Carros de foc 2016, cinquè dia... Pedra i pluja.

El cinquè dia el vem començar esmorzant amb la família de Lleida però avui hem d'anar de pressa si volem esquivar a la pluja, una noia em diu que ella va cap al Contraix, que ja ens trobarem allà, jo vull anar pel camí que toca però un grup de gent segueix dient que la baixada es molt perillosa i que aniran a agafar el taxi que els portarà fins a la presa de Cavallers i per allà pujaran cap al refugi de la Ventosa. Nosaltres avui anem fins al refugi de la Restanca a dormir.

Avui és el dia que comencem a caminar més aviat, a les 7:30 sortim del refugi... Jo surto animat i als dos minuts he d'afluixar el pas... L'Olga es queda enrere :-o la miro i em diu que està destrossada... Veig que no pot ni seguir un pas normal...avui serà dur això... Ella em pregunta si anem pel Contraix... Veig clar que no la puc fer anar per aquest camí... Així que li dic que anem a buscar el taxi... Ja tindrem dos trams pendents... Al poc d'anar baixant ens agafen el grup de sis persones que van a buscar el taxi i això fa que l'Olga per no quedar-se enrere hagi d'apretar el pas...jajajaja després em va dir que li va costar lo seu però que la va espavilar una mica.

Agafem el taxi i als pocs minuts arribem a la presa de Cavallers, està núvol, fa fred i vent, L'Olga es posa roba d'abric i comencem a caminar... Voltem la presa i comencem a pujar... A mitja pujada comença a pedregar :-o ens hem d'amagar darrera d'una pedra ja que el gel que cau del cel ens fa mal... Afluixa i tornem a arrencar, anem pujant i fent fotos, paradeta a veure aigua i sal menjar, torna a caure pedra però torna a parar i seguim pujant...

  

Arribem al refugi de la Ventosa, com que sembla que segueix plovent i fent mal temps pregunto a la noia del refugi si te lloc per quedar-nos, són la una del migdia, la noia ho mira i em diu que si però que si anem a Restanca que encara tenim temps, que podem arribar, que perdrem la reserva i que marxem :-o jajajaja més clar l'aigua mengem alguna cosa i reprenem el camí, ens acomiadem de la Basca( Itziar) i el Frances ( Mathieu) ells van més ràpid que nosaltres i diuen que quan arribin a Restanca seguiran fins el poble a buscar el cotxe i marxaran. 

Als pocs kms de sortir del refugi passem per dos estanys on, per fi tenim una estoneta de sol, fem fotos, mengem  i seguim, avui no he fet gaires fotos PK no vull que es mulli la càmera, ja m'he quedat sense iPhone...:-(

Lo del sol es un miratge, als pocs minuts veiem com baixa per entre les muntanyes la boira... Ja no marxarà fins a finals del dia següent... Anem seguint el nostre camí entre boira i pluja fins que arribem, després de pujar un bon troç al desviament que baixa fins al refugi. La baixada es bastant empinada i de  pedres, el que menys li agrada a l'Olga... Jo vaig baixant i esperant-la, ens creuem a un home que està pujant després de baixar per que li posin el segell... Esta fent la ruta corrent... Seguim baixant i ara anem pel costat d'un rierol, passem pel costat de l'Estany de Cap de Port que no veiem perquè la boira es espesa... Seguim baixant pel costat del rierol, porto els peus xops des de bon matí, tinc por de relliscar amb les Bambes que porto però no ho faig excepte quan ja estem arribant al refugi que la motxilla marxa cap un costat em desequilibrat i noto una fiblada a l'esquena... Quin mal. Noto dolor al respirar, potser m'he fet un esquinç a l'esquena, en aquest punt l'Olga es Posa davant i marca ella el ritme, després em va dir que va sentir que havia de ser ella qui es poses davant ja que jo estava malament, arribem al refugi i ens dutxem i descansem una estona mentre esperem l'hora de sopar... El dolor a l'esquena va a més així que em prenc un ibuprofeno, sembla que funciona, sopem amb un conegut de l'Olga i una parella que estan fent un recorregut alternatiu... Cada estiu van fent trams del camí que va de la costa Catalana a la Basca.

Els sopars de la majoria de refugis els he trobat justets, però en aquest refugi ens deixen repetir de macarrons i de butifarra :-) jo crec que amb aquesta ruta m'estic engreixant... Jajajaja.

Anem a dormir.

Carros de Foc 2016, quart dia...segueix l'aventura.

