diumenge, 28 de juny de 2009

L'altre Zarautz

Gràcies companys!!

El mendalerenda... jajaja

L'Iñaki nerviós... :-)
Ferran un veterà... :-)

Roger, un crack.... :-)

L'Emili, meticulós... :-)

Les fletxes del circuit a peu.

La merda de Taping... Vistes de la casa amb gerànis... :-)

Roger i Ferran prenent unes aigues a la plaza de la Música.

Plaza de la música, quan pases corrents la pell se't posa de gallina... :-)

Reclamacions independentistes?? :-O

Divendres per la tarda vaig anar a la platja.

Menjant pasta... Dani que buen cocinero eres... :-)

La rampa de Aia, mirant amunt...

La rampa de Aia, mirant avall... :-)

Vista de la platja de Getaria.

Roger sempre al mòvil i Ferran amb el cucurucho... jajaja

Sessions de gel per l'Akiles... :-(

L'Emili a la tarrassa.

Vistes des de la terrassa de la casa on vem estar.
Aquest és l'altre Zarautz, el dels amics, el dels dies previs i posteriors, el que et mires des de la distància i del que em quedaran els records més nítids i emotius.
En aquest altre Zarautz vull agraïr el recolzament a una persona molt especial que va estar donant-me forçes en cada braçada, en cada pedalada i en cada pasa que vaig donar a la cursa, va estar al meu costat en tot moment. Tu ja ho saps, però... gràcies per tot Solet... :-)
Vull agraïr el recolzament, la paciència,el catxondeo, les bromes, el bon rotllo, l'amistat als meus companys de viatge, l'Emili, el Ferran, el Roger, el Dani i l'Iñaki, tots uns cracks en això de compartir viatge i aventures... :-)
Agraïr a la gent de Zarautz, el bon rotllo, els ànims, l'entusiasme amb el que viuen aquesta prova, a cap altre lloc ho he trobat.
Gràcies també a la Mònica Pellejero per deixar-me uns clips pel cabell... :-) i a la Miren Rezola per posar-me'ls... jajajja
Aquest triatló crec que serà i det així m'ho vaig plantejar com un punt d'inflexió, vull baixar una mica el ritme d'entrenos i de temps que dedico aquest esport i dedicar-me a altres coses, relaxar-me una mica... no se si ho aconsseguiré, però ho estic intentant... el temps dirà.

divendres, 19 de juny de 2009

Zarautz 09

Amb els colegues, Ferran, Àlex, Jo, Roger, Dani i L'Emili.

Posant-nos el neoprè... el fotogràf ja era colega... jajaja

Disfrutant i apretant a la bici...

Entrant a Zarautz amb l'adrenalina a tope... :-)

Sortint de la t1 amb el taping desenganxat... :-(

Mirant a càmara... uff quina panxa... :-(

Corrent amb dolor i ambientazo... :-)

Després d'uns dies sense conexió a Internet des de casa per fi torno a estar ONLINE... :-) ara hauré de dedicar unes horetes a actualitzar el blog i el blog dels Picornells... ufff quina feinada... :-)
Bé, començo per lo últim... Zarautz 09 un altre cop Finisher... :-)
La veritat és que el dia que marxava, dijous passat no ho tenia gens clar, ja que tinc una tendinitis a l'akiles dret(el no Operat) que em fèia pensar en la possibilitat de no correr la cursa a peu, però com que sóc un patidor de mena i molt autoexigent,potser massa... vaig fer el triatló sencer i vaig acabar amb una marca, per mi bastant decent de 5:35.
Però potser el més divertit d'aquest esport és anar a les competicions amb els amics, comentar la jugada, fer catxondeo, el pre i el post cursa, els pintxos...bé, divartir-te amb els companys.
Aquest any repetiem, el Roger, el Ferran, L'Emili i jo i es van apuntar el Dani(elxef, que ens va inflar a pasta, boníssimaaa... potser per això s'hem veu una mica rodo... :-( ) i el Iñaki, el cosi del Roger que just aquest any ha començat en això dels tris...
Vem arribar tard i ens vem ficar al llit. Al dia sergüent vem sortir a rodar una mica i vem fer la volta de 30 kms de la competició, curiosament em vaig sentir molt bé a sobre la bici, cosa que l'any passat no va ser així... vem dinar, la primera exhibició del Dani :-) i a la platja, bé només vaig anar jo a la platja els meus colegues es van quedar fent la migdiada. Després vem recollir els dorsals i a voltar per Zarautz.
Dia de la prova... a diferència de l'any passat no vaig estar nerviós en cap moment, potser estava massa relaxat i tot... no ho se... preparem les coses i cap a boxes.
Allà ens trobem amb l'Àlex Carreres, fem catxondeo i pugem a l'autocar. Arribem a Getaria i ens tirem a l'aigua per provar com està... fresqueta... :-)
Comença la prova
Aquest any a diferència de l'any passat sortim des de la sorra i això ens fa allargar els temps a tots... jo per evitar les hosties m'obro a l'esquerre amb la mala sort de que el mar m'empeny endins i faig més distància... tota l'estona porto un kayak al costat marcant-me el límit i jo flipant pensant que vaig el primer... jajaja o l'últim... surto de l'aigua amb males sensacions i mal rotllo, jo que pensava que aquest any nedaria més ràpid i he nedat amb dos minuts més... mecagum tot...
La bici em dic, aquest any no reservis i apreta el que puguis i així ho faig, penso que tots els meus companys de aventures estan per devant meu però és igual jo a lo meu... la segona volta de 30kms la faig més ràpid que la primera, travesso Zarautz en direcció Orio i les temudes pujades de Aia... quan arribo allà poso el 27 i cap amunt, les costes s'enganxen que no vegis, però vaig pujant bé amb els ànims de la gent, quan enfilo la costa més suau cap a Aia sento darrera meu..."Zeñorito Osca" collons, però si és el Ferran i els seu casc aereo... :-) jo que pensava que estava a mil kms i el tinc darrera, pugem petant la xerrada fins a Aia i a la baixada el meu pes em dona ventatge... la força de la gravetat ... jajaja però al final arribant boxes m'atrapa i entrem junts a la transició i just devant nostre també entra l'Iñaki... mentre jo canvio les plantilles, em poso els mitjons i em cordo les bambes, tota protecció és poca per evitar fer-me mal a l'akiles sento passar al Ferran com una exhalació... ja se sap és keniata... :-)
Començo a correr i als pocs kms em comença a fer mal l'akiles, adelanto a l'Iñaki que li fan mal els genolls, a partir del km 7 corro coix amb força dolor, però segueixo, en alguns trams estic a punt de parar i caminar, però aconssegueixo no fer-ho, em fan mal les lumbars també, si és que ja tinc una edat... :-) i els kilets que he guanyat... :-( quan arribo a meta deixo anar un dels meus... "mai més"... però com tots sabeu al cap d'unes hores ja ho veig diferent... el que em senta fatal és patir fisicament i aquest any el dolor de l'akiles m'ha fet sentir aquesta sensació que tant poc m'agrada... de fet encara a dia d'avui vaig coix i encara sento dolor al peu... m'hauré de fer proves a veure que passa.
Estic inscrit a Pont de Suert, però no se si podré correr... el que no vull és patir, ni trencar-me...
Bé, al final sensació agredolça... males sensacions a l'aigua, molt bones a la bici i doloroses a la cursa a peu... pro al cap i a la fi content.