.jpg)
La cursa a peu amb la gallina de piel...:-)).JPG)
Apretant a la zona de més públic...
Que jo he de pujar això??? esteu bojos... :-))
L'arribada a meta... HO HE ACONSSEGUIT, SÓC FINISHER A ZARAUTZ
En alguns trams del circuit de bici també hi havia molta gent animant.
Els companys del Triatló l'Hospialet.
Els companys Gamilligueros...Aquest any vaig plantejar-me aquest objectiu com a fita principal ja que no tenia cap objectiu clar en ment i em vaig motivar amb aquest, des del dia que em vaig inscriure em vaig proposar entrenar la bici fent moltes pujades i així ho he fet, he de reconeixer que aquest últim més he baixat els meus entrenos per un virus primer, plegar de la feina, la contractura al besso, la mort de la Nura i altres coses.
Dijous al migdia em passen a buscar el Roger, Ferran, Mariona i Vicen(no se si s'escriu així).
Carreguem bicis i amb l'ai al cor per les bicis marxem cap a Zarautz.
Arribem tard, ens costa trobar la casa però quan la trobem flipem amb lo gran i xula que és, repartim habitacions i a dormir.
Pel matí ens aixequem i el Ferran i la Mariona van a buscar l'esmorzar al super, esmorzem i sortim a fer una volta de reconeixement al circuit de bici fent una volta pel circuit que dissabte farem dues vegades, jo començo a flipar, ja que hi ha bastanta pujadeta, a més el Ferran va rapidet, sembla que tingui presa... em despenjo d'ell i del Roger un parell de vegades. Mentre estem fent el recorregut em truca el Javi del Triatló L'Hospitalet per dir-me que han canviat el recorregut ciclista, que passem per una pendent del 24 %... penso que és un catxondeo d'ell i no faig gaire cas, però noto un nus petit a l'estomac...
Quan arribem a la casa el Roger es conecta a Internet i veiem que efectivament és cert la informació que m'han donat... em començo a posar nerviós... no passaré el tall de bici+natació...
Sortim a dinar per treure els nervis, anem a un poblet molt bonic, al que arribem amb barca, al:lucino amb la quantitat de pancartes demanant la llibertat i/o acostament de presos bascos, amb les varies pintades de gora ETA i amb la quantitat de gent que parla en basc. Dinar bonissim en especial el peix de la Mariona... jajaja
Passeig fins al far per veure la vista "Espectacular" que ens diu el Roger... :-)) realment molt bonic.
Per la tarda anem a Donosti i començem a menjar pinxos, que bons que estan, no en vaig probar cap que no m'agrades.
Dissabte pel matí anem al Briefing de la competició, jo ja estic hiper nerviós, i aquest acte encara em va posar més nerviós, uff, quin mal rotllo, ho veig complicadissim... he entrenat prou? aguantaré un B? com es portarà el meu besso?`passaré el tall? nervis, nervis i més nervis...
Acompanyo a l'Emili a buscar el dorsal i pujem cap a casa a dinar, el Roger i el Ferran es posen a veure videos de youtube del muro de Aia... jo no vull ni veure'ls... quins nervis, fèia temps que no em posava així abans d'una competició... ens vestim de triatletes i marxem cap a la sortida.
Arribem i allà ja hi és tothom, els del Hospi, Javi,Rafa i Dani el presi es va rajar fa temps...:-)) el Carles,el Toni i el Gabri, tots concentrats i contents d'estar allà, jo segueixo amb els meus nervis, però intentant gaudir de l'ambient i els preparatius, fem unes fotos i pugem a l'autobus que ens portarà a Getaria a la sortida.
Arribem i com que falta temps busquem ombres on amagar-nos del sol i anem comentant la jugada, parlo amb la Mònica del mataró, amb la Regina, i amb altres triatletes que no coneixo gaire. Baixem a la platja i ens tirem a l'aigua a escalfar, va ser entrar a l'aigua i desapareixer els nervis quin plaer nedar, notar l'aigua fresqueta, el neoprè ajustat, el sol... em relaxo molt, per fi.
