No te preu...

No te preu poder plegar de treballar a les 3 de la tarda i agafar el cotxe per fer sortideta en bici per Montserrat... No te preu agafar la carretera de Marganell i anar pujant mentre notes l'escalfor del sol a sobre la pell i comences a suar... no te preu quan vas per una carretera quasi sense transit, quan sents el vent que t'empeny ara a favor, ara en contra, ara de costat... No te preu quan sents les olors de la natura... ara olor de Ginesta, ara olor de Pi, ara olor de camp de blat acabat de regar, ara una zona humida de bosc, ara olor a llimoner... No te preu... No te preu anar pujant i veient la enormitat de la Muntanya de Montserrat, les seves roques iluminades pel sol... No te preu lo bona que està la Coca- Cola que et prens quan arribes al Monestir... bé, això si que te preu... 2Euros... caríssim... :-) No te preu baixar a 60 per hora o pujar a 10 per hora... No te preu el dolor al cul de l'Últim gra que m'ha sortit a l'entrecuix... :-) No te preu lo maravellosa que ha estat aquesta tarda... la única pega és no haver pogut compartir-la amb la persona que estimo... potser un altre dia...

Provant forces...

Avui he participat en el triatló Olimpic de Gava, tot i seguir fotut de l'esquena m'he fotut un voltaren i cap a Gava a passar una bona estona d'esport amb els amics i coneguts d'aquest món del Triatló.
Al arribar he saludat a la gent i deseguida hem sortit a escalfar el Modest,el Fèlix i jo, tres companys Picornells.
Agafem les coses i cap a la sortida, veiem els de la primera sortida i escalfem una mica a l'aigua.
Moooooooooc, sortida... :-) jo fidel a la meva estratègia surto apartat del mogollon, començo fort faig les primeres braçades i veig que vaig devant... em freno espantat... :-) realment no hi havia massa nivell en la segona sortida, per estar jo devant... fem la primera volta i sortim de l'aigua per tornar a l'aigua... ufff com cansa això de sortir de l'aigua i correr :-)
La segona volta s'he  fa més pesada, diuen les males llengues que hi havia més de 1500 metres... agafo la bici i des del principi no noto bones sensacions, em costa pedalar, no tinc forces, per variar no puc seguir els grups que em van passant, fem unes voltes per la zona industrial fins que agafem direcció a Begues... ufff aquí el circuit es fa dur, vaig saludant als amics i companys cada cop que ens creuem, tots estan molt forts, al final aconsegueixo aguantar a un grup gran, però ja només queden 4 kms...
Arriba la part que més por em feia´... la cursa a peu... i evidentment estar més d'un més sense correr es nota ... una mica... però tot i això vaig fent i no noto massa molesties a l'esquena i m'ho passo bé.
Acabo el triatló amb un temps més que discret... 2:41... :-O però acabo content ja que he fet el primer triatló de la temporada amb bones sensacions, tot i no anar massa ràpid... :-)
La setmana que ve a Mataró a seguir posant el cos a punt per Zarautz... :-O
Per cert... gràcies a fisio rutpujol per les fotos... ;-) ja en posaré més.

Cap de setmana quasi rodo...

El passat cap de setmana vaig anar a terres de l'Ebre a animar i veure in-situ el nostre Ironman... l'Ironcat 2010, en principi aquest any tenia que participar-hi però la dichosa discopatia lumbar m'ho ha impedit... bé, però serem positius, i pensarem que l'any que ve serà el definitiu i aconsseguirè fer el meu primer i potser únic Ironman.

Vaig anar cap allà amb el Roger que em va deixar dormir en el seu apartament a Masboquera, una caseta petitona però molt ben arreglada. :-)

Al matí de Dissabte vem anar cap a l'Ampolla i allà vem veure als companys, amics que començaven la prova, moooooooooooc tots a l'aigua... als 500 mestres ja havien sortit 5 triatletes de l'aigua... que si estava freda que si es movia molt...

