dissabte, 11 / juliol / 2009

Les fotos del bon rotllo... :-)

Foto de final de festa... :-)

Dinar de germanor... jajaja

Àlex las gafas estan torcidas o tu nariz... :-)

Ja hem dinat... :-)

Coincidint amb yamil a boxes...

Sempre faig cara d'agobiat quant surto de l'aigua... ¿? :-)

Començo la segona volta al circuit de natació.

Foto abans de començar :-)

Quines cares de son... la tormenta ens va despertar a les 4 del matí...

Catxondeo... :-)

A l'agua tots!!! :-)

Dame un besiiii truchi... jajajja

Enfundant-nos el neopré...

Amb l'Albert, el guapu i alt... :-)

Amb els companys del Carinyena, Dani i Miki...

Relaxant-me??? :-)

Dinant al sortir de Lleida.
Hola!
Penjo unes quantes fotos del bon rotllo i lo millor de l'esport, per mi, les amistats, la gent que coneixes i amb la que comparteixes el abans, el durant i el després de la competició.
Aquest any estic trobant un grup molt macu i ben avingut al C.E.Picornell i ho estic gaudint molt, de fet he recuperat la sensació d'equip que tenia quan jugava a basquet fa uns quants anys, i això no passa per la qualitat humana del grup,que també, si no per compartir els entrenaments a la piscina i a la pista d'atletisme, així com en algunes sortides en bici. Això fa que el grup es cohesioni més i el bon rotllo predomini. Moltes gràcies companys.
Jo ara no estic en un bon moment, però els companys m'estan ajudant a distreure'm i sortir de casa i fer coses... en especial a l'Àlex, gràcies truchi... :-)
Al final l'informe de la resonància diu que no tinc rotura de l'akiles si no una tendinitis... ara tocarà deixar de correr... nedarem i sortirem en bici més...
Ja només falten set dies per estar al meu paradis... MENORCA... :-)

dimarts, 7 / juliol / 2009

Pont de Suert 2009

Cap a la dutxa després de la competició... :-)

Fent catxondeo, demanant-li la foto a l'Eva... :-)

Arribant a al T2...


Just abans de començar, semblava que podia ploure.

El cap de setmana passat vaig anar amb els companys del C.E.Picornell a participar en el Triatló de Pont de Suert, dic participar i no competir per que segueixo tenint molesties, dolors al tendó d'akiles del peu dret i no tenia clar que pogués completar el triatló i el circuit a peu concretament. De fet i a la espera de l'informe de la resonancia magnètica la cosa no pinta massa bé i potser hauré de passar pel quiròfan ja que sembla que tinc una rotura parcial de l'akiles... :-( quan tingui l'informe definitiu ja veurem que faig.
Bé, al que anavem... cap de setmana a pont de suert... :-) vaig pujar amb la Cristina, l'Albert, que per fi em va guanyar aquest any després de tres intents fallits al Prat, Gava i Mataró... :-) en dos cotxes més hi anaven l'Àlex,la seva parella, la Mari Carmen i el Justin i en un altre el Cristian i la Chiara. Pujada tranquileta fins a l'embassament on vem parar a fer un banyet i a xerrar amb el Miki i el Dani companys del triatló Carinyena.
Deixem les coses a l'hostal, molt xulo per cert i sortim a rodar una estona per reconeixer el circuit, catxondeo tota l'estona i ambient molt agradable amb els companys. A l'Hora de sopar ja estavem quasi tots els Picornells, en total més de 16... quina passada... :-)
A mitja nit, a les 4 més o menys em desperto amb el soroll dels trons, semblava Sant Joan... impressionant, tormenta d'estiu que ens va deixar a tots pensant en que al dia següent no es cel·lebraria la competició, però si que vem poder fer-la.
Ens llevem em prenc un Voltaren i cap a Boxes, deixe'm les coses en bosses pk pensavem que tornaria a ploure.
Arribem a l'embassament i ens posem neoprens amb ganes de gaudir de la competició, almenys jo... :-) ens començem a endinsar a l'aigua i mooooooock sortida... collons pro si la meitat estem fora de l'aigua encara... rapidament aplico la meva tàctica... tot a l'esquerra m'obro per evitar hosties i funciona de nou, no pillo ni mitja... jajaja anem bé... vaig nedant i sento que avui em trobo molt bé, nedo amb ganes, de tant en tant mirant les muntanyes que envolten el circuit de natació, m'agrada, a la primera boya veig a l'Àlex fent braça... jajajaja em va dir que sortiria devant meu a l'aigua... :-) jeje primera volta que faig bastant ràpid i encaro la segona amb ganes i motivació, vaig fent amb força i al girar la última volta veig a al Raquel del Carinyena que neda al meu costat, tota una crack, va quedar tercera sub 23.
Agafo la bici i a boxes em trobo a Yamil, un altre Picornell que a la piscina em fot canya... sortim quasi junts però en la bici ell està molt fort, en el circuit de la bici gaudeixo molt, pujant però encara més baixant a tota hostia, a la primera pujada em passen molts triatletes... no es pot ser bò en tot... jajaja els saludo, els animo i segueixo endevant, miro les pulseres de la meva bici, em donen força i apreto les dents, em vaig creuant als Picornells i altres companys i ens animem, que guay, a la última pujada pujo parlant amb un company del C.N.Rubí, que sempre anem més o mensy junts a les competicions, ell creu que el tornaré a guanyar, però avui tinc clar que vaig sota minims...
Deixo la bici i estic molta estona cambiant-me les plantilles, posant-me els mitjons i cordant-me les bambes, avui m'he de protegir bé... surto a correr pel dur circuit de cursa a peu, m'agrda molt aquest Triatló, dels que es fan a Catalunya potser és el meu preferit... a les dures rampes camino, no me la vull jugar, segueixo corrents fins i tot abanço algun triatleta, però m'avançen més... com que vaig amb por i trepitjant malament, em torço un parell de cops el turmell, joder, només em faltava això... al final arribo a meta satisfet d'haver pogut completar la competició... potser la última d'aquest any...
En acabar la competició dutxa i a dinar a un restaurant proposat per un altre Picornell, impressionat dinar, boníssim i un altre cop el bon rotllo amb els companys lo millor... que duri... :-)
Baixada cap a Barcelona i a reprendre la rutina... :-(
A la competició tot i anar com anava vaig fer un temps acceptable, la natació vaig anar molt bé, tot i que no hi havia 1500 metres, la bici similar a l'any passat i corrents va ser on vaig perdre més temps...
aquests són els meus números...
130 713 GOMEZ PAU, OSCAR C.E.PICORNELL V1M 02:32:52
71 00:23:27 120 01:13:24 32,70 01:36:51 136 00:56:01
Fotos gentilesa de l'Eva.

