Marxa Terra de Remences 2012(Patiment)

Aquest any, com cada any des de el 2005, excepte el 2006 que va ser l'any en que em vaig trencar el tendó d'aquiles, he tornat amb els companys del C.C.Provençalenc a la bonica població de San Privat d'En Bas, on tenim la pensió on dormim el dia abans de participar a la marxa ciclista Terra de Remences.
Aquest any i com a preparació per la Quebrantahuesos tenia clar, en un principi, que faria la marxa llarga de 175 kms i amb aquesta mentalitata em vaig presentar a la linia de sortida.
A les 7:15 amb puntualitat marcada pel capo Carles fem la foto de grup i sortim cap a Sant Esteve d'En Bas. I a les 8 en punt donen el tret de sortida de la Marxa.
Els primers kms, com sempre, la gent va a sac, jo em poso a ladreta i que vagin passant, tinc la sensació de que en qualsevol moment hi ha d'haver-hi un accident i em tiraran per terra... un que és una mica porug... :-O ;-) la cosa es calma quan es comença a pujar el Capsacosta, no tinc bones sensacions, no m'acabo de trobar bé damunt de la bici... m'avancen la Eli i la Neus que porten un bon ritme... com puc arribo a l'avituallament i allà trobo al meu amic, El Pepe, que m'està esperant, fem un mos i cap avall que fa baixada... en un moment de la baixada veig que es queda enrere... l'espero però no ve... i llavors visc el meu moment de gloria... :-O jajaja em poso a tirar d'un grup i arribant a Ripoll agafo el grup de devant... porto a roda a mes de 50 participants ;-) potser he fet massa alardes de força... i ho pagaré més tard... sortint de Ripoll comença el coll Cannes... i jo agafao el meu ritme tranquil, en aquestes que apareix el Pepe... Hombre... que haces tu por aquí... jajaja unes "rises" i seguim endevant, ell fa el de sempre... ahora me quedo, ahora pongo plato y me voy... jo ric de veure les seves "patrañas" distractories... jajaja parem a l'avituallament i fem un mos, allà la Mariona que feia temps que no veia em fa una foto :-)

Quan arribem dalt de Canes ens ajuntem els dos i baixem bastant ràpid, de fet només ens ha avançat un corredor... en un dels revolts m'he espantat per que una furgoneta que pujava quasi choca amb el Pepe que estava fent un ava´nçament un pel temerari... aiiii Pepiño...
Quan arrrivem a Olot, se m'acaven les forces... i encara queda molt... no portem ni 100 kms... em prenc un gel i confio en que em doni forces per seguir... els dubtes de si faig la llarga o em quedo a meta son grans, no em trobo massa bé... però quan arribo al creuament veig que hi ha un ciclista que s'assembla al Pepe que tira cap a Bracons, somric i em dic, doncs vinga... cap amunt...
La pujada del Bracons la gaudeixo i em trobo amb forces, avanço alguns participants i arribo a dalt amb un somriure...fins i tot faig bona cara per la foto... ;-)
faig la foto de rigor i decideixo seguir, de fet ho tenia clar... si arribava a dalt de Bracons acabava la marxa... o almenys ho intentaria...
només començar a baixar comença a ploure a les curves he de frenar bastant per por a caure, la baixada del Bracons no és una gran baixada ja que hi ha algun tobogan una mica emprenyador...
Arribant a Torello ja vaig totalment xop i amb un dolor al beso que no se de que és i em molesta bastant, intento fer estiraments però segueix fent mal... en ple diluvi em trobo amb en Miquel, un home que m'acostumo a trobar en les marxes que sempre fa la llarga... :-) anem junts fins l'avituallament de Manlleu i parlem sobre la Quebranta, de si és dura, de si no... de com afrontar-la, etz... sortim junts però als pocs metres es queda enrere... jo vull acabar tot i que queden mes de 40 kms... la pujada a Can Toni Gros avanço algun ciclista, la cama segueix fent mal, la pluja no para de remullar-nos i la pujadeta suau no s'acaba mai... en alguns moments penso en plegar... però sóc una mica tossut i persistent... i segueixo... per fi arribo a l'avituallament, no em trobo gens bé, menjo alguna cosa, pixo i endavant... llavors apareix la boira i el fred... i jo tot xop... que dec pesar 10 kilets mes... quin suplici... la pujadeta final a Condreu m'acaba de matar... només penso en la baixada i en intentar baixar de 8 hores... cosa que cada cop ho veig més impossible... la baixada final estic mort de fred... m'he posat els manguitos mullats per intentar abrigar-me però em sembla que tinc més fred encara.... vull arribar però entre el fred i el terra mullat vaig poc a poc per no caure... només em faltaria això ara... finalment arribo a meta amb la cara desencaixada... COM HE PATIT... no m'agrada patir tant... i penso que a la Quebranta serà pitjor i no em ve de gust... em començo a replantejar anar-hi... ja veurem.

