Zarautz 2011

La cursa o l'altre cursa...

Com cada any, i ja van quatre, aquest any vaig tornar a correr el Zarautzkotriatloia... :-) i aquesta és la crònica del que va passar a la meva cursa, que es diferent que la dels altres... cadascú viu la seva cursa :-)

Aquest any tenia clar que anava a Zarautz a patir, ja que després de l'Ironcat quasi no he pogut entrenar tot i que els meus companys Picornells no paren de donar-me la tabarra en que no vaig deixar d'entrenar... aish... que pesadets... ;-)

Vaig deixar d'entrenar per tres motius... 1er per que em vaig trencar una mica el besso a l'Ironcat, això feia que no pogues sortir a correr... 2on per que no tenia forces i em cansava desseguida i  3er per que mentalment no en tenia ganes, ja que una sensació de tenir la feina feta feia que la motivació per entrenar desaparegués... Tot i això al final les dugues darreres setmanes vaig intentar posar-me les piles... però... no les vaig trobar... :-P

Per si tot això no fos prou un parell de dies abans ja no em trobava bé i el dia de la prova tampoc estava gaire fi... però tot i això i gràcies a la meva ment, vaig poder acabar el triatló de Zarautz... calia? valia la pena? doncs per mi SI, ja que m'agrada acabar totes les curses i en general coses que faig a la vida...

Dia D... la cursa en si...

Arribo a boxes i veig que aquest any es nota que som molts mes, els boxes son una filera inacabable de bicis, quina passada...

He arribat justet, preparo les coses faig catxondeo amb el Jose-te i pugem a agafar l'autocar que ens ha de dur a Getaria, abans de pujar apareix el Ricard, el Isra, l'Ensenyatus i l'Eloi, semblen una mica neguitosos tots plegats, poc després arriven les nostres animadores... la Happiness, la Alba, la Carol i la Aura, petons i ens acomiadem, cap a Getaria :-)

Només arribar, fem la pixadeta i ens posem els neoprens, en aquell moment apareix el Dani C,que es queda amb nosaltres fent una mica de catxondeo :-) No podem ni escalfar de lo justos que hem arribat, quan ens posem al "corralillo" de la sortida apareix l'Àlex i el Manel que si que han esclafat, ens desitgem sort i donen la sortida. Jo rapidament em creuo i surto per l'esquerre de tot... ja sabeu que jo passo de fotre'm al mogollon, preferixo nedar mes però mes tranquil :-) i aixi va ser... :-O l'aigua està bonissima, fa sol, el mar està bastant seré i tto i que em fa una mica de mal la panxa tinc la sensació de que la cosa rutlla :-) vaig fent, sense preses però sense pauses... recordo els pensaments d'altres anys i també penso on serà l'Àlex... ens hem jugat el sopar, qui surti el últim dels dos paga... un de un kayak  hem fot un crit... A LA DERECHAAA... jo li faig cas però penso... i aquest payo que mes li dona si vaig a fer la volta a Donosti?... bé, la travessia es fa agradable, potser massa... hauria d'haver apretat mes... tot d'omplegat em foto de cap contra el kayak... o ha sigut ell que cansat de dir-me que anés cap a la dreta s'ha posat devant de la meva trajectoria??? això no ho sabrem... mig estabornit segueixo endevant... ja falta poc... aquesta natació em sembla que ha sigut en la que mes aigua he begut... buaggg no parava de fotre glopades... quin fastic i quina panxa mes inflada em noto... surto de l'aigua... miro el Garmin i veig que la cosa no ha anat massa bé... 51 minuts i per sopresa meva em surten 3000 metres... després em van dir que la marea estava alta i els 2500 s'havien allargat  fins quasi arribar als 3000... 

Bé, no importa m'he trobat a gust a l'aigua...

Els crits d'ànims de les animadores nostres fan que em surti un somriure als llavis... com m'agrada que m'animin... :-)  

La transisió s'hem fa llarga per que em poso els mitjons llargs per protegir el besso ja a la bici... sortida ensordidora amb la gent cridant i animant, veig a la Thais cridant com la que mes :-)

Començo la bici i procuro menjar per recuperar una mica de forces, però ja noto que la cosa no va bé, em fa mal la panxa i tinc la sensació que la barreta i el gel  em senten pitjor a mes la pasta amb tomàquet que m'he pres per dinar s'hem repeteix... penso en l'Alba(nutricionista) que em mirava raro mentre m'ho fotia... 

