No sabeu lo content que estic... avui diumenge he corregut la Mitja Marató de Vilanova i per que m'alegra haver-la fet? doncs per que aquesta va ser la última mitja que vaig fer abans del trencament de l'aquiles(http://oscar13s.blogspot.com/) i avui dos anys després l'he pogut correr sense massa problemes i gaudint d'ella, evidentment no he corregut al ritme que ho vaig fer llavors però deu ni do lo bé que m'ha anat, pel meu nivell clar.
La qüestió és que hi hem anat amb el Joan Cortes i Lo Capi del Triatló Carinyena, el Dani Juan, quan m'he despertat i he vist el fred que fèia m'han donat ganes de seguir al llit però avui era un gran dia i havia de gaudir-lo al màxim.
Havia quedat de trobar-me amb el Joan Marc a Vilanova per donar-li el xip que li vaig anar a buscar l'altre dia però no ha pogut venir,espero que no sigui per res greu.
Avui havien variat el circuit de la cursa i m'ha semblat que el nou recorregut hi ha més desnivell. Però excepte el principi que dones unes voltes per la zona industrial la resta del circuit és força bonic.
Mentre anava corrents escoltava tot el meu cos, ja que tenia por de lesionar-me o fer-me mal... negatiu o poruc que és un... anava notant com els panxels, especialment el dret, el de la cama no operada poc a poc s'anava carregant i no volia que es tornés a contracturar com el dia de la cursa del Farell, així que pensava que havia d'afluixar el ritme, però em notava bé i volia seguir apretant... la decissió ha estat seguir forçant una mica.
He anat saludant a la gent que conèc, com faig sempre ja que m'encanta compartir el recolzament amb la gent que conèixo, avui he vist al Melchor, al Joan, a l'Esther, al Carlos Gil que quasi guanya, al Manel a la Meritxell com corre la tia :-)), el Juanjo i segur que m'he creuat amb més gent que conèixo però que ara no recordo o no m'hi he fixat.
Quan anava arribant, he vist la possibilitat de baixar de 1:40 i he intentat apretar però ja estava bastant esgotat i no ha pogut ser segons el meu crono he fet 1:40:23 encara no han sortit els resultats oficials. Està una mica lluny de l'1:31 que crec que vaig fer ara fa dos anys, però estic molt content d'haver pogut tornar a fer una mitja i acabar-la bé, sense lesionar-me(només tinc una mica carregats els panxells ni extenuat, avui sóc feliç per poder tornar a correr bé.
Temps de pas de cada KM
5:11 4:53 4:45 4:45 4:35 4:41 4:41 4:39 4:39 4:47 4:50 4:37 4:49 4:39 4:38 4:33 4:55 4:41 4:50 4:58 5:08
Just abans d'anar cap a la sortida...uff quin fred que fèia... Andreu et sembla millor el modelet que el del Farell?? jajajja
10 comentaris:
molt millor :-)))
molt bé! això ja rutlla!! la propera una marató, o millor encara una mitja molt propera a la teva millor marca!!
felicitats!!
Estàs fet una màquina!!! Ara ja no tens excusa: Ironcat ironcat ironcat ironcat ironcat ironcat ironcat ironcat ironca ironc iron iro ir i i i ..... se m'ha acabat la corda, jeje. Per cert, què significa això de aquariofilia??
PD: Molt xula la cançó de fons. No l'havia escoltat mai!
Molt bé, noi... en el bon camí !!!
Molt bé, noi... en el bon camí !!!
Marionaaaaa tu si que ets una màquina a veure si quan fa menys fred pugem i muntem una sortideta amb el Santi i qui s'apunti...Aquariofilia és l'afició pels peixos d'aquari...
:-((
La canço és de la Madonna, m'encanta... ja saps que jo tinc predilecció per les rossetes... jajjaja
Gràcies Jordi, estamos en ello.
Robert la marató nose, em fa por trencar-me...
Andreu te n'adones com penso en tu... jajajja
bones festes "papito"
Gracies xato... ahir vaig sortir de l'hospital a la una de la matinada... tornem a tenir al bebè ingressat... res greu però...
El bebè... A qui et refereixes? Bé sigui qui sigui, SALUT!!!
Mariona és un Bebè del centre de menors on treballo jo, del que sóc el tutor. És molt mono es diu Francesc i té poc més d'un més...
Publica un comentari a l'entrada