Diumenge passat vaig anar a correr la mitja de Barcelona, en principi no tenia dorsal, però la companya de l'equip, la Femke, una noia Holandesa em va cedir el seu ja que ella no es veia amb ganes ni forces de fer la cursa i jo encantat vaig aprofitar la oportunitat de correr una mitja més :-)
Vaig quedar a les 8;20 amb el Felix, company de club i el Pedro company de feina, que afrontava la seva primera mitja i que va poder acabar-la molt dignament ;-)
Jo ja vaig estar pensant el dia d'abans en sortir corrents de casa, anar fins la sortida fer la mitja i tornar corrents... i així ho vaig fer... en total vaig correr 34 kms... per ser la primera tirada llarga de l'any no està malament... ;-)
De bon matí baixant el paral.lel vaig recordar que l'any passat vaig anar fins a la sortida amb l'Alex, el meu amic... i el vaig trobar a faltar.
Arribo, em trobo amb els companys i anem cap a la sortida, el Felix i jo ens posem al final dels dorsals blaus... error, ja que després va ser missió impossible avançar llocs, de la gent que hi havia i en bastants moments ens vem veure frenats per grups de gent que anaven mes a poc a poc...
Els primers kms els fem lents pel motiu que us he comentat, el dia es fantàstic, sol, bona temperatura, perfecte... el anar frenats ens permet anar petant la xerrada i riem mentre correm... cap al km 7 comencem a apretar, tot i que seguim fent broma i rient... avancem a alguns corredors amb la samarreta d'Amsterdam i comentem la jugada de com els hi va anar, coincidim que aquell dia a Amsterdam feia un dia molt semblant...
Baixant la Diagonal mica en mica deixem de parlar, el cansament i jo que vaig augmentant el ritme fa que la cosa ja no sigui tant relaxada... en el km 16-17 el Felix em diu que tiri que ell ha d'afluixar, jo tiro, vaig embalat i amb ganes, em sento fort... vaig a 4;30 el km... avanço a molta gent, he d'anar esquivant a uns i altres fins i tot he de parar algun dels retalladors que s'abraona sobre meu... quins collons.... vaig veure a molta gent retallant... això és un reflex de la nostre societat??? doncs quina societat de merda... jo veig igual als que retallen que als que es dopen... tots dos fan trampes... ja s'ho faran... jo a lo meu... ;-)
Arribo a meta content i satisfet de la cursa... anant de menys a més amb força bones sensacions, llàstima que la cadera es segueix queixant... que hi farem... a veure si l'acabo d'arreglar...
Espero al Felix, ens acomiadem i cadascú cap a casa seva... ;-)
Un altre Mitja al sac... la propera la de Montornés el dia 11... i a seguir pensant si faré o no la marató de Barcelona... :-) potser si... potser no... qui sap... ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada