cursa molt especial per mi.

Aquest diumenge haviem quedat amb els companys de l'equip a les Picornell a les 7:30 per pujar trotant fins a la sortida al Castell i només pujar aquests apenes 2kms ja vaig arribar destroçat a dalt, estava clar que patiria durant la cursa... el motiu? doncs que després de més de cuatre mesos i mig amb la tendinitis a l'akiles han fet que hagi pogut correr molt pocs kms i això es nota... vaig sortir amb l'Àlex que en principi m'havia dit que correria amb mi, però evidentment als pocs metres de començar la cursa es va agobiar al veure que jo anava xerrant amb els coneguts i amics i li vaig dir que marxes.

La meva gran sort va ser poder correr amb la Montse(cuerpasso... :-) ) al principi amb un company seu de la feina i després tots dos sols. Ella anava sobrada i jo tota l'estona guardant forçes per la pujada.

Com cada any em va encantar poder pujar corrents pel carrer Entença, després major de Sarria per acabar la cursa per la carretera de Vallvidrera, aquest any hi havia molta boira, una nova experiència, he pujat plovent, amb sol, amb fred i aquest any amb boira.

En les últimes rampes em vaig recuperar una mica, però tot i així vaig trigar 7 minuts més que l'any passat... però la vaig gaudir un any més.

A l'acavar el Pepiño ens va portar fins les Picornell a buscar les motos per tornar a casa a mi i a l'Àlex.

Propera parada Mitja Marató de Ripoll :-) aquesta cursa no l'he fet mai i em fa ganes tornar a fer una mitja Marató... a veure com va.

Vilanova 09

El dinar fantàstic

Twin towers... :-)

Que guapus que sóm tots... :-)

Senyalant a la Neus... ;-P

Aquí ja no podia més...

Que bona la ombreta... :-)

Sortint de l'aigua

Emocionat després de la ona... :-)

Eeeeiii que voy p'allá... :-)

Entrada a boxes demanant consell al Jordi... :-)

Diumenge passat vaig anar a correr el triatló de Vilanova, els que em coneixeu sabeu que aquest no és un triatló que m'agradi massa, cosa que l'altre dia va començar a canviar, però vaig anar-hi pk la majoria de components de l'equip hi anaven i el milllor... després ens quedavem a fer un dinar que és el que realment m'agrada més a mi... :-)

Vem quedar aviat amb l'Àlex que molt amablement... em va acompanyar a mi i a la "machina" a Vilanova, arribant allà vaig tenir un petit lapsus de memòria que em va costar una bronca, cabreix de l'Àlex i pagar un peatge... jajajaja

Arribem, anem trobant a tots els companys/es coneguts bon rotllo i alguns nerviosos abans de sortir, jo anava molt tranquil, ja que no tenia cap presió afegida, he estat el Setembre de vacances i he entrenat molt poquet amb lo que el meu aspecte fisic.... i condició fisica han canviat... :-)

Em quedo amb la Mari Carmen, la companya de l'Àlex, mirem la sortida dels absoluts masculins de l'aigua i ella fa fotos, jo agafo les coses i cap a la sortida. Em trobo a l'Elena que m'explica cosetes del Challenge i per sort li puc deixar la roba de passeig al seu xicot :-)

Anem fins la sortida, allà em trobo a la Goedele i a la Neus que estan amb els peus en remull, animo a la Goedele a escalfar una mica dins l'aigua, està boníssima... l'aigua clar... ;-P quan sortim començem a buscar lloc per sortir i sentim un xiulet, la gent surt en estampida, jo per seguir amb la meva tradició de evitar hosties m'obro a l'esquerre i aconssegueixo el meu objectiu, ni un cop, la natació la gaudeixo, nedo ràpid(pel meu nivell..) i molt a gust, l'aigua està neta, transparent, puc anar mirant el fons... una passada, al sortir veig que l'Elena està just devant meu, això vol dir que he nedat en el meu ritme habitual.

Bici... ufff aquest any han fet dugues voltes en comptes d'una i no ha estat malament, excepte un parell de curves una mica perilloses al final força bé, la primera volta la faig en un grupet en el que anem l'Elena i un parell de noies més i dos nois, elles apreten acoplades a les baixades i nosaltres als repetxos... :-) al començar la segona volta em deixen enrrere i llavors faig el pet, em comença a adelantar bastanta gent però jo a lo meu, com diria el Santi Pons, Pim, pam anar-hi anant... :-) baixo de la bici i per sorpresa meva veig als Picornell que em fan la Ona... ufff quina emció, cabrons m'heu fet posar la pell de gallina... :-) començo a correr i al poc adelanto a l'Elena, jolin avui quasi hem fet el triatló junts... :-) vaig fent, saludant als companys de cursa animant a la Neus...vinga Petolinsss!!! :-) a l'Holandesa a la Goedele, al final també a la Marta, també al Guillem i altres companys del Triatló, a la vegada també rebo els ànims de la Judith, dels Carinyenes, Edgar i Xavi, dels tris de l'Hopitalé... :-) m'encanta saludar i sentir i veure a gent com aquesta amb la que compartim esport i estil de vida, una passada.