Surten de l'aigua al cap d'una hora aprox, tres gladiadors junts, el Richard, el Victor i el Jordi, impressionants, el amic Justin i l'Àlex, els dos Picornells surten una mica endarrera però amb bones cares, al Justin que debutava em permeto donar-li el meu consell..."no te pongas cachondo en la bici y piensa que falta muuuuuuucho, regula" sembla que li va servir el consell ... :-)

Llavors el Roger, el Ferran i jo agafem les bicis amb l'intenció de pujar al Montcaro... sortim de l'Ampolla i els companys em porten amb el ganxo, que cabrons, estan molt forts tots dos... jo apreto a les baixades... la força de la gravetat està al meu favor... :-) fot un vent de la hostia, penso en els que estan competint... que xungo, quan començem l'ascenció el vent augmenta, al km 3 els hi dic que jo dono la volta, ells intenten convence'm però tampoc ho veuen gaire clar així que mitja volta, agafem la carretera cap a Amposta i fem els 17 kms a 45-50 kms hora... amb el vent de cul es va millor... :-)

Ens parem a una rotonda on veiem passar als amics i companys patir i lluitar amb el vent... ufff que dur.

Després anem al cotxe deixem les bicis ens dutxem i anem a dinar... mmmmm arroç de bogavante... impressionant... dinem al costat d'un tram del circuit de cursa a peu i quan s'acosta algun conegut l'animo o surto corrents a donar-li ànims i preguntar-li com li va.... quines ganes tenia de correr aquest Ironman... :-) Animo amb especials ganes als companys del Picornell, l'àlex carreras i el Justin , que després faria una volta amb ell corrent la marató i que ho van fer molt bé, als companys del Prat, Victor, Jordi als gamilliguerus Jordi Vilardaga, Enric, que m'havia comprat el dorsal quan vaig decidir no correr... i a altres companys i companyes, l'ambient de l'Ironcat és al.lucinant.

El Roger i jo marxem a dormir amb l'emoció d'haver gaudit d'un dia d'esport.

Al dia següent Roger em planta una emboscada, una mica manipulador el company, però molt bona persona... jajaja i sortim a fer un vol amb bici, anem a fer una ruta molt xula per una carretereta que anava pujant uns 10,15 kms, Al final fem 35 kms més preparant Zarautz... :-)

Després de dinar tornem cap a casa i a mitja tarda cap a veure guanyar la lliga al Barça... :-) un altre al sac, festa grossa a l'estadi, quina alegria i quin bon rotllo per acabar el cap de setmana... :-)