diumenge, 28 / juny / 2009

L'altre Zarautz

Gràcies companys!!

El mendalerenda... jajaja

L'Iñaki nerviós... :-)
Ferran un veterà... :-)

Roger, un crack.... :-)

L'Emili, meticulós... :-)

Les fletxes del circuit a peu.

La merda de Taping... Vistes de la casa amb gerànis... :-)

Roger i Ferran prenent unes aigues a la plaza de la Música.

Plaza de la música, quan pases corrents la pell se't posa de gallina... :-)

Reclamacions independentistes?? :-O

Divendres per la tarda vaig anar a la platja.

Menjant pasta... Dani que buen cocinero eres... :-)

La rampa de Aia, mirant amunt...

La rampa de Aia, mirant avall... :-)

Vista de la platja de Getaria.

Roger sempre al mòvil i Ferran amb el cucurucho... jajaja

Sessions de gel per l'Akiles... :-(

L'Emili a la tarrassa.

Vistes des de la terrassa de la casa on vem estar.
Aquest és l'altre Zarautz, el dels amics, el dels dies previs i posteriors, el que et mires des de la distància i del que em quedaran els records més nítids i emotius.
En aquest altre Zarautz vull agraïr el recolzament a una persona molt especial que va estar donant-me forçes en cada braçada, en cada pedalada i en cada pasa que vaig donar a la cursa, va estar al meu costat en tot moment. Tu ja ho saps, però... gràcies per tot Solet... :-)
Vull agraïr el recolzament, la paciència,el catxondeo, les bromes, el bon rotllo, l'amistat als meus companys de viatge, l'Emili, el Ferran, el Roger, el Dani i l'Iñaki, tots uns cracks en això de compartir viatge i aventures... :-)
Agraïr a la gent de Zarautz, el bon rotllo, els ànims, l'entusiasme amb el que viuen aquesta prova, a cap altre lloc ho he trobat.
Gràcies també a la Mònica Pellejero per deixar-me uns clips pel cabell... :-) i a la Miren Rezola per posar-me'ls... jajajja
Aquest triatló crec que serà i det així m'ho vaig plantejar com un punt d'inflexió, vull baixar una mica el ritme d'entrenos i de temps que dedico aquest esport i dedicar-me a altres coses, relaxar-me una mica... no se si ho aconsseguiré, però ho estic intentant... el temps dirà.

divendres, 19 / juny / 2009

Zarautz 09

Amb els colegues, Ferran, Àlex, Jo, Roger, Dani i L'Emili.

Posant-nos el neoprè... el fotogràf ja era colega... jajaja

Disfrutant i apretant a la bici...