Arribo a meta i en principi sembla que tampoc ha anat tant malament, estic content.

Després d'esperar a veure a un dels nostres Cracks, el Guillem pujar al podi marxem a dinar.

L'organització de l'Àlex perfecte, dinem en un lloc bé, tranquils i a un bon preu,sobretot el meu(m'ha invitat l'Àlex... igual vol demanar-me algun favor... miserable... jajajaja ) catxondeo, comentem la prova, els piques i cap a casa. Un dia genial i un bon final de temporada. L'any que ve més... :-)

Travessa al port de BCN 09

Content després de la prova, comentant la jugada amb el Javi i l'Izcor.

El grup de nadadors... Rafa, Javi,Dani,Edgar,Jo i El Jordi.

Ahir diumenge vaig participar a la travessa del port de Barcelona per 4art any consecutiu i algun més en anys anteriors i tot i haver estat 15 dies sense entrenar vaig sortir bastant content del meu rendiment :-) tot i no haver aconsseguit baixar dels 51 minuts, que era un dels objectius de temporada... :-(

Com cada any arribo al port i començo a trobar amics i coneguts, els companys del CN L'Hospitalet, el Jordi V, l'Edgar i el Dani del Carinyena i altres catxondeo, risos... i la musica massa alta.

Cap a les 11 pugem a les golondrines i marxem cap a la boca na nova del port,aquest any els hi costa una mica als de la organització posar a lloc les golondrines per començar la travessa, finalment ho aconssegueixen i saltem a l'aigua... collons que fresqueta, és el primer pensament que creua per la meva ment... apa som-hi i començo a nedar.

Primer segment fins les boies força bé, animat i amb ganes, crec arribar ràpid i adelantant algun nedador. des d'aquí fins al pont adelanto algun més, fins i tot un grup de tres o quatre, segueixo, nedant bé, mirant els baixells, agafant referències ide tant en tant buscant el trade center. En aquest troç de la travessia tenim vent en contra que fa aixecar una mica el mar, aixó fa que empassi algun glop d'aigua salada... buag... :-)

Com cada any aquest troç és el que s'hem fa més dificil, però quan per fi arribo al trade center la cosa es fa més senzilla, però també és en aquest punt on les lumbars em començen a fer mal d'anar tanta estona arquejant l'esquena, però comq ue ja queda poc vaig fent, els últims 100 metres quasi tots apretem per intentar fer l'últim esforç gratificant :-)

Surto de l'aigua i veig que no ha anat malament la cosa, faig una coca-cola i comento la jugada amb als companys que van arribant.

Al final arriba el Dani i marxem a dutxar-nos, agafem les motos i a menjar la típica butifarrada al CNAB, fantàstic, com cada any tornar a felicitar aquesta gent que fan una autèntica festa, MOLTES GRÀCIES.

Triatlo a White Bear Lake

Abans de començar amb el Jordi

A la cama ens van marcar l'edat... ¿? ;-)

Tot preparat a l'aigua.

L'organitzadora fent el briefing.

Tots en fila... sortiem cada 3 segons.

Fent la meva senyal de bona sort... ;-)

Comença el triatló... :-)

Arribada a boxes despres del circuit a bici.

Treien-me el casc despres d'una T2 rapida :-)

Corrents amb un somriure... com quasi sempre :-)

Aqui ja no reia tant...

Final de cursa i d'una experiència nova.

El dia 13 de Setembre vaig participar en un triatlo als EEUU aprofitant la meva estada en aquest pais.

Vaig anar al triatlo amb ganes de passar-m'ho bé i viure un triatló fora de Catalunya. La veritat és que la meva forma fisica no es la millor, com en l'últim post ja vaig comentar, he decidit baixar el nivell d'exigència i d'entrenos i mes encara si estic de vacances com aixi era.

Bé, la questió es que a les 8,30 estava a la linia de sortida, per començra algunes coses que em van xocar... al entrar a boxes ens van marcar el dorsal i l'edat a la cama, mentre corries podies veure l'edat dels altres participants... curiós, no? :-)

Un altre cosa curiosa va ser que en comptes de sortir al mogollon, vem sortir cada tres segons, aixo el que fa és que no tinguis idea de com vas classificat... per mi cap problema pero els que van devant, no ho tenen facil.

Faig l'escalfament a l'aigua i estava ple d'algues, que se't ficaven a la cara i anaves agafant amb les mans, aixo no em va agradar :-(

Vaig nedar força be, vaig fer el 7è millor temps... pero l'álegria va acabar aviat ja que a la bici em vaig trobar fatal, em van passar uns quants fins que va arribar un moment on vaig haver de treure una mica d'orgull, ja que vaig veure com una dona d'avançada edat em volia avançar... joder aixo no pot ser i vaig apretar per que no m'avançes...

A la cursa a peu tampoc vaig correr massa be, ja que segueixo arrossegant la tendinitis a l'akiles i no havia entrenat gens la cursa a peu... pero em vaig dedicar a demanr que el public ens animes... jajajja

A l'arribada a meta, vaig sentir-me molt cansat i fet pols, pero content per haver participat en aquest triatló yankee... :-)

Replantejament

Rebaixar els entrenos, no competir tant i no patir... :-) aquest és el replantejament que he fet.

