L'últim repte de l'any

L'últim repte del 2009 va ser correr la Sant Silvestre de Canovelles pel matí i la de Barcelona en total 20 kms en dugues sessions... :-)

Pel matí vaig anar amb el Pepe, el seu fill el Raúl i el seu nebot l'Albert un bon grup amb ganes de fer esport... :-)

Al sortir m'ho prenc amb calma però mica en mica em vaig animant i apretant poc a poc, però al km 5 comença una pujada que m'ha frenat bastant... :-( però tot i això tinc bastant bones sensacions i per sorpresa meva aconssegueixo acabar la cursa per sota de 50 kms... 47 content.

Per la tarda tocava la San Silvestre de Barcelona, després d'un viatge amb moto amb el Ramón al darrera que volia portar ell la moto arribem a la sortida, en aquesta cursa vem parlar amb el Jordi per anar els dos disfresats del Barça, per cel.lebrar el magnific any del nostre estimat club :-)

Surto en un caixó que no em toca, molt endevant i m'avança tothom, però jo vaig bé, en algun moment el Jordi em diu que haviem quedat d'anar més lents, però ens trobem bé i seguim endevant, en la cursa m'ho passo molt bé, doncs al creuar-nos amb nens ens miren sorpresos i els hi diuen als pares"papa, mama uns senyors del Barça" i quan els saludem la seva boca encara s'obre més... jajajaja i fins i tot en alguns els hi xoquem la ma... :-) pro cap al km 8 tot just tinc forçes de somriure, al final fem uns 45:32... millor marca meva personal del any en un 10 mil... no esta mal per haber estat mitja temporada lesionat... :-) acabem la cursa i ens trobem amb la resta de Picornells, l'Àlex, el Ferran, el Dani, que han corregut amb 37 minuts i el Ramón i l'Octavi que han fet 36... ufff jo mai pdré anar tant ràpid... :-) Ens fem les fotos de rigor i cap a casa a preparar-nos pels raïms... :-)

Aquest any no ha estat el millor de la meva vida, hi ha hagut moments bons, molt bons, al.lucinants, tristos, molt tristos, moments de frustració, d'alegries... bé, una mica de tot, però aquest 2010 vull que sigui millor :-) i que també ho sigui pels que perdeu el temps llegint el meu blog... jajajaja

Demà toca tornar a treballar... :-( i diumenge a correr la mitja Marató de Sitges... :-)

El penultim repte de l'any...

Vistes de cala Presili

Feia una mica de vent i mala mar

El far de Favàritx

Adafant forçes arraserat... :-)

Arribo a l'objectiu... :-)

Ja quasi hi sóc...

Foto entre les roques

En el trajecte m'he trobat alguna marina plena d'aigua dolça.

En alguns trams hi ha pujadetes...

Cala de sa torreta

El camí sol estar ben marcat

Comença l'aventura... ;-)

Aquest era el recorregut que havia de fer.

Diumenge 27 de Desembre de 2009

M'aixeco pel matí i fa un dia regular i penso que és un bon dia per assolir un repte que fèia temps em voltava pel cap... anar d'Es GRau a al Far de Favaritx caminant i tornar... el trajecte són uns 9 kms amb una mica de desnivell i pel camí de Cavalls.

Surto de casa a les 10:40 i després de fer un café amb na Juana a Can Bernat emprenc el camí.

Els primers trams els coneixo molt bé, la platja d'Es Grau, Cala'n Vidrié, la solitaria, sa torreta, Rambles... fins aquí cap problema tot el recorregut el podria fer amb els ulls tencats...bé millor que no que hi ha moltes pedres i arrels que travessen el camí... jajajja

El que segueix de camí he d'anar més en compte per que ja no el coneixo i no se si el camí de cavalls està ben indicat, però si que ho està i no costa massa seguir-lo, arribo a cala en Cavaller i just a tocar de mar hi ha una pineda espectacular, no puc evitar la temptació i entro a donar un vol pel bosc de grans pins silenciós i net... tot d'omplegat mirant aterra veig el que sembla una llanega blanca, l'agafo i em decideixo a passar una estona dins d'aquest espai fantàstic buscant bolets, sentint l'olor de la terra humida i gaudint de la pau i el silènci que em regala aquest racó, realment és un dels moment en que més he gaudit d'aquestes vacances a l'illa. Després d'un parell d'hores i d'haver caçat mig kilo de Fredolics :-) torno a reprendre el meu repte, un repte pel que no m'he hagut d'inscriure enlloc i no he hagut de pagar ni un euro. :-) quan arribo a la d'en tortuga i a cala presili començo a estar cansat però l'objectiu està aprop segueixo endevant tot i que i em començo a notar el meu estimat aquiles carregat.

Arribo a Favaritx i paro en un racó on no hi toca el vent a menjar una mica i fer la coca cola reparadora, mentre menjo tanco els ulls i noto l'escalfor del sol a la meva cara... mmmm una de les sensacions més boniques que hi ha en aquest món... no us sembla? :-)

al cap de mitja hora començo el camí de tornada, aquesta segona part se'm fa una mica pesada i llarga, però en gaudeixo igualment, en algun moment del trajecte em despisto gaudint del dia i dels meus pensament que m'abstrauen i en alguna ocasió he de fer marxa enrere per que perdo el camí que he de seguir... si és que ja dic jo que pensar tant no pot ser bò... :-)

Quan arribo a casa em sento orgullós d'haver assolit el meu repte, d'haver estat 5 hores caminant per la natura i aprop del mar, sense haver-me trobat amb quasi ningú en tot el recorregut i agrait de trobar la casa calenteta i un llit enorme on estirar-me per recuperar-me... :-)

Ús recomnao fer reptes d'aquest tipus. Per l'any que ve ja en tinc un altre... la volta a Menorca en Kayak al Gener amb les calmes i les seques d'aquesta època... si algú s'hi vol apuntar que m'avisi... :-)

Nadal a Menorca

Aquesta és la meva foto del fons de pantalla... :-)

Un dia ventós però radiant.

Sa torreta i Favàritx.

L'illa d'en Colom.

Un altre racó ple d'encant.

Foto d'Es Grao des de Cala'n Vidrié... amb barca perduda.

El pont anegat, ha plogut molt i S'albufera està plena.

Els pantalans els han arreglat aquest hivern.

Aquest any el Vive menorca va molt bé.

Vaig anar a veure un partit de basquet... :-)

Vista de la badia des del Terrat.

Van venir a arreglar l'antena i vaig aprofitar per pujar al terrat... :-)

He estat moltes estones devant de la llar de foc... quina pau.

Plaça Bastió de Maó.

Sa plaça de s'Ajuntament.

Fornells visita inevitable... :-)

Ja he tornat i no sabeu el que m'ha costat tornar... s'estava massa bé aquest any a l'illa, bé, com sempre... aquest any he trobat molt poca gent i parlant amb altres persones de l'illa coincidien amb mi que sembla més buida que altres anys... la Crisi?? no ho se però s'estava molt bé amb tant poca gent... tot el contrari que Barcelona.

Durant aquests dies he estat fent d'ermità com ja vaig escriure en l'últim post i la veritat és que m'ha sentat molt bé, he estat pensant en les coses que m'han passat aquest any, en el que he gaudit i en el que no ha pogut ser, en les ilusions i les desilusions i tot això pasejant per una illa que m'enamora, que miri on miri em sento a gust i en contacte amb la natura i la terra... és curiós però una vegada una persona em dèia que les coses que més enganxen en aquest món i de les que més ens costa allunyar-nos són les persones i la terra i penso que té molta raó per que a mi em passa amb Menorca i amb altres llocs del meu entorn on he viscut coses importants de la meva vida... per que deu ser això?

Bé, he pogu veure moltes pelicules, us recomano si no l'heu vist Gran Torino de Clint Eastwod, et fa pensar en la vellesa, en la inmigració, en la violencia... en les pors. i he llegit un llibre que també m'ha encantat i que també us recomano; Las voces del Desierto de Marlo Morgan... et fa pensar en el que és realment important a la vida, en lo que ens aferrem a les coses materials, en filosofies de vida diferents... bé en moltes coses.

I també he caminat molt, de fet l'últim repte de l'any va ser una caminada de 5 hores que quan en tingui ganes us en faré un resum.

Ah! molt important he estat amb la meva yaya Menorquina, na Juana, una persona encantadora, que l'any passat em va dir que aquest any ja no hi seria, però si que hi era i he compartit estones molt agradables amb ella.

Ermità?? :-)

Com l'any passat aquest Nadal també el passaré a Menorca, marxo demà pel matí, però aquest any marxo sol, la familia no té ganes de venir... :-( m'estaré convertint en un ermità? bé, una miqueta si... :-) jajajaja

M'agrada anar a Menorca a l'hivern, és solitari, fred, trist, melancòlic i molt, molt tranquil... aquest any no m'emporto la bici, em fa pal tot el follon d'anr a munt i avall amb ella, així que m'emportaré les bambes de correr i poca cosa més i no se si les faré servir gaire per que anuncien malt temps per quasi tots els dies... així que em compararé un barco de fusta per construir mica, en mica devant de la llar de foc... com faria qualsevol avi de 70 anys... ufff que m'està passant??? :-)

Bé, si algú vol venir a construir baixells de fusta que m'avisi... jajjaja

Ens veiem a la tornada a la cursa de Sant Silvestre de Canovelles... passo del follon de la de Barcelona... jajajaja si que m'estic tornant un ermità i un antisocial... jajajja estic fataaaaaal... :-)

Apa, Bon Nadal, maleit Nadal, no sabeu lo poc que m'agraden aquestes putes festes... ui, paro que si continuo acabaré dient disberats... :-)

Fins aviat.

Mitja de Vilanova 09... o el gran Pet...

Abans de començar la cursa amb el Jordi, El Chema, L'andreu, i jo.

Que ha passat? el cap, el cor, les cames, tot a la vegada?? no se però avui em quedo amb un gust agredolç de la cursa...

Hem anat fins a Vilanova amb el Jordi V. bona companyia per començar el dia. Arribem a Vilanova i allà ens trobem a l'Andreu i al seu colega el Chema, l'objectiu de l'Andreu i el Jordi era baixar d'1:30... el meu? no ho se... en principi era baixar d'1:42 i si aconsseguia baixar d'1:40 fantàstic... potser no vaig pensar massa l'objectiu després d'una de les semanes de més volum desde que he tornat a entrenar després de l'estiu, després d'haver corregut la mitja de la setmana passada, que he estat tocadet aquesta setmana i de que...FEIA UN FRED DE LA HOSTIA I HA PLOGUT DURANT TOTA LA COMPETICIÓ...bé, la questió és que no se que m'ha passat però he fotut un pet com un aglà... he sortit intentar seguir el ritme de l'Andreu,Chema i Jordi, fent els primers kms a 4:30 aprox, però ja en el km 5 he vist que aquest ritme era excessiu... he intentat mantenir un ritme lent però en principi accessible per mi 5min/km i així ho he fet fins el km 8 però les sensacions anaven pitjor, inetntava gaudir de la cursa però no podia, pel meu cap la idea de plegar passava una i un altre vegada... i en una pujadeta arribant al km 12 he deixat de correr i m'he posat a caminar... el meu cos no podia més... quan m'ha semblat que m'he recuperat una mica he tornat a correr, bé, arrossegar-me... he decidit acabar ni que fós en deu hores i he seguit endevant... he tornat a caminar un parell de cops més però sense parar, alguns corredors m'animaven, i jo els retornava com podia un somriure... fotia un fred important però havia de continuar. Al final he aconsseguit acabar com he pogut i al intentar positivitzar la cursa m'he dit, "avui has fet un entreno de força mental per L'IC10... espero que això hagi sigut un fet puntual i recuperi d'alguna manera les bones sensacions...