Ah! per acabar de gaudir del dia el trajecte del pavelló fins a la pensió cau aigua, molta aigua... vaig pedalant i rient sol... això ja és es colmo... jajajja
Quan entro al menjador els companys m'aplaudeixen i els hi agraeixo, per`po estic destroçat i quasi ni em surt un somriure ;-)
Per cert, ja fa un any de l'Ironcat... hi he pensat força aquest dies :-) quins records. :-)

Triatló de Sitges 2012

Diumenge vaig participar al triatló de Sitges després de 5 anys... de fet només hi he participat en dugues ocasions el 2007 i aquest any.
Les diferencies són importants... sobretot en els temps... en el 2007 vaig anar 10 minuts més ràpid... :-O ;-) llavors el vaig fer en 1:09 i aquest any en 1:19... cada any vaig a menys...
I aquell el recordo amb molt bon gust de boca, va ser per mi, el triatló perfecte... per qui tingui curiositat aquí està el post d'aquell any... http://sprintcraig.blogspot.com.es/2007/10/el-triatl-perfecte.html
Aquest any ha sigut diferent... només estic fent bici, i no massa, quasi no corro per l'artrosi de cadera i no tinc gens de ganes de nedar i quasi no hi vaig... tot i així he gaudit molt de la cursa.
Aigua freda de nassos, però quan ja portes 200 metres oblides el fred, he nedat apartat del mogollon, com sempre... m'he obert a la dreta i anar fent, una mica lent però tampoc tant... la bici pensava que m'aniria millor però no ha estat així... les pujades segueixen essent la meva assignatura pendent... com em costa... en aquest circuit has de fer tres vegades una pujadeta i tot i fer-les a plat no he anat ràpid... i la cursa a peu curiosament m'he trobat força bé per lo poc que estic corrent.
Al final content d'haver pogut fer aquest triatló i d'estar pensant ne fer-ne algun mes aviat... potser Mataró.

Corrents pel passeig ;-)

 Amb els Picornells... Jesus fent el gracios...

 Trio calaberas...

 L'albert m'ha guanyat el primer combat... ;-)

Sortint de l'aigua mig marejat del fred...

 Quin estil que tinc... jajjaja

Marxa cilcoturista Rutes del Montseny

Ja fa uns dies vaig participar en la marxa cicloturista Rutes del Montseny i la veritat és que vaig gaudir molt d'aquesta marxa, la qual recomano a tothom.

Em va agradar molt per que els paisatges com us podeu imaginar són espectaculars.

També em va agradar que està bastant ben organitzada i els avituallaments són generosos... que en època de crisi s'agraeix... ;-)

I el més important em va agradar per que va ser un dia d'aquells en que et passa de tot...

Sortida puntual a les 8 amb solet i una mica de vent... als primers kms ja veig que m'ho hauré de prendre amb calma, ja que una tendinitis d'aquiles i una lumbàlgia m'han deixat uns dies al llit sense poder sortir a pedalar... ho noto... el primer ascens el conec... Santa Helena... són 24 kms sense massa pendent, però també bastant continuats... quan arribem al cim les voreres de la carretera estan nevades i fa un fred que pela... els núvols ja han tapat al sol i abans d'arribar a l'avituallament... pssssssss... roda punxada... paro a reparar tranquil.lament, quan ho tinc llest vaig a agafar forces a l'avituallament... on em foto un entrapa de pernil que em senta de meravella... portem uns 60 kms... la baixada i posterior pujada a Collformic són molt bonics, arribant a Collformic m'agafa l'Octavi que ve de fer la llarga... anem xino xano fins el cim i al començar a baixar primer tenim aiguaneu i al final ja es pluja que ens acompanya fins Sant Celoni.

A partir de Sant Celoni em trobo força bé i anem els dos fent relleus, també ens acompanya la judith, que està molt forta, però a les pujades es queda una mica, finalment ens diu que marxem i així ho fem... arribant a Granollers ens torna  a ploure i fem els darrers kms sota la pluja... :-)

Quan arribem ens trobem a la Neus, la parella de l'Octavi que està amb el trofeu a la noia mes jove :-)

Dutxa, menjar un parell d'entrepans i cap a casa... :-)

Una bona matinal molt agradable i que va  acabar millor del que em pensava :-)

Propera parada Triatló de Sitges Sprint.

Marxa ciclista Ports del Maresme 2012

Diumenge passat vaig anar a Arenys de Munt a participar en la primera edició de la marxa ciclista Ports del Maresme.

Vaig anar-hi amb l'Àmic Alberto Gómez, un triatleta històric del Triatló Prat :-) vem anar molt aviat, ja que la marxa començava a les 8 del matí... en el trajecte l'Alberto em va comentar que li agradava matinar per fer activitats esportives... jo li vaig dir que a mi també... però no tant... ;-)

Arribem i ens trobem a un altre amic... l'Àlex... que estava mig adormit dins del cotxe... ;-) sortim agafem els dorsals i ho preparem tot...