Sortida, busco el costat més obert per evitar aglomeracions i cops i surto fort, potser massa... als 300 metros baixo el ritme i intento buscar un ritme cómode, però no el trobo, a meitat de la natació m'angoixo, pensaments negatius, "això és molt llarg",hi ha molta gent, m'angoixo una mica intento separar-me però hi ha un parell de ballenatos que volen anar amb mi... uff, respiro busco referències i segueixo nedant, no m'acabo de trobar bé, foto bastants glops d'aigua del Cantabric, buag... al final em venen pensaments positius, començo a mirar el fons marí, em relaxo una mica...però no arribem mai, roques i més roques però On és la platja?? al final arribem aprofito per picar fort de peus quan estic a sobre les ones que trenquen a la sorra i quan queda un pam d'aigua m'aixeco i començo a caminar ràpid... les escales, ui, ambientazo, molta gent animant, quina passada, arribo a la bici, mitjons, sabates, dorsal i el puto casco que té les corretges mal posades, perdo temps en posar-me'l, agafo la bici i quasi em foto de cap al patinar amb les sabates de bici, una tanca evita que vagi per terra, crits gent, es veu que el Gabri està al meu costat i m'anima, jo ni m'entero... apa, ja sóc damunt de la bici.
Només sortir portet d'uns 4-5 kms, aquí comença a avançar-me gent... si en la bici no m'han abançat 200 tius no m'ha abançat ningú... però ja m'ho va dir el Xavi que els bascos són molt bons ciclistes..., El Carles m'avança en un "falso llano" va fortissim, em deixa anar un "Nenazaaa" i marxa volant...la primera volta vaig bastant bé apretant el que puc, quan estem apunt d'arribar a Zarautz un altre cop m'avança el Ferran que va com una moto i em dona un consell..."regula, regula"... i ho faig però més per obligació que per fer-li cas, la segona volta "s'amatrganta" una mica a sobre vaig mirant la mitja i veig que no passa de 27 per hora... després vaig adonar-me que no havia fet reset al conta kilómetres i tenia els del dia abans per això portava una mitja tant baixa, el Ferran m'havia dit que podia fer una mitja de trenta i pico en aquesta primera part, estic una mica desmoralitzat, però quan veig que encara em queda 1h i 20 minuts per fer els 20 kms que queden començo a veure la llum, però a veure com va el Muro de Aia... quina por... quan agafo la carretera cap a Orio, veig que ja arriben les primers, acopladissims, Pontano, Moragues, Santi... els que coneixo...
M'estic quedant sense líquid,quan arribem a dalt d'Orio hi ha un avituallament i allà em paro a agafar-ne, els de l'organització ens diuen que no parem, que seguim i faig cas... arribo al desvio de la carretera que em portarà al muro de Aia, ui, ui, ui, em trobo amb una tal Sonia que em comenta una mica com va la cosa i començem a pujar junts, al cap de poc ella es queda una mica enrere, jo vaig pujant... poso el 27 des d'abaix per conservar el màxim de forçes pel Muro... m'avança el Toni Noe, vaya crack, aquest home, parlem una mica fem un grupeto de tres que anem pujant i tot d'omplegat apareix el Muro de Aia,no hi ha massa gent però criden molt toquen tambors i animen moltíssim, vaig pujant amb les dents apretades, sento que per darrera meu algú cau, es sent el soroll de bici per terra i algú que diu, "ostia,joder", jo a lo meu endevant, vaig pujant i penso aquesta pujada li dedico al Pepe, tinc un payo devant que va fent esses, està apunt de caure,baixar de la bici i fa que jo hagi de fer equilibris per no menjarme'l, però al final totos dos arribem a dalt, UUUUAAAAAAUUUU somric, bufo, li dedico al pepe un altre cop, que content que estic...
seguim pujant cap a Aia i aquí m'ajunto altre cop amb el Toni Noe i un altre noi, comentem una mica la pujadeta, m'encandilo amb el paissatge i anem fent fins dalt, al poble de Aia.
La baixada fins a zarautz la faig amb un somriure d'orella a orella, per que veia clar que passaria el temps de tall, per que havia pujat el Mur sense baixar de la bici, per que la carretera era preciosa i per moltes altres coses que em feien ser feliç en aquell moment.
