diumenge, 29 de novembre del 2009

Cursa del Farell 09

Tres que corriem i la fissio... :-)

Fèia una mica de fred... :-)
Avui hem anat L'Eugènia, el Jesus, el Roger i jo a correr la cursa del Farell.
Jo fèia molt de temps que no la corria, com dos o tres anys i m'ha fet molta ilusió tornar-hi.
Quan hem arribat a mi i al Roger l'Eugènia ens ha fet una mica de massatge a les nostres castigades cames... jo quasi hagués preferit fer una sessió de fissio que sortir a correr, però com que haviem anat a correr doncs a escalfar... :-)
Escalfem i anem cap a la sortida, allà ens trobem amb la Montse, el Frank, el Pere, al Carles i al Xavi, sortim i avui he comés l'equivocació de sortir molt endevant, amb lo que durant els primers kms m'ha avançat molta gent, però a meitat de cursa ja estava en el meu lloc natural...
Donen la sortida i veig que no tiro, que serà dur això, no m'estreso vaig agafant el meu ritme i cap amunt que fa pujada... :-)
M'agrada reconeixer les pujades on havia corregut altres anys, vaig trobant-me millor i mica en mica accelero el ritme, just quan arribo a la part més alta és quan em trobo millor, començo la zona de tobogans amb ganes i força amés m'acava d'avançar el Carles i em proposo no deixar-lo marxar gaire lluny i ho aconssegueixo fins un punt on el corriol i haver d'anar d'un en un m'impideix avançar i s'escapa ... mecatxiiiis... :-) curiosament aquest any a la baixada que era un lloc on m'avançava molta gent, sóc jo qui avança pòsicions, però la plantilla s'ha torçat i al recolzar malament el peu em fa mal, uau, quines ganes de que s'acavi la baixada, em llenço a muerte... jajaja quan arrivem al pla torno a veure al carles, però no aconssegueixo arribar a la seva alçada, acabo la cursa content, he fet un bon temps, pel meu nivell i he tornat a gaudir d'una cursa xula com poques i el més important... el meu aquiles, les meves cames, el meu cos han aguantat perfectament i no em fa mal rés... ai que aquest serà el meu any... :-)
Tornada cap a Barcelona i 1000 metres a les Picornell per relaxar el cos... quan he arribat a casa després de dinar he fet la migdiada dins del llit... kina son tenia... després a Can Barça a gaudir i patir amb la victoria del Barçaaaaaaaa... :-)
Ah! per cert crec que repetiré els entrenos amb els de la banda... :-) http://somosunabanda-frank.blogspot.com/2009/11/friday-collseroling.html

diumenge, 22 de novembre del 2009

Cursa del CEC

Després de la cursa tots fets pols però contents.

Abans de començar tots somrient... :-)

Amb els companys després de la cursa... :-)