A les 8 en punt es dona la sortida... els primers kms es fan a velocitat suïcida... pel meu gust... baixada fins a la N-II i després a fondu fins Sant Pol... jo deixo passar als que tenen presa... en un principi la meva idea era fer la llarga... 140 kms... primer port del dia... Condreu... aconsegueixo enganxar-me a un grup i anem pujant bastant tranquilets i compactes... però a la baixada es trenca el grup i jo em quedo amb un grupet de 5-6 unitats... un d'ells ens porta ràpid fins a Canpins on hi ha l'avituallament... agafem alguna coseta i cap a Santa fe... una pujada d'uns 20 kms que no són massa durs però que no s'acaba mai i a sobre el final és quan pica més... al cim hi ha un avituallament que paro a agafar forces... la pujada se m'ha fet molt dura i estic trinxadet... encara queden 70 kms... començo a dubtar... quan sóc a dalt penso en el Pepe, ja que ell sempre em deia que no arribaria a dalt del turó de l'Home i quasi hi he arribat... ;-) 

La baixada és força perillosa, el terra és humit... vaig baixant i quan estic al km 80 veig que no em queda força... estic fos, l'error ha estat, crec, falta d'alimentació... em prenc un gel i segueixo, al km 90 és quan he de decidir si faig la llarga o la curta... com que no ho veig gaire clar decideixo fer la curta... 

Veig a un noi que està parat a la vorera, li pregunto si el puc ajudar, em diu que li cal una càmera amb vàlvula llarga... per sort la que porto de recanvi ho és. li dono per que en tinc un altre ;-) segueixo... se m'enganxa un noi a roda... em diu que el disculpi però no em pot donar relleus, diu que te rampes... arribem al darrer avituallament i prenem un got de coca cola i fruits secs... sembla que m'he recuperat... surto cap al darrer port... un altre cop el Condreu per arribar a meta... els primers kms els faig alegre, em noto bé, però al final ja vaig petat un altre cop... pujo com puc i entro a meta, content però molt cansat... falta molta feina per anar a la quebranta amb mínimes garanties d'acabar.

Quan arribo als pocs minuts arriba l'Alberto que si que ha fet la llarga i a sobre molt fort... com està el company... :-) Mengem una mica de pasta que ens dona l'organització xerrem una estona amb els companys del Prat de l'Alberto i cap a casa ;-)

Aquesta setmana m'han donat una mala notícia... segons un metge, pot ser que tingui desgast de cadera i segons com surtin les proves potser m'han d'operar... perilla la temporada, amb el que m'havia costat motivar-me...no ha estat una bona setmana... em faig vell... el cos comença a fallar... és dur d'acceptar... bé, no em precipitaré i esperaré a veure com surten les proves.

Mitja de BCN 2012

Diumenge passat vaig anar a correr la mitja de Barcelona, en principi no tenia dorsal, però la companya de l'equip, la Femke, una noia Holandesa em va cedir el seu ja que ella no es veia amb ganes ni forces de fer la cursa i jo encantat vaig aprofitar la oportunitat de correr una mitja més :-)
Vaig quedar a les 8;20 amb el Felix, company de club i el Pedro company de feina, que afrontava la seva primera mitja i que va poder acabar-la molt dignament ;-)
Jo ja vaig estar pensant el dia d'abans en sortir corrents de casa, anar fins la sortida fer la mitja i tornar corrents... i així ho vaig fer... en total vaig correr 34 kms... per ser la primera tirada llarga de l'any  no està malament... ;-)
De bon matí baixant el paral.lel vaig recordar que l'any passat vaig anar fins a la sortida amb l'Alex, el meu amic... i el vaig trobar a faltar.
Arribo, em trobo amb els companys i anem cap a la sortida, el Felix i jo ens posem al final dels dorsals blaus... error, ja que després va ser missió impossible avançar llocs, de la gent que hi havia i en bastants moments ens vem veure frenats per grups de gent que anaven mes a poc a poc...
Els primers kms els fem lents pel motiu que us he comentat, el dia es fantàstic, sol, bona temperatura, perfecte... el anar frenats ens permet anar petant la xerrada i riem mentre correm... cap al km 7 comencem a apretar, tot i que seguim fent broma i rient... avancem a alguns corredors amb la samarreta d'Amsterdam i comentem la jugada de com els hi va anar, coincidim que aquell dia a Amsterdam feia un dia molt semblant...
Baixant la Diagonal mica en mica deixem de parlar, el cansament i jo que vaig augmentant el ritme fa que la cosa ja no sigui tant relaxada... en el km 16-17 el Felix em diu que tiri que ell ha d'afluixar, jo tiro, vaig embalat i amb ganes, em sento fort... vaig a 4;30 el km... avanço a molta gent, he d'anar esquivant a uns i altres fins i tot he de parar algun dels retalladors que s'abraona sobre meu... quins collons.... vaig veure a molta gent retallant... això és un reflex de la nostre societat???  doncs quina societat de merda... jo veig igual als que retallen que als que es dopen... tots dos fan trampes... ja s'ho faran... jo a lo meu... ;-)
Arribo a meta content i satisfet de la cursa... anant de menys a més amb força bones sensacions, llàstima que la cadera es segueix queixant... que hi farem... a veure si l'acabo d'arreglar...
Espero al Felix, ens acomiadem i cadascú cap a casa seva... ;-)
Un altre Mitja al sac... la propera la de Montornés el dia 11... i a seguir pensant si faré o no la marató de Barcelona... :-) potser si... potser no... qui sap... ;-)