Una cosa que no em va agradar del circuit de bici va ser la gran quantitat de cotxes que hi havia, que tot i que et respectaven en ocasions entorpien una mica la teva marxa.
Arribada a boxes on em poso les bambes i surto a correr encara amb el somriure dibuixat a la boca... Al principi de la cursa a peu els kms no passaven, anava poc a poc per reservar, encara tenia a la ment la cursa a peu del triatló B de Banyoles on vaig haver de caminar al final de l'última volta... de totes formes intentava gaudir al màxim, anava xocant les mans dels nens que hi havia al carrer, donava les gràcies a la gent que m'animava, quan entrava dins del mogollon de gent que t'animava intentava respondre als seus crits d'ànim amb el somriure que podia fer, els pels se'm van posar de punta bastantes vegades, quan sentia que m'animaven pronunciant el meu nóm flipava i seguia donan les gràcies pels ànims que rebia... totalment al·lucinant, soposo que tot això va fer que anés bastant ràpid a la cursa a peu, que la vaig fer progressiva, la primera volta conservant, la segona més ràpid per acabar la última una mica més depresa i aprofitant per despedir-me de la gent que m'havia animat... :-)
La cursa a peu li vaig dedicar al Nen del centre que està a l'hospital bastant fotut encara i al meu coach, el Santi.
Durant la cursa a peu vaig adelantar a uns quants que petaven muscularment, inclús algun triatleta molt més fort i bò que jo, però que van tenir un mal dia.
Quan vaig arribar a meta i vaig veure el temps que vaig fer encara em vaig posar més content.
5:16:46 per mi molt bona marca, aquests són els detalls...
359Dorsal
Dijous al migdia em passen a buscar el Roger, Ferran, Mariona i Vicen(no se si s'escriu així).
Carreguem bicis i amb l'ai al cor per les bicis marxem cap a Zarautz.
Arribem tard, ens costa trobar la casa però quan la trobem flipem amb lo gran i xula que és, repartim habitacions i a dormir.
Pel matí ens aixequem i el Ferran i la Mariona van a buscar l'esmorzar al super, esmorzem i sortim a fer una volta de reconeixement al circuit de bici fent una volta pel circuit que dissabte farem dues vegades, jo començo a flipar, ja que hi ha bastanta pujadeta, a més el Ferran va rapidet, sembla que tingui presa... em despenjo d'ell i del Roger un parell de vegades. Mentre estem fent el recorregut em truca el Javi del Triatló L'Hospitalet per dir-me que han canviat el recorregut ciclista, que passem per una pendent del 24 %... penso que és un catxondeo d'ell i no faig gaire cas, però noto un nus petit a l'estomac...
Quan arribem a la casa el Roger es conecta a Internet i veiem que efectivament és cert la informació que m'han donat... em començo a posar nerviós... no passaré el tall de bici+natació...
Sortim a dinar per treure els nervis, anem a un poblet molt bonic, al que arribem amb barca, al:lucino amb la quantitat de pancartes demanant la llibertat i/o acostament de presos bascos, amb les varies pintades de gora ETA i amb la quantitat de gent que parla en basc. Dinar bonissim en especial el peix de la Mariona... jajaja
Passeig fins al far per veure la vista "Espectacular" que ens diu el Roger... :-)) realment molt bonic.
Per la tarda anem a Donosti i començem a menjar pinxos, que bons que estan, no en vaig probar cap que no m'agrades.
Dissabte pel matí anem al Briefing de la competició, jo ja estic hiper nerviós, i aquest acte encara em va posar més nerviós, uff, quin mal rotllo, ho veig complicadissim... he entrenat prou? aguantaré un B? com es portarà el meu besso?`passaré el tall? nervis, nervis i més nervis...
Acompanyo a l'Emili a buscar el dorsal i pujem cap a casa a dinar, el Roger i el Ferran es posen a veure videos de youtube del muro de Aia... jo no vull ni veure'ls... quins nervis, fèia temps que no em posava així abans d'una competició... ens vestim de triatletes i marxem cap a la sortida.
