Marxa Terra de Remences

El grup abans de sortir a fer la Marxa

El cotxe del Carles es va quedar encallat al fang, menys mal que el Pepiño ho va sol.lucionar... ;-))

Vistes del Bracons

La casa rural está molt bé, llastima de pluja.

Detall de la casa

Tot ben verd

El dorsal preparat però plourà o no?

Pepiño abans de començar a roncar... Brrrrr.

El sopar amb cares de circumstàncies...

El Pepiño i el Xavi V.

El Javi i el Ruben animats

Parlant de futbol? ai que contents que estaven els madrileños...

Després d'estar mes de 10 dies sense poder entrenar ni fer esport vag decidir pujar a fer la marxa terra de Remences amb els companys del Club Ciclista provnçalenc.

Vaig pujar amb el Pepiño dissabte pel matí, plovia i feia pinta de no millorar el clima. L'arribada a la casa rural va ser relativament ràpida i un cop allà ens vem instalar a una habitació de dos, la casa és molt bonica i acollidora. Ens estirem una mica i a les cinc marxem cap a Olot que el pepe tenia que parlar amb un familiar, jo aprofito i vaig a nedar al .N. Olot allà metre jo nedava xino, xano veig que arribael gran Francisco Pontano i es posa a nedar amb una noia i un noi molt joves i comencen a fer sèries a 1,15 sorint cada 1,30 ... vaya tela, la meva reflexió va ser és curiós jo estava nedant allà, al costat d'un crack del Triatló mundial(recordem que fa un parell d'anys va sortir primer de l'aigua en el Ironman de Haway) del que conèixo part de la seva trajectoria i ell no té ni puta idea de qui és el matat que té al carril del costat... :-)) Al final van caure 2,800 que junt amb els 2,600 que havia fet pel matí a les Picur ja van ser un bon entreno.

A la tornada a la casa ja hi herem quasi tots, l'àmbient distès, agradable, retrobament amb el Javi i el Mario procedents de lesEspanyes... :-)

Al poc d'arribar comencem a sopar, pasta per un tub i pechugues de pollastre, tot molt bò com el dinar que també va ser boníssim i abundant. Mentre sopavem més d'un va dr que no sotiria a fer la marxa amb la pluja que quèia quasi tots vem pensar que ens quedariem a la casa o anirem a fer ruta gastronòmica com havia proposat el Ruben,

A l'hora de dormir l'estimat Pepiño em va putejar ja que no va parar de roncar en tota la nit... ufff i ell diu que no ronca... vaya tela...

A les 6,40 totsa esmorzar, amb lo que havia sopat no tenia massa gana, però alguna cosa vaig menjar per poder fer la marxa en condicions. A les 7,30 sortim cap al punt d'inici de la proba, quan arribem es fa palès que molta gent s'ha quedat a casa o ni tant sols han tingut l'intenció danar cap a Sant Esteve d'en Bas. Al final vem sortir uns 1300 dels 2500 inscrits que hi havia.

La meva intenció era fer la marxa llarga de 175 kms, però després d'estar malalt i no haver pogut entrenar no ho tenia gens clar però no descartava res. Vem sortir i ja des del principi la gent comença a tirar com a besties, jo em quedo amb l'Ernest que anem xino, xano, l'Ernest tota l'estona anava regulant ja que ell tenia clar que faria la marxa llarga. Al arribar al primr port jo agafo un ritme cómode i comença a adelantar a gent, el Carlos T., la Montse, el Sanjuanes... amb tots fem broma arribo a dalt i paro a l'abituallament a esperar a L'Ernest i al Pepiño que s'ha quedat una mica enrera, com que passa el temps i no arriba segueixo endevant amb l'Ernest, la baixada fins a Ripoll jo i un parell més ens fotem a tirar d'un grup anant a mes de 50 per hora en alguns trams, l'Ernest es queda darrera d'aquest grup amagat... comencem el coll de Canes aquí em quedo moltes estones amb l'Ernest que va més lent i amb el 29, paro en el segon abituallament, l'ernest no vol menjar, jo em foto un troç de pa amb fuet boníssim...jajaja seguim en devant i el pepe sense apareixer... arribant al cim trno a marxar una mica de l'Ernest i la baixada la faig bé ràpid veig a un parell que han anat per terra, l'ambulancia ja està al seu costat, al arribar a Olot, nto que vaig una mica marejat i en aquell moment decideixo que no faré la llarga, no vull passar-ho malament i agafant un bon ritme i amb un grup de 10 o 12 darrera meu arribo a Sant Esteve bé, una mica decepcionat amb mi per no haver fet la llarga però just mentre estava esperant el diploma comença a ploure i veig que arriba l'Ernest... jejjeje un altre que s'ha rajat... i quan arribo al pavelló per recollir la samarreta veig que hi ha més del grup que han fet la curta en comptes de la llarga... de fet només van fer la llarga el Mario i el Carles D. dels que estavem a la casa i en principi la teniem que fer quasi tots... ens vem lliurar d'una bona remullada :-)

Bé, la questió és que vaig fer la marxa xino, xano deshojando la margarita de la curta o la llarga pel camí, parant unes bones estones als avituallaments i fent quasi el mateix temps que l'any passat i cansant-m'he molt menys. l'any que ve si faig l'Ironcat faré la curta a buscar l'Or i si no el faig faré la llarga, tot i que el Bracons fa bastanta por...

Resumint un cap de setmana amb els companys del Club, bon ambient, sa i agradable, bon menjar i una sortideta en bici fantàstica.