Mitja Marató de Gava 2012

Avui he tornat a correr la mitja marató de Gava i ja van uns quants anys... de fet va ser la meva primera Mitja Marató... l'any 2001... aquell dia recordo que van venir a veure'm correr els meus pares i la Nura, la meva gossa... aquell dia va anar tot força bé... però al final vaig petar i vaig patir molt... però com sempre... fins ara... la vaig acabar, crec que vaig fer 1:50 i vaig passar els 10kms en 47 minuts... evidenment la inexperiència va fer que sortis massa fort... tinc força records d'aquell dia...

Al 2004 vaig fer la meva millor marca que crec que no podré superar mai... 1:30... qui sap... aquell dia el 10mil el vaig creuar en 44 minuts... anava sobrat... quins temps aquells... era abans de trenacar-me el tendó d'aquiles...

Avui sabia que patiria per que tot just fa un més que estic corrents després de la darrera lesió... però em venia de gust correr una mitja... la meva idea inicial era correr suau al principi i si tenia forces apretar al final... però no... he sortit amb el globus d'1:40... desseguida he pensat que aquell ritme era massa fort per mi avui... ahir vaig entrenar molt... així que he baixat el ritme... llavors m'ha agafat el globus d'1:45... hi havia molta gent... ufff no, no vull anar amb tanta gent... i he apretat una mica... anava mirant mes les pulsacions que el ritme que portava... anava marcant els kms per sota de 5 en 140 pulsacions... mica en mica les pulsacions anaven pujant... passo els 10 kms en 49... vaig bé per baixar d'1:45... però les pulsacions ja estan a 145... se que més de 150 es patir... però ara ja estic amb el pensament de baixar d'1:45... error... al km 10 em prenc un gel... que soposo que m'ha donat energia per aguantar el ritme uns kms mes... en el 16 penso que només queden 5... vaig patint una mica... les pulsacions ja estan a 150... no em queda massa benzina... la tornada a Gava per la carretera es el pitjor... vent gelat de cara...intento posar-me darrera de corredors que em tapin el vent però sóc molt gran i quasi no noto que em parin el vent...  es realment horrible i a sobre les cames ja no van... costa seguir... km 18 uffff aquí ja si que vaig petat... però veig que aguanto el ritme a 5 i poc... veig a l'Alberto que anava en bici... em pregunta que tal i tot just li puc dir que tinc molt de fred... km 19 arribo a Gava...penso en parar a recuperar... però no...  segueixo... les pulsacions per sobre de 155 ...porto 1:33... calculo ràpid... 2 kms a 5... 1:43... però estic moooolt cansat... baixo el ritme força... arribant al 20 pugem la rambla de Gava... aquest recorregut m'agrada per que hi ha gent animant... just arribant a l'estadi m'avança el globo de 1:45... no el puc seguir i entro 30 segons darrera d'ell... ufff quin descans poder caminar... :-) 

Em tapo el cap tinc molt de fred... faig cua per un powerade, una pera, platan i aigua... parlo amb el Josep, un company de Picornell que també ho ha passat malament... però tots dos estem contents d'haver acabat patit i gaudit de la cursa... 

Recullo les coses al guardaropia, m'abrigo i vaig cap al cotxe... la idea era fer bici després de la mitja... però tinc molt de fred i fa molt de vent... decideixo gaudir del sol, escalfar-me i marxar cap a casa.

