Cursa Ripollet, Marxa Terra de comptes i post 200 :-O ;-)

Doncs si... després de mes de 5 anys aquest és el post numero 200 :-O no és ni molt ni poc ni excessiu ni insuficient... és el post 200 jajaja alguns sou lectors assidus del blog i altres aneu passant per aqui de tant en tant, espero que en aquests 5 anys us hagi agradat algun dels posts que he anat penjant per aquí.. ;-)

Cursa popular de Ripollet 2012

A vegades ensopegues amb curses que no t'ho esperes i gaudeixes molt d'elles, aquesta és una d'aquestes.

A Ripollet pel mòdic preu de 3€ pots gaudir d'una cursa molt ben organitzada, cronometrada per championchip i aprop de casa(meva, clar...)

Només hi vaig trobar un petit fallo... abans de la cursa molts hem d'anar al WC... i a Ripollet tot i haver no se quants vestuaris al pavelló, només obren un wc per nois i un per noies... a veure si l'any que ve n'obren més... a sobre aquest any el de nois es va embussar... buaggg una miqueta rotllo  Transpoting... fastigós... 

He començat a fer alguns entrenos de qualitat i en aquesta cursa que no es plana vaig veure reflectits els resultats... poc mes de 46 minuts en un 10 mil que per mi està molt bé :-)

La marxa Terra de comptes ja l'havia fet fa un parell o tres d'anys (Maraxa Terra de comptes 2012 ) però aquest any ha sigut molt diferent... per començar en comptes de la curta(85kms) vaig fer la llarga (117kms) i en el 2010 no va fer gens de vent, cosa que aquest any si que n'ha fet i molt.

A les 6 surto de casa i en poc mes d'hora i mitja em planto a Ripoll, aquest any el meu company, El Pepe s'hem va rajar a darrera hora...

Agafo els dos dorsals el seu i el meu i vaig a preparar les coses, em trobo al Carles Garrido i Al Xavi Vilanova amb els que fem una mica de catxondeo i per sort el Carles em deixa unes perneres per les meves cames, ja que fa bastanta rasca(9 graus :-O) al poc veig també a l'incombustible Jordi Olivella i la seva parella la Blanca Trenas que el dia abans havien fet el triatló olímpic de Banyoles... :-O aquests no paren...

A les 8 es dona la sortida i als pocs kms arriba el Jordi que diu que avui anirà amb mi, que ha de fer recuperació... anem fent kms i mentre ll va tranquil·lament a 120 pulsacions jo vaig a 140... el meu pet està clar que no trigarà a arribar... anem comentant temes, fins que arribant al avituallament de Sant Jaume de Frontanyà el perdo de vista... segueixo a un ritme més suau, per fi... ;-) però he de dir que ha estat agradable pedalar amb el Jordi, hem parlat de moltes coses ;-)

Vaig fent, quan comença la baixada em trobo amb quatre noies que van xino xano però a bon ritme... m'avancen i quasi estan a punt de fotre's una nata amb una vaca que travessava la carretera... quin susto s'han fotut... les avanço jo i vaig pujant però abans d'arribar a l'avituallament de Castellar de N´ Hug em tornen avançar.

A l'avituallament xerrem uns quants que estem per allà i jo els demano com és el que queda, em diuen que fins la Molina és dur, però després hi ha 25 kms de baixada per la collada de tosses... que es fan molt bé... i jo que venia a fer la curta m'animo a fer la llarga... :-O 

A la pujada cap a la Molina ja veig que les passaré putes... ja que les rodes de perfil amb el vent no es porten bé i en una de les rafegues fortes he de posar peu a terra pk si no me la foto... quin ensurt... quan puc torno a pujar i segueixo... els trams amb el vent en contra són un suplici però quan et dona per darrera, el vent, la cosa millora... arribem a dalt del pic de la creueta... però aquí comença lo pitjor... ja que la baixada amb la ventolera que fot vaig tens i amb por a caure... quin estres... un home para a posar-se el paravent i li pregunto quan falta fins la Molina... em diu que tres o quatre kms i després la collada ... vaig a pocs metres d'ell i parem els dos a l'avituallament de la Molina, allà ja ens avisen que anem en compte a la baixada que fa molt de vent i tenen raó, quan comença la baixada passo un suplici, cada revolt et trobes el vent de cara que et frena i et fa trontollar la bici, baixo tens, en algun tram trec el peu del pedal automàtic per si he de posar peu a terra... quina por que he passat i se m'ha fet mes llarga la baixada que la pujada... no s'acabava mai...  però si, finalment s'acaba llavors arriba un tram d'uns 12 kms genials, ja que piquen cap avall i amb vent de cul... vaig a 40-50kms per hora i gaudeixo molt d'aquest moment :-) arribo a meta i em foto tres entrepans de botifarra que està boníssima jajajaja  parlo amb el Jordi i els seus col·legues i quan em recupero agafo la FuriOCA i marxo cap a casa :-) bonica marxa però he patit bastant i he passat por :-O ;-)