Terra de Remences 2010

El passat diumenge vaig participar en la marxa ciclista Terra de Remences, una de les marxes ciclistes en les que he participat més boniques i més ben organitzades.
Com cada any vem marxar el dissabte amb el Pepiño cap a Olot, aquesta vegada vem anar a dinar a casa de la seva germana que ens va fer un munt de carn a la brasa, que estava boníssima... :-)
Per la tarda vem anar a recollir els dorsals i mica en mica van anar arribant la resta de companys del Provençalenc i els del Picornell, aquest any erem un munt de gent coneguda.
Després de sopar vem anar a veure el nostre gran Barça que va guanyar al Sevilla i està més aprop de guanyar la lliga per segon any consecutiu... :-)
Aquest any vem anar a una casa de Colonies al costat de Joanetes i la veritat és que no va anar massa bé, segons el meu parer clar, menjar no massa bò, ´no molt bona atenció i a sobre i potser el pitjor llits petits... cosa que va fer que dormís fatal...
A les 6:10 ens despertem i després d'esmorzar marxem cap a la sortida, aquest any no hi ha foto amb els Provençalencs per que hi havia presa... :-( però si que n'hi ha amb els Picornells... :-)
Sortida cap a les 8 amb molta gent, sortim darrera de tot :-O com sempre els primers kms la gent va esperitada, molt ràpid, quan començem una de les primeres rampes apareixen el Joan i el Jesus, dos Picornells que han arribat una mica tard, fem cuatre bromes i anem pujant, quan arribem a dalt del Capsacosta espero al Pepe que al veure que comença a ploure vol donar la volta, li dic que no, que segueixi, que ens ho passarem bé, segueix, jo al ploure penso en l'entreno de la setmana anterior, que vaig fer 80 kms plovent i m'ho vaig passar genial, també és important que anava molt ben acompanyat... ;-) . La baixada cap a Ripoll tota l'estona plou, pro jo m'ho passo genial, avanço a gent que no em pot seguir, vaig a tope... :-) arribant a Ripoll recordo la mitja Marató que vaig fer l'any passat, la primera mitja marató en molt de temps, bon record. Comença l'ascenció al coll de Canes i veig que vaig bé, avanço al San Juanes del Provençalenc i fem broma, quan arribo a l'avituallament veig a l'Asun que sembla estar una mica agobiada, fem broma, espero al Pepe i sortim els tres junts, però com em trobo bé apreto una mica i marxo, la baixada cap a Olot la gaudeixo al màxim però amb precaució, quan veig que el comptakilòmetres marca 70 per hora freno, per que tinc la sensació de que la bici no aguantarà... jajaja arribant a la Vall m'atrapa el Dani que m'acompanya fins el desvio de la llarga, no se que fer però finalment tot i el vent que fa decideixo girar i tirar cap al Bracons...
Aquest any ja sabia on anava i com que no tinc presa, poso el 27 des d'abaix i vaig tirant cap amunt, la veritat és que és dur de collons, però jo a lo meu, arribo a l'últim kilòmetre i mig i estic a punt de plegar per que veig que allò és una animalada, miro el manillar i veient les gomes de la bona sort que hi porto apreto les dents i tiro cap amunt, arribo quasio a dalt i fins i tot tinc temps de dir-li a la noia que fa fotos que s'esperi que posaré per la posteritat ... jajjaja
Un cop a dalt em plantejo si seguir o no, mentre pujava he vist al Roger que baixava i m'ha fet ganes de seguir-lo, però un cop a dalt em dic, vinga Òscar segueix endevant i gaudeix de la marxa.
Fa vent i la baixada la faig poc a poc, quan arribo a Torello tinc algun "amago" de rampa, però estiro i sembla que passa el perill, el trajecte fins a manlleu és fa dur, fa vent, està nuvol, fa fred, però finalment arribo i paro a l'avituallament a fer una coca cola... perdò Pepsi... La pujada de Cantonigròs, s'hem fa eterna i a sobre tinc la sensació de desfallir en varies ocasions, collons que dur que és això dle ciclisme... finalment arribo a dalt i torno a parar Pepsi, taronja, gel i cap amunt, la darrera pujada torno a patir però finalment arriba la baixada i vaig tant grogui que he de parar a mitja baixada per que tinc la sensació de que me la fotre si no paro a recuperar-me una mica... algun dels que m'avança baixant m'anima, al cap d'uns tres minuts segueixo baixant, arribo a meta destroçat, he patit molt més que l'any passat, he reduit 4 minuts el temps de l'any passat tot i que això és el de menys, la lliçò és contundent... " no tornis a fer una d'aquestes animalades si no estas preparat".Quan sedmbla que em començo a recuperar veig a una noia amb un maillot del Barça i li ensenyo la meva samarreta i llavors ella va i em diu... tu ets l'ôscar Gómez... jo em quedo flipat i li preguno qui és ella... Sóc la Mònica, tu eres el meu entrenador de basquet... jajajjaj quina ilusió, mai m'ho hagués pensat... :-) un retrobament inesperat... :-)
Bé, aquest ha sigut un bon entreno per Zarautz a veure si ara les proves de cursa a peu van bé i poc acabar la prova vasca... :-)

I'm Back... i anada d'olla...

L'amic Ernest

La maquina està a punt un altre any...

Els companys esperant l'esmorzar.

Amb el Barcelonista Carles :-)

El periquito Ruben... :-)

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana com els d'abans de lesionar-me... he fet dugues sortides en bici i una nedada de 2000 metres a les Picornell amb neopré... i per que? doncs per que ahir vaig tenir una anada d'olla important... em vaig inscriure al triatló de Zarautz... per que? doncs per que necessito tenir un objectiu per entrenar, per que darrerament estava bastant desanimat i volia tornar a motivar-me.

Ah! i el més important... jajaja per que em moro de ganes de veure la cara de ginyats que tindran uns quants Picornells abans de començar la cursa... jajaja

Evidentment amb el meu estat, lesió és una bogeria fer el triatló de Zarautz però d'aquí un més confio en haver millorat i poder correr una mica abans de la prova i si no puc correr ho faré caminant o em retiraré... tot i que això ho dubto per que amb lo tossut que sóc va a ser que no... :-)

Les dugues sortides en bici han estat genials, la primera de dissabte vaig sortir després d'inscriure'm a Zarautz, amb el subidon... :-) i quan arribo a Gava em trobo a l'amic Ernest, que fa poc se'ns ha casat... :-) parlem i decidim anar cap a Olesa... a mig camí i veient que el ritme és una mica lent i pensant en Zarautz li proposo pujar a la Creu d'Aragall, ell no acava d'estar molt convençut però diu que si... després em va tractar d'embaucador... ;-) pugem xino, xano, fem una Coca cola i cap a casa, a la tornada vem apretar una mica, molt bon retrobament.