Estic content del temps que he fet i per que quasi no he tingut molesties corrents

Vaig curt de kms i tot just fa una setmana que estic rodant per sota de 5... això de lesionar-se és una putada per que no pots mantenir una progressió i no pots fer tot el que voldries... però per sort ara puc entrenar i estic gaudint un altre vegada de l'esport... ah! i patint... per que després el meu amic Àlex em digui que no se patir... si lo d'avui no ha estat patir, ja no se el que és... ;-)

A falta d'alguna foto d'avui poso aquesta d'Amsterdam... ;-)

• 

Objectiu "quebranta"

http://www.quebrantahuesos.com/

Per fi tinc un objectiu... ha costat però ja tinc una fita clara de temporada... la marxa ciclista Quebrantahuesos... a que fa una mica de yuyu el nom??? a mi si... i més sabent que no sóc un super ciclista... més aviat el contrari... però bé, a la vida diuen que és bo posar-se fites... assolibles... doncs jo aquest any vull millorar la bici, dedicar-me a fer bici el màxim possible i gaudir d'anar sobre aquest estrany medi de transport... de moment m'he tret la llicencia de cicloturisme per poder fer marxes ciclistes on sigui... ara hauré de fer una bona posta a punt de la meva "Machina" que em costarà una pasta... però vull posar el compact...

Per que les pujades em costin menys... i ja de pas hauré de canviar pinyons i cadena... tot sigui per disfrutar sobre de la bici una mica més... 

Segueixo sense ganes de nedar... però a partir de febrer he decidit posar-me les piles... i començar a fer piscines.... des de fa tres setmanes que estic podent correr, després de superar la lesió al isquio... per fi... però ara vaig amb retràs i lent... vaja... com la Renfe... aniré fent mica en mica... 

Suposo que faré algun duatló, algun triatló i alguna Mitja Marató... de moment... no vull fer gaires plans... ja s'anirà veient... de fet fins ara no havia volgut fer plans per que hi havia una mínima possibilitat de fer un canvi radical a la meva vida... però no... tot segueix igual... que hi farem...

Bé, a pedalar s'ha dit... :-)

Valoració Any 2011

Costa fer un balanç positiu de l'any quan un està lesionat des de fa més de un mes... per que com sabeu quan un està lesionat no només ho fa físicament... també psicològicament... però intentaré fer-ho...

De fet aquest ha estat un any en el que he gaudit molt de l'esport... i per mi això és el més important, independentment dels resultats i des números... (això sempré ho dic però a vegades em costa de creure... :-) )

L'any va començar com quasi cada any... vaig fer mitges maratons, moltes... Sitges, Barcelona, Granollers, Gava, Mar i Murtra a Blanes... totes en el camí cap a la Marató amb l'Objectiu clar de baixar de 3hores i 29 minuts que tenia a Florència...

M'ho vaig passar molt bé preparant aquesta cursa amb els companys de l'equip, vaig gaudir dels entrenaments i de fet guardo millor record d'aquests que de la Marató en si... ja que la Marató no va anar massa bé... de fet ara amb el temps crec que vaig arribar sobreentrenat, crec que no vaig descansar prou o que no vaig poder assimilar els entrenaments i això va fer que al km 30 hagués de caminar... com que sóc una mica tossut vaig acabar-la...

Després van començar els entrenaments pel gran objectiu de l'any... L'Ironcat... el meu primer Ironman... i qui sap si el últim... :-)

Van ser moltes hores d'entreno en solitari, en les que vaig gaudir i vaig patir... d'altres les vaig fer amb els companys de l'equip, les menys i d'altres les vaig fer amb el admirat jordi Vilardaga, que va ser qui em va guiar en aquest objectiu.

I si, per fi ja puc dir que sóc Ironman... :-) i la veritat és que va anar molt bé, millor del que mai hagués somiat i vaig ser molt feliç aquell dia.

Després van venir els triatlons d'estiu... vaig començar amb Zarautz, que per segon any consecutiu ho vaig passar força malament, ja que no m'havia recuperat del Ironcat, ni d'un trencament fibrilar al besso dret... si aquest any que ve hi torno aniré a fer una bona cursa... també vaig patir per que no portava la bici ben entrenada... de fet aquest any ha sigut un dels pitjors a nivell ciclista... que de fet és el meu punt més feble... 

Després Pont de Suert, que va anar regular i per acabar els triatlons vaig fer Banyoles que feia temps que no hi anava i va anar pse, pse... em quedo amb lo bo d'haver pogut fer totes aquestes competicions, ja que l'any 2010 no vaig poder fer-ne tantes...

Quan van acabar els triatlons volia fer un altre Marató i vaig buscar on podia anar i Amsterdam va ser el lloc escollit... La preparació en aquest cas la vaig fer pel meu compte... Vaig fer només una mitja... la de Menorca on vaig gaudir molt també...

Entrenos sol i amb la meva autoplanificació... vaig arribar al dia de la prova que no sabia com aniria la cosa... tenia ilusió però no sabia com respondria el meu cos... així que vaig sortir amb un signe d'incògnita damunt del meu cap... :-) i va sonar la flauta... vaig fer la millor marca personal... un 3:27 que em va saber a gloria, ja que vaig anar en tot moment sobrat i regulant l'esforç... i al arribar vaig gaudir del moment moltíssim :-)

I després vaig voler seguir corrents però el meu cos va dir que ja n'hi havia prou i tinc un isquio que no se si està contracturat o trencat... amb el temps millorarà, segur, però ara toca la pera...

