Una turista ens ha fet la foto que demostra que hem fet el cim...:-))
Avui Montserrat estava ple de turistes...Aquesta setmana ha estat la que més he entrenat amb el que portem d'any... 15:26 hores i avui ho he notat, aquest matí he sortit amb el Pablo a fer la sortideta en bici dominical i a que no sabeu on he anat? Siiiii a Montserrat... jajaja ja sabeu que jo tinc una fixació amb aquesta montanya... La sortida en si no ha estat fàcil... m'explico; Hem quedat a les 8,30 a l'ajuntament d'Esplugues i quan he arribat el pablo ja m'esperava així que em començat a pedalar, només arribar a les rectes de Molins de Rei, al polígon industrial ens hem adonat que fèia bastant de vent en contra i el meu primer pensament ha estat: "segur que quan tornem ha girat i el tornem a tenir en contra... però hem seguit el camí, durant tota l'estona hem anat xerrant amb el Pablo, posant-nos al dia i comentant temes varios, entre ells hem pensat en els companys del Triatló-Carinyena que estaven a Niça, fent l'IM, com sempre arribant al pont de Monistrol el vent era bastant fort, però nosaltres anavem decidits. Només començar l'ascenció ja he vist que el company estava molt fort i deseguida a marxat del meu costat, jo no tenia bones sensacions, cames pesades, mal de panxa... potser no estic del tot recuperat de Zarautz.
La pujada a més s'ha fet pesada per que la calor començava a notar-se força, jo patia pensant amb els de Niça, quan he arribat a l'alçada de la font, m'he parat a remullar-me el cap, les cames i a veure una mica d'aigua, ha estat una bona idea, ja que el que faltava fins al monastir ha sigut més agradable. Fotos a dalt i cap a ca la Xica a menjar una butifarra, fantàstic... :-)))
Baixant cap a Barcelona s'han complert els meus pronòstics i ens hem trobat el vent de cara, durant la baixada he pogut seguir contrastant que el Pablo està molt fort, el tio s'ha posat a tirar amb el vent en contra a 30-31 km/h arribant a Sant Viçens ens hem separat, ell ha pujat per Molins, i jo he tornat per Sant Boi.
Estava tant cascat que he hagut de parar a una benzinera a fer una Coca-Cola pk no podia amb la meva ànima, després de veure el refresc i descansar una mica he tornat a la carretera per seguir la meva marxa, però la odissea encara no havia acabat... arribant a L'Hospitalet per un carrero de Cornella, pssssssssss tubular punxat... he parat a una ombra a canviar el tubular, quin pal, aquesta setmana ja tinc feina... netejar la llanta i tornar a montar un tubular amb cola... Brrrr quina mandra... :-)
I per fi he arribat a casa, quina calooooooor!! i quin cansament... feia dies que no passava dels 100 kms en una sortida, al final 114 kms.
2 comentaris:
noi, la teva relació amb Montserrat és obsesiva :-))))))))))
Per cert, jo també estic tocat de la panxa des de Zarautz... diuen que hi ha un virus...
Publica un comentari a l'entrada