diumenge, 14 d’octubre del 2007

El triatló perfecte...

El postre del dinar posterior a la cursa... que macuu...

Final de competició i temporada.

Els companys del triatló Carinyena que hem competit avui, Ernest, Jo, Blanca, Jordi, Xavi i una amiga del Jordi que no és del club però ho serà l'any que ve...
Bonica població i especial per mi...
Preparant les coses abans de començar
La "bestia" Robert entrant a boxes....
Jutges comprovant els boxes.

L'arribada del segment acuàtic abans de començar
Per dur-li la contraria al Ferran aquest diumenge m'ho he passat teta al triatló de Sitges... jajajja i no m'he ratllat...
A les sis i mitja ha sonat el despertador i he sortit a passejar a la Nura, com cada matí... a les 7,30 em trobo amb l'Ernest per anar cap a Sitges. Aquest company apart de ser un molt bon triatleta és un tikis mikis de collons, però hem rigut força. Arribem a Sitges i fa un dia fantàstic tot i que una mica de fred, deixem les coses a boxes i escalfem una mica i anem cap a la sortida, que l'han canviat ja que la que s'havia pensat en un principi era una mica perillosa.
La natació ha estat super neta, de fet he anat a un dels punts més allunyats per evitar els mastegots tto i fer una mica més de distància i ha funcionat, ni un cop, tota l'estona he nedat sol menys quan arribava que m'he trobat a un parell que se m'han creuat un parell de cops, surto de l'aigua i faig la transició lenta,com sempre, apart de que era una mica llarga bici i cap al circuit que teniem de fer 4 voltes, la primera se m'ha atravessat una mica però la resta les he fet molt bé, anavem un grup de 6-7 triatletes entre ells dues noies, anavem fent relleus tot i que he tirat força estona jo del grup, només ens ha passat un peloton que era quasi impossible seguir-los, al haver-hi bastants no federats la bici ha estat una mica perillosa, però m'ho he passat molt bé, ja que anava xerrant amb els companys de peloton i fent broma amb les noies... :-)) El circuit fèia una mica de pujada a l'anada però a la tornada anavem a 53-55 kms hora molt bé, a l'última volta veiem al Xavi llobet que es creua amb nosaltres i tots ens quedem parats ja que ens portava una volta d'aventatge... ens queda una volta?? no pot ser... jo comento que segur que s'ha equivocat i entrem a boxes.
La cursa a peu era plana, corrents pel paseig marítim, mirant el mar, i per sorpresa meva adelantant a gent, no hem fèia mal el maleol, que ahir m'hen va fer bastant i he corregut bé en 20 minuts. al final arribo a meta molt content satisfet de com he competit, amb la sensació d'haver patit poc i d'haver-me divertit en la competició... com necessitava aquesta sensació després de lo de Banyoles...
A sobre veig que he fet la millor classificació de la temporada, el 91 de la general i amb un temps força bò... pel meu nivell clar... 1:09:16
Avui sóc un triatleta feliç :-))

divendres, 12 d’octubre del 2007

Montserrat

Els santi i jo recuperant forçes...
El Santi esperant-me...
Ens hem trobat bastants cotxes :-((
Que maca que és la Montserrat :-))

Avui he tornat a pujar a Montserrat... una muntanya molt especial per mi...
Hem sortit des de Esplugues El pepe, el miky, el Santi i Jo. Al principi hem notat el fred que fèia i el vent en contra, però la pujada ha estat tranquileta... bé fins a Martorell, allà el Santi ha començat a fer una de les seves series... el pepe l'ha seguit i el miky i jo ens hem quedat, però de seguida hem intentat agafar-los... bé, jo m'he quedat a veure-les venir, el miky de seguida ha agafat al Pepe i al poc al santi allà no se que ha passat per que els he perdut de vista... A Olesa ens hem reagrupat de nou... sortint d'Olesa el que ha posat un bon ritme ha estat el Pepe i jo enganxat a la seva roda, però quan arribavem al pont que sempre fa vent...:-( ens han agafat el santi i el miky i hem anat fent relleus, els millors els del miky que està fortíssim... arribant a monistrol el miky ens ha deixat tirats al Santi i a mi... el pepe fèia estona que no ens seguia.
La pujada a Montserrat només l'hem fet el Santi i jo, el Pepe i el miky s'han quedat a Monistrol fent companyia a la cambrera de ca la Xica... jajaja
La pujada l'he disfrutat com mai, ja que he pujat xino xano, sense massa estres fent fotos i gaudint del paissatge, el Santi ha pujat molt més ràpid... a dalt ens hem fet unes fotos hem pres una mica el sol i a fer una butifarra a ca la Xica... :-))
La tornada també l'hem fet bastant ràpid i ara amb el vent a favor encara més... hem fet dos grups el Santi i el miky, que estan fortissims i el pepe i jo que no ho estem tant....:-((
Al final 114 kms a una mitja de 25kms hora, un matí molt agradable en companyia d'uns bons amics.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Justificació lògica...

Doncs si, després dels mails dels companys de la gamilliga i mentre anava corrent per Montjuïc sota la pluja he intentat fer un analisi del que va passar diumenge...
1er Mal rotllo afectiu...
2on Inexperiència en la distància.
3er La cama lesionada encara no està bé i això fa que no corri bé descompensacions posturals que fan que carregui altres parts del cos, entre elles l'esquena.
4art No portar prou entrenada la cursa a peu. De fet no vaig poder començar a entrenar la cursa apeu fins Juny, per la lessió de l'aquiles en un principi i després per la lessió de l'isquio que em va durar 3 mesos. Només he fet una tirada de 20 kms la resta han estat tirades de 10 o 12 com a molt acabant bastant cansat...
5è Molta autoexigència... això ja m'ha jugat varies males jugades en la meva ja extensa vida esportiva... no n'aprenc... abans de la prova pensava que si fèia 5 hores estaria bé i després no...
6è Donar massa importancia als aspectes negatius i poc als positius... de fet vaig divertir-me durant més de 3/4 parts de la prova, però les sensacions del final van tenir més pes...
7è Els meus entrenaments... crec que són massa anàrquics, amb poca intensitat i en les últimes dues setmanes encara he baixat més la intensitat, només he fet entrenos rodatge, sense cap canvi de ritme, ni mini retxinadeta...:-))
Ara toca entrenar bici per la marxa cicloturista a Menorca i seguir dedicant-m'he especialment a la cursa a peu...

dimarts, 2 d’octubre del 2007

B de banyoles

La "Machina" apunt...

A punt de començar


Engabiat?? o dient tonteries?


Després de dos dies menjant-m'he l'olla segueixo amb mal rotllo... no vull patir com ho vaig fer diumenge... això és lo únic que se...llavors imagino que un ironman encara es pateix més per lo tant, ho sento Joan Marc, descarto IC 08...
La natació va estar bé, vaig disfrutar saltant de cap al sortir de l'aigua quan tothom saltava de peus...vaig recordar quan saltava des de l'espigo del port de Ses Selines a menorca amb 10-12 anys, genial moment.
Durant la bici vaig anar menjant tota l'estona, disfrutant del paisatge i el dia tant xulo que fèia. Però la frustració apareixia cada cop que venia algú o algun grup, que si que n'hi havien, que em passava... mica en mica tots els membres de la gamilliga em van anar passant, excepte el Jordi que el vaig adelantar jo...
Quan vaig deixar la bici va ser quan va començar lo pitjor... la primera volta fatal, la segona va semblar que anava millor però la tercera va ser la pitjor, m'anava arrossegant, d'aquí la foto del blog del Kel, quan em va adelantar el Jordi i la Blanca(una companya del club) llavors em vaig acabar d'enfonsar... i vaig començar a caminar... en alguna estona vaig fer veure que corria però la majoria del que quedava ho vaig fer caminant.
Segurament al seguir xungo per temes afectius, la meva ment no estava en les millors condicions per fer aquest Triatló...
Vaig entrar a meta dient que el Triatló s'ha acabat per mi... i la putada és que ho segueixo pensant, però no ho vull dir en veu alta per que després potser m'enpenedeixo, així que seguiré esperant per dir-ho més alt, el que si que crec és que això de dedicar 10-15 hores a la setmana a entrenar si que s'ha acabat, crec que això no es bó, ni sa per mi...ni tampoc fer quasi tots els triatlons del circuit...
Diumenge vaig a fer la marxa de Mollet o sigui que no vindré al dinar, ni al triatló.
Jordi tens raó, lo millor va ser el dinar a Banyoles.
Un que està en plena crisi... potser quan estigui més animat ho veure diferent però ara estic aixi. sabent això no m'heu de fer gaire cas.