Avui he sortit amb el Provençalencs, ha sigut també una molt bona sortida, a l'anada hem anat alegres fins a les costes, com sempre al arribar en aquest punt campi qui pugui... en la segona pujada "l'Amiga" Asun deixa anar a una amigueta seva... "este se queda" referint-se a mi... i evidentment tenia raó, però les seves paraules m'han esperonat a anar a per ella... al final i després de molt d'esforç he aconsseguit avançar-la... ggrrrrr... :-) esmorzar a Sant Pere de Ribes i tornada cap a casa amb la reserva... per sort avui el vent el teniem de cul i a l'autovia hem anat fent relleus curts mantenint una mitja de 35-38 kms hora... quin plaer de final de sortida :-) després he anat a nedar a les Picor amb neopré com vaig fer l'any passat a la primavera 2000 mestres seguits en 35 minuts, correcte.

Demà a cuidar-me l'esquena, sessió d'acupuntura... :-O

Discopatia lumbar grau I entre L5-S1

Ja se el que em passa... i el metge que em va visitar em va dir el que tenia que fer... no fer allò que em faci mal... concretament el que em provoca més dolor és correr... que bici i nedar ho puc fer, tot i que aquest cap de setmana he comprovat que també em fa mal després de fer bici... :-( també em va dir que segueixi amb el Voltaren, calor i va demanar recuperació, que ara falta que els de la mútua de la Federació ho acceptin... Per cert, en altres ocasions no ha funcionat la mútua de la Federació, però aquesta vegada si. Però... quan de temps?quan estarà bé? el metge em va dir que aquest problema físic el té la majoria de gent de la meva edat... i ni se n'enteren per que no fan esport d'una forma tant intensa com els que practiquem aquest esport de sonats que és el Triatló... ;-)
O sigui que la temporada queda en el aire... a l'espera de que millori la meva esquena... bé, haurem de fer altres coses... és una putada però és el que hi ha. Per sort l'altre problema, el del Braç ja està quasi curat.
Bé, això és tot per ara... seguirem informant... :-)

Macros

Quan un no pot entrenar ha de fer coses per distreure's i no quedar-se tancat a casa i agobiar-se per haber d'estar parat... oikesi? :-) 

Aquest matí això és el que he fet... cap a les 14 del migdia quan el sol picava de valent i després d'estar una bona estona mirant fotos, netejant la càmara he decidit sortir a veure que tal anava la recent descoberta per mi funció super macro de la càmara digital compacta que em va regalar el meu pare.

He sortit a fer fotos d'aquest dia de primavera tant xulo que feia avui.

He gaudit de la pujada a peu fins les picornell, al tenir la ma xunga no puc agafar la moto, ni el cotxe, així que toca moure's amb transport públic i a peu.

La veritat és que he gaudit fent les fotos amb el super macro i pel que veig no han quedat gens malament... :-) quan he arribat a la piscina he sortit a pendre el solet... una estona i després he tornat cap a casa.

STOP

Finalment he decidit parar i mirar d'arreglar els meus problemes físics... a veure si faig net...

Dono per aturada la temporada... de moment he recuperat la pasta de Banyoles, ara falta recuperar la de l'Ironcat i la de la Remences... tot i que aquesta esperaré fins a últim moment... per sort no em vaig inscriure a Zarautz i no vaig gastar més diners en inscripcions en aquest esport de pijos en el que ens movem... però per parlar d'això ja ho faré en un altre post...

Tinc dos lesions que són el que m'han fet parar.

Una l'estic tractant per la seguretat social, que és una rotura fibrilar o tendinitis aguda en la meva ma dreta, aquesta lesió me la vaig fer arribant de Menorca amb la maleta de la bici, va ser fent un mal gest... m'han dit de fer repòs entre 10-15 dies, gel i antiinflamatoris.

L'altre és la més xunga i que porto arrossegant fa més temps és la lessio de la cama, esquena, aquesta me l'estic tractant per la mútua de la federació de triatló, justament ahir vaig anar a al creu blanca i el doctor que em va visitar deseguida va fer un diagnòstic ja que diu que els simptomes són claríssims, em va dir que tins una inflamació de la inserció de la L5, que farem una resonància per confirmar-ho, si la mútua ho aprova i després farem el tractament, que serà una infiltració repòs relatiu i rrecuperació... bé, ja veurem que diuen...