Arribem i allà ja hi és tothom, els del Hospi, Javi,Rafa i Dani el presi es va rajar fa temps...:-)) el Carles,el Toni i el Gabri, tots concentrats i contents d'estar allà, jo segueixo amb els meus nervis, però intentant gaudir de l'ambient i els preparatius, fem unes fotos i pugem a l'autobus que ens portarà a Getaria a la sortida.
Arribem i com que falta temps busquem ombres on amagar-nos del sol i anem comentant la jugada, parlo amb la Mònica del mataró, amb la Regina, i amb altres triatletes que no coneixo gaire. Baixem a la platja i ens tirem a l'aigua a escalfar, va ser entrar a l'aigua i desapareixer els nervis quin plaer nedar, notar l'aigua fresqueta, el neoprè ajustat, el sol... em relaxo molt, per fi.
Sortida, busco el costat més obert per evitar aglomeracions i cops i surto fort, potser massa... als 300 metros baixo el ritme i intento buscar un ritme cómode, però no el trobo, a meitat de la natació m'angoixo, pensaments negatius, "això és molt llarg",hi ha molta gent, m'angoixo una mica intento separar-me però hi ha un parell de ballenatos que volen anar amb mi... uff, respiro busco referències i segueixo nedant, no m'acabo de trobar bé, foto bastants glops d'aigua del Cantabric, buag... al final em venen pensaments positius, començo a mirar el fons marí, em relaxo una mica...però no arribem mai, roques i més roques però On és la platja?? al final arribem aprofito per picar fort de peus quan estic a sobre les ones que trenquen a la sorra i quan queda un pam d'aigua m'aixeco i començo a caminar ràpid... les escales, ui, ambientazo, molta gent animant, quina passada, arribo a la bici, mitjons, sabates, dorsal i el puto casco que té les corretges mal posades, perdo temps en posar-me'l, agafo la bici i quasi em foto de cap al patinar amb les sabates de bici, una tanca evita que vagi per terra, crits gent, es veu que el Gabri està al meu costat i m'anima, jo ni m'entero... apa, ja sóc damunt de la bici.
Només sortir portet d'uns 4-5 kms, aquí comença a avançar-me gent... si en la bici no m'han abançat 200 tius no m'ha abançat ningú... però ja m'ho va dir el Xavi que els bascos són molt bons ciclistes..., El Carles m'avança en un "falso llano" va fortissim, em deixa anar un "Nenazaaa" i marxa volant...la primera volta vaig bastant bé apretant el que puc, quan estem apunt d'arribar a Zarautz un altre cop m'avança el Ferran que va com una moto i em dona un consell..."regula, regula"... i ho faig però més per obligació que per fer-li cas, la segona volta "s'amatrganta" una mica a sobre vaig mirant la mitja i veig que no passa de 27 per hora... després vaig adonar-me que no havia fet reset al conta kilómetres i tenia els del dia abans per això portava una mitja tant baixa, el Ferran m'havia dit que podia fer una mitja de trenta i pico en aquesta primera part, estic una mica desmoralitzat, però quan veig que encara em queda 1h i 20 minuts per fer els 20 kms que queden començo a veure la llum, però a veure com va el Muro de Aia... quina por... quan agafo la carretera cap a Orio, veig que ja arriben les primers, acopladissims, Pontano, Moragues, Santi... els que coneixo...
M'estic quedant sense líquid,quan arribem a dalt d'Orio hi ha un avituallament i allà em paro a agafar-ne, els de l'organització ens diuen que no parem, que seguim i faig cas... arribo al desvio de la carretera que em portarà al muro de Aia, ui, ui, ui, em trobo amb una tal Sonia que em comenta una mica com va la cosa i començem a pujar junts, al cap de poc ella es queda una mica enrere, jo vaig pujant... poso el 27 des d'abaix per conservar el màxim de forçes pel Muro... m'avança el Toni Noe, vaya crack, aquest home, parlem una mica fem un grupeto de tres que anem pujant i tot d'omplegat apareix el Muro de Aia,no hi ha massa gent però criden molt toquen tambors i animen moltíssim, vaig pujant amb les dents apretades, sento que per darrera meu algú cau, es sent el soroll de bici per terra i algú que diu, "ostia,joder", jo a lo meu endevant, vaig pujant i penso aquesta pujada li dedico al Pepe, tinc un payo devant que va fent esses, està apunt de caure,baixar de la bici i fa que jo hagi de fer equilibris per no menjarme'l, però al final totos dos arribem a dalt, UUUUAAAAAAUUUU somric, bufo, li dedico al pepe un altre cop, que content que estic...
seguim pujant cap a Aia i aquí m'ajunto altre cop amb el Toni Noe i un altre noi, comentem una mica la pujadeta, m'encandilo amb el paissatge i anem fent fins dalt, al poble de Aia.