El punt d'inflexió va ser el Triatló de Zarautz, aquest any em va costar fer la preparació per aquesta competició, entre lesions i altres apenes vaig poder correr gaire, no vaig poder fer la Marató de BCN ni anar a l'Ampolla a correr L'IC 09 i per postres vaig anar a Zarautz amb una tendinitis a L'Akiles que em va fer correr patint,amb dolor i coix, però vaig conseguir acabar. Després vaig anar a Pont de Suert per que l'Àlex m'ho va demanar i vaig tornar a correr coix, però vaig acabar.

Al cap de dugues setmanes vaig marxar de vacances i va ser on vaig anar donant forma aquest replantejament esportiu. De fet segueixo amb la tendinitis a l'Akiles, que no marxa, porto més d'un més sense correr, amb molesties dia si, dia també, tot i que sembla que el final del tunel és a prop.

Els que em coneixeu ja sabeu que jo no sóc dels que va a competir, m'ho vaig a passar bé, a disfrutar, a compartir estones esportives amb els companys i amics i ja de per si això fa que les meves marques no siguin gaire espectaculars... :-) Segurament ara encara ho seran menys... :-)

Per que prenc aquesta decisió? doncs per que crec que no es bò fer tant esport, per que no pot ser que em passi tantes hores entrenant, per que no crec que el meu cos aguanti gaire aquest ritme, de fet ja m'ho està dient amb les últimes lesions, no vull patir fent esport i aquest any he patit més del que voldria, per que vull fer altres coses i amb altre gent , per que vull que l'esport sigui una diversió i no una obligació i per molts altres motius...

Una cosa que ja he notat és la sorpresa i la reacció dels companys del Picornell, es queden amb cara de sorpresa i diuen que això és transitori... no se, ja veurem, de moment això és el que penso des de fa un temps i vull mantenir.

Les fotos del bon rotllo... :-)

Foto de final de festa... :-)

Dinar de germanor... jajaja

Àlex las gafas estan torcidas o tu nariz... :-)

Ja hem dinat... :-)

Coincidint amb yamil a boxes...

Sempre faig cara d'agobiat quant surto de l'aigua... ¿? :-)

Començo la segona volta al circuit de natació.

Foto abans de començar :-)

Quines cares de son... la tormenta ens va despertar a les 4 del matí...

Catxondeo... :-)

A l'agua tots!!! :-)

Dame un besiiii truchi... jajajja

Enfundant-nos el neopré...

Amb l'Albert, el guapu i alt... :-)

Amb els companys del Carinyena, Dani i Miki...

Relaxant-me??? :-)

Dinant al sortir de Lleida.

Hola!

Penjo unes quantes fotos del bon rotllo i lo millor de l'esport, per mi, les amistats, la gent que coneixes i amb la que comparteixes el abans, el durant i el després de la competició.

Aquest any estic trobant un grup molt macu i ben avingut al C.E.Picornell i ho estic gaudint molt, de fet he recuperat la sensació d'equip que tenia quan jugava a basquet fa uns quants anys, i això no passa per la qualitat humana del grup,que també, si no per compartir els entrenaments a la piscina i a la pista d'atletisme, així com en algunes sortides en bici. Això fa que el grup es cohesioni més i el bon rotllo predomini. Moltes gràcies companys.

Jo ara no estic en un bon moment, però els companys m'estan ajudant a distreure'm i sortir de casa i fer coses... en especial a l'Àlex, gràcies truchi... :-)

Al final l'informe de la resonància diu que no tinc rotura de l'akiles si no una tendinitis... ara tocarà deixar de correr... nedarem i sortirem en bici més...

Ja només falten set dies per estar al meu paradis... MENORCA... :-)

Pont de Suert 2009

Cap a la dutxa després de la competició... :-)

Fent catxondeo, demanant-li la foto a l'Eva... :-)

Arribant a al T2...

Just abans de començar, semblava que podia ploure.

El cap de setmana passat vaig anar amb els companys del C.E.Picornell a participar en el Triatló de Pont de Suert, dic participar i no competir per que segueixo tenint molesties, dolors al tendó d'akiles del peu dret i no tenia clar que pogués completar el triatló i el circuit a peu concretament. De fet i a la espera de l'informe de la resonancia magnètica la cosa no pinta massa bé i potser hauré de passar pel quiròfan ja que sembla que tinc una rotura parcial de l'akiles... :-( quan tingui l'informe definitiu ja veurem que faig.

Bé, al que anavem... cap de setmana a pont de suert... :-) vaig pujar amb la Cristina, l'Albert, que per fi em va guanyar aquest any després de tres intents fallits al Prat, Gava i Mataró... :-) en dos cotxes més hi anaven l'Àlex,la seva parella, la Mari Carmen i el Justin i en un altre el Cristian i la Chiara. Pujada tranquileta fins a l'embassament on vem parar a fer un banyet i a xerrar amb el Miki i el Dani companys del triatló Carinyena.

