Aquesta vegada no vem fer fotos de curt... només aquesta que van fer el Frank i la Montse... :-)Diumenge passat vaig anar a Granollers a correr la mitja marató d'aquesta població Catalana.
En principi el meu objectiu era estar pels voltants de l'hora i trenta cinc minuts, pensava que era un objectiu assolible ja que mica en mica amb els entrenos em vaig trobant millor i com que a Sitges havia corregut en 1:39 creia tenir a l'abast baixar una mica d'aquest temps.
Però no vaig tenir en compte la canya que m'estic fotent i no vaig pensar en els 89kms que hauria fet després d'acabar la mitja en la setmana... de fet mai havia corregut tants kms en 7 dies... i evidentment vaig pagar la meva gosadia...
Arribo a Granollers i em trobo amb el Ramón i el Roger prenem un café, ens canviem, anem a escalfar i cap a la sortida, aquest any estava força endevant... sortim amb el Roger amb la intenció d'anar a 4:30 fins la Garriga i tornar una mica més ràpid... km1 el clavem, km2, 10 segons per sobre... km 3, 20 segons per sobre... aquí ja veig com el Roger va marxant... km 4.... PUM... foto un PET impressionant... les cames no responen, el cos no vol seguir, el cap em comença a taladrar missatges negatius... tota l'estona em passa gent i més gent... no aconssegueixo anar per sota de 5 ni un km... 5, 5:10, 5:20... estic destroçat... la ment diu que pari i jo no vull, començo a menjar-me l'olla pensant que potser tinc algun problema orgànic, del cor, dels pulmons... aquest és el segon pet important com el dia de Vilanova... ufff que passa? amb aquestes sensacions com vull anar a fer un Ironman?? no m'inscriuré a L'Ironcat... arribo a la pujadeta de la Garriga baixo encara més el ritme, agafo aire, em prenc un gel i dono la volta... cap a Granollers un altre cop... la cursa és espectacular, hi ha molta gent animant i corrent, de les que hi ha a Catalunya per mi és de les més espectaculars.
Quan arribo al km 15 sembla que em recupero una mica, em fa mal la panxa però em trobo millor, les cames sembla que responen un altre cop... començo a estirar les pases, torno a agafar ritmes més acceptables, corro en 4:50, 4:40, 4:35... ostres sembla que això està millor... és la part del circuit que fa baixada... :-) recupero el somriure, xoco les mans dels nens, arribo a meta amb un no tant desastros 1:45... bé, ho he mig arreglat... uff que exigent que sóc amb mi... que hi farem...
Quan acavem anem a fer el tipic caldo, el té i una veguda, comentem la jugada amb el Ramon, el Roger, el Frank, la Montse amb qui em quedo a fer un Frankfurt, avui pago jo... el proper dia li toca al Frank... :-)
A veure si a Gava va millor la cosa... :-)
6 comentaris:
Cuerpasssso, això no és problema ni orgànic, ni de cor, ni de res de salut, això ha estat un cúmul de km durant aquesta setmana (que te flipas! com diria un amic meu).
No es pot pretendre fer series, canvis de ritme i quilometratge durant tota la setmana i a sobre el dia de la 1/2 fer marca personal, no podem castigar tant el cos, ni física ni psicològicament.
Tot i que semblo la teva "coatch", jo vaig pecar de lo mateix, tota la setmaneta fent rodatges moooolts llargs i voler fer bon temps diumenge..... també em "flipo".
El millor del matí, el bon ambient i el frankfurt amb la teva compànyia.
I ara marxo que encara arribaré tard a treballar.
Bon dia a tots!!!
Como sois los triatletas.
A BCN o Gava, ja pagare jo la festa
sort a l'IRONMAN.
PD El millor entreno un bon descans A.A.A.S
(asociació amics anti series )
jajaja Montserrat seràs la mava consilieri pre cursa... jajjaja llàstima que sempre em dones bons consells després de la cursa... :-)
Ara ja podrem quedar per fer bici per les tardes :-) però quan faci menys fred... :-)
Jajaja Frank quan acabi la cursa de Gava no em separaré de tu ni un milímetre... jajaja
M'agrada això dels A.A.A.S. :-) però a vegades les series són divertides... no? :-)
Cuerpassso, aquest any ens hem de posar forts amb la bici, no hi ha excusa, si vols també podem quedar amb la btt, que tot i fer fred és més agraïda.
Si les trialeres no són el teu fort, per Collserola tenim un fart de pistes amples per posar-nos les piles.
Montse.
:-) ok Montserrat... :-) un dia d'aquests et truco i concretem, val?
Ara toca correr... acabo d'arribar de l'entreno amb els Picornells i no vegis quina pallissa... :-) hem fet coses en contra de la A.A.A.S... jajajaja
LES UNIQUES SERIES BONES EREN EL JOVES I ARA POLONIA I CRAKOVIA, JE JE JE
Publica un comentari a l'entrada