Com sempre mentre vaig en bici m'avancen bastants triatletes... en concret mes de 200... que fort... jo pel contrari no abanço a quasi ningú... :-O al arribar a la pujada de Meagas baixo encara mes el ritme i vaig fent, confio en haver sortit abans que l'Àlex de l'aigua però quan m'avança el Jose-te... veig clar que no, que ha sortit devant meu... mecagum tot, ara hauré de pagar-li el Chuleton... :-) 

Baixada i comença la segona volta... com sempre hi ha moltissima gent animant i entre la multitud veig a les nostres animadores... uuuueeeeee els i tiro petons :-P 

 Passant Getaria m'avança la Eva Ledesma que va com un coet... quina bestia... i al poc venen els cracks... entre ells el Richard Calle que m'avança amb un somriure :-) l'animo, després venen el Joan, que va mes concentrat, el Santi P. que també m'anima i per últim el Guillem que em fot un crit, Vingaaaaa Òscaaaaar... somric i a lo meu... :-)

A la segona pujada a Meagas enganxo a un Valencia o de per allà que es diu Joaquin i pugem fent-la petar... que com vas? vaig fent, diu ell, em fa mal l'esquena i tu? anar-hi anant... em fa mal la panxa, dic jo... i així ens anem animant i explicant-nos les nostres vides... jajaja a la baixada s'envà... decideixo no menjar per no omplir mes l'estomac... 

Tercera volta, torno a enviar petons a les nostres animadores i segueixo endevant... quan vaig acoplat gaudeixo del paissatge, la carretera que va a Getaria i després a Zumaia son molt xules i l'olor a mar m'encanta, recordo el primer any i penso en el Ferran i el Roger que segur que els hagués agradat estar aquí i estarien gaudint de la cursa...

Torno a enganxar al Joaquin... ara la confiança em fa dir-li Ximo... jajaja sembla que no em fa mal la panxa i puc anar una mica mes ràpid, a la vegada prenc un gel per que encara queda la pujada dura que està a la quarta volta, en aquest moment ja no es veu a quasi cap triatleta... anem dels últims... que diferent es la cursa quan estas rodejat de gent a quan estas sol...

Li pregunto al company que si passarem el tall de bici i em diu que si, però que ell no ho te clar si correrà per que està fatal de la ciàtica... jo l'animo i arrivem a Meagas, ell torna a marxar a la baixada... 

Però a la darrera pujada el torno a agafar i el tio va fet pols, li dic que miri els paissatges que son brutals, ell fa l'esforç de girar el cap, però no se si veu res... :-O ;-)

Baixada fins a Zarautz i arribo a Boxes amb una mica mes de deu minuts de marge... ;-)

 Em poso les Newton i començo a correr... al principi tinc por de que es torni a carregar el besso i penso en que he d'anar xino xano que encara queden 20 kms... a la primera volta hi ha força gent corrents i avanço algun corredor, però em noto molt cansat i tot d'omplegat m'agafa una rampa al isquio al intentar estirar el quadriceps que m'anava avisant... ui,ui,ui millor no tocar rés i anar fent... m'avança el Guillem que m'anima i em fa recordar que després hi ha Chuleton... :-) al passar per dins Zarautz l'àmbient es al.lucinant com cada any, quina passada, veig a les nostres animadores i somric, quina passada i quina sort tenir animadores com aquestes... ;-)

 la segona volta ja costa molt... he de parar a pixar, camino en bastants moments... la cosa no va bé... m'avança el Ricard que m'explica l'acudit del Cristiano.... Com es diu Cristiano en Xines??... crida... KASIMESSI... somric... per que riure no puc... :-) i li dic que no es en Xines és en Japones... jajaja al final de la segona volta m'avança l'Albert i el Isra, m'animen i em pregunten que tal.... jo dic la veritat... FATAL... :-O