O sigui que acabarem l'any fent repòs... :-( :-)

Aquest any també hi ha hagut una bona notícia... que és que he començat a correr amb unes bambes que m'encanten i tot i les lesions he pogut fer tres Maratons i un Ironman... i no culpo a les bambes de les meves rotures del besso i del Isquio... de fet lo de les meves rotures fibrilars, sempre m'han acompanyat... malauradament... l'any passat en vaig tenir també dugues amb altres sabatilles... 

Bé, aquestes bambes m'encanten i son molt còmodes per correr i a sobre he millorat els meus temps... que més puc demanar?? que em patrocinin... jajajaj Moltes gràcies Newton Running ;-)

L'any que ve no pinta massa bé, ja que segueixo desmotivat i sense reptes a la vista... però soposo que mica en mica aniran sorgint...

Bon Nadal i Bon any a Tothom.

Amsterdam 2011 MMP

Ja quasi fa dugues setmanes però el record de la Marató d'Amsterdam segueix molt viu i present en la meva memòria i les bones sensacions perduraran per la resta dels meus dies...

Havia entrenat força, pel meu compte, procurant fer entre 50 i 60 kms setmanals, fent cada setmana una tirada llarga d'entre 20 i 26 kms... no vaig fer cap tirada de 30-32 com alguns recomanen... vaig tenir una contractura al besso un parell de setmanes abans del gran dia, que el company i amic Ricard es va encarregar de posar a "puestu" vaig correr la Mitja de Menorca una setmana abans gaudint molt de la prova també... però en cap moment pensava que aquesta Marató m'aniria tant i tant bé...

Potser per alguns el meu temps no és massa bo o fàcilment assolible, però per mi ha estat una lluita guanyada i sobretot i per mi el més important... es que he gaudit molt de la prova, he disfrutat entrenant i corrents, sobretot corrents el dia de la Marató :-)

Els dies abans van venir marcats per el robatori de la cartera que em va deixar sense diners i sense documentació, cosa que vulguis que no em va destorotar una mica... però per sort tinc amics i gent molt maca que em van ajudar desseguida que van saber el que m'havia passat. Finalment va ser el company d'habitació, un Uruguay molt enrotllat que anava a fer la mitja Marató, Eduardo, i la meva amiga Anna la que em va enviar diners i després Goedele quan vaig estar a Belgica, però us he d'agrair a tots els que us veu oferir a ajudar-me i als que ho veu intentar i no ho veu poder fer per problemes de la tecnologia ;-) Moltíssimes gràcies a tots.

Dia de la cursa

Vaig llevar-me a les 7 amb l'amic Eduardo, esmorzem i marxem cap a la sortida... caos amb tantíssima gent, però finalment arribo a l'estadi on em col·loco al meu calaix... però a darrera hora m'entra un apreton... :-O i vaig a perdre pes... sento el tret de sortida però se que encara falta temps per passar per sobre la línia de sortida... començo a correr... i des del principi avanço a gent, intento no quedar-me parat entre la multitud... primer km en 5.03... vaig bé...al principi correm pels carrers de la ciutat fins que arribem al costat del riu Amstel.

Jo tenia pensat prendre un gel cada 7 kms però al km 5 veig que no serà possible, ja que en comptes   d'àmpolles donen gots d'aigua i si vull prendre el gel amb aigua no podré correr amb el got 2 kms... així que el primer no el prenc fins el km 9... els kms van passant i quasi tots els faig per sota de 5... tinc por d'anar massa ràpid, intento frenar-me però quasi tots els temps son 4:50 o menys i les pulsacions no passen de 130-140... tot funciona... però tinc por... tinc por de que em passi el que em va passar a Barcelona que en el km 30 vaig petar... ara amb la distància crec i penso que no vaig errat, que a Barcelona vaig arribar sobreentrenat.

Anem baixant el riu i segueixo amb bones sensacions, km 15 musica ambient molt animat i jo xoco les mans dels nens i somric, endevant... :-)

Em fixo i veig que hi ha força corredors amb les Newton Running, sembla que aquesta marca de bambes no només em va bé a mi... :-)

Al km 25 aprox, veig a Goedele i Jeroen que m'han vingut a animar, quina ilusió... ells van en bici, jo segueixo corrents... em poden anar acompanyant tota l'estona i anem fent bromes... jo segueixo tenint molt present el risc de petar al km 30 o mes endevant però segueixo fent els mateixos temps... 

A la part final del recorregut hi ha mes avituallaments que donen aigua, platans i beguda isotònica, jo vaig mesclant una mica de tot... 

Finalment arriba el 30 i no passa rés... segueixo com un rellotge marcant els temps en 4:50 o poc mes... veig que faré marca personal i això m'anima, em poso content i veig que no estic patint massa...