Uff vaya rotllo he escrit... :-(

Resumint... que estic fet un saldo... alguien me compra?? jajaja

Avui és dissabte pel matí estic aquí sentat davant de l'ordinador i hauria d'estar rodant per la carretera preparant l'Ironcat... intentaré ser positiu i pensaré en que l'any que ve serà que si... :-)

7 dies 5 fars

Hola!

Ja torno a ser per Hospitalet, després de passar una setmaneta per terres menorquines... la veritat és que han estat uns dies molt agradables, els 5 primers els vaig compartir amb l'àmic i company triatleta del Prat Triatló, el Gladiador Alberto Gómez, gran admirador de la tasca dels empresaris de l'estat... en aquests dies hem caminat, hem donat de menjar als cavalls, hem fet una sortideta en Kayak, hem fet moltes fotos buscant la llum bona i hem sortit en bici...

Amb ell vem fer quatre dies a 100 kms per dia en bici, amb ell vem visitar tres dels 5 fars que hi ha a l'illa de Menorca, essent un dels dies el record de kilometratge amb 162, impressionant... :-) però va haver un dels dies de vent que vem patir més. Tots els dies hem sortit a passar-ho bé, fent molts kms i gaudint de l'illa fent, fotos i en pocs moments apretant les dents o fent series... :-) a l'espera de que em passi el cd amb les fotos he posat les que vaig fer jo els dies en que ell ja no hi era, en aquests dies vaig acabar de completar la serie de 5/5 fars visitats en aquests 7 dies... :-)

Un bon volum de kms de bici (540) la única nota negativa ha estat l'intent de cursa a peu que vaig fer en el que vaig poder comprovar que el nervi ciàtic em segueix fent mal quan corro, més després de l'esforç, durant vaig fent... amb bici per sort no em molesta... aquest aspecte em puteja ja que hauria d'estar corrent més per L'Ironcat però no puc... ja no se que fer... porto dos mesos amb la lessió aquesta i el temps de preparació s'escursa... bé, el que tinc clar és que sortiré a nedar i fer la bici, el correr ja en parlarem...

Marxa del Vi i del Cava

La colla pessigolla abans de començar :-)

Aquí encara estava sencer...

El Miquel que ha fet la llarga... 140 kms

Pepe i Àlex somrients... :-)

L'Àlex amb cara de pocs amics... :-)

Pepiño inflant les rodes...

Aquest matí, molt de matí... :-( hem quedat l'Àlex, el Pepe i jo per anar a gaudir d'un matí de bici a Vilafranca.

Arribem a Vilafranca després d'un petit error de navegació per part del cap d'expedició... o sigui jo... :-)

Un cop a Vilafranca recollim els dorsals acabem d'enllestir les coses i a les 8,15 es dona la sortida... ràpidament el Pepe i jo ens quedem a la cua de "la serpiente multicolor"... :-) amb aquestes que el Pepe veu a un que te problemes amb la bici i es para a ajudar-lo... segueixo i penso que ja m'agafarà o ens trobarem a l'avituallament... mentre vaig pujant comparteixo ascenció amb la Blanca, la parella del Jordi anem xerrant i amb bastant esforç arribem a l'avituallament, allà està l'Àlex esperant-nos parlo una estona amb ell esperem al pepe però no arriba, el truco i no agafa el telefon, l'Àlex i jo seguim, anem xerrant fins el creuament de la curta o la llarga, no hi ha dubtes curta... ;-) al poc de començar un altre pujadeta l'Àlex, que està molt fort marxa amb un grup que ens adelanta, ja no el tornaré a veure fins l'arribada.

Jo segueixo pujant més que baixant intentant no defallir, sembla que després de l'avituallament m'he recuperat i estic millor, ara pujo amb més ganes i a les baixades deu ni do el ritme que porto, estic gaudint en aquest punt, per fi arribem al segon avituallament i ens diuen que només queden 18 kms i bastant favorables i així és, apreto fins el km 105 que torna a pujar una mica, arribo a meta bastant cansat però satisfet del meu rendiment i de gaudir d'una matinal ciclista.

Però el meu primer pensament ha estat joder, si amb 110 kms acabo tant petat després d'haver nedat 3800 i 180 de bici com estaré?? ufff quina por que em fa l'Ironcat...