Deixem les coses a l'hostal, molt xulo per cert i sortim a rodar una estona per reconeixer el circuit, catxondeo tota l'estona i ambient molt agradable amb els companys. A l'Hora de sopar ja estavem quasi tots els Picornells, en total més de 16... quina passada... :-)

A mitja nit, a les 4 més o menys em desperto amb el soroll dels trons, semblava Sant Joan... impressionant, tormenta d'estiu que ens va deixar a tots pensant en que al dia següent no es cel·lebraria la competició, però si que vem poder fer-la.

Ens llevem em prenc un Voltaren i cap a Boxes, deixe'm les coses en bosses pk pensavem que tornaria a ploure.

Arribem a l'embassament i ens posem neoprens amb ganes de gaudir de la competició, almenys jo... :-) ens començem a endinsar a l'aigua i mooooooock sortida... collons pro si la meitat estem fora de l'aigua encara... rapidament aplico la meva tàctica... tot a l'esquerra m'obro per evitar hosties i funciona de nou, no pillo ni mitja... jajaja anem bé... vaig nedant i sento que avui em trobo molt bé, nedo amb ganes, de tant en tant mirant les muntanyes que envolten el circuit de natació, m'agrada, a la primera boya veig a l'Àlex fent braça... jajajaja em va dir que sortiria devant meu a l'aigua... :-) jeje primera volta que faig bastant ràpid i encaro la segona amb ganes i motivació, vaig fent amb força i al girar la última volta veig a al Raquel del Carinyena que neda al meu costat, tota una crack, va quedar tercera sub 23.

Agafo la bici i a boxes em trobo a Yamil, un altre Picornell que a la piscina em fot canya... sortim quasi junts però en la bici ell està molt fort, en el circuit de la bici gaudeixo molt, pujant però encara més baixant a tota hostia, a la primera pujada em passen molts triatletes... no es pot ser bò en tot... jajaja els saludo, els animo i segueixo endevant, miro les pulseres de la meva bici, em donen força i apreto les dents, em vaig creuant als Picornells i altres companys i ens animem, que guay, a la última pujada pujo parlant amb un company del C.N.Rubí, que sempre anem més o mensy junts a les competicions, ell creu que el tornaré a guanyar, però avui tinc clar que vaig sota minims...

Deixo la bici i estic molta estona cambiant-me les plantilles, posant-me els mitjons i cordant-me les bambes, avui m'he de protegir bé... surto a correr pel dur circuit de cursa a peu, m'agrda molt aquest Triatló, dels que es fan a Catalunya potser és el meu preferit... a les dures rampes camino, no me la vull jugar, segueixo corrents fins i tot abanço algun triatleta, però m'avançen més... com que vaig amb por i trepitjant malament, em torço un parell de cops el turmell, joder, només em faltava això... al final arribo a meta satisfet d'haver pogut completar la competició... potser la última d'aquest any...

En acabar la competició dutxa i a dinar a un restaurant proposat per un altre Picornell, impressionat dinar, boníssim i un altre cop el bon rotllo amb els companys lo millor... que duri... :-)

Baixada cap a Barcelona i a reprendre la rutina... :-(

A la competició tot i anar com anava vaig fer un temps acceptable, la natació vaig anar molt bé, tot i que no hi havia 1500 metres, la bici similar a l'any passat i corrents va ser on vaig perdre més temps...

aquests són els meus números...

130 713 GOMEZ PAU, OSCAR C.E.PICORNELL V1M 02:32:52

71 00:23:27 120 01:13:24 32,70 01:36:51 136 00:56:01

Fotos gentilesa de l'Eva.

L'altre Zarautz

Gràcies companys!!

El mendalerenda... jajaja

L'Iñaki nerviós... :-)

Ferran un veterà... :-)

Roger, un crack.... :-)

L'Emili, meticulós... :-)

Les fletxes del circuit a peu.

La merda de Taping... Vistes de la casa amb gerànis... :-)

Roger i Ferran prenent unes aigues a la plaza de la Música.

Plaza de la música, quan pases corrents la pell se't posa de gallina... :-)

Reclamacions independentistes?? :-O

Divendres per la tarda vaig anar a la platja.

Menjant pasta... Dani que buen cocinero eres... :-)

La rampa de Aia, mirant amunt...

La rampa de Aia, mirant avall... :-)

Vista de la platja de Getaria.

Roger sempre al mòvil i Ferran amb el cucurucho... jajaja

Sessions de gel per l'Akiles... :-(

L'Emili a la tarrassa.

Vistes des de la terrassa de la casa on vem estar.

Aquest és l'altre Zarautz, el dels amics, el dels dies previs i posteriors, el que et mires des de la distància i del que em quedaran els records més nítids i emotius.

