Rebaixar els entrenos, no competir tant i no patir... :-) aquest és el replantejament que he fet.
El punt d'inflexió va ser el Triatló de Zarautz, aquest any em va costar fer la preparació per aquesta competició, entre lesions i altres apenes vaig poder correr gaire, no vaig poder fer la Marató de BCN ni anar a l'Ampolla a correr L'IC 09 i per postres vaig anar a Zarautz amb una tendinitis a L'Akiles que em va fer correr patint,amb dolor i coix, però vaig conseguir acabar. Després vaig anar a Pont de Suert per que l'Àlex m'ho va demanar i vaig tornar a correr coix, però vaig acabar.
Al cap de dugues setmanes vaig marxar de vacances i va ser on vaig anar donant forma aquest replantejament esportiu. De fet segueixo amb la tendinitis a l'Akiles, que no marxa, porto més d'un més sense correr, amb molesties dia si, dia també, tot i que sembla que el final del tunel és a prop.
Els que em coneixeu ja sabeu que jo no sóc dels que va a competir, m'ho vaig a passar bé, a disfrutar, a compartir estones esportives amb els companys i amics i ja de per si això fa que les meves marques no siguin gaire espectaculars... :-) Segurament ara encara ho seran menys... :-)
Per que prenc aquesta decisió? doncs per que crec que no es bò fer tant esport, per que no pot ser que em passi tantes hores entrenant, per que no crec que el meu cos aguanti gaire aquest ritme, de fet ja m'ho està dient amb les últimes lesions, no vull patir fent esport i aquest any he patit més del que voldria, per que vull fer altres coses i amb altre gent , per que vull que l'esport sigui una diversió i no una obligació i per molts altres motius...
Una cosa que ja he notat és la sorpresa i la reacció dels companys del Picornell, es queden amb cara de sorpresa i diuen que això és transitori... no se, ja veurem, de moment això és el que penso des de fa un temps i vull mantenir.
9 comentaris:
Em sembla molt correcte el teu plantejament. Jo sóc de les que he arribat a la meteixa reflexió que tu. També he entrenat molt i després han vingut les lessions i haver de deixar l'atletisme de per vida... Ànims i a disfrutar de l'esport i de la vida. Esther CCP
A la fi ho has vist tú sol!! felicitats! fer esport és molt bó, però no s'ha de fer ni tan poc com en faig jo ni massa com n'has fet tu.
Jo a veure si aquest any m'hi poso una mica més..
Pués eso :-) totalment d'acord amb les dugues, pk si ús heu fixat heu escrit dugues noies... ;-) què pensaran els nois??
Esther ens veiem un dia d'aquests per la carretera, amb els del club.
Montse, a veure si és veritat que t'animes... a fer esport... jejejeje
Petons
Doncs mira, ara t'escriurà un tio com cal (bé... més o menys). Jo soc un dels que pensa que serà transitori però en qualsevol cas, et recolzaré en la teva decisió!!!
Per cert, estàs en boles a la foto de la barca? MARRANO!!!
Dani
jajajajaja no estic en boles... que no veus el banyador o que?? jajajaja
Potser si que és transitori, però de moment hem sento molt bé sense entrenar tant i anar més tranqui... :-)
que vagi bé por los madriles... eeeeiii que em deus un gorro... jajajja
Què soc el Giammichele!!!!
I estic d'una mala llet... Aquest matí m'han fotut una multa... A veure si el truchi pot fer res.
Dani
jajajjaa com llegeixi el blog ja et pots oblidar d'ajudes per part del nostre company... jajajja
Disculpa la confusió Giammichele, t'he confós amb l'altre Dani, el que tu també coneixes... :-)
Molt bé aquesta reflexió. Com deia l'amic Baldrich; "jo penso que pensar és molt important". I el que diuen és que l'excés és dolent en tots els àmbits de la vida; per tant, no tant d'esport ni tantes dones Òscar!! una abraçada!
Dones??? què és això Carles?? fa temps que sóc com un monjo de clausura... jajajja
Entrena bé pel Half de Monaco, que ja està aquí... :-)
salut
Publica un comentari a l'entrada