divendres, 17 d’agost de 2007

Dimecres dia 15

El Ferran arribant de fer un intent de trobar al Pep amb vida...
El meu comptekilometres al cim d'orrius
La curva del final de la pujada d'Orrius.


Aquest dimecres que era festiu vem sortir a fer uns kms amb els companys del triatló carinyena, el Ferran i el Gamilliguero Pep, altrament conegut com Orcoman... jajajja
La sortideta va estar bé , vem anar per la carretera de la Roca(no m'agrda gens...) vem pujar parpers i després orrius... al arribar dalt de tot vem estar esperant al pep una bona estona però havia donat la volta i va desfer el cami mentre el Ferran, el Xavi i jo decidiem que feiem, si l'esperavem o marxavem... el Ferran va baixar un troç per veure si el trobava...
La tornada va ser a ritme, però el Dani i el Xavi després d'un atac "espectacular " meu van decidir tirar a relleus... total 94 kms de sortideta divertida.

dilluns, 13 d’agost de 2007

Seguim entrenant

El Senyor president(Marc) amb actitud autoritaria... jajjja
El Santi... o el retorn d'un gran triatleta...

Hamid... no ho veu gaire clar o està sortint de l'armari... jajajaa

Aquest cap de setmana m'ha servit per observar tres coses del meu estat físic... jajjaja
Primer Dissabte després d'una sortida dura en bici amb el Marc, el Hamid, i el Santi en la que vem sortir des de la piscina del CN L'hospitalet en direcció Cornella, Molins, Rubi, Tarrassa, Castellar vem pujar fins Sant Llorenç allà vem esmorzar i la tornada la vem fer per Sabadell i pujada per l'arrabassada fins a Vallvidrera i cap a casa. Total 112 kms de pujadetes i baixadetes, bé doncs després d'aquesta sortideta vaig arribar a la conclusió de que he fet un bon treball de fons fisic, tot i que em falta potència i força acabo les sortides bé fisicament i a mesura que els altres "van caient", jo aguanto i vaig fent... com les Duracell... jajajaj el meu atac pujant l'arrabassada va ser increïble... jajajja aque si Marc??
Segon; A l'aigua estic lent de nassos... es nota que ja no entreno en grup i que quan vaig a les picornell em dedico massa a fer tirades llargues i tècnica... a partir d'aquesta setmana començaré a treballar, de nou, la velocitat... uff quin pal, no m'agrada gens Retxinar :-)))
Tercer i potser la més important... L'Aquiles aguanta i no només això si no que poques vegades em molesta el Maleol que és el que em donava pel cul, tocaré fusta... ahir vaig sortir a correr una horeta per la tarda per Collserola fent pujades i baixades i no m'hen vaig resentir... que content que estic... ara també hauré de començar a fer series per millorar la velocitat en la cursa a peu...
Cap de setmana entrenant força per arribar mitjanament bé a Banyoles.

dimecres, 8 d’agost de 2007

Enteno cap de setmana

Just abans de sortir cap a Barna, a la benzinera de Sitges

Hola companys!! aquest capd e setmana hem fet un entreno xulo, xulo... Tot va començar el diumenge a les 9,30 quan ens vem trobar a una benzinera de l'autovia el Dani(capi i presi del Triatló Carinyena BCN ) el Marc(presi del Triatló l'hospitalet), el Dani(tri L'Hospitalet) el Hamed(tri L'hospitalet) El Ferran(tri Granollers) y una servidora per fer un entreno combinat. L'anada cap a Sitges va ser alegre, sense presa però sense pausa, però ja arribant a Gava El capi va fotre un "arreón" que flipas i van sortir els tres de l'Hospi darrera, el Ferran i Jo ens vem quedar darrera de tranquis... abans de començar les costes ens vem reagrupar... pels pels ja que el Ferran quasi no ho explica per que es va fotre per l'autopiosta... que sonaaaaat... jajajaja Y quan vem comançar les costes Lo capi i dos mes del tri l'hospitalet van fotre canya... els altres tres ens vem quedar darrera mirant el paissatge... Arribada a Sitges amb susto, ja que al sortir de la benzinera, dos anavem sense casco i ens van parar els putos mossos... per donar-nos un toque... al final tot va quedar amb un "ponganse los cascos i que no se repita".... odio aquest tò condescendent dels agents de l'autoritat... Quasi sense temps de res va ser arribar marcar-nos el dorsal i cap a l'aigua... dos mil metres amb un mar tranquil i sense meduses... jo m'ho vaig prendre amb la calma... per cert un cop a Sitges ens vem trobar amb el company Pablo i la seva estimada, Sandra... vem fer una mica de catxondeig. El Pablo tot i no nedar en tot l'hivern encara es manté en forma... Cap a la una i quart tornada cap a Barna....amb una calor important... mentre feiem les costes la cosa va anar tranquileta,però al entrar a l'autovia, va començar la guerra... quasi tot el trajecte a 40, 45 kms per hora... amb el puto ganxo tota l'estona, mecagum tot...però bé al final vem arribar ràpid i contents. Ara, quan vaig arribar a casa migdiada impressionant... jajajaj Sóm uns cracks.