Abans de començar la darrera volta, tinc clar que acabaré la cursa amb el cap, no pas amb les cames, que fa estona que no tiren... veig a les animadores i els hi dic que vagin fent que jo en tinc per una estona... els del costat es descollonen... jo a lo meu... durant tota la cursa a peu he picat totes les mans dels nens que m'he trobat i ho segueixo fent, això em fa sentir bé, ja que veure als nens animant i volent ser part de la cursa ho trobo molt entranyable... paro als avituallaments a veure amb la calma, fa estona que no m'entra rés a l'estómac... ara torna a passar com al final de la bici... ja qasi no queden triatletes en cursa... hi ha moments en que et sents sol allà enmig del recorregut... quan arribo al golf he de parar a cagar... :-O quin pes em trec de sobre... mai millor dit... ;-) intento correr però em costa... les rampes segueixen amenaçant... el besso per sort no m'ha fet mal... miro com es fa fosc i agafo la darrera goma que vol dir que ja esta proxim el final del suplici... quan falten poc mes de 500 metres la gent em diu... venga que no queda nada... i jo penso en la diferencia del significat d'aquesta paraula... NADA.... collons si a mi fer un pas em costa un ou i part de l'altre... ;-) finalment arribo a meta i torno a ser Finisher a Zarautz... tot i que aquest any com el passat he patit massa... però estic content d'haver-ho assolit.... però que poc que dura la felicitat... quan vaig a recollir el meu trofeu"la samarreta de Finisher" em diuen que només queden s o xs... Em cago en tot i marxo amb una s...Grrrrrr

Conclusions

Ha estat un cap de setmana genial amb els companys i companyes Picornells.

He gaudit a estones de la cursa i l'Àmbient de Zarautz.

Aquesta cursa no es pot venir si no l'has preparat.

L'any que ve serà un objectiu de temporada.

M'he inflat a menjar... el millor el pinxo de solomillo amb fua...

Propera parada... Triatló de Pont de Suert i després vacances a Menorca... per variar... ;-)

Campions de la Lliga de basquet i altres

Realment aquest any, esportivament parlant està essent un dels millors que jo recordi :-) 

La lesió de l'any passat ha quedat oblidada, tot i que de tant en tant recordo que està per allà... 

Evidentment fotre-li canya al cos fa que de tant en tant es resenteixi, però to i això va aguantant...

Vaig començar fent mitges maratons, després la Marató, després el Triatló de terres de l'Ebre, després el Ironcat i la setmana passada vem guanyar la lliga de basquet... UUeeeeeeeee

Quin any més divertit fent esport... avui he fet el Aquatló de Mataró, han suspès la bici pk plovia... ja els val... i Dissabte que ve tornaré a Zarautz, com cada any des de fa quatre... no les tinc totes pk hi ha un besso que no s'acaba de recuperar des de l'Ironcat i ni física ni psiquicament tinc ganes ni gaire esma per entrenar... tinc la sensació que ja tinc la temporada feta... jajaja Bé, però aquesta darrera setmana he entrenat una mica mes i aquests entrenaments mes l'entrenament de l'Ironcat farà que pugui acabar i tenir un altre samarreta de Finisher de Zarautz... :-)

Ah! i el més important, em fotré un xuleton impressionant... jajjaaja

Apa, us deixo unes fotos que he trobat de l'Ironcat, una de la Marató de BCN  i les de la final del Basquet ;-)

Ah! i les de la cel.lebració de la Champions del Barçaaaaaaaaaaaa ;-)

PER FI... I'AM AN IRONMAN ;-)

Tot va començar allà per l'any 1999... quan en una reunió va apareixer l'àmic Josué vestit de Triatleta... ell va ser qui em va iniciar en aquest addictiu món del Triatló...

Fins una mica més endavant no em vaig plantejar fer un Ironman, va ser al 2005 quan vaig acompanyar al Dani a l'Ampolla que no em va entrar el cuc aquest... després hi vaig tornar amb el Ferran al 2007 i amb el Justin al 2010... en quasi totes les ocasions també hi era l'amic amb el que vaig viure aquesta aventura... el Jordi V.

Feia anys que volia fer el Primer Ironman, però vaig patir el trencament del tendó d'aquil.les i lesions varies... fins aquest any, que vaig poder fer realitat un dels meus somnis... i realment he gaudit molt de viure'l i de saborejar-lo després... de fet encara segueixo en el núvol Ironcat... :-)

Moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat :-) ja sigui amb consells, entrenos compartits, animant-me quan estava negatiu, creient amb mi, enviant-me mails, sms, missatges al mur del Facebook, watsaps... :-) moltes gràcies a tots els que em coneixeu i heu estat al meu costat.

Divendres

Quedem amb el Jordi, carreguem les bosses, les bicis i marxem cap a L'Ampolla... arribem deixem les coses a l'habitació i marxem a Sant Jaume d'enveja on ens trobem amb el nostre home a la zona, el Joan Marc... mentre anem cap al Restaurant el Jordi m'explica i veig in situ el circuit de bici... i curiosament tinc un subidon... tinc ganes d'estar a la carretera amb "La Machina"... TINC GANES DE COMENÇAAAAAR :-)

Al resturant fem una paella de Bogavante i Llagosta... ufff que bona que estava... 

jajaja  IMpressionant... :-) acabem i marxem cap a l'Hotel a fer una mini migdiada... aquí ja veig que el Jordi... ronca una mica... uffff taps, taps que si no no dormiré... :-)

Ens aixequem i marxem al Briefing de la prova... la novetat d'aquest any és que en comptes de dugues voltes de 1900 metres, farem tres de 1100 mes el tros fins al port per sortir. La resta igual, la bici sis voltes de 30 kms i la marató sis voltes de 7 kms.

Xerrem amb uns amb uns altres... i marxem cap a preparar les coses... tota l'estona li vaig preguntant coses al Jordi, ell contesta pacientment, vaya crack aquest bon home, amb el que per sort he pogut compartir alguns dels entrenos pre-Ironcat.

Anem a sopar una pizza(com feia Mark Allen abans d'un Ironman... :-) ) i ... ostres m'he deixat el maillot del Picornell pel tram ciclista... mecagum tot... li envio un watsap al Joan Marc que em diu que m'hen portarà un al dia següent... ufff 

Ens fiquem al llit... em poso els taps i em quedo fregit a l'instant... però a les 3:30 em desperto i em costa tornar a adormir-me... 

Dissabte

A les 5 sona el despertador... ufff quina son... i si em quedo al llit??? ;-) NOOOO  que avui tinc un Ironman :-) el meu primer Ironman :-)

Baixem a esmorzar i ens trobem tots els triatletes al menjador del Hotel... menjo pa amb melmelada i mantega, donut i alguna peça de fruita... vull menjar mes però no tinc gana, pugem a l'habitació a preparar les coses i a menjar la recepta del Roger i el Ferran... papilles de 8 cereals amb llet d'ametlla... :-) esta bona, tot i que la pinta es una mica... asqueroseta... ;-)

Amb aquestes que apareix l'Àlex Carreras, una bestia de la llarga distancia, al final va quedar el 10è... a ell també li he demanat molts consells i es el company d'equip que tinc en aquest dia... :-) fem catxondeo quatre fotos i cap a boxes... ara si que estic nerviós, em deixo el xip, el casquet de natació... menys mal que tenim l'habitació just davant de boxes i pujo a buscar-ho en un plis... :-)

Ho preparo tot en bosses com m'ha suggerit el Jordi, per tenir les coses mes ordenades :-) i quan ho tinc tot llest pujo a l'Hotel a posar-me el neopré, baixem i cap a la sortida... quines ganes de que comenci ja...

Sortidaaaaaa a l'aigua!!! PUC,PUC,PUC,PUC...

M'encanta començar a nedar, em sento genial, l'aigua esta boníssima... com sempre procuro obrir-me a la dreta per evitar cops i nadar tranquil... a la primera boya hi ha una mica d'embús però passa ràpid... em sento bé, nedo llarg, estiro la braçada i vaig a un ritme alegre sense forçar que això es molt llarg... m'encanta nedar i anar veient la costa i com s'aixeca el sol, fa un dia espectacular, el mar sembla una piscina...

Cap als 1000 metres em comença a molestar la ma esquerra, des de fa un temps quan nedo amb neopré la ma esquerra fa una mica de formigueig, s'adorm i molesta, soposo que vaig arquejat i dec pressionar mes del compte algun nervi de l'esquena, per intentar apaivagar-ho alterno respiracions de dreta i d'esquerra i giro el cos una mica mes del normal, per sort no va anar a mes i vaig poder acabar la natació amb una lleugera molestia... surto de l'aigua amb 1:01:34 he sortit el 31 de l'aigua... Força bé, em dic a mi mateix i m'animo :-)

Ja tinc la primera part feta... :-) agafo els trastos i vaig a canviar-me, em seco, em poso vaselina i em vesteixo de ciclista, llàstima del maillot del Picornell, tots els entrenos els havia fet amb el culot del Provençalenc i el maillot del Picornell :-)

Agafo la bici i començo a pedalar... quines ganes de bici... fa sol, però encara no pica i per sort no fa vent... com va dir el Jordi... haurem d'apretar a la bici per no patir vent, ja que la previsió era que a partir de les 14h s'aixecaria ventet...

Al principi intento gaudir de les vistes, dels arrossars, de les cases... em fixo en la carretera que hauré de fer sis vegades... m'agrada, em sento bé, puc pedalar a 32 per hora sense destroçar-me, lo primer que faig es menjar, em jalo una barreta, de les que em va recomanar el Manel i un gel per recuperar l'energia perduda en la natació, em sento bé... 

Al arribar al km 5 mes o menys agafo al Jordi que ha sortit davant meu de l'aigua i això que em deia que portava la natació fluixa... :-) em diu que li molesta un besso i que anirà xina xano... jo apreto una mica... en tots els avituallaments paro a omplir bidons i agafar platan, vaig escoltant el meu cos que va bé, tot funciona, baig molta estona acoplat i el meu cos està còmode, en cap moment deixo de menjar, tot i que em costa, a partir de la tercera volta comença a aixecar-se una mica de vent, però acoblat la cosa segueix bé, baixo a 30 per hora, tinc la meva primera crisi... i utilitzo el consell del Justin... cuando pases un mal momento sonrie... i FUNCIONA... :-) vaig utilitzar aquesta "eina" en molts moments de la carrera... pensaments negatius... encara falten tres voltes, el sol comença a picar, la temperatura puja, les forces comencen a fallar... i just en el km 100 .... pshhhhhhhhh la roda de davant punxada.... mecagum tot... però segueixo... a la roda de davant porto tubular i canviar-lo és un rotllo... desenganxa'l, posa pega i enganxa l'altre... arribo al avituallament i mentre canvio bidons cau una gota a la roda i veig com surten bombolles d'aire... jodeeeeer... que faig?? el canvio o segueixo?? torno a pujar a la bici i segueixo... mes endavant paro a pixar i toco la roda, veig que va aguantant i decideixo seguir fins que s'acabi de desinflar...

Miraculosament va aguantar els 80 kms restants sense acabar de desinflar-se i no vaig haver de parar a canviar-la... :-) en els creuaments amb els companys animo als coneguts, al Jordi sobretot, però també al Santi, al Victor, al Jordi Arias, a l'Àlex... quan me'ls creuo gaudeixo del moment, els he vist correr mes d'un Ironcat i els admiro, potser soc una mica friky... :-) M'agrada animar i que m'animin... :-)

Crec que a la tercera volta quan paro a omplir bidons al avituallament de l'Ampolla una noia, la Eli C, em diu que el Ricard m'està seguint via facebook i li dic "dona-li un petò de part meva"... jajaja i em fan aquesta foto mentre li dic... després he vist al Facebook que en comptes de un petò la noia li va donar records... jajajaja :-)

Quan vaig al avituallament per començar la quarta volta demano un bidó que havia preparat amb papilles, consell del Roger i resulta que l'han donat a un altre... jodeeeer... aprenc que millor portar algun acompanyant/a per que t'ajudi en aquestes coses... jo aquesta vegada no en portava...

Allà estan el Jordi Antolí i el Joan Marc animant-m'he, em pregunten si vaig bé i noto que estic una mica grogui... joder.... ho han notat? per això m'ho han preguntat??

Segueixo pedalant, ara ja si amb el vent mes fort, son 15 kms en contra 15 a favor... la darrera volta no paro de mirar el comptaquilòmetres i quan vaig en contra no passen, em consolo pensant que només en queden 15 amb l'aire en contra, encara tinc ànims per acomiadar-me de la gent del avituallament de Camarles i demanar-li a una noia que em faci una foto, li dic el correu electrònic i marxo... jajjaa boníssim 

En aquest moment ho torno a passar malament i somric i crido el lema que em van recomanar... PUC,PUC,PUC,PUC... per sort els darrers 10 son amb vent a favor i vaig a 40 per hora... quin plaer anar depressa i amb el vent a favor... :-) arribo a boxes i veig que porto 7 hores... em torno a sorprendre... i mentalment faig l'error de pensar en temps... 7+4 de Marató= 11 hores... no m'ho acabo de creure i aparto aquest pensament...agafo la bossa amb les coses de correr i em vaig a canviar...