En aquest altre Zarautz vull agraïr el recolzament a una persona molt especial que va estar donant-me forçes en cada braçada, en cada pedalada i en cada pasa que vaig donar a la cursa, va estar al meu costat en tot moment. Tu ja ho saps, però... gràcies per tot Solet... :-)

Vull agraïr el recolzament, la paciència,el catxondeo, les bromes, el bon rotllo, l'amistat als meus companys de viatge, l'Emili, el Ferran, el Roger, el Dani i l'Iñaki, tots uns cracks en això de compartir viatge i aventures... :-)

Agraïr a la gent de Zarautz, el bon rotllo, els ànims, l'entusiasme amb el que viuen aquesta prova, a cap altre lloc ho he trobat.

Gràcies també a la Mònica Pellejero per deixar-me uns clips pel cabell... :-) i a la Miren Rezola per posar-me'ls... jajajja

Aquest triatló crec que serà i det així m'ho vaig plantejar com un punt d'inflexió, vull baixar una mica el ritme d'entrenos i de temps que dedico aquest esport i dedicar-me a altres coses, relaxar-me una mica... no se si ho aconsseguiré, però ho estic intentant... el temps dirà.

Zarautz 09

Amb els colegues, Ferran, Àlex, Jo, Roger, Dani i L'Emili.

Posant-nos el neoprè... el fotogràf ja era colega... jajaja

Disfrutant i apretant a la bici...

Entrant a Zarautz amb l'adrenalina a tope... :-)

Sortint de la t1 amb el taping desenganxat... :-(

Mirant a càmara... uff quina panxa... :-(

Corrent amb dolor i ambientazo... :-)

Després d'uns dies sense conexió a Internet des de casa per fi torno a estar ONLINE... :-) ara hauré de dedicar unes horetes a actualitzar el blog i el blog dels Picornells... ufff quina feinada... :-)

Bé, començo per lo últim... Zarautz 09 un altre cop Finisher... :-)

La veritat és que el dia que marxava, dijous passat no ho tenia gens clar, ja que tinc una tendinitis a l'akiles dret(el no Operat) que em fèia pensar en la possibilitat de no correr la cursa a peu, però com que sóc un patidor de mena i molt autoexigent,potser massa... vaig fer el triatló sencer i vaig acabar amb una marca, per mi bastant decent de 5:35.

Però potser el més divertit d'aquest esport és anar a les competicions amb els amics, comentar la jugada, fer catxondeo, el pre i el post cursa, els pintxos...bé, divartir-te amb els companys.

Aquest any repetiem, el Roger, el Ferran, L'Emili i jo i es van apuntar el Dani(elxef, que ens va inflar a pasta, boníssimaaa... potser per això s'hem veu una mica rodo... :-( ) i el Iñaki, el cosi del Roger que just aquest any ha començat en això dels tris...

Vem arribar tard i ens vem ficar al llit. Al dia sergüent vem sortir a rodar una mica i vem fer la volta de 30 kms de la competició, curiosament em vaig sentir molt bé a sobre la bici, cosa que l'any passat no va ser així... vem dinar, la primera exhibició del Dani :-) i a la platja, bé només vaig anar jo a la platja els meus colegues es van quedar fent la migdiada. Després vem recollir els dorsals i a voltar per Zarautz.

Dia de la prova... a diferència de l'any passat no vaig estar nerviós en cap moment, potser estava massa relaxat i tot... no ho se... preparem les coses i cap a boxes.

Allà ens trobem amb l'Àlex Carreres, fem catxondeo i pugem a l'autocar. Arribem a Getaria i ens tirem a l'aigua per provar com està... fresqueta... :-)

Comença la prova

Aquest any a diferència de l'any passat sortim des de la sorra i això ens fa allargar els temps a tots... jo per evitar les hosties m'obro a l'esquerre amb la mala sort de que el mar m'empeny endins i faig més distància... tota l'estona porto un kayak al costat marcant-me el límit i jo flipant pensant que vaig el primer... jajaja o l'últim... surto de l'aigua amb males sensacions i mal rotllo, jo que pensava que aquest any nedaria més ràpid i he nedat amb dos minuts més... mecagum tot...

La bici em dic, aquest any no reservis i apreta el que puguis i així ho faig, penso que tots els meus companys de aventures estan per devant meu però és igual jo a lo meu... la segona volta de 30kms la faig més ràpid que la primera, travesso Zarautz en direcció Orio i les temudes pujades de Aia... quan arribo allà poso el 27 i cap amunt, les costes s'enganxen que no vegis, però vaig pujant bé amb els ànims de la gent, quan enfilo la costa més suau cap a Aia sento darrera meu..."Zeñorito Osca" collons, però si és el Ferran i els seu casc aereo... :-) jo que pensava que estava a mil kms i el tinc darrera, pugem petant la xerrada fins a Aia i a la baixada el meu pes em dona ventatge... la força de la gravetat ... jajaja però al final arribant boxes m'atrapa i entrem junts a la transició i just devant nostre també entra l'Iñaki... mentre jo canvio les plantilles, em poso els mitjons i em cordo les bambes, tota protecció és poca per evitar fer-me mal a l'akiles sento passar al Ferran com una exhalació... ja se sap és keniata... :-)

Començo a correr i als pocs kms em comença a fer mal l'akiles, adelanto a l'Iñaki que li fan mal els genolls, a partir del km 7 corro coix amb força dolor, però segueixo, en alguns trams estic a punt de parar i caminar, però aconssegueixo no fer-ho, em fan mal les lumbars també, si és que ja tinc una edat... :-) i els kilets que he guanyat... :-( quan arribo a meta deixo anar un dels meus... "mai més"... però com tots sabeu al cap d'unes hores ja ho veig diferent... el que em senta fatal és patir fisicament i aquest any el dolor de l'akiles m'ha fet sentir aquesta sensació que tant poc m'agrada... de fet encara a dia d'avui vaig coix i encara sento dolor al peu... m'hauré de fer proves a veure que passa.

