Travessa al port de BCN 09

Content després de la prova, comentant la jugada amb el Javi i l'Izcor.

El grup de nadadors... Rafa, Javi,Dani,Edgar,Jo i El Jordi.

Ahir diumenge vaig participar a la travessa del port de Barcelona per 4art any consecutiu i algun més en anys anteriors i tot i haver estat 15 dies sense entrenar vaig sortir bastant content del meu rendiment :-) tot i no haver aconsseguit baixar dels 51 minuts, que era un dels objectius de temporada... :-(

Com cada any arribo al port i començo a trobar amics i coneguts, els companys del CN L'Hospitalet, el Jordi V, l'Edgar i el Dani del Carinyena i altres catxondeo, risos... i la musica massa alta.

Cap a les 11 pugem a les golondrines i marxem cap a la boca na nova del port,aquest any els hi costa una mica als de la organització posar a lloc les golondrines per començar la travessa, finalment ho aconssegueixen i saltem a l'aigua... collons que fresqueta, és el primer pensament que creua per la meva ment... apa som-hi i començo a nedar.

Primer segment fins les boies força bé, animat i amb ganes, crec arribar ràpid i adelantant algun nedador. des d'aquí fins al pont adelanto algun més, fins i tot un grup de tres o quatre, segueixo, nedant bé, mirant els baixells, agafant referències ide tant en tant buscant el trade center. En aquest troç de la travessia tenim vent en contra que fa aixecar una mica el mar, aixó fa que empassi algun glop d'aigua salada... buag... :-)

Com cada any aquest troç és el que s'hem fa més dificil, però quan per fi arribo al trade center la cosa es fa més senzilla, però també és en aquest punt on les lumbars em començen a fer mal d'anar tanta estona arquejant l'esquena, però comq ue ja queda poc vaig fent, els últims 100 metres quasi tots apretem per intentar fer l'últim esforç gratificant :-)

Surto de l'aigua i veig que no ha anat malament la cosa, faig una coca-cola i comento la jugada amb als companys que van arribant.

Al final arriba el Dani i marxem a dutxar-nos, agafem les motos i a menjar la típica butifarrada al CNAB, fantàstic, com cada any tornar a felicitar aquesta gent que fan una autèntica festa, MOLTES GRÀCIES.

Triatlo a White Bear Lake

Abans de començar amb el Jordi

A la cama ens van marcar l'edat... ¿? ;-)

Tot preparat a l'aigua.

L'organitzadora fent el briefing.

Tots en fila... sortiem cada 3 segons.

Fent la meva senyal de bona sort... ;-)

Comença el triatló... :-)

Arribada a boxes despres del circuit a bici.

Treien-me el casc despres d'una T2 rapida :-)

Corrents amb un somriure... com quasi sempre :-)

Aqui ja no reia tant...

Final de cursa i d'una experiència nova.

El dia 13 de Setembre vaig participar en un triatlo als EEUU aprofitant la meva estada en aquest pais.

Vaig anar al triatlo amb ganes de passar-m'ho bé i viure un triatló fora de Catalunya. La veritat és que la meva forma fisica no es la millor, com en l'últim post ja vaig comentar, he decidit baixar el nivell d'exigència i d'entrenos i mes encara si estic de vacances com aixi era.

Bé, la questió es que a les 8,30 estava a la linia de sortida, per començra algunes coses que em van xocar... al entrar a boxes ens van marcar el dorsal i l'edat a la cama, mentre corries podies veure l'edat dels altres participants... curiós, no? :-)

Un altre cosa curiosa va ser que en comptes de sortir al mogollon, vem sortir cada tres segons, aixo el que fa és que no tinguis idea de com vas classificat... per mi cap problema pero els que van devant, no ho tenen facil.

Faig l'escalfament a l'aigua i estava ple d'algues, que se't ficaven a la cara i anaves agafant amb les mans, aixo no em va agradar :-(

Vaig nedar força be, vaig fer el 7è millor temps... pero l'álegria va acabar aviat ja que a la bici em vaig trobar fatal, em van passar uns quants fins que va arribar un moment on vaig haver de treure una mica d'orgull, ja que vaig veure com una dona d'avançada edat em volia avançar... joder aixo no pot ser i vaig apretar per que no m'avançes...

A la cursa a peu tampoc vaig correr massa be, ja que segueixo arrossegant la tendinitis a l'akiles i no havia entrenat gens la cursa a peu... pero em vaig dedicar a demanr que el public ens animes... jajajja

A l'arribada a meta, vaig sentir-me molt cansat i fet pols, pero content per haver participat en aquest triatló yankee... :-)