Ah! per cert he tornat a fer 1:49 com el dia de Ripoll... però aquell dia no vaig caminar... ;-)

Sortidetes amb Btt

Aquesta és la meva altre "Machina"... :-)

El riu no baixa gaire ple...

L'autovia i la via de l'AVE

Pujant cap a Castellbisbal

Ponts de carreteres i més ponts de carreteres... :-(

També va bé per correr aquest camí... :-)

Alguns dilluns pel matí he sortit a voltar amb la Btt que em van regalar pel meu cumpleanys, és molt xula per cert... :-) i com que em fan por les trialeres per anar agafant confiança vaig fins al Prat i pujo pel costat del riu que hi ha un camí que arriba fins a Martorell, jo només he arribat fins Castellbisbal... mica en mica li vaig agafant el truquillo i soposo que algun dia em decidiré anar amb els del Club que van per Collserola... jo només hi he anat tres vegades i per llocs planets... :-) Com dèia el meu yayo "Poc a poc i bona lletra"... :-)

Poc a poc millorant :-) Mitja de Marató 09

La colla pessigolla al final de la cursa... :-) amb els lots de neteja... jaja

La colla que vem anar a Mataró... :-)

Ahir tots de blau i jo de vermell...

Al principi somreia molt... :-)

Al km 13 gaudint de la cursa...

A l'arribada satisfet de la cursa realitzada.

Avui millor... :-) l'objectiu era baixar de 1:45 i avui si que ha pogut ser... :-)

El dia a començat bé, he sortit aviat de casa i he recollit a l'Octavi i al Jordi per anar cap a Mataró, viatge agradable amb bona companyia.

Arribem a Mataró, recollim dorsals i escalfem una mica amb el Ramón i l'octavi, deu ni do quin escalfament, tot anava bé, la Goedele, la Neus i l'Anna també han escalfat més suau... :-)

He començat la cursa com l'any passat amb el Jordi i el David, l'objectiu era el mateix, baixar d'1:45 avui també ens ha acompanyat el Dani. Començem a fer kms anem xerrant i fent catxondeo, la cosa funciona, sortim una mica ràpid per fer coixi, el Jordi marca els ritmes, al poc veig al Pepiño que ha vingut amb la bici a animar-nos, bon rotllo, seguim, veig al Bernat i al Santi, els saludo i li demano fotos al Barnat, com podeu veure me n'ha fet tres... jajjaja gràcies Bernat :-) Cap al km 8 em sento bé, segueixo corrent amb l'objectiu clar, baixar d'1:45... el David comença a costar-li, jo segueixo al ritme, a partir del 10 em sento bé, tinc la sensació d'anar ràpid però el rellotge em diu que no, segueixo marcant els kms a 4:55 o 5 però m'ho estic passant bé, no em fa mal rés, vaig avançant a gent, gaudeixo del dia, dels amics, de la cursa... anem bé, segueixo i al poc em passa el dani que va més fresc que jo, caad cop que ens creuem ens animem entre els companys, el Dani del Carinyena, la Caru, el Ramón, l'Octavi, el Melchor, El Roger, El Ferran, El Jordi, el David, l'altre Jordi, l'altre Dani... companys d'esport, bona gent :-) Cap al km 17 noto que començen a cabar-se les forçes, però segueixo corrent bé, al 19 comença la pujada, collons aquí em costa seguir, els dos últims kms ho passo una mica malament, però al final el premi 1:44:32 poc a poc vaig millorant, he disfrutat i no se m'ha fet llarga la cursa i no he patit... :-)

Per acabar ens hem quedat a dinar amb els companys al tagliatella de mataró, un bon plat de pasta, per acabar la tarda fent la migdiada dins del llit... jajaja

Cursa del Farell 09

Tres que corriem i la fissio... :-)

Fèia una mica de fred... :-)

Avui hem anat L'Eugènia, el Jesus, el Roger i jo a correr la cursa del Farell.

Jo fèia molt de temps que no la corria, com dos o tres anys i m'ha fet molta ilusió tornar-hi.

Quan hem arribat a mi i al Roger l'Eugènia ens ha fet una mica de massatge a les nostres castigades cames... jo quasi hagués preferit fer una sessió de fissio que sortir a correr, però com que haviem anat a correr doncs a escalfar... :-)

Escalfem i anem cap a la sortida, allà ens trobem amb la Montse, el Frank, el Pere, al Carles i al Xavi, sortim i avui he comés l'equivocació de sortir molt endevant, amb lo que durant els primers kms m'ha avançat molta gent, però a meitat de cursa ja estava en el meu lloc natural...

Donen la sortida i veig que no tiro, que serà dur això, no m'estreso vaig agafant el meu ritme i cap amunt que fa pujada... :-)

M'agrada reconeixer les pujades on havia corregut altres anys, vaig trobant-me millor i mica en mica accelero el ritme, just quan arribo a la part més alta és quan em trobo millor, començo la zona de tobogans amb ganes i força amés m'acava d'avançar el Carles i em proposo no deixar-lo marxar gaire lluny i ho aconssegueixo fins un punt on el corriol i haver d'anar d'un en un m'impideix avançar i s'escapa ... mecatxiiiis... :-) curiosament aquest any a la baixada que era un lloc on m'avançava molta gent, sóc jo qui avança pòsicions, però la plantilla s'ha torçat i al recolzar malament el peu em fa mal, uau, quines ganes de que s'acavi la baixada, em llenço a muerte... jajaja quan arrivem al pla torno a veure al carles, però no aconssegueixo arribar a la seva alçada, acabo la cursa content, he fet un bon temps, pel meu nivell i he tornat a gaudir d'una cursa xula com poques i el més important... el meu aquiles, les meves cames, el meu cos han aguantat perfectament i no em fa mal rés... ai que aquest serà el meu any... :-)

Tornada cap a Barcelona i 1000 metres a les Picornell per relaxar el cos... quan he arribat a casa després de dinar he fet la migdiada dins del llit... kina son tenia... després a Can Barça a gaudir i patir amb la victoria del Barçaaaaaaaa... :-)

Ah! per cert crec que repetiré els entrenos amb els de la banda... :-) http://somosunabanda-frank.blogspot.com/2009/11/friday-collseroling.html

Cursa del CEC

Després de la cursa tots fets pols però contents.

Abans de començar tots somrient... :-)

Amb els companys després de la cursa... :-)

Al Frankfurt de Pedralbes fent una cervela... jajaja

Avui he gaudit moltíssim a la cursa del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat una passada poder correr aquesta cursa i sentir bones sensacions :-)

A les 8 i quart arribo a la UPC i em trobo al Dani i a la Caipirinya... :-) (Eli) esperem a que el Dani acabi de fer-se la manicura... jajajaja i pugem a buscar els dorsals i preparar-nos per la cursa.

Ho deixem tot i començem a escalfar, comença a ploure, veiem al Frank a la Montse, al Jordi i la Blanca, fem algunes bromes i tornem a estirar sota cubert, ja que segueix plovent.

Quan encara plou donen la sortida, surto corrents, per variar al darrera de tot :-) vaig corrent, sento la pluja que segueix caient sobre nostre i començo a pujar, pujar i pujar, els primers kms de la cursa tota l'estona vas pujant cap a Sant pere Martir, trobem unes escales i es fa el primer tap, tots caminem alguns s'enalegren, jo no, tinc ganes de correr, correr per viure, correr per oblidar, correr per sentir el meu cos funcionar. Seguim pujant aquest any la cursa va per un altre lloc, començo a recordar un dels camins per els que anavem a correr amb el Pepiño quan encara podia correr, quins records, era divertit, es torna a fer un tap en un caminet veig un forat i intento avançar pel costat, m'enganxo amb uns esbarzers i quasi em foto de cap, una rascada al genoll, m'esgarrinxo amb la planta i algun dels de la fila riuen...