Estic inscrit a Pont de Suert, però no se si podré correr... el que no vull és patir, ni trencar-me...

Bé, al final sensació agredolça... males sensacions a l'aigua, molt bones a la bici i doloroses a la cursa a peu... pro al cap i a la fi content.

Remences... la LLarga... :-)

Foto del abans... :-)

Foto del després...

Supercontent... he pujat un altre muntanyeta... :-)

L'Ernest arribant dalt del Bracons

Just abans de sortir

Carles, lo garri... un crack

L'Asun i jo abans de sortir

Montserraaaaat avui m'has guanyaaaat... :-)

Ruben amb cara de circumstancies...

Tot a punt pel dia següent...

Xavi donant ordres? :-)

Ahir vaig tenir una experiència esportiva que mai oblidaré, per lo dura, lo bonica i lo gratificant.

Vaig anar com cada any, des de fa tres i una anterior abans de lesionar-me a Sant Esteve d'en bas a participar en la marxa cicloturista Terra de Remences, fins ara sempre havia participat en la marxa curta de 95 kms però aquest any he fet la llarga de 175 i l'experiència ha valgut la pena.

El dissabte per la tarda marxem cap a Sant Esteve cuatre cotxes i uns quants components del C.C.Provençalenc, arribar a lloc, agafar els dorsals i cap a la casa de turisme rural a sopar, jo abans vaig haver de canviar el tubular que havia punxat pel matí... com sempre dormir en un lloc nou costa, però és el de menys.

Pel matí ens llevem esmorzem foto a l'entrada de la casa i cap a la sortida... 25 minuts de planton... això no m'acava d'agradar...

Pum... sortida en els primers 20 kms la gent sembla que s'hi jugui la vida van a tope... jo al meu rotllo, xino,xano... arriben les primeres rampes del Capsacosta i començo a abançar als que tenien tanta presa... arribo a dalt i paro a veure i menjar alguna cosa, de fet sempre paro a tots els avituallaments, llàstima que no hi hagi callos... jajaja

Baixada fins a Ripoll sol, no vaig enllaçar amb cap grup, aquí vaig perdre temps, comença el port de canes i a l'avituallament em trobo a la Asun, que diu que no va bé, que al final no farà la llarga, anem una estona junts, al final del Port marxo un a mica, baixada ràpida, però menys que altres anys... comencen els meus dubtes, que faig? entro a meta o segueixo? vaig avançant a gent i tinc la sensació que se m'ha fet curt, que puc tirar, si hagués fet la cursa el meu temps seria de menys de 3:30... però mentre anava pensant ja havia girat a la dreta... però que faig? vas a fer la llarga... apa, som-hi... ho faré pel Pepe, que el dia d'abans s'havia fotut una santa hostia a Mataró... a veure si es recupera ràpid.

Paro al avituallament de Joanetes i em trobo a al Blanca i al poc arriba l'Ernest, quina ilusió anirem juntets... :-) començem a pujar el Bracons i una noia ens va explicant com es la pujada, vigileu que les últimes rampes són dures... doncs si, ho van ser i molt... joder... bon entreno per Zarautz... :-)

Avituallament i baixada amb el meu "amiguet" jajaja arribem a Manlleu i tornem a parar a l'avituallament, aquí la calor és important, em trec tot el que ja no fa falta... la noia d'abans ens comenta que la pujada a Cantonigrós és molt llarga que hem de menjar i veure molt i així ho faig... bé de fet durant tota la marxa m'hauré fotut 5o 6 platans, més de 1,5 litres de coca cola i 1 d'aigua, apart de taronges,alguna pasta i dos gels... en alguna ocasió tenia sensació de tenir la panxa ben plena... però m'ha anat bé això de no deixar de menjar.

La pujada a Cantonigrós visualemnt sembla que no es massa exigent, però si que ho és a part de tot el que ja portem... a l'últim avituallament, ja quasi no em queden forçes, però ha de seguir ja falta poc... 25 kms... ufff... segueixo pujant, l'Ernest l'he perdut a la pujada i no arriba a l'avituallament...segueixo, el troç final sembla que no però costa, vaig avançant algun altre ciclista i comença la esperada i desitjada baixada, que faig sol... just al final veig un tio que s'ha caigut o ha chocat contra un cotxe que pujava... fa molt mala pinta, pugen ambulàncies i un helicopter... quin yuyu... arribo a meta en 7,11 de crono però 7:54 amb les paradetes als avituallaments... quina passada ho he fet, aquest és el màxim recorregut que he fet mai en bici, estic super satisfet, i orgullós, però terriblement cansat... recullo la samarreta i marxo cap a la casa rural a dinar, quan entro al menjador, els compansy m'aplaudeixen, quina emoció... :-) lo millor del dia :-)

M'ha encantat aquesat experiència, potser l'any que ve ho torno a fer... els paisatges,l'entorn simplement espectaculars, l'organització perfecte i els companys genials.