Pont de Suert 2012

Ja fa dies que no escric al blog, he estat de vacances després de la darrera competició a la que vaig participar.
Va ser el cap de setmana del 15 de Juliol, aquest any vaig pujar sol a Pont de Suert, ja que els companys de l'equip van decidir fer altres proves, excepte el mític component de la secció  Jordi Baus ;-) que estava passant uns dies amb la família allà dalt.
Arribo i el Jordi em diu que van a fer una via ferrata que si vull anar amb ells... jajjaja una emBauscada... li dic que no... em quedo a fer la migdiada ;-) sopem i al llit :-)
Pel matí ben aviat amb la fresqueta anem a la sortida on nedem una miqueta i saludem a altres companys, el Joan Marc, El Victor Dobaño...
La sortida intento buscar l'esquerre per evitar les hosties... però es veu que hi ha mes gent que fa el mateix que jo... amb lo que no hi ha manera de quedar-me sol... nedo malament, he de parar algunes vegades, no em sento còmode, molta gent i vaig lent... vario la direcció varies vegades... finalment arribo a la primera boia i ràpidament a la segona giro i cap a la sortida. Aquest any no em trobo bé a la natació, m'angoixo i no acabo de trobar la posició i la manera de nedar relaxat... serà l'edat?? i que sóc menys agosarat??? qui sap... surto en 27 llargs... l'any passat vaig nedar amb 25... també s'ha de dir que el cricuit de natació era diferent...

Com podeu veure en aquesta darrera foto... no se cap on vaig... :-O ;-)
Aquest any a la bici pensava que ho faria millor ja que he entrenat força per la quebrantahuesos i portava la nova bici... la FuriOCA(Pinarello ;-)) doncs no... he fet pitjor temps que l'any passat... :-O aiiiii que no anem bé... però m'ho vaig passar be... ;-)
Vaig al.lucinar en com anaven els grups devanters, com la gent s'esforça per millorar i ho fa, veure al company Greg que ens va venir a veure i animar, i veure a una noia fent fotos i cada cop que passava dir-li que em fes fotos i al final demanar-li el nom per agregar-la al facebook i poder tenir les fotos del Triatló... jajjajaja moltes gràcies Núria :-) acabo la bici i a correr.

Aquest any la cursa a peu era diferent... en comptes d'anar pel camí de sempre amb els repetxons que et deixaven ben fregit, feiem tres voltes passant pel poble i per un camí a l'altre costat del riu creuent els dos ponts de Pont de suert unes quantes vegades, a mi m'agrada més el circuit vell, però aquest és més ràpid, vaig correr en 46 que per mi està força bé.
Al principi s'hem va fer dur començar a correr però mica en mica em vaig anar trobant millor per acabar apretant en la darrera volta.
Arribada a meta on la Mònica em fa una serie de fotos de la meva arribada a meta ;-) moltes gràcies a tu també per les fotos i pel fantàstic cap de setmana a casa teva.

Un altre traitló al sac ;-) i van... no se quants... ;-)
Aquest any no se si en faré més, crec que ja dono per acabada la temporada, tot i que mai se sap... el que si que vull fer aquest any és el circuit català d'aquatlons, són proves curtetes, on no et cal gaire material i són divertides, de moment ja n'he fet dos... el de Torredembarra, que vaig anar amb el Cristian i la Chiara i el de Cunit... on em vaig trobar a una molt bona amiga.
Faré el d'Ampuriabrava i el de Badalona :-)

Quebrantahuesos 2012 (Capítol 2)

El dia D
Els companys es lleven aviat per anar molt d'hora a la sortida, jo els vaig dir que em despertaria mes tard...però veig que tot i despertar-me una mica mes tard puc marxar amb ells i ho faig. Al tancar la porta no veig que les claus són dins... l'Ensenyatus em fot una bronca una mica desmesurada però com que ja el conec no li faig massa cas...
Marxem cap a la sortida comentant com farem la carrera... a l'arribar perdo de vista a l'Alberto i al Xavi, l'Andreas em troba una mica mes tard i ens fem la foto del abans ;-)