Tinc un petit mal de cap... que es que el Garmin va avançat en la distància, de fet segons aquest aparell vaig correr 42,800 metres... això m'atabala una mica però no li dono massa importància... vaig controlant el ritme i el temps... a partir del km 35 començo a tenir ganes d'acabar, comencen a sortir petites molèsties i cansament... tot i això segueixo gaudint de la cursa i l'ambient... tinc ganes d'arribar al Voldenpark per que  allà està el km 40 i per que es un parc molt bonic i on vaig rodar un parell de dies abans de la Marató i llavors ja estarà fet... quan arribo al km 40 veig clar que faré marca i sobrat... això fa que apreti en els darrers dos kms i els faci a 4:34 els dos... al arribar a l'estadi somric, gaudeixo molt, i visc la victòria de mi contra mi... he fet MMP 3:27:31 :-) que content que estic, m'emociono... m'assec a fer estiraments i em surten algunes llàgrimes de felicitat... pk? doncs no ho se... soc feliç...

Tres Maratons en un any... quan l'any passat estava pensant deixar-ho per la lesió que em va putejar quasi tota la temporada... com canvien les coses en la vida no?

Ara falta que torni la motivació per l'any que ve... de moment no tinc rés planificat i el que es més fotut... no tinc ganes de triatló... :-O ;-)

84ena Travessa al port de Barcelona

Com cada any Diumenge passat vaig anar a fer la travessa al port de Barcelona, una de les meves proves preferides... :-)

Aquest any anava amb certs dubtes de com aniria la cosa i de fet tenia por de passar-ho malament, ja que com alguns sabeu estic preparant la Marató d'Amsterdam i gran part dels entrenos estan orientats aquest objectiu i tot just estic anant a nedar un o dos dies a la setmana, apart des de fa un temps no tinc ganes de nedar... no se, de tant en tant em passa... :-O ;-) Doncs això com que quasi no estic nedant tenia por de que s'hem fes llarga i ho passes malament, però jo com quasi cada any, cap a la travessa.

Abans de començar ens donen una mala notícia... aquest any no hi ha butifarrada, ni ens donen samarreta... QUINS COLLONS... quanta gent amb l'excusa de la crisi està despedint a gent, tancant empreses, deixant-nos sense festes, ni botifarredes i sense samarreta... de veritat que aquestes coses fan molta ràbia... apa, ja he deixat anar el meu punt de vista sobre aquesta gran estafa de la crisi...

Bé, un cop passada l'emprenyamenta inicial, vaig estar comentant coses nostres amb el company del club el Fran, que era la seva primera vegada... el vaig intentar tranquil·litzar i donar-li ànims, de fet nedem en uns temps similars :-)

Aquest any vaig viure una experiència nova ja que estava ben situat a la golondrina i quan van donar la sortida vaig poder saltar de cap i durant els 150 primers metres anava amb els primers... quina passada... va ser divertit... :-) després vaig anar agafant el meu lloc... :-O ;-)

No se per que aquest any tot i no haver nedat, ni haver-la preparat vaig anar força bé i de fet vaig fer el meu millor temps, si mireu la web del Atletic Barceloneta vaig fer 51:22, que no es el meu millor temps, però quan vaig arribar a l'escala de sortida de l'aigua vaig haver d'esperar més de 30 segons ja que hi havia 5-6 tios intentant sortir de l'aigua... això vol dir que aquest any vaig baixar de la meva barrera personal dels 51 minuts en els 3000 metres de la travessa... wwwuuuuaaauuuu... :-) i sense entrenar... que fort no? quina deu ser l'explicació??? :-O ;-)

En acabar com que no hi havia butifarrada vem marxar amb uns amics i amigues a dinar al carrer Ample un dinar exquisit ... :-) a la vegada que comentàvem la travessa :-)

Apa, aquí un parell de mostres de lo guapus que estavem... :-)

II Cursa de la verema d'Alella

Diumenge Passat vaig anar a correr(caminar...) la cursa de la verema d'Alella... El Roge m'havia proposat anar-hi fa temps i jo sense dubtar-ho vaig fer la inscripció... si arribo a saber el que m'esperava segur que no m'hagués apuntat...

Ens trobem de bon matí, recullo el dorsal i fem 2 kms per escalfar... jo pensant que seria una cursa normaleta i per fer kms de cara a la preparació de la Marató d'Amsterdam, ja se sap, quan un prepara una marató només fa que fer kms... el dia d'abans havia fet 10 kms pels voltants de casa.