La baixada fins a zarautz la faig amb un somriure d'orella a orella, per que veia clar que passaria el temps de tall, per que havia pujat el Mur sense baixar de la bici, per que la carretera era preciosa i per moltes altres coses que em feien ser feliç en aquell moment.
Una cosa que no em va agradar del circuit de bici va ser la gran quantitat de cotxes que hi havia, que tot i que et respectaven en ocasions entorpien una mica la teva marxa.
Arribada a boxes on em poso les bambes i surto a correr encara amb el somriure dibuixat a la boca... Al principi de la cursa a peu els kms no passaven, anava poc a poc per reservar, encara tenia a la ment la cursa a peu del triatló B de Banyoles on vaig haver de caminar al final de l'última volta... de totes formes intentava gaudir al màxim, anava xocant les mans dels nens que hi havia al carrer, donava les gràcies a la gent que m'animava, quan entrava dins del mogollon de gent que t'animava intentava respondre als seus crits d'ànim amb el somriure que podia fer, els pels se'm van posar de punta bastantes vegades, quan sentia que m'animaven pronunciant el meu nóm flipava i seguia donan les gràcies pels ànims que rebia... totalment al·lucinant, soposo que tot això va fer que anés bastant ràpid a la cursa a peu, que la vaig fer progressiva, la primera volta conservant, la segona més ràpid per acabar la última una mica més depresa i aprofitant per despedir-me de la gent que m'havia animat... :-)
La cursa a peu li vaig dedicar al Nen del centre que està a l'hospital bastant fotut encara i al meu coach, el Santi.
Durant la cursa a peu vaig adelantar a uns quants que petaven muscularment, inclús algun triatleta molt més fort i bò que jo, però que van tenir un mal dia.
Quan vaig arribar a meta i vaig veure el temps que vaig fer encara em vaig posar més content.
5:16:46 per mi molt bona marca, aquests són els detalls...
359Dorsal
285 Posició masculina
GOMEZ PAU, OSCAR
TRIATLO CARIÑENA - BCN ABM
181 posició natació
181 posició natació
0:45:24 temps natació
1:51 temps Transició 1
355 posició bici
1:51 temps Transició 1
355 posició bici
2:54:31 temps bici
1:09 Transició 2
27,50 kms per hora Bici
1:09 Transició 2
27,50 kms per hora Bici
247 Posició Cursa a peu
1:36:51 Temps cursa a peu
5:16:46 Temps total
5:16:46 Temps total
9 comentaris:
ei Oscar, enhorabona. Se't veu molt fí a les fotos a peu.
Felicitats Oscar per aconseguir el teu objectiu tot i les dificultats. Ole!
Ens veiem a Banyoles!
Ei Oscar,... en veu que has disfrutat....
Ens veiem a Banyoles....
Felicidades - lo has hecho! Enhorabuena.
ei,
moltes Felicitats!!!
la veritat que aquest mur ja comença a ser una llegenda.
m´alegro molt per tu i que, tot i el difícil que han estat aquests últims mesos, hagis pogut assolir el teu objectiu principal.
una abraçada
jag75
Gracies xatos i xates :-)) segueixo mol content pel que va passar dissabte i per lo bé que m'ho vaig passar amb els companys.
Moltes Felicitats per assolir el teu objectiu en aquests moments tan difícils per a tu. Ets una màquina!
Petons, Asun
Gracies Asun. A veure si tenim un altre conversa "profunda" en la propera sortida en bii... -))
FELICITATS per haver assolit l'objectiu.....a les fotos semble un pro i tot!!
Publica un comentari a l'entrada