Entrant a Zarautz amb l'adrenalina a tope... :-)

Sortint de la t1 amb el taping desenganxat... :-(

Mirant a càmara... uff quina panxa... :-(

Corrent amb dolor i ambientazo... :-)

Després d'uns dies sense conexió a Internet des de casa per fi torno a estar ONLINE... :-) ara hauré de dedicar unes horetes a actualitzar el blog i el blog dels Picornells... ufff quina feinada... :-)
Bé, començo per lo últim... Zarautz 09 un altre cop Finisher... :-)
La veritat és que el dia que marxava, dijous passat no ho tenia gens clar, ja que tinc una tendinitis a l'akiles dret(el no Operat) que em fèia pensar en la possibilitat de no correr la cursa a peu, però com que sóc un patidor de mena i molt autoexigent,potser massa... vaig fer el triatló sencer i vaig acabar amb una marca, per mi bastant decent de 5:35.
Però potser el més divertit d'aquest esport és anar a les competicions amb els amics, comentar la jugada, fer catxondeo, el pre i el post cursa, els pintxos...bé, divartir-te amb els companys.
Aquest any repetiem, el Roger, el Ferran, L'Emili i jo i es van apuntar el Dani(elxef, que ens va inflar a pasta, boníssimaaa... potser per això s'hem veu una mica rodo... :-( ) i el Iñaki, el cosi del Roger que just aquest any ha començat en això dels tris...
Vem arribar tard i ens vem ficar al llit. Al dia sergüent vem sortir a rodar una mica i vem fer la volta de 30 kms de la competició, curiosament em vaig sentir molt bé a sobre la bici, cosa que l'any passat no va ser així... vem dinar, la primera exhibició del Dani :-) i a la platja, bé només vaig anar jo a la platja els meus colegues es van quedar fent la migdiada. Després vem recollir els dorsals i a voltar per Zarautz.
Dia de la prova... a diferència de l'any passat no vaig estar nerviós en cap moment, potser estava massa relaxat i tot... no ho se... preparem les coses i cap a boxes.
Allà ens trobem amb l'Àlex Carreres, fem catxondeo i pugem a l'autocar. Arribem a Getaria i ens tirem a l'aigua per provar com està... fresqueta... :-)
Comença la prova
Aquest any a diferència de l'any passat sortim des de la sorra i això ens fa allargar els temps a tots... jo per evitar les hosties m'obro a l'esquerre amb la mala sort de que el mar m'empeny endins i faig més distància... tota l'estona porto un kayak al costat marcant-me el límit i jo flipant pensant que vaig el primer... jajaja o l'últim... surto de l'aigua amb males sensacions i mal rotllo, jo que pensava que aquest any nedaria més ràpid i he nedat amb dos minuts més... mecagum tot...
La bici em dic, aquest any no reservis i apreta el que puguis i així ho faig, penso que tots els meus companys de aventures estan per devant meu però és igual jo a lo meu... la segona volta de 30kms la faig més ràpid que la primera, travesso Zarautz en direcció Orio i les temudes pujades de Aia... quan arribo allà poso el 27 i cap amunt, les costes s'enganxen que no vegis, però vaig pujant bé amb els ànims de la gent, quan enfilo la costa més suau cap a Aia sento darrera meu..."Zeñorito Osca" collons, però si és el Ferran i els seu casc aereo... :-) jo que pensava que estava a mil kms i el tinc darrera, pugem petant la xerrada fins a Aia i a la baixada el meu pes em dona ventatge... la força de la gravetat ... jajaja però al final arribant boxes m'atrapa i entrem junts a la transició i just devant nostre també entra l'Iñaki... mentre jo canvio les plantilles, em poso els mitjons i em cordo les bambes, tota protecció és poca per evitar fer-me mal a l'akiles sento passar al Ferran com una exhalació... ja se sap és keniata... :-)
Començo a correr i als pocs kms em comença a fer mal l'akiles, adelanto a l'Iñaki que li fan mal els genolls, a partir del km 7 corro coix amb força dolor, però segueixo, en alguns trams estic a punt de parar i caminar, però aconssegueixo no fer-ho, em fan mal les lumbars també, si és que ja tinc una edat... :-) i els kilets que he guanyat... :-( quan arribo a meta deixo anar un dels meus... "mai més"... però com tots sabeu al cap d'unes hores ja ho veig diferent... el que em senta fatal és patir fisicament i aquest any el dolor de l'akiles m'ha fet sentir aquesta sensació que tant poc m'agrada... de fet encara a dia d'avui vaig coix i encara sento dolor al peu... m'hauré de fer proves a veure que passa.
Estic inscrit a Pont de Suert, però no se si podré correr... el que no vull és patir, ni trencar-me...
Bé, al final sensació agredolça... males sensacions a l'aigua, molt bones a la bici i doloroses a la cursa a peu... pro al cap i a la fi content.

dilluns, 11 / maig / 2009

Remences... la LLarga... :-)

Foto del abans... :-)

Foto del després...