Triatló del Prat 09

Els tres Picornells amb un amic del Ramón

Corrent fet pols...

Sortida de l'aigua

Agobiat? o concentrat?... :-)

El passat diumenge vaig anar a correr el triatló del Prat, la veritat és que estava bastant fet pols de lasortida en bici amb els Provençalencs del dia anterior, però tot i això no va anar del tot malament.

Només tirar-nos a l'aigua per escalfar una mica vem comprobar que l'aigua estava força freda... les males llengues deien que estava a 15 graus... per variar vaig intentar esquivar les osties i em va tornar a sortir bé, ja que vaig sortir en un desl extrems ben obert i vaig aconseguir no rebre ni una sola "carícia" dels altres partícipants, surto de l'aigua i veig al Ramón un company Picornell que a la piscina neda més ràpid que jo... em sorprenc gratament :-) a mitja transició se m'acosta el Ramón pk l'ajudes a treure's el neopré... aquests novatos... jajaja

A la bici vaig apretar la primera volta però al veure que anava en reserva vaig fer el que no acostumo a fer que és quedar-me amagat en un grup, però no podia fer gaire més... en el circuit de bici quasi anem per terra ja que un del Mataró va fotre no se quina cosa rara que va a anar d'un pel per no caure...

Començo a correr amb les forçes sota minims... vaig fer-ho lo més dignament possible, però el meu cos em deia que ja ho havia donat tot, acabo la competició content, primer triatló de l'any :-)

Classica 1 de maig...

Ahir pel matí un grup de Provençalencs i algun infiltrat vem anar a fer la classica sortida per els Pirineus...

A les 8 del matí sortiem de Barcelona direcció Sant Joan de les Abadeses, arribem bé i ràpid a les 9,45 començem a pedalar... començava l'infern... :-) vem anar Cap al Capsacosta, que la setmana que ve el pujarem des de l'altre costat, realment és baixa millor que es puja... ;-)

Després vem anar cap al Coll de Buc... que se'm va fer bastant dur, a més com anava bastant abrigat vaig passar calor... com puc arribo a dalt... és on vaig fer les fotos dels "valents"... baixada per una carretera molt xula però plena de pedres... soposo que amb una d'aquestes punxo el tubular de devant, quan arribem a una font, en un poblet molt bonic,Beget... faig el canvi.

Just acabo de canviar el tubular i veig que ja no hi ha ningú... :-( començem la segona ascenció al coll de la Buixeda... aquest el pujo millor però amb més calma, arribo a l'encreuament on ens reagrupem i aquí decideixo que l'últim port no el pujaré ja que demà tinc el triatló del Prat i estic fet pols... i de pas decideixo que no tornarté a fer cap més clàssica... massa exigent per mi, preferixo el ciclisme més globero... :-)

El que més em va a gradar han estat els paissatges del Pirineu, impressionants.

Vallter 2000 a la vista però aquest ja no el vaig pujar.

Cavalls del Pirineu... :-)

Xavi i la Asun agafant forçes.

Ruben somrient... "el planificador" :-)

Ferran va fer una demostració de bon escalador.

Xavi buscant un mirall per veure's... jajajja

Richy sempre somrient... :-)

Preparant les coses a Sant Joan.

L'infern és a Vic

Foto d'equip abans de començar.

Foto gentilesa de Frank, jo arribant a meta.

Podium per equips... catxondeoooo :-)

Aquest any o he crescut o m'he engreixat... ;-)

S'ha de disfrutar de les curses... tot i que va costar en aquesta...

Arribant ameta... l'Albert em dona Coca-cola...

A punt de començar el Calvari...

Peaso foto amb estilazo corrents... jajaja

Uff, com va costar el primer sector de cursa a peu...

Fent catxondeo amb l'Octavi... :-)

Com em vaig arrepentir de no deixar-me la tèrmica a sota del mono...

Cafes, pastes, coca coles i lavabooooooo abans de començar.

Hola companys!!!
Ahir vaig anar a correr el duatló de Vic i us puc assegurar que no havia patit mai tant en una competició... van donar la sortida amb uns quants núvols amenaçadors, teniem clar que ens mullariem però no que passaria el que va passar...
Començo a correr i el ditxós Psoas m'emprenya una mica... però vaig bé, al final de la segona volta apreto una mica, arribo a meta i al agafar la bici comença a xispejar... el primer port el vaig pujant bé, avançant algun que altre duatleta, això en mi era inpensable fa un parell d'anys... sempre m'avançaven a mi... just quan estavem arrivant a dalt de tot comença a ploure... i fer vent i molt de fred... jo que anava matxote... només portava el mono, sense rés a sota em vaig començar a congelar... la baixada que ja de per si és una mica perillosa, ho va ser més, hi havia autèntiques rieres que anaven pel mig de la carretera, a sobre el vent quasi em tira a terra un parell de cops, portava les rodes de perfil i el vent es nota més... quan vem començar a pujar el segon port tenia les mans quasi congelades, no podia apenes canviar els plats i em costava frenar... quina por... però jo havia d'acabar... a la segona baixada anava avançant a gent que anaven super a poc a poc, per por a caure, n'hi va haver més d'una de caiguda, o simplement pk no els reaccionava el cos... van plegar 56 participants, algunes noies i un company Picornell amb simptomes d'hipotermia... quan faltaven 11 kms em costava manetnir l'equilibri a la bici... horrible, pensava que en qualsevol moment aniria per terra... arribant a Vic, el meu mal de cap era pensar com baixaria de la bici, si les mans em fallaven... però vaig pode baixar... el problema va venir després... no em podia trure el casc, ni les sabates de bicicleta... i per soposat tampoc em podia posar les bambes... finalment i encara no se com ho vaig poder fer... i vaig sortir a correr, no se si pel fred o pk però vaig correr ràpid i vaig avançar a cinc o sis duatletes... al atravessar la meta vaig deixar anar un... NO TORNO MAI MÉS A VIC... evidentment al cap de 20 minuts ja no pensava igual...
L'experiència amb els nous companys del Picornell va ser força divertida, vem riure i comentar la batalleta un cop tots canviats i asseguts al bar... i a sobre vem fer podi per equips... no per la meva participació, però em va fer gràcia pujar al podi per equips...

Gràcies Joana i Frank per les fotos.
Òscar

Sortida a Sant Pere de Ribes

Pepiño a la tornada per les costes

Amb l'Asun a punt d'esmorzar

Ens ha fet un dia genial...

Els copanys esperant l'entrepà.

Fèia dies que no sortia amb el club ciclista provençalenc però gràcies a un sms de la Asun vaig decidir sortir amb ells.

L'objectiu és anar a Sant Pere de Ribes per l'autovia,costes i tornada a Barcelona, el grup de les 8,30 passa a "recollir-me" per casa a les 9... :-) agafem l'autovia i anem tirant fins a peu de costes on ens trobem alguns membres de la Variant que sembla que han punxat a la Diagonal a mesura que van passant els kms de la bonica i a primera hora poc transitada carretera, anem agafant al personal, ens reagrupem a la benzinera i tots juntets cap a Sant Pere.

Esmorzar amb solet i comentant cosetes, la remençes que s'acosta, els triatlons...

A la tornada un grup sortim ràpid i arrivem a l'autovia on uns tirem del grup i altres s'amaguen... s'han de donar relleus... no?

Cap a la una em "deixen" a la porta de casa... :-) per la tarda encara van caure 1500 d'aigua i 11kms de cursa a peu... bona setmana d'entrenos amb un total de més de 14 hores acumulades... es veuran els resultats?? :-)

Entrenament per Zarautz... :-)

Els companys abans de començar la butifarrada... :-)

Justin ha demanat all i oli... campeón...

La pandilla butifarrera gaudint d'un dia espectacular...

La foto a la Creu d'Aragall

Manel, Justin i jo afamats...

Somrient després de l'esforç... ¿?

Hola a tothom!!

Doncs si, avui he fet un bon entreno amb vistes al triatló de Zarautz del proper 13 de Juny.

La idea era sortir de Barcelona, pujar a la Creu d'Aragall baixar a Gelida a fer el bocata i tornada per la carretera de Molins per pujar a Santes Creus i tornar a baixar cap a Barcelona... un entreno 5 estrellas... :-)

Hem quedat amb un grup de l'equip, el Dani, el Jordi, el Manel, el Justin, el Ferran, el Cristian i Jo mateix.

Per anar fins a la Palma de Cervelló hem anat tots juntets comentant els entrenos que ens fot el mister i una mica de catxondeo que sempre va bé, però a les primeres rampes de la Palma el grup dels Cracks ja han demostrat que estan molt forts... el Justin i jo ens hem quedat enderrerits contemplant el paissatge però exprimint-nos ... al nostre nivell... un cop a dalt hem fet les fotos de rigor i cap a gelida a esmorzar... terrasseta i entrepans de butifarra a tuti plen... jajaja fantàstic.

A la tornada la cosa ja ha costat una mica hem fet alguna serie baixant cap a Barna i just quan estavem arribant a Molins hi ha hagut un parell de desertors... no dierm els noms per no posar-los en entredit... jajaja

La pujada a santes Creus ha sigut dureta, les primeres rampes anava fos, però mica en mica i veient que atrapava al Justin m'he animat i he acabat apretant força... molt content.

Baixada a barcelona i cap a casa a dinar, dia fantàstic i entreno de qualitat, he quedat tocadet... avui festa de comiat de la Mercè i a descansar que demà alguna cosa farem.

Ah! per cert avui hem trobat a faltar a l'Àlex... :-)