El Joan Marc i el Jordi m'animen amb força, em pregunten si vull una gorra... jo no corro mai amb gorra... millor no fer invents... :-)

Em poso vaselina de nou, agafo gels i em poso les Newton que tant bé m'han anat en els entrenaments previs a l'Ironcat... començo a correr i em noto molt bé... potser massa... em sento lleuger i no massa cansat, però fa moooolta calor, em dic a mi mateix que he de frenar, que això es molt llarg i ho faig però no prou segons un basc, que quan l'avanço em diu que vaig molt ràpid... no li faig cas i segueixo endavant..., al avituallament em tiro aigua, bec coca cola i un gel... durant tota la prova no he deixat de menjar... tot va bé, excepte la calor, però em tiro aigua pel cap i la samarreta.

En una de les primeres voltes veig al Jordi amb el Nil, el seu fill i ens parem a fer una foto... jajaja genial...

Segueixo pensant que PUC,PUC,PUC... però al km 14 comença a fer-me mal el besso dret.... jodeeer amb lo bé que anava això... durant 10 kms he de caminar molt, parar a fer estiraments, fer-me massatge a la cama, costa molt correr, em fa mal, vaig coix... no se que fer... penso que tot i que hagi d'acabar caminant acabaré... però jo vull correr... em tiro aigua freda però no serveix de rés, finalment em torno a pujar els medialast i per art de magia en el km 24 el dolor afluixa i puc tornar a correr... bieeeeeeeen... no se que ha passat però torno a correr... faig la tercera volta bé, amb força, segueixo bevent i menjant, ja he perdut el ritme de quan menjar i veure, però no deixo de fer-ho... jo volia seguir el consell d'en Carles Gamisans, un gel cada 25-30 minuts... però ara ja no se ni el temps ni res de res... corro per arribar al meu objectiu... 

Encara queden Tres voltes, ara si que costa, tot i que puc correr, la cama segueix fent mal i jo ja estic moooolt cansat... en alguns punts del recorregut paro a caminar, apreto les dents i somric i crido el PUC,PUC,PUC... I torno a correr... a cada volta ens donen unes pulseres negres i la darrera és de color blanc... com costen ara les voltes les tres últimes són un suplici... tot i que creuar-me amb els companys m'alegra per que ens animem, el Jordi, el Josep Maria, el Robert, l'Àlex, el Victor, el Jordi A.... i en l'avituallament de l'Ampolla per fi apareix la Eli... :-) jo que pensava que no vindria... doncs Siiii apareix i em dona ànims totes les vegades que ens creuem, em fa creure que ja falta menys... esta emocionada :-) vaja crack :-) em diu que jo ja ho tinc i ella encara li falta començar... :-) Segur que li anirà molt bé :-)

A la darrera volta m'acomiado dels voluntaris com he fet a la bici i els companys m'animen i em feliciten al creuar-nos, m'emociono... he de parar per que l'emoció no em deixa respirar bé... darrer gir a l'espigo i cap a meta... veig l'arc d'arribada.... veig a la gent cridant als amics filmant, fent fotos... per fi seré un FINISHER.... entro a meta i l'amic Joan Marc em ve a abraçar i com no em llenço als seus braços a plorar com un.... IRONMAN... :-)

Agafo la samarreta, la medalla i rebo felicitacions i mes felicitacions... quina passada, estic en el núvol... :-) m'assec a menjar alguna cosa... em fa por no poder-me aixecar de lo cansat que estic... tinc els peus amb algunes butllofes que fan una mica de mal, em descalço i menjo alguna cosa... comentes la jugada amb un amb un altre i vaig a esperar al Jordi... quan entra amb els nens vaig a abraçar-lo i em diu que no m'arrepenji que caurem... jajaja no se qui s'arrepenjava en qui... jajjaja

He Pogut... ;-)

Moltes gràcies a TOTS els que m'heu ajudat assolir aquest repte.

Ara ja puc dir que soc un triatleta. :-)