Supercontent... he pujat un altre muntanyeta... :-)

L'Ernest arribant dalt del Bracons

Just abans de sortir

Carles, lo garri... un crack

L'Asun i jo abans de sortir

Montserraaaaat avui m'has guanyaaaat... :-)

Ruben amb cara de circumstancies...

Tot a punt pel dia següent...

Xavi donant ordres? :-)

Ahir vaig tenir una experiència esportiva que mai oblidaré, per lo dura, lo bonica i lo gratificant.
Vaig anar com cada any, des de fa tres i una anterior abans de lesionar-me a Sant Esteve d'en bas a participar en la marxa cicloturista Terra de Remences, fins ara sempre havia participat en la marxa curta de 95 kms però aquest any he fet la llarga de 175 i l'experiència ha valgut la pena.
El dissabte per la tarda marxem cap a Sant Esteve cuatre cotxes i uns quants components del C.C.Provençalenc, arribar a lloc, agafar els dorsals i cap a la casa de turisme rural a sopar, jo abans vaig haver de canviar el tubular que havia punxat pel matí... com sempre dormir en un lloc nou costa, però és el de menys.
Pel matí ens llevem esmorzem foto a l'entrada de la casa i cap a la sortida... 25 minuts de planton... això no m'acava d'agradar...
Pum... sortida en els primers 20 kms la gent sembla que s'hi jugui la vida van a tope... jo al meu rotllo, xino,xano... arriben les primeres rampes del Capsacosta i començo a abançar als que tenien tanta presa... arribo a dalt i paro a veure i menjar alguna cosa, de fet sempre paro a tots els avituallaments, llàstima que no hi hagi callos... jajaja
Baixada fins a Ripoll sol, no vaig enllaçar amb cap grup, aquí vaig perdre temps, comença el port de canes i a l'avituallament em trobo a la Asun, que diu que no va bé, que al final no farà la llarga, anem una estona junts, al final del Port marxo un a mica, baixada ràpida, però menys que altres anys... comencen els meus dubtes, que faig? entro a meta o segueixo? vaig avançant a gent i tinc la sensació que se m'ha fet curt, que puc tirar, si hagués fet la cursa el meu temps seria de menys de 3:30... però mentre anava pensant ja havia girat a la dreta... però que faig? vas a fer la llarga... apa, som-hi... ho faré pel Pepe, que el dia d'abans s'havia fotut una santa hostia a Mataró... a veure si es recupera ràpid.
Paro al avituallament de Joanetes i em trobo a al Blanca i al poc arriba l'Ernest, quina ilusió anirem juntets... :-) començem a pujar el Bracons i una noia ens va explicant com es la pujada, vigileu que les últimes rampes són dures... doncs si, ho van ser i molt... joder... bon entreno per Zarautz... :-)
Avituallament i baixada amb el meu "amiguet" jajaja arribem a Manlleu i tornem a parar a l'avituallament, aquí la calor és important, em trec tot el que ja no fa falta... la noia d'abans ens comenta que la pujada a Cantonigrós és molt llarga que hem de menjar i veure molt i així ho faig... bé de fet durant tota la marxa m'hauré fotut 5o 6 platans, més de 1,5 litres de coca cola i 1 d'aigua, apart de taronges,alguna pasta i dos gels... en alguna ocasió tenia sensació de tenir la panxa ben plena... però m'ha anat bé això de no deixar de menjar.
La pujada a Cantonigrós visualemnt sembla que no es massa exigent, però si que ho és a part de tot el que ja portem... a l'últim avituallament, ja quasi no em queden forçes, però ha de seguir ja falta poc... 25 kms... ufff... segueixo pujant, l'Ernest l'he perdut a la pujada i no arriba a l'avituallament...segueixo, el troç final sembla que no però costa, vaig avançant algun altre ciclista i comença la esperada i desitjada baixada, que faig sol... just al final veig un tio que s'ha caigut o ha chocat contra un cotxe que pujava... fa molt mala pinta, pugen ambulàncies i un helicopter... quin yuyu... arribo a meta en 7,11 de crono però 7:54 amb les paradetes als avituallaments... quina passada ho he fet, aquest és el màxim recorregut que he fet mai en bici, estic super satisfet, i orgullós, però terriblement cansat... recullo la samarreta i marxo cap a la casa rural a dinar, quan entro al menjador, els compansy m'aplaudeixen, quina emoció... :-) lo millor del dia :-)
M'ha encantat aquesat experiència, potser l'any que ve ho torno a fer... els paisatges,l'entorn simplement espectaculars, l'organització perfecte i els companys genials.

Triatló del Prat 09

Els tres Picornells amb un amic del Ramón

Corrent fet pols...

