Quebrantahuesos 2014 ( Primera part, sortida fins Marie Blanc)

Feia molt de temps que no escrivia una crònica d'una competició... Però el viscut ahir be s'ho val i ara que ho tinc fresc ho vull escriure per guardar el record d'aquesta nova experiència ;-)
Divendres per la tarda arribo al poble on tenim la casa on dormir després de passar una setmana meravellosa a Zarautz on vaig Correr el mític triatló que s'havia celebrat el dissabte 14, faig una petita migdiada i vaig a recollir el dorsal.
L'ambient es espectacular, molta gent, molts estands i alguns amics, veig a l'Esther de Polar, que mai falla a la cita, al Marc de Picornell, a altres companys de Triforfun... Recullo el dorsal i compro un detallet... Pel meu amic Pepe ;-) i marxo cap a la casa una mica saturat :-o ;-) dutxa, trobada amb els Picornells i a dormir.
A les 6 i quart sona el despertador, esmorzar i cap a la sortida.
Triguem 28 minuts en passar per l'arc de sortida :-o i comença la marxa...
Els primers kms es va força ràpid, la gent surt molt endollada i amb les forces intactes... Jo intento seguir algun grupet però això es molt llarg i no vull cremar tota la llenya en els primers kms... Com l'altre vegada que vaig venir ja en els primers kms veig ambulàncies i gent pel terra... :-o els nervis inicials juguen males passades...
Comença el primer port... El Somport... El pedal dret fa soroll, grinyola... Penso que fer tota la marxa amb el sorollet serà emprenyador... Així que paro a que li posin oli... Tot perfecte ;-) em prenc el primer gel i una mica de barreta i segueixo cap amunt, vaig reconeixent el recorregut, recordo que fa dos anys a l'arribar al túnel de la estació d'esqui em vaig plantejar donar la volta... Aquest any sembla que vaig millor, no ho penso... Aquest any no les tenia totes, ni que he descansat i M'he alimentat be tota la setmana, encara estic cansat del triatlo de Zarautz i no se com aniran les forces.
Arribant a l'avituallament trec el mobil i començo a fer fotos... :-) fa dos anys em vaig arrepentir de no fer-ho... Aquest any en faré mes :-)

Arribo a l'avituallament i prenc cola fresqueta, aigua, taronges, plàtan i unes gominoles ;-) no paro massa, reprenc la marxa ;-)

Arribant a la frontera hi ha bastanta gent animant, l'altre vegada no n'hi havia tanta... Crec que vaig una mica mes endevant ;-) m'animo :-) també noto que fa bastanta calor ja...

Passada la frontera em Pujo els manguitos em cordo l'armilla i cap avall que fa baixada... :-)

Desde el duatlo de Banyoles que la direcció de la bici no m'anava be, notava vibracions i sorolls estranys, havia portat la bici a la botiga on la vaig comprar, Galvesport i no m'ho havien solucionat i per sort la setmana passada la vaig portar a una botiga de Sant Sebastian, Kili, on m'ho van solucionar... La prova de foc primera va ser la baixada del Somport i per sorpresa i alegria meva ara va a la perfecció com quan la vaig estrenar fa dos anys en aquesta mateixa marxa, la FuriOCA va funcionar a la perfecció, quant li agraeixo a la persona que me la va regalar :-) :-* 

Tot i que va molt be no baixo gaire ràpid, alguns m'avancen com una exhalació... Només de veure'ls  passar s'hem posa la pell de Gallina :-o a mi em juga males passades el cap ja que quan la bici es comença a embalar i agafar certa velocitat sempre em ve a la ment la idea de que si punxo em fotre una santa hostia... O si hi ha una pedreta, o si hi ha un sot, o si patina la roda, o si es trenca el freno... Be, pors que s'activen al passar de 60 kms per hora... Brrrr 

Quan arribem a la zona on s'ha de pedalar em poso a tirar d'un grup d'uns 20... Només tirem jo i un noi de hernani... La resta amagadets darrera... Quan portem uns kms em Giro i els invito a que colaborin... Cares de pòquer i cap reacció... Agafem un altre grup que fan el mateix... Tots amagadets... Quins collons... Es que lo que viene ahora es muy duro... Es L'excusa que em dona algun... Ufffff i així arribem a una pujadeta a la dreta que ens fa entrar en un poblet on hi ha la famosa curva a dretes que ens fa entrar a la carretera que puja el Marie Blanc...

Quan comencem a pujar i abans d'arribar a la zona dura faig algunes fotos... Fa molta calor i molt de sol... Començo a buscar hombres per on ciclar, em prenc un gel amb cafeina per que em dongui forces per acabar la dura pujada sense posar peu a terra...

Aquest any hi ha molta mes gent pujant el Marie Blanc, potser es pk vaig mes endevant, vull pensar, :-) però no m'agrada pk la carretera es estreta... Mes gent, just en aquell moment coincideixo amb cuatre o cinc ambulàncies que no tenen miraments i pugen, paren i tornen a pujar pitant i sense contemplacions, jo em trobo be i avanço a bastanta gent, també em sorprèn que veig a molta gent caminant, fa molta calor, estic xop en suor, en un parell d'ocasions estic a punt de caure per lo estret del pas entre gent que va a peu per on poden i les ambulàncies que ocupen molt d'espai... Per sort no caic... També em sorprèn veure a molta gent parada a la hombra, asseguts al terra... Jo només vull arribar a dalt, em fa mal l'esquena d'apretar i fer força... De tant en tant em poso de peu, les rampes son dures, molt dures, però segueixo, els kms triguen molt a passar... En un punt veig uns catxondus que han posat uns cartells on posa entre d'altres... No esprintar... Se m'escapa un somriure, han fet be la seva feina... :-) per fi el cartell d'un km :-) es fa molt dur però arribo a dalt... Busco algun fotògraf i faig la O amb els dits :-) no em paro a fer la foto com fa dos anys... Baixo cap a l'avituallament :-) a per la coca cola... He estat tota la pujada pensant en la coca cola fresqueta de l'avituallament i per fi està a les meves mans i la bec amb molt de plaer :-)

Fi de la primera part ;-)