La "Machina" apunt...
A punt de començar
Engabiat?? o dient tonteries?Després de dos dies menjant-m'he l'olla segueixo amb mal rotllo... no vull patir com ho vaig fer diumenge... això és lo únic que se...llavors imagino que un ironman encara es pateix més per lo tant, ho sento Joan Marc, descarto IC 08...
La natació va estar bé, vaig disfrutar saltant de cap al sortir de l'aigua quan tothom saltava de peus...vaig recordar quan saltava des de l'espigo del port de Ses Selines a menorca amb 10-12 anys, genial moment.
Durant la bici vaig anar menjant tota l'estona, disfrutant del paisatge i el dia tant xulo que fèia. Però la frustració apareixia cada cop que venia algú o algun grup, que si que n'hi havien, que em passava... mica en mica tots els membres de la gamilliga em van anar passant, excepte el Jordi que el vaig adelantar jo...
Quan vaig deixar la bici va ser quan va començar lo pitjor... la primera volta fatal, la segona va semblar que anava millor però la tercera va ser la pitjor, m'anava arrossegant, d'aquí la foto del blog del Kel, quan em va adelantar el Jordi i la Blanca(una companya del club) llavors em vaig acabar d'enfonsar... i vaig començar a caminar... en alguna estona vaig fer veure que corria però la majoria del que quedava ho vaig fer caminant.
Segurament al seguir xungo per temes afectius, la meva ment no estava en les millors condicions per fer aquest Triatló...
Vaig entrar a meta dient que el Triatló s'ha acabat per mi... i la putada és que ho segueixo pensant, però no ho vull dir en veu alta per que després potser m'enpenedeixo, així que seguiré esperant per dir-ho més alt, el que si que crec és que això de dedicar 10-15 hores a la setmana a entrenar si que s'ha acabat, crec que això no es bó, ni sa per mi...ni tampoc fer quasi tots els triatlons del circuit...
Diumenge vaig a fer la marxa de Mollet o sigui que no vindré al dinar, ni al triatló.
Jordi tens raó, lo millor va ser el dinar a Banyoles.
Un que està en plena crisi... potser quan estigui més animat ho veure diferent però ara estic aixi. sabent això no m'heu de fer gaire cas.
La natació va estar bé, vaig disfrutar saltant de cap al sortir de l'aigua quan tothom saltava de peus...vaig recordar quan saltava des de l'espigo del port de Ses Selines a menorca amb 10-12 anys, genial moment.
Durant la bici vaig anar menjant tota l'estona, disfrutant del paisatge i el dia tant xulo que fèia. Però la frustració apareixia cada cop que venia algú o algun grup, que si que n'hi havien, que em passava... mica en mica tots els membres de la gamilliga em van anar passant, excepte el Jordi que el vaig adelantar jo...
Quan vaig deixar la bici va ser quan va començar lo pitjor... la primera volta fatal, la segona va semblar que anava millor però la tercera va ser la pitjor, m'anava arrossegant, d'aquí la foto del blog del Kel, quan em va adelantar el Jordi i la Blanca(una companya del club) llavors em vaig acabar d'enfonsar... i vaig començar a caminar... en alguna estona vaig fer veure que corria però la majoria del que quedava ho vaig fer caminant.
Segurament al seguir xungo per temes afectius, la meva ment no estava en les millors condicions per fer aquest Triatló...
Vaig entrar a meta dient que el Triatló s'ha acabat per mi... i la putada és que ho segueixo pensant, però no ho vull dir en veu alta per que després potser m'enpenedeixo, així que seguiré esperant per dir-ho més alt, el que si que crec és que això de dedicar 10-15 hores a la setmana a entrenar si que s'ha acabat, crec que això no es bó, ni sa per mi...ni tampoc fer quasi tots els triatlons del circuit...
Diumenge vaig a fer la marxa de Mollet o sigui que no vindré al dinar, ni al triatló.
Jordi tens raó, lo millor va ser el dinar a Banyoles.
Un que està en plena crisi... potser quan estigui més animat ho veure diferent però ara estic aixi. sabent això no m'heu de fer gaire cas.
4 comentaris:
Tranqui i no et possis nervios....
llegeix d'aqui a 1 setmana els e-mails dels Gamilligueros i potser canvies el color negre per el rosa ;-)
i fes balança amb perspectiva dels dos darrers anys!! i tu diu un que va quedar per darrera teu al olímpic de Banyoles, sense sortir de cap lesió.
Anims i ja saps on ens tens!!!!
Avui és el dia de sants innocents?? Òscar, no em puc creure el que estàs dient! Jo trobo el patiment, fins a un cert punt, agradable. Per mi suposa més sacrifici estar 8 hores seguides asseguda davant l’ordinador treballant, que no pas fer una “matxacada” com la de diumenge.
Per cert, sàpigues que la meva mare em va dir que se’t veu més assenyat a tu que a mi, juaaaaaaas...
Vinga espero que d'aquí a 1 hora canviis d'opinió :-))
Òscar, ja t'ho he dit per mail. Sigues positiu. I tot el que t'estorba, tira-ho al mar (en sentit figurat, vull dir, que tu ets una mica literal...) :-)))
Bones Oscar!!!Soc l´Aleix.
Diumenge tb vaig fer el B i tb estaba al dinar de despres.
Jo tb vaig patir molt a la cursa a peu,i vaig pensar moltes vegades si retirarme o no,pero no ho vaig fer i aixo que durant la cursa anava fet caldo i no vaig disfrutar gaire....Del que si que ara despres de la cursa estik molt content es de no haver-me retirat,i haver fet tota la cursa corrents....es la superacio personal.
Per aixo et dic t´animis i et proposis noves metes.Segueix entrenant i fes curses que sapigues que les gaudeixes senceres,i de tant en tant et tokara un "B" o un mal dia com el de diumenge....aixo ens pasa a tots.
Anims!!!
Publica un comentari a l'entrada