Sortida de l'aigua

Agobiat? o concentrat?... :-)


El passat diumenge vaig anar a correr el triatló del Prat, la veritat és que estava bastant fet pols de lasortida en bici amb els Provençalencs del dia anterior, però tot i això no va anar del tot malament.
Només tirar-nos a l'aigua per escalfar una mica vem comprobar que l'aigua estava força freda... les males llengues deien que estava a 15 graus... per variar vaig intentar esquivar les osties i em va tornar a sortir bé, ja que vaig sortir en un desl extrems ben obert i vaig aconseguir no rebre ni una sola "carícia" dels altres partícipants, surto de l'aigua i veig al Ramón un company Picornell que a la piscina neda més ràpid que jo... em sorprenc gratament :-) a mitja transició se m'acosta el Ramón pk l'ajudes a treure's el neopré... aquests novatos... jajaja
A la bici vaig apretar la primera volta però al veure que anava en reserva vaig fer el que no acostumo a fer que és quedar-me amagat en un grup, però no podia fer gaire més... en el circuit de bici quasi anem per terra ja que un del Mataró va fotre no se quina cosa rara que va a anar d'un pel per no caure...
Començo a correr amb les forçes sota minims... vaig fer-ho lo més dignament possible, però el meu cos em deia que ja ho havia donat tot, acabo la competició content, primer triatló de l'any :-)

diumenge, 3 / maig / 2009

Classica 1 de maig...

Ahir pel matí un grup de Provençalencs i algun infiltrat vem anar a fer la classica sortida per els Pirineus...
A les 8 del matí sortiem de Barcelona direcció Sant Joan de les Abadeses, arribem bé i ràpid a les 9,45 començem a pedalar... començava l'infern... :-) vem anar Cap al Capsacosta, que la setmana que ve el pujarem des de l'altre costat, realment és baixa millor que es puja... ;-)
Després vem anar cap al Coll de Buc... que se'm va fer bastant dur, a més com anava bastant abrigat vaig passar calor... com puc arribo a dalt... és on vaig fer les fotos dels "valents"... baixada per una carretera molt xula però plena de pedres... soposo que amb una d'aquestes punxo el tubular de devant, quan arribem a una font, en un poblet molt bonic,Beget... faig el canvi.
Just acabo de canviar el tubular i veig que ja no hi ha ningú... :-( començem la segona ascenció al coll de la Buixeda... aquest el pujo millor però amb més calma, arribo a l'encreuament on ens reagrupem i aquí decideixo que l'últim port no el pujaré ja que demà tinc el triatló del Prat i estic fet pols... i de pas decideixo que no tornarté a fer cap més clàssica... massa exigent per mi, preferixo el ciclisme més globero... :-)
El que més em va a gradar han estat els paissatges del Pirineu, impressionants.
Vallter 2000 a la vista però aquest ja no el vaig pujar.

Cavalls del Pirineu... :-)

Xavi i la Asun agafant forçes.

Ruben somrient... "el planificador" :-)

Ferran va fer una demostració de bon escalador.

Xavi buscant un mirall per veure's... jajajja

Richy sempre somrient... :-)

Preparant les coses a Sant Joan.

dilluns, 27 / abril / 2009

L'infern és a Vic

Foto d'equip abans de començar.

Foto gentilesa de Frank, jo arribant a meta.

Podium per equips... catxondeoooo :-)

Aquest any o he crescut o m'he engreixat... ;-)

S'ha de disfrutar de les curses... tot i que va costar en aquesta...

Arribant ameta... l'Albert em dona Coca-cola...

A punt de començar el Calvari...

Peaso foto amb estilazo corrents... jajaja

Uff, com va costar el primer sector de cursa a peu...

Fent catxondeo amb l'Octavi... :-)

Com em vaig arrepentir de no deixar-me la tèrmica a sota del mono...

Cafes, pastes, coca coles i lavabooooooo abans de començar.