Donen la sortida però com que estem una mica endarrere sortim uns 10 minuts mes tard o això calculo.
La sortida és ràpida i en pocs minuts estem passant pel mig de Sabiñanigo on hi ha moltíssima gent animant-nos :-) entrem a una autovia on l'amplada fa que cadascú vagi al seu ritme, com a la remences em passa gent que va molt de pressa... jo m'aparto a la dreta i els deixo passar... abans d'arribar a Jaca veig la primera ambulància i un payo a terra sota una manta tèrmica... aquest ha acabat aviat penso i també em dic que no m'extranya amb les velocitats d'alguns impossible que no hi hagi accidents...
Passant Jaca entrem a una zona on la carretera comença a picar cap a munt, no massa però ja es nota, vaig pujant al meu ritme, xino, xano... això és molt llarg Òscar... quan estic pel km 40 tinc temptacions de fer marxa enrrere... :-O de fet veig un parell que ho fan... paro a una font a agafar aigua i segueixo... al poc arribo a una zona molt bonica, aquí es veu que ja som al Pirineu, pirineu... estic a punt de parar a fer una foto, m'encanta el paisatge, però finalment decideixo seguir endevant, ja la buscaré per internet, em dic ;-) i just dir això arribem al primer avituallament, uffff menys mal... ;-) paro i sense separar-me de la bici, m'han avisat que aquí roben les bicis als avituallaments... agafo coca cola, menjo platans, figues, un entrepa, agafo algun gel i surto a fer-me la primera foto ;-)

Vaig bé, em dic... i començo el millor record de la marxa... :-) que és la baixada del Somport... mmmmm quina passada 40 kms baixant a sobre cap al final fem un grupet que anem la mar de bé, de fet tinc ganes de pixar però no ho faig per no perdre el grup... a les baixades puc gaudir de la Pinarello, es rigida, s'embala i l'he d'anar frenant, quin gust, en alguns moments em poso a 70 kms per hora però freno... sempre que passo de 70 kms hora passa per la meva ment l'idea de que si hi ha una pedreta a la carretera em fotre una nata impressionant... :-o ;-)
Al final de la baixada hi ha un altre avituallament, torno a parar ja que ara ve el plat fort de la Quebranta... o no... el Marie Blanc... agafo una mica de menjar, sempre amb la bici entre les cames i cap amunt... en aquest punt paro el mòbil ja que al estar en territori Francés tinc por que al no desconnectar el transit de dades m'arribi una factura sorpresa... ;-o
Per on passem recordo llocs que he vist per la tele veient el Tour, la casa on indica l'inici del port del Marie Blanc i jo ara estic en aquest indret, torno a voler parar a fer una foto, però tampoc vull estar-m'hi tot el dia... i tiro cap amunt... :-9
Començo a parlar amb un basc, de Bilbao em diu que és, també és la primera vegada que ve a la Quebranta, li explico per sobre el triatló de Zarautz i parlant parlant arribem a la zona dura i el deixo enrrere... aquests 4 kms finals són molt durs, jo vaig xino, xano, avançant a gent i veient com molts baixen de la bici suposo que anar dels últims te l'avantatge que hi ha menys gent a la carretera i no tens aglomeració de gent.
Pujant vaig pensant, va Òscar, que això no és tant dur com les rampes d'Aia, va que tu pots... i a la vegada em dic... si, però això és més llarg que Aia... i amb els pensaments aquests i d'altres com que al caure la primera gota de suor al quadre ja he batejat la bici ;-) en el Marie Blanc :-) bonic lloc per batejar-la :-) també penso en que m'he deixat les gomes que porto al manillar que em donen bona sort, però aquesta vegada tota la bici em dona bona sort :-) arribo a dalt del port i com no paro a fer fotos :-)

Faig paradeta a l'avituallament, que per cert he de dir que els voluntaris fan una feina espectacular i et donen tot el que els hi demanes, un 10 per l'organització, aquí veig a gent asseguda a terra, altres xerrant i penso en els que han passat davant, quasi sense parar... que diferent manera de viure l'esport i en concret aquesta bonica marxa ciclista ;-)