Sortida pel poble i als pocs metres primera pujada... aquesta per escales... :-O seguim i ja no deixa de pujar fins el km 3-4... al poc de pujar ja vaig haver de caminar, que dur... quina calor... quan deixa de pujar baixada per trialera que fa por, quin perill... arribem a baix, km 7 i jo ja en tenia ben prou... li proposo plegar al Roger però em diu que ja que hi som... joder... acaba de dir això i torna a pujar... 3-4 kms mes... el grupet que anavem junts caminem i comentem la duresa de la cursa... m'avança la Sandra, la parella del Pablo, que em diu que es casen la setmana que bé... FELICITATS!!! :-) arrivem dalt de la serralada de mar correm per dalt de la Muntanya, fa molta calor però al final hi ha un avituallament, bec aigua, isotonic i cap avall que fa baixada... arribo a meta destroçat... uffff NUNCA MAIS... 

Com podeu veure a les fotos no faig gaire bona cara... :-O ;-)

Ara a acabar de decidir si vaig a la marató d'Amsterdam... demà és el darrer dia per inscriure's... tic,tac,tic,tac.... que faig???

Triatló olimpic de Banyoles 2011

Ahir vaig anar a correr el triatló de Banyoles Olimpic, ara feia dos anys que no hi anava i la veritat és que no en tenia massa ganes però l'Àlex em va insistir i vaig pujar-hi.

Vem arribar cap a les 12, vem portar-nos els tupers i vem dinar al costat de l'estany, una mica de pasta, donar una volteta i anar fent ambient per la competició.

Entrem a boxes preparem les coses i cap a la sortida... aquest any erem 1000... cada cop m'agrada menys això del triatló multitudinari... donen la sortida dels federats, la majoria... 

La Natació; Porto quasi tot l'Agost sense ficar-me a l'aigua, no se, darrerament no tinc ganes de nedar, suposo que quan torno de Menorca i nedar aquelles aigües, nedar al mar d'aquí o a la piscina no em ve de gust... de totes maneres darrerament ja m'ha passat això de no tenir ganes de nedar...la Natació s'hem fa llarga i tot i que intento evitar els cops, al final em tropeso amb un payo una mica emprenyador i a dos que m'anaven tocant les cames.... gggrrrr 

Bici; A la bici he intentat gaudir i apretar mes a les pujades, i la cosa no ha anat malament, he fet un temps una mica millor que al Duatló d'aquest any... de totes maneres la gent està molt forta i m'han passat molts en la bici... en la bici he tingut una sensació que feia temps que no em passava... em feien mal rotllo quedar-me en un grup, preferia anar sol i quan un grup m'agafava no intentava enganxar-me, els deixava passar i jo a lo meu, a mes la gent va molt a saco, t'avancen  per la dreta per l'esquerre... no se, m'estaré fent vell... al final he coincidit amb el Ferran i hem anat força estona junts, a la recta abans del final hem anat fent relleus i hem enganxat a un grupet i allà si que ens hi hem quedat... llavors en el tram favorable li dic al Ferran... vaig a pel meu minut de gloria i arribo fins al devant del grup i em poso a tirar el primer... jajajja ha sigut divertit ... però al arribar la pujadeta he pagat l'esforç i m'he quedat enrere... jajaja

Cursa a peu; Surto fort i en els dos kms primers he avançat algun dels que anavem junts en bici, però en el 5 veig que havia d'afluixar el ritme i així ho faig, de totes maneres avanço algun que altre corredor.

La cursa a peu he tingut bones sensacions i he pogut correr sense molesties, realment les Newton me van molt bé, suposo que el estar fent tirades llargues de correr em dona mes resistencia, però no velocitat...

Finalment arribo a meta havent gaudit de la cursa... però llavors veig que quasi tots els companys i amics han arribat abans que jo... :-( aquesta és la part de la cursa que menys m'agrada... ;-)

Que hi farem... entrenar mes? Noooo entrenar mes intens? Nooooo Anar fent? Aquesta m'agrada mes :-)

Avui les fotos les ha fet la Thais, la dona del Menel :-) Moltes gracies i molt bones fotos :-)

Ah! per cert ... vem quedar tercers de Catalunya per equips... però no vaig pujar al podi.... pk em van dir que no haviem fet podi... mecatxiiis... ;-)

 L'àlex compartint?? jajaja

 Manel de bon humor :-)

 A menjare... :-)

 Controlant el circuit aquàtic...

 La Mariona està super embaraçada :-)

 Els nostres suporters... m'encanten :-)

 Els fills del Fèlix... ufff com em cansen fent guerres d'aigua... :-P

 Ramón, està fortissiiiiiim :-)

 L'Àlex també... sospechoso?? jajaja

 Ufff, quin estilazo... m'agrado en aquesta foto... jajaja

 Ferran ha sortit enganxat a mi de l'aigua... quien te ha visto y quien te ve... :-)

 Arribant a la T2

 Ufff un altre foto d'estilazo... amb mitjons.... ajjaja

 Joan, el Nostre mister 7è, de catalunya... ufff

 Ramon 12è de Catalunya... per treure's el barret... :-)

 Jordi el nostre tercer home, molt bé...

 El Fèlix animat pels seus nens :-)

 Picant les mans dels nens del Fàlix :-)

Cap a meta ;-)