A seguir entrenant... la setmana que ve cap a menorca d'estage amb l'Alberto... :-)

No Marató

Doncs això, al final no he pogut correr la Marató de Barcelona i ja van dos anys seguits... i no ha estat per les molesties al Piramidal, cadera, que la osteòpata va arreglar, el problema ha estat que ahir em vaig despertar amb descomposició i febre... vaig anar a buscar el dorsal i em vaig passar mig matí per la fira del corredor, que per cert em sembla espectacular la quantitat d'estands que hi havia i la de gent que s'hi passejava. Fins i tot vaig animar-me a entrar a menjar pasta amb la Goedele i el seu noviu, però en quan vaig arribar a casa vaig veure clar que no podia correr amb la descomposició que portava, la febre que no baixava i amb el líquid que havia perdut era un suicidi sortir a correr. Per sort vaig poder vendre el dorsal al noviu de la Goedele i no vaig perdre els diners...

Està clar que fa rabia, per que he dedicat moltes hores a entrenar per assolir aquest objectiu, però no ho dono per perdut, ja que el que he fet fins ara em servirà per la resta de temporada... s'ha de ser positiu no?

Bé, ara a recuperar-me i a pujar a la bici per l'Ironcat... :-)

Felicitar a tots els que han participat i han gaudit de la Marató, que segons diu la gent cada cop és millor i més espectacular.

L'any que ve o tornaré a intentar.

Acabant de decidir

Uff, aquesta darrera setmana ha estat durilla... aniversari, 41 tacos... :-( regals inesperats... emocions positives, negatives... bé, coses que fan que un segueixi sentint-me viu, alegre, trist, malancòlic, en el fons remogudet...

Esportivament porto tres setmanes amb la lessió del piramidal sense poder correr quasi ni un kilómetre... tinc companys que em diuen que no passa rés que la preparació és bona i que ho puc fer, d'altres que si em fa mal no corri, que l'objectiu d'aquest any és l'Ironcat, jo que em menjo l'olla pensant en si aguantaré o no, en si em faré més mal o anirà bé la cosa... uff no se que fer...

Ahir vaig anar a una osteòpata i vaig flipar amb la susodicha... hem va posar a puesto les cervicals, els osos del peu i la cadera que l'havia rotat, per això em pinçava el nervi ciàtic i em feia mal el piramidal,cadera... el problema és que hi queda una zona inflamada, que va intentar rebaixar amb acupuntura, però no està bé del tot...m'ha dit que em posi escalfor i em faci automasatges amb una piloteta dura a la zona de la cadera i piramidal... vaig flipar amb lo que em va arreglar en una estona..

Tot i que soposo que almenys intentaré començar la Marató, si veig que em fa mal pararé, tot i que jo sigui dels que els agrada acabar el que comencen he de comprometre'm amb mi mateix a ser capaç de parar si em fa mal, a més com he escrit més amunt l'objectiu és l'Ironcat, la Marató era part del viatge fins l'objectiu...

Que curiós que és el cos...

Avui he sortit a correr 45 minuts i les sensacions del meu cos han estat realment curioses... començo a correr i als tres pasos ja em fa mal el gluti i la cadera, tinc la sensació d'anar coix, de no tenir força a la cama lesionada... merda... segueixo corrent... el dolor va i ve, el meu cap comencen a venir pensaments negatius... no podre correr, això no va bé, que puc fer?... acabo la primera volta la circuit de 3kms trist, emprenyst i tens...però he corregut a menys de 5 al km ¿? això m'anima a fer una segona volta... quan porto la meitat de la segona volta desapareix el dolor al gluti... i em marejo... afluixo una mica el ritme però segueixo, intento estirar la cama i sembla que reacciona, ara el dolor s'ha traslladat a la part inferior de l'esquena, aquí el dolor és considerable... quan acabo la segona volta passa el mareig i començo la tercera més suau, segueixo sense sentir molesties al gluti, ni a la cadera... quan arribo al Palau reial em proposo fer l'última apretada i pujo per la font del gat bastant ràpid,pel meu nivell i quan arribo al costat de l'estadi apreto fort fins les Picornell... torno a baixar de 5 al km... tot i el dolor a les lumbars... com podeu imaginar els meus pensaments han canviat de negatius, xungos a positius, esperançadors... :-)

Què curiós que és el cos humà... i que cabró a vegades... :-)