Sento que diuen que encara queden unes 300 persones per darrera... i penso en que vaig dels últims :-O ;-)
Pujo a la bici i segueixo... ja porto uns 110 kms... baixada fins a peu del Portalet, aquí també em venen imatges de llocs que he vist per la Televisió, la baixada del Marie Blanc, m'encanta poder ser aquí :-) somric i segueixo baixant.
Quant arribo a la zona del pla surt el sol, fins ara havíem estat enmig de núvols i boira fresqueta, ara torna el sol, girem a la dreta i comencem a pujar el Portalet, en aquest lloc hi ha gent animant, Francesos la majoria.
Comença el Portalet... els primers trams són suaus i jo que em veig amb forces i animat, ja que penso que lo mes dur ha passat pujo amb alegria... avanço a un grupet que al veure'm passar un li diu al company cridant... NO LE SIGAS, NO LE SIGAS... jajjaa mai havia sentit això referint-se a mi... jajaja després penso que potser hauria d'haver-me quedat en aquell grupet... ;-) els primers kms passen ràpid però se que això és molt llarg 29 kms... quan arribo al 15 paro a l'avituallament i noto que ja vaig justet de forces apart tinc calor, molta calor, em molesta el coll del maillot... segueixo pujant, hi ha racons molt bonics... ara si que ja no em plantejo parar a fer fotos... vull arribar a dalt... paró en una font a refrescar-me i a omplir el bido d'aigua, ara les estic passant putes... falten 9 kms... joderrrrrr...
Quant surts de la part boscosa i entres a la part d'alta muntanya veus els mítics túnels que també he vist per la TV, m'encanta ser aquí... ufff però l'aigua que baixa de les muntanyes em fa pensar en fotre'm a sota per refrescar-me... ara és el pitjor moment que estic passant... i finalment paro en una de les fonts naturals, allà em trobo a un Argenti que em diu que està fresqueta... quasi sense esma per contestar em trec el maillot, buido les butxaques em remullo el cap mullo el maillot me'l torno a posar, ara si fresquet deixo gels i altres coses que portava a les butxaques i torno a pujar a la bici que per cert ja he decidit el nom... es dirà FuriOCA :-) jajjaja
Quan falten 4 kms paro a fer fotos i agafar alè per acabar de pujar...

Realment és preciós aquest entorn, em venen ganes de venir a fer un stage ;-)
Finalment arribo al cim del Portalet :-)

Bé, arribats aquí penso que això ja està fet... :-O li envio un watsap a l'Alberto ja que se que ell ja ha acabat i no vull que pateixi per mi ;-)
Em queden 50 kms i hauré assolit aquest repte que és important per mi :-)
Baixada cap a un poblet que ara no recordo el nom i carretereta cap a la Hoz de Jaca :-)
a la baixada parlo amb un maño que em diu que feia temps que no participava i que ara no pot entrenar, jo per seguir amb les excuses li dic les meves :-P ;-) comença la part dura de la Hoz de Jaca, els dos darrers kms... i el maño es queda enrrere... pujo i arribo a dalt no sense esforç, però el final està tant a prop que m'hes igual... arribo a dalt i fan moltes fotos ;-)

La baixada es passa pel bonic poble de Biescas i aquí començo a mirar el rellotge... i a fer calculs... si apreto puc baixar de les 10 hores i així ho faig... em poso a 35-40 per hora amb el vent calent en contra, recordo la recta de la carretera de Sant boi on tantes vegades m'he trobat amb el vent en contra, ja hi estic acostumat ;-) en algun punt hi ha petites pujadetes que s'hem fan autèntiques muntanyes... ja porto mes de 190 kms a les cames... quan queden 2 kms m'enfonso en una d'aquestes pujadetes... no puc mes... ufffff i casualment m'agafa un grup que afortunadament em porta fins a meta... ;-) Fantàstic!! i per 23 segons he baixat de les 10 hores... :-)

Entro a meta exhaust però molt satisfet, desseguida veig a l'amic Alberto que em ve a felicitar, quina alegria!! i em facilita la resta de coses... m'acompanya i m'espera tranquil·lament mentre jo recullo la medalla, me la graven i agafem el menjar que ens donen, anem al cotxe i marxem a l'apartament on em dutxo, sopo alguna cosa i veiem el partit d'Espanya-França... jo destemplat i amb una mica de febre... de l'esforç realitzat :-)
Potser algun dia hi torno a la Quebrantahuesos :-) ha valgut la pena venir fins aquí.