dijous, 27 d’octubre de 2011

Amsterdam 2011 MMP

Ja quasi fa dugues setmanes però el record de la Marató d'Amsterdam segueix molt viu i present en la meva memòria i les bones sensacions perduraran per la resta dels meus dies...
Havia entrenat força, pel meu compte, procurant fer entre 50 i 60 kms setmanals, fent cada setmana una tirada llarga d'entre 20 i 26 kms... no vaig fer cap tirada de 30-32 com alguns recomanen... vaig tenir una contractura al besso un parell de setmanes abans del gran dia, que el company i amic Ricard es va encarregar de posar a "puestu" vaig correr la Mitja de Menorca una setmana abans gaudint molt de la prova també... però en cap moment pensava que aquesta Marató m'aniria tant i tant bé...
Potser per alguns el meu temps no és massa bo o fàcilment assolible, però per mi ha estat una lluita guanyada i sobretot i per mi el més important... es que he gaudit molt de la prova, he disfrutat entrenant i corrents, sobretot corrents el dia de la Marató :-)
Els dies abans van venir marcats per el robatori de la cartera que em va deixar sense diners i sense documentació, cosa que vulguis que no em va destorotar una mica... però per sort tinc amics i gent molt maca que em van ajudar desseguida que van saber el que m'havia passat. Finalment va ser el company d'habitació, un Uruguay molt enrotllat que anava a fer la mitja Marató, Eduardo, i la meva amiga Anna la que em va enviar diners i després Goedele quan vaig estar a Belgica, però us he d'agrair a tots els que us veu oferir a ajudar-me i als que ho veu intentar i no ho veu poder fer per problemes de la tecnologia ;-) Moltíssimes gràcies a tots.
Dia de la cursa
Vaig llevar-me a les 7 amb l'amic Eduardo, esmorzem i marxem cap a la sortida... caos amb tantíssima gent, però finalment arribo a l'estadi on em col·loco al meu calaix... però a darrera hora m'entra un apreton... :-O i vaig a perdre pes... sento el tret de sortida però se que encara falta temps per passar per sobre la línia de sortida... començo a correr... i des del principi avanço a gent, intento no quedar-me parat entre la multitud... primer km en 5.03... vaig bé...al principi correm pels carrers de la ciutat fins que arribem al costat del riu Amstel.

Jo tenia pensat prendre un gel cada 7 kms però al km 5 veig que no serà possible, ja que en comptes   d'àmpolles donen gots d'aigua i si vull prendre el gel amb aigua no podré correr amb el got 2 kms... així que el primer no el prenc fins el km 9... els kms van passant i quasi tots els faig per sota de 5... tinc por d'anar massa ràpid, intento frenar-me però quasi tots els temps son 4:50 o menys i les pulsacions no passen de 130-140... tot funciona... però tinc por... tinc por de que em passi el que em va passar a Barcelona que en el km 30 vaig petar... ara amb la distància crec i penso que no vaig errat, que a Barcelona vaig arribar sobreentrenat.
Anem baixant el riu i segueixo amb bones sensacions, km 15 musica ambient molt animat i jo xoco les mans dels nens i somric, endevant... :-)
Em fixo i veig que hi ha força corredors amb les Newton Running, sembla que aquesta marca de bambes no només em va bé a mi... :-)
Al km 25 aprox, veig a Goedele i Jeroen que m'han vingut a animar, quina ilusió... ells van en bici, jo segueixo corrents... em poden anar acompanyant tota l'estona i anem fent bromes... jo segueixo tenint molt present el risc de petar al km 30 o mes endevant però segueixo fent els mateixos temps... 
A la part final del recorregut hi ha mes avituallaments que donen aigua, platans i beguda isotònica, jo vaig mesclant una mica de tot... 
Finalment arriba el 30 i no passa rés... segueixo com un rellotge marcant els temps en 4:50 o poc mes... veig que faré marca personal i això m'anima, em poso content i veig que no estic patint massa...

Tinc un petit mal de cap... que es que el Garmin va avançat en la distància, de fet segons aquest aparell vaig correr 42,800 metres... això m'atabala una mica però no li dono massa importància... vaig controlant el ritme i el temps... a partir del km 35 començo a tenir ganes d'acabar, comencen a sortir petites molèsties i cansament... tot i això segueixo gaudint de la cursa i l'ambient... tinc ganes d'arribar al Voldenpark per que  allà està el km 40 i per que es un parc molt bonic i on vaig rodar un parell de dies abans de la Marató i llavors ja estarà fet... quan arribo al km 40 veig clar que faré marca i sobrat... això fa que apreti en els darrers dos kms i els faci a 4:34 els dos... al arribar a l'estadi somric, gaudeixo molt, i visc la victòria de mi contra mi... he fet MMP 3:27:31 :-) que content que estic, m'emociono... m'assec a fer estiraments i em surten algunes llàgrimes de felicitat... pk? doncs no ho se... soc feliç...


Tres Maratons en un any... quan l'any passat estava pensant deixar-ho per la lesió que em va putejar quasi tota la temporada... com canvien les coses en la vida no?
Ara falta que torni la motivació per l'any que ve... de moment no tinc rés planificat i el que es més fotut... no tinc ganes de triatló... :-O ;-)