Al Frankfurt de Pedralbes fent una cervela... jajaja


Avui he gaudit moltíssim a la cursa del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat una passada poder correr aquesta cursa i sentir bones sensacions :-)
A les 8 i quart arribo a la UPC i em trobo al Dani i a la Caipirinya... :-) (Eli) esperem a que el Dani acabi de fer-se la manicura... jajajaja i pugem a buscar els dorsals i preparar-nos per la cursa.
Ho deixem tot i començem a escalfar, comença a ploure, veiem al Frank a la Montse, al Jordi i la Blanca, fem algunes bromes i tornem a estirar sota cubert, ja que segueix plovent.
Quan encara plou donen la sortida, surto corrents, per variar al darrera de tot :-) vaig corrent, sento la pluja que segueix caient sobre nostre i començo a pujar, pujar i pujar, els primers kms de la cursa tota l'estona vas pujant cap a Sant pere Martir, trobem unes escales i es fa el primer tap, tots caminem alguns s'enalegren, jo no, tinc ganes de correr, correr per viure, correr per oblidar, correr per sentir el meu cos funcionar. Seguim pujant aquest any la cursa va per un altre lloc, començo a recordar un dels camins per els que anavem a correr amb el Pepiño quan encara podia correr, quins records, era divertit, es torna a fer un tap en un caminet veig un forat i intento avançar pel costat, m'enganxo amb uns esbarzers i quasi em foto de cap, una rascada al genoll, m'esgarrinxo amb la planta i algun dels de la fila riuen...
Seguim pujant, quan passem pel pont de fusta recordo quan vaig fer-li la foto a la Nura un dia d'hivern per la tarda amb el sol ponent-se a l'altre costat, m'agrada recordar quan venia amb la Nura per Collserola, s'ho passava molt bé i no parava de correr, l'anyoro i segueixo pujant, corrent amunt, vaig avançant a gent, és lo bò que té sortir darrera de tot, que durant quasi totta la cursa sembla que corris molt pk avançes a gent, però realment el que estas fent és anar al teu lloc natural... per fi Sant Pere Martir, miro la ciutat, la ciutat on visc, d'on sóc, la que em té el cor robat.
Agafo aigua en l'avituallament i segueixo corrent, encara queden algunes pujadetes que es fan dures, em començo a notar l'akiles, ui,ui,ui... quina poooor, però és una petita molestia, vaig bé, segueixo, travessem la carretera i pugem cap a Vallvidrera quan estem arribant a d'alt de tot girem a l'esquerre i baixem cap el panta, el cami és estret, fa olor a natura humida, m'hi fixo, agafo aire, noto aquesta olor que tant m'agrada de terra molla, arribem al panta i recordo la de vegades qui hi havia anat amb els meus avis i el meu tiet, recordo quan era petit, començem a pujar un dels trams més durs de la cursa, tornem a caminar, una noia fa broma diu que tots caminem li dic que la culpa és seva, que ens ha contagiat... jajaja tots riem, seguim amunt, arribem a un tram on també hi vem estar un dia amb la meva mare i la Nura, recordo que la meva mare em deia que no li tires les pinyes a la Nura avall de la muntanya que es cansava nomes de veure-la, jo li deia que ella s'ho estava passant bé, penso en que em diria si em veies corrent curses per Collserola amb 40 anys...ric per dins i dibuixo un somriure pensant en que em diria que estic boig... :-) arribem a un tram que em fa pensar en lo diferent que és aquesta carretera a l'estiu amb la calor i lo resec que està tot.
Per fi un altre avituallament, mmmm que bona està l'aigua... :-) ara bé una baixada pronunciada, en aquesta em llenço a saco cap avall, em fan mal els dits grossos dels dos peus, alxocar contra la bamba, però gaudeixo baixant ràpid, adelanto a gent i arribem a les últimes rampes, em trobo bé, molta gent va caminant, però jo vull seguir corrent, agafo un ritme que em sembla bò i poso en pràctica un dels consells del meu amic Josuè, passa curta i ràpida a les pujades i funciona bé, ara si que avanço a gent, veig a lo lluny a la Caipirinya li dic que ja l'he avisada de que al final hi havia unes rampes duretes, ella riu i també segueix corrent, donem una volta llarga però per fi la baixada cap a la UPC torno a pretar a la baixada, arribo a meta i el Dani em fa una foto, estic bé, no em fa mal quasi rés, estic content he gaudit de la cursa com feia temps no ho feia, el meu temps 1:47 es veu que al final el que havien de ser 16 kms han sigut 18 i pico, segons els gps que porten alguns.
Ens retrobem tots, menys el Jordi i la Blanca i anem al Frankfurt a fer una Cervela... jajajaja impressionant.
Per acabar el diumenge he anat a les Picornell a fer estiraments i nedar una mica,allà m'he trobat amb el Giammichelle que ha compartit 1500 metres amb mi i m'ha empès a acabar-los per que als 1000 jo ja volia plegar :-)
Un diumenge ben aprofitat, ara plantat tota la tarda devant la tele... :-) ah! m'he fet Sushi per dinar... jajajaja

diumenge, 15 de novembre del 2009

Mitja marató de