Abans de començar a explicar el que va passar el quart dia voldria escriure sobre l'ambient que es viu als refugis, és un lloc on seus a taula amb gent que no coneixes de res i tot d'omplegat comences a parlar, explicar que fas allà, d'on vens, quines coses faràs, moltes vegades parles de la muntanya, però els temes són variats i s'estableix una comunicació molt curiosa i sana entre les persones, és un ambient especial. Al Blanch vem sopar amb una família de Lleida, que portaven als seus fills a conèixer la muntanya i ens van explicar quan ells van fer Carros de Foc sense els nens, la seva experiència :-) m'agrada aquest ambient. També es curiós que quan et creues amb algú a la muntanya sempre Saludes, ben igual que a la ciutat... :-p :-D llocs diferents comportaments diferents...

Aquest dia, sembla que estem una mica recuperats, encara fan mal les cames però hem descansat bé, com que per la nit ha plogut la roba que vaig rentar no s'ha assecat del tot però l'enganxo a la motxilla amb uns imperdibles i ja se secarà durant el dia :-) 

Avui tenim un trajecte llarg, anem del Blanch al Estany Llong, abans de començar jo pensava que seria el dia més dur, però ara sabem que com l'etapa del segon dia no n'hi haurà cap :-)

Sortim tard com quasi tots els dies... Des de bon principi ja comencen pujant, la primera pujada del dia ja ens deixa calentets... Hem pujat quasi 400 metres en 5 kms, Nostamal... Ens han dit que avui és una etapa no massa complicada... Però llarga. Arribem a dalt de la Colladeta de Capdella o de Saburó, aquí ens trobem a dos homes que han sortit a fer un vol i parlem de quins plans tenim avui, xarrem una estona, ens fem fotos i reprenem la marxa, ara bé baixada, L'Olga pateix més a les baixades, a mi m'agraden PK em fan pensar, calcular on poses el peu per avançar més metres i no caure :-) sobretot m'agrada quan hi ha pedres grans que has de mantenir l'equilibri i buscar el millor recolzament. Anem voltant primer l'Estany de Saburó on hem d'apretar una mica el pas ja que hi ha un tram ple de mosquits i després arribem al majestuós Estany de mar, des d'on veurem el refugi de La Colomina... Olgaaaa el refugi!! Dic jo i ella... Esta aquí al costat... A partir d'aquest dia vem veure que quan veiem el refugi que sembla que està a prop encara falta una hora per arribar... Jajajaja  hem de donar la volta a l'estany de Mar i a l'estany de la Colomina... Jo vaig ràpid tinc ganes de fer una coca cola i menjar, L'Olga te un baixon, li costa avançar... Finalment arribem, L'Olga passa d'anar fins el refugi i si a menjar, jo vaig compro beguda i quan trec les targetes per posar el segell del refugi veig que m'he equivocat i he de fer un altre viatge per posar el 5è segell :-) reprenem la marxa.

Ens han dit que ara hi ha una pujada llarga i suau fins a la Colladeta de Dellui  i després es planer fins la baixada al Llong. Sortint de la Colomina entrem en un troç del camí que es va poder unes vies abandonades, qui deuria pensar en fer aquesta via férrea i perquè serviria?? Marxem amb el dubte...Passem pel costat de l'enorme Estany Tort, Estany Mariolo i després de bastant d'esforç arribem a la Colladeta... Ens trobem a dos nois que diuen que ara tot és pla i baixada... L'Olga ja fa estona que va bastant cansada, jo vaig fent trams i quan veig que m'allunyo molt d'ella em paro a esperar-la, a vegades parem i bevem o mengem i d'altres quan s'acosta ella reprenc la marxa... 

El tram final entrem en el bosc de les Corticelles, és una baixada molt xula, però ja tenim ganes d'arribar al refugi, jo vaig baixant poc a poc però tot i anar a poc a poc l'Olga ja va destrossada i no pot fer més que passes petites... La baixada es fa eterna, finalment arribem al refugi de l'Estany Llong, quan vem fer  un vol per aquí fa tres anys va ser quan vaig començar a pensar en fer aquesta ruta :-) hem arribat just quan avisen que vam a donar el sopar, deixem les coses i cap a taula, ja ens dutxarem després ;-)

Avui coneixem a dugues noies que estan fent la ruta però que estan més fortes, l'Olga parla amb elles, jo parlo amb la noia Basca i El Frances, que ens hem anat trobant a tots els refugis i també amb tres de Terres de l'Ebre :-) mentre sopem ens diuen que la previsió pel dia següent es de pluja i que no ens recomanen fer el coll de Contraix ja que la baixada amb el terra mullat es molt perillosa... Tot i això decidim que prendrem la decisió pel matí amb l'última previsió.

Anem a dormir que estem molt cansats.