L'infern és a Vic

Foto d'equip abans de començar.

Foto gentilesa de Frank, jo arribant a meta.

Podium per equips... catxondeoooo :-)

Aquest any o he crescut o m'he engreixat... ;-)

S'ha de disfrutar de les curses... tot i que va costar en aquesta...

Arribant ameta... l'Albert em dona Coca-cola...

A punt de començar el Calvari...

Peaso foto amb estilazo corrents... jajaja

Uff, com va costar el primer sector de cursa a peu...

Fent catxondeo amb l'Octavi... :-)

Com em vaig arrepentir de no deixar-me la tèrmica a sota del mono...

Cafes, pastes, coca coles i lavabooooooo abans de començar.

Hola companys!!!
Ahir vaig anar a correr el duatló de Vic i us puc assegurar que no havia patit mai tant en una competició... van donar la sortida amb uns quants núvols amenaçadors, teniem clar que ens mullariem però no que passaria el que va passar...
Començo a correr i el ditxós Psoas m'emprenya una mica... però vaig bé, al final de la segona volta apreto una mica, arribo a meta i al agafar la bici comença a xispejar... el primer port el vaig pujant bé, avançant algun que altre duatleta, això en mi era inpensable fa un parell d'anys... sempre m'avançaven a mi... just quan estavem arrivant a dalt de tot comença a ploure... i fer vent i molt de fred... jo que anava matxote... només portava el mono, sense rés a sota em vaig començar a congelar... la baixada que ja de per si és una mica perillosa, ho va ser més, hi havia autèntiques rieres que anaven pel mig de la carretera, a sobre el vent quasi em tira a terra un parell de cops, portava les rodes de perfil i el vent es nota més... quan vem començar a pujar el segon port tenia les mans quasi congelades, no podia apenes canviar els plats i em costava frenar... quina por... però jo havia d'acabar... a la segona baixada anava avançant a gent que anaven super a poc a poc, per por a caure, n'hi va haver més d'una de caiguda, o simplement pk no els reaccionava el cos... van plegar 56 participants, algunes noies i un company Picornell amb simptomes d'hipotermia... quan faltaven 11 kms em costava manetnir l'equilibri a la bici... horrible, pensava que en qualsevol moment aniria per terra... arribant a Vic, el meu mal de cap era pensar com baixaria de la bici, si les mans em fallaven... però vaig pode baixar... el problema va venir després... no em podia trure el casc, ni les sabates de bicicleta... i per soposat tampoc em podia posar les bambes... finalment i encara no se com ho vaig poder fer... i vaig sortir a correr, no se si pel fred o pk però vaig correr ràpid i vaig avançar a cinc o sis duatletes... al atravessar la meta vaig deixar anar un... NO TORNO MAI MÉS A VIC... evidentment al cap de 20 minuts ja no pensava igual...
L'experiència amb els nous companys del Picornell va ser força divertida, vem riure i comentar la batalleta un cop tots canviats i asseguts al bar... i a sobre vem fer podi per equips... no per la meva participació, però em va fer gràcia pujar al podi per equips...

Gràcies Joana i Frank per les fotos.
Òscar