Hem fet el cim...;-D 
Vistes espectaculars des del Restaurant
Mirant a càmara per la foto... :-))
El Santi va pujar al meu ritme... però sempre una mica devant meu...
Començament de la pujada, tota l'estona envoltats d'arbres i verd.El passat divendres el Santi i jo vem agafar les bicis i vem anar fins la Garriga, des d'allà vem sortir amb les bicis a pujar el Coll Formic.
Sortint de la Garriga una pujadeta xula fins a St. Pere de Vilamajor, després baixada fins a Llinars i per una carretera molt transitada fins Sant Celoni. aquí vem començar l'ascenció fins al nostre objectiu... ens vem equivocar un parell de vegades, per que cap dels dos sabiem com s'hi anava, però res de greu... :-))
Les vistes ja des del principi són espectaculars, tot ven verd, les fonts que hi ha als costats de la carretera, i sobretot la carretera buida, per pujar en 26 kms ens vem creuar amb un parell de cotxes, és lo bò de sortir en divendres.
La pujada en si no és dura, però en algun moment tens la sensació de que no s'acava mai... 26 kms.
Al arribar al cim li vem preguntar a un altre ciclista on podiem diner i ens va recomanar el restaurant que hi ha allà dalt al costat de la carreta i la veritat és que vem menjar molt bé per 11 euros, però els peus de porc sen's van repetir a la baixada... :-))
Quan estavem arribant a seva el cel s'anava posant gris fosc, veiem venir el pitjor, però per sort vem esquivar la tormenta, menys al entrar a la C-17 que aquí si que ens va caure una d'aigua impressionant, que fèia mal i tot de lo fort que quèia, amb el vent i els cotxes vem passar l'únic moment crític, però per sort només va durar 5 minuts...
La baixada fins la Garriga a tope, a 40-50 kms hora amb lo que el final d festa va ser xulo.
La propera vull pujar el turo de l'home, per fer-me un home de veritat... :-D
Al arribar al cim li vem preguntar a un altre ciclista on podiem diner i ens va recomanar el restaurant que hi ha allà dalt al costat de la carreta i la veritat és que vem menjar molt bé per 11 euros, però els peus de porc sen's van repetir a la baixada... :-))
Quan estavem arribant a seva el cel s'anava posant gris fosc, veiem venir el pitjor, però per sort vem esquivar la tormenta, menys al entrar a la C-17 que aquí si que ens va caure una d'aigua impressionant, que fèia mal i tot de lo fort que quèia, amb el vent i els cotxes vem passar l'únic moment crític, però per sort només va durar 5 minuts...
La baixada fins la Garriga a tope, a 40-50 kms hora amb lo que el final d festa va ser xulo.
La propera vull pujar el turo de l'home, per fer-me un home de veritat... :-D
5 comentaris:
Per la banda de Vic el port fins a Collformic és només de 10 Km. Un dia l'has de fer complert, per les dues bandes pujar i baixar :P jeje
Ei Oscar,quin luxe amb tota la carretera per tu.
I es que el diumenge van fer un troç i no es veia ni l'asfalt del pilot que anavem,....
quants collformics portes aquest any??? montserrat es posarà celosa?
Mariona un dia vinc a pujar coll Formic amb tu des de Vic, ja et trucaré.
Frank si que és una ort poder sortir entre setmana per carreteres solitaries, a veure quan en fem una de sortideta d'aquestes.
Robert, crec que per ara el resultat és Montserrat 3 Coll Formic 1 no crec que es posi gelosa la montserrat... :-D
Ei Oscar,
moltes gràcies.... La veritat és que durant la marató vaig pensar amb tú....De fet 13hores donen per molt..... l’Ironcat em feia molta il·lusió i per mi era tot un repte que al final va sortir bé.
Em va saber greu que la setmana abans de Remences tinguessis problemes de salut, de totes maneres vas fer un paper molt i molt digne.... El que més em va sorprendre va ser que el dissabte anessis a fer “metros” a la piscina...
Vinga una forta salutació des de Vic, i a veure si algun dia compartim de nou alguna prova i/o sortideta.
Publica un comentari a l'entrada