Hola companys!!!
Ahir vaig anar a correr el duatló de Vic i us puc assegurar que no havia patit mai tant en una competició... van donar la sortida amb uns quants núvols amenaçadors, teniem clar que ens mullariem però no que passaria el que va passar...
Començo a correr i el ditxós Psoas m'emprenya una mica... però vaig bé, al final de la segona volta apreto una mica, arribo a meta i al agafar la bici comença a xispejar... el primer port el vaig pujant bé, avançant algun que altre duatleta, això en mi era inpensable fa un parell d'anys... sempre m'avançaven a mi... just quan estavem arrivant a dalt de tot comença a ploure... i fer vent i molt de fred... jo que anava matxote... només portava el mono, sense rés a sota em vaig començar a congelar... la baixada que ja de per si és una mica perillosa, ho va ser més, hi havia autèntiques rieres que anaven pel mig de la carretera, a sobre el vent quasi em tira a terra un parell de cops, portava les rodes de perfil i el vent es nota més... quan vem començar a pujar el segon port tenia les mans quasi congelades, no podia apenes canviar els plats i em costava frenar... quina por... però jo havia d'acabar... a la segona baixada anava avançant a gent que anaven super a poc a poc, per por a caure, n'hi va haver més d'una de caiguda, o simplement pk no els reaccionava el cos... van plegar 56 participants, algunes noies i un company Picornell amb simptomes d'hipotermia... quan faltaven 11 kms em costava
manetnir l'equilibri a la bici... horrible, pensava que en qualsevol moment aniria per terra... arribant a Vic, el meu mal de cap era pensar com baixaria de la bici, si les mans em fallaven... però vaig pode baixar... el problema va venir després... no em podia trure el casc, ni les sabates de bicicleta... i per soposat tampoc em podia posar les bambes... finalment i encara no se com ho vaig poder fer... i vaig sortir a correr, no se si pel fred o pk però vaig correr ràpid i vaig avançar a cinc o sis duatletes... al atravessar la meta vaig deixar anar un... NO TORNO MAI MÉS A VIC... evidentment al cap de 20 minuts ja no pensava igual...
L'experiència amb els nous companys del Picornell va ser força divertida, vem riure i comentar la batalleta un cop tots canviats i asseguts al bar... i a sobre vem fer podi per equips... no per la meva participació, però em va fer gràcia pujar al podi per equips...
Gràcies Joana i Frank per les fotos.
Òscar

dilluns, 20 / abril / 2009

Sortida a Sant Pere de Ribes

Pepiño a la tornada per les costes

Amb l'Asun a punt d'esmorzar

Ens ha fet un dia genial...

Els copanys esperant l'entrepà.

Fèia dies que no sortia amb el club ciclista provençalenc però gràcies a un sms de la Asun vaig decidir sortir amb ells.
L'objectiu és anar a Sant Pere de Ribes per l'autovia,costes i tornada a Barcelona, el grup de les 8,30 passa a "recollir-me" per casa a les 9... :-) agafem l'autovia i anem tirant fins a peu de costes on ens trobem alguns membres de la Variant que sembla que han punxat a la Diagonal a mesura que van passant els kms de la bonica i a primera hora poc transitada carretera, anem agafant al personal, ens reagrupem a la benzinera i tots juntets cap a Sant Pere.
Esmorzar amb solet i comentant cosetes, la remençes que s'acosta, els triatlons...
A la tornada un grup sortim ràpid i arrivem a l'autovia on uns tirem del grup i altres s'amaguen... s'han de donar relleus... no?
Cap a la una em "deixen" a la porta de casa... :-) per la tarda encara van caure 1500 d'aigua i 11kms de cursa a peu... bona setmana d'entrenos amb un total de més de 14 hores acumulades... es veuran els resultats?? :-)

dissabte, 18 / abril / 2009

Entrenament per Zarautz... :-)

Els companys abans de començar la butifarrada... :-)

Justin ha demanat all i oli... campeón...

La pandilla butifarrera gaudint d'un dia espectacular...

La foto a la Creu d'Aragall

Manel, Justin i jo afamats...

Somrient després de l'esforç... ¿?
Hola a tothom!!
Doncs si, avui he fet un bon entreno amb vistes al triatló de Zarautz del proper 13 de Juny.
La idea era sortir de Barcelona, pujar a la Creu d'Aragall baixar a Gelida a fer el bocata i tornada per la carretera de Molins per pujar a Santes Creus i tornar a baixar cap a Barcelona... un entreno 5 estrellas... :-)
Hem quedat amb un grup de l'equip, el Dani, el Jordi, el Manel, el Justin, el Ferran, el Cristian i Jo mateix.
Per anar fins a la Palma de Cervelló hem anat tots juntets comentant els entrenos que ens fot el mister i una mica de catxondeo que sempre va bé, però a les primeres rampes de la Palma el grup dels Cracks ja han demostrat que estan molt forts... el Justin i jo ens hem quedat enderrerits contemplant el paissatge però exprimint-nos ... al nostre nivell... un cop a dalt hem fet les fotos de rigor i cap a gelida a esmorzar... terrasseta i entrepans de butifarra a tuti plen... jajaja fantàstic.
A la tornada la cosa ja ha costat una mica hem fet alguna serie baixant cap a Barna i just quan estavem arribant a Molins hi ha hagut un parell de desertors... no dierm els noms per no posar-los en entredit... jajaja
La pujada a santes Creus ha sigut dureta, les primeres rampes anava fos, però mica en mica i veient que atrapava al Justin m'he animat i he acabat apretant força... molt content.
Baixada a barcelona i cap a casa a dinar, dia fantàstic i entreno de qualitat, he quedat tocadet... avui festa de comiat de la Mercè i a descansar que demà alguna cosa farem.
Ah! per cert avui hem trobat a faltar a l'Àlex... :-)

diumenge, 12 / abril / 2009

Sortida a Ullastrell amb els Picornells

Just abans de reprendre cami, amb la bici nova de l'Àlex... :-)

La pandilla bocadillera del C.E.Picornell... :-)

Justin a l'ataquerrr i Dani que no es creu el que està fent... :-)

Dani organitzant... l'Àlex no ho vau clar...

