Zarautz 09

Amb els colegues, Ferran, Àlex, Jo, Roger, Dani i L'Emili.

Posant-nos el neoprè... el fotogràf ja era colega... jajaja

Disfrutant i apretant a la bici...

Entrant a Zarautz amb l'adrenalina a tope... :-)

Sortint de la t1 amb el taping desenganxat... :-(

Mirant a càmara... uff quina panxa... :-(

Corrent amb dolor i ambientazo... :-)

Després d'uns dies sense conexió a Internet des de casa per fi torno a estar ONLINE... :-) ara hauré de dedicar unes horetes a actualitzar el blog i el blog dels Picornells... ufff quina feinada... :-)

Bé, començo per lo últim... Zarautz 09 un altre cop Finisher... :-)

La veritat és que el dia que marxava, dijous passat no ho tenia gens clar, ja que tinc una tendinitis a l'akiles dret(el no Operat) que em fèia pensar en la possibilitat de no correr la cursa a peu, però com que sóc un patidor de mena i molt autoexigent,potser massa... vaig fer el triatló sencer i vaig acabar amb una marca, per mi bastant decent de 5:35.

Però potser el més divertit d'aquest esport és anar a les competicions amb els amics, comentar la jugada, fer catxondeo, el pre i el post cursa, els pintxos...bé, divartir-te amb els companys.

Aquest any repetiem, el Roger, el Ferran, L'Emili i jo i es van apuntar el Dani(elxef, que ens va inflar a pasta, boníssimaaa... potser per això s'hem veu una mica rodo... :-( ) i el Iñaki, el cosi del Roger que just aquest any ha començat en això dels tris...

Vem arribar tard i ens vem ficar al llit. Al dia sergüent vem sortir a rodar una mica i vem fer la volta de 30 kms de la competició, curiosament em vaig sentir molt bé a sobre la bici, cosa que l'any passat no va ser així... vem dinar, la primera exhibició del Dani :-) i a la platja, bé només vaig anar jo a la platja els meus colegues es van quedar fent la migdiada. Després vem recollir els dorsals i a voltar per Zarautz.

Dia de la prova... a diferència de l'any passat no vaig estar nerviós en cap moment, potser estava massa relaxat i tot... no ho se... preparem les coses i cap a boxes.

Allà ens trobem amb l'Àlex Carreres, fem catxondeo i pugem a l'autocar. Arribem a Getaria i ens tirem a l'aigua per provar com està... fresqueta... :-)

Comença la prova

Aquest any a diferència de l'any passat sortim des de la sorra i això ens fa allargar els temps a tots... jo per evitar les hosties m'obro a l'esquerre amb la mala sort de que el mar m'empeny endins i faig més distància... tota l'estona porto un kayak al costat marcant-me el límit i jo flipant pensant que vaig el primer... jajaja o l'últim... surto de l'aigua amb males sensacions i mal rotllo, jo que pensava que aquest any nedaria més ràpid i he nedat amb dos minuts més... mecagum tot...

La bici em dic, aquest any no reservis i apreta el que puguis i així ho faig, penso que tots els meus companys de aventures estan per devant meu però és igual jo a lo meu... la segona volta de 30kms la faig més ràpid que la primera, travesso Zarautz en direcció Orio i les temudes pujades de Aia... quan arribo allà poso el 27 i cap amunt, les costes s'enganxen que no vegis, però vaig pujant bé amb els ànims de la gent, quan enfilo la costa més suau cap a Aia sento darrera meu..."Zeñorito Osca" collons, però si és el Ferran i els seu casc aereo... :-) jo que pensava que estava a mil kms i el tinc darrera, pugem petant la xerrada fins a Aia i a la baixada el meu pes em dona ventatge... la força de la gravetat ... jajaja però al final arribant boxes m'atrapa i entrem junts a la transició i just devant nostre també entra l'Iñaki... mentre jo canvio les plantilles, em poso els mitjons i em cordo les bambes, tota protecció és poca per evitar fer-me mal a l'akiles sento passar al Ferran com una exhalació... ja se sap és keniata... :-)

Començo a correr i als pocs kms em comença a fer mal l'akiles, adelanto a l'Iñaki que li fan mal els genolls, a partir del km 7 corro coix amb força dolor, però segueixo, en alguns trams estic a punt de parar i caminar, però aconssegueixo no fer-ho, em fan mal les lumbars també, si és que ja tinc una edat... :-) i els kilets que he guanyat... :-( quan arribo a meta deixo anar un dels meus... "mai més"... però com tots sabeu al cap d'unes hores ja ho veig diferent... el que em senta fatal és patir fisicament i aquest any el dolor de l'akiles m'ha fet sentir aquesta sensació que tant poc m'agrada... de fet encara a dia d'avui vaig coix i encara sento dolor al peu... m'hauré de fer proves a veure que passa.

Estic inscrit a Pont de Suert, però no se si podré correr... el que no vull és patir, ni trencar-me...

Bé, al final sensació agredolça... males sensacions a l'aigua, molt bones a la bici i doloroses a la cursa a peu... pro al cap i a la fi content.