Seguim pujant, quan passem pel pont de fusta recordo quan vaig fer-li la foto a la Nura un dia d'hivern per la tarda amb el sol ponent-se a l'altre costat, m'agrada recordar quan venia amb la Nura per Collserola, s'ho passava molt bé i no parava de correr, l'anyoro i segueixo pujant, corrent amunt, vaig avançant a gent, és lo bò que té sortir darrera de tot, que durant quasi totta la cursa sembla que corris molt pk avançes a gent, però realment el que estas fent és anar al teu lloc natural... per fi Sant Pere Martir, miro la ciutat, la ciutat on visc, d'on sóc, la que em té el cor robat.

Agafo aigua en l'avituallament i segueixo corrent, encara queden algunes pujadetes que es fan dures, em començo a notar l'akiles, ui,ui,ui... quina poooor, però és una petita molestia, vaig bé, segueixo, travessem la carretera i pugem cap a Vallvidrera quan estem arribant a d'alt de tot girem a l'esquerre i baixem cap el panta, el cami és estret, fa olor a natura humida, m'hi fixo, agafo aire, noto aquesta olor que tant m'agrada de terra molla, arribem al panta i recordo la de vegades qui hi havia anat amb els meus avis i el meu tiet, recordo quan era petit, començem a pujar un dels trams més durs de la cursa, tornem a caminar, una noia fa broma diu que tots caminem li dic que la culpa és seva, que ens ha contagiat... jajaja tots riem, seguim amunt, arribem a un tram on també hi vem estar un dia amb la meva mare i la Nura, recordo que la meva mare em deia que no li tires les pinyes a la Nura avall de la muntanya que es cansava nomes de veure-la, jo li deia que ella s'ho estava passant bé, penso en que em diria si em veies corrent curses per Collserola amb 40 anys...ric per dins i dibuixo un somriure pensant en que em diria que estic boig... :-) arribem a un tram que em fa pensar en lo diferent que és aquesta carretera a l'estiu amb la calor i lo resec que està tot.

Per fi un altre avituallament, mmmm que bona està l'aigua... :-) ara bé una baixada pronunciada, en aquesta em llenço a saco cap avall, em fan mal els dits grossos dels dos peus, alxocar contra la bamba, però gaudeixo baixant ràpid, adelanto a gent i arribem a les últimes rampes, em trobo bé, molta gent va caminant, però jo vull seguir corrent, agafo un ritme que em sembla bò i poso en pràctica un dels consells del meu amic Josuè, passa curta i ràpida a les pujades i funciona bé, ara si que avanço a gent, veig a lo lluny a la Caipirinya li dic que ja l'he avisada de que al final hi havia unes rampes duretes, ella riu i també segueix corrent, donem una volta llarga però per fi la baixada cap a la UPC torno a pretar a la baixada, arribo a meta i el Dani em fa una foto, estic bé, no em fa mal quasi rés, estic content he gaudit de la cursa com feia temps no ho feia, el meu temps 1:47 es veu que al final el que havien de ser 16 kms han sigut 18 i pico, segons els gps que porten alguns.

Ens retrobem tots, menys el Jordi i la Blanca i anem al Frankfurt a fer una Cervela... jajajaja impressionant.

Per acabar el diumenge he anat a les Picornell a fer estiraments i nedar una mica,allà m'he trobat amb el Giammichelle que ha compartit 1500 metres amb mi i m'ha empès a acabar-los per que als 1000 jo ja volia plegar :-)

Un diumenge ben aprofitat, ara plantat tota la tarda devant la tele... :-) ah! m'he fet Sushi per dinar... jajajaja