Justin ha punxat... la roda...

Tots mirant la màquina nova de l'Àlex... vaya ganga...

Dani i Eloy

Al principi tots reiem... Jesus ja estava tramando el ataque...

l'Àlex amb la bici voladora nova.

Hola a tothom!!

Avui una grupeta inical de 8 Picornells hem fet una sortida a Ullastrell força divertida i animada... hem quedat a les 9,30 a la plaça de l'Ajuntament d'Esplugues, alguns "se las prometien muy felices" ja que han aparegut amb pantaló curt(Manel, Eloy, Jesus i Justin), de fet aquesta ha sigut la excusa per que l'entranyable Jesus començes a apretar amb el vent en contra, ens ha posat a tots en fila de 1... tot el grup ha seguit el seu ritme, menys jo... l'Òscar... m'he quedat uns metres enrere... en poc temps ens plantem a Martorell, agafem la carretera d'Olesa i rapidament començem a pujar Ullastrell... a les primeres rampes Justin punxa... jo em paro a ajudar-lo mentre veig com les màquines marxen cap a munt... la cosa es complica quan al canviar la càmara es torna a punxar... truquem a l'Àlex que baixi a portar-nos un altre càmara, la canviem i seguim pujant... en aquests moments d'impas es trenca el grup... i manel, Jesus i Eloy marxen cap a casa Yamil i Dani ens esperen i marxem tots junts a buscar el bar per fer el bocata...jajaja l'Àlex ja no pot més i comença a demanar el bocata... arribant a les fonts parem a esmorzar....(Joan, que ens està passant???) El Dani s'estrena com a Triatleta bocadillero... Yamil flipa amb el meu bocata de panceta, Justin prova la suggerència del Cambrer... bocata de truita de toñina... Àlex recupera forçes i Dani diu que no li fem fotos amb el bocata... jajajja jo gaudeixo del moment :-)
Quan acabem d'esmorzar agafem les màquines i cap a casa, pujant per les Planes... aquí a l'Àlex la visitat el hombre del mazo i la Mary l'ha trucat preocupada pk no arribava a casa... evidentment lÀlex ha dit que era culpa meva... ui el dia que me pille la Mary... me va a poner firmes... :-)
Us convocarem a la propera sortida de bici bocadillera... :-) t'apuntaràs Joan? Oriol? Hèctor? :-D

dissabte, 4 / abril / 2009

Duatló de Banyoles 09

Amb els companys d'equip de l'any passat... uns cracks.

Començant la prova ciclista...

Transició amb la calma... ups...


Corrent i somrient a la càmara com ha de ser... gràcies Eva. :-)
La setmana passada vaig "correr" el duatló de Banyoles i la veritat és que m'ho vaig passar força bé, però està clar que els meus temps són pitjors que els de l'any passat... :-( hauré d'espavilar si no vull quedar l'últim a totes les competicions... :-)
Vaig pujar a Banyoles amb el Miki, sense preses amb la calma i amb molt bona companyia.
Al sortir de Barcelona plovia, però quan vem arribar a Banyoles ja no ho fèia, però el terra estava ben mullat.
Comença la prova i surto tranquil... com sempre... vaig fer els primers 10 kms que diuen que ara si que estan ben mesurats per sota de 44... content pel meu nivell i sortint de la lesió al peu que m'ha tin gut molt de temps parat.
En el circuit de bici el de sempre, no vaig adelantar a massa gent però tampoc m'hen van adelantar masses... serà pk anava del últims?? :-)
Vaig estar veient el pirineu nevat i fent relleus amb un Veterano, el Jose Luis... :-)
La darrera cursa a peu també em va anar bé, però la vaig fer més lent... aquí si que em va fer una mica de mal al peu... a veure si el podòleg i la fissio m'ho acaven d'arreglar.
La propera cursa encara no se quina serà, però he de esforçar-me més o no passaré el tall de Zarautz... pk un dels objectius d'aquest any que era L'IC... em sembla que el descartaré... :-(

diumenge, 22 / març / 2009

Cap de setmana actiu

A la carretera del pollastre hi ha vistes impressionants

Camps cultivats i hivernacles

A punt de tornar

Goedele somrient com sempre
L'Àlex està molt fort

Els meus companys de sortida
Aques cap de setmana he estat actiu, he sortit en bici dissabte i diumenge.
Dissabte vaig sortir amb cuatre company del Picornell i l'Emili, però a mig camí el Ferran i L'Emili van donar la volta pk tenien dinars familiars. Els altres tres L'Àlex, la Goedele i jo vem anar fins a Gelida, ens ho vem passar força bé, però a la tornada amb el vent en contra els meus companys de sortida van patir una mica menys mal que tenien una paret que els va portar fins a casa... :-) Quan vaig arribar a casa vaig fer una transició de 8 kms.
Diumenge he sortit amb els companys del club ciclista Provençalenc i la veritat és que se m'ha fet dur... hem anat fins a Mataró per la N-II i un cop allà hem agafat la carretera del pollastre i hem arribat fins a Sant Pol, se m'ha fet llarg i per postres hem tingut vent en contra a la tornada... ufff que cansat he arribat, menys mal que he fet una migdiada im-pre-sio-nant.

diumenge, 8 / març / 2009

Sortida amb el CCP

Foto cortesia de Montse, posant amb el Frank... la quinta del 69...

A punt d'esmorzar un bocata de butifarra... :-)
Avui he sortit amb els companys de Club Ciclista Provençalenc, la veritat és que no en tenia gaires ganes i segueixo una mica desmotivat de cara aquesta temporada, però m'he forçat a sortir amb ells i anar fins Arenys.
A l'anada han sortit molt forts, amb el vent de cul a 44-45 per hora, jo m'he quedat en el segon grup que anavem a 40-42... :-) al arribar a Mataró hem tirat cap a l'esquerre i hem pujat per la carretera del Pollastre, al principi em fèia mandra, però després m'ha agradat anar per aquesta carretera amb poc trànsit i boniques vistes del Maresme a sobre no m'he trobat malament del tot per ser un dels primers dies que faig una mica de pujadetes.
A la tornada han tornat a sortir disparats cap a Barcelona i jo m'he quedat acompanyant a la Asun que feia temps que no sortia i no podia mantenir el ritme dels primers, al final quatre hores de bici que han fet que el matí pases millor.

dilluns, 2 / febrer / 2009

Duatló per equips del Prat


L'equip al complert després de la competició tots ben enfangats... :-)

A la bici passants-ho molt bé.

Molta aigua també a la bici.
Arribant cansadet...
Al principi tot anava bé.

Catxondeo en la primera volta...

Arribant a meta

Sortida a tope... o quasi... :-)

L'equip Mixte escalfant.

Ahir vaig anar a correr el duatló per equips del Prat, en principi no tenia cap intenció d'anar-hi, de fet jo hauria d'haver anat a correr la Mitja de Granollers, però com que encara no tinc bé el peu havia decidit no anar a correr i sortir en bici, però divendres al Vespre l'Oriol el capo dels Picornells em va demanar que anés a correr amb l'equip de noies ja que la Goedele s'havia lesionat i no podia correr.
Jo en tenia ganes però em feia por fer-me mal al peu... i tembé tenia altres porposicions esportives molt atraients... :-)
Al final vaig decidir-me per anar a correr al Prat i la veritat és que va valer molt la pena, m'ho vaig passar genial, ens vem entendre a la perfecció amb la Eli i la Mercè i a sobre ens van donar una copa... :-)
Vaig sortir amb pors, ja que jo els hi vaig dira les meves companyes que feia temps que no corria i tenia por de fer-me mal al peu, però rapidament vem agafar un ritme important... 4,10 al km fantàstic, els primers 5 kms la Eli i jo anavem bé, devant sense massa problemes, la Mercè ho va passar una mica malament, però rés important... :-)
Agafem les bicis i jo em poso devant intentant mantenir un ritme de 35 kms hora, aquí tot anava bé, menys quan arribavem a una rotonda o curva on les noies fenaven una mica massa... :-) però les esperava una mica i tornem a apretar, aquí la que ho va passar una mica malament va ser la Eli, més que res per la por a les curves i el terra mullat, durant tota la prova va estar plovent, lo que fèia una mica perillós el circuit de bici.
Baixem de la bici, ah! per cert jo a la bici va ser on més vaig disfrutar amb el vent, la pluja i les bones sensacions que vaig tenir.
La segona cursa a peu va ser la que se'm va fer més dura a mi, de fet tant la Mercè com la Eli anaven super fresques i ràpides en canvi jo vaig patir una mica.
Al final tots enfangats i supercontents, un matí molt agradable i molt divertit.
Ah! quan marxavem ens vem trobar al Joan, el nostre coach que ens vca donar la copa que haviem guanyat, al no enterar-nos no vem pujar al podium a buscar-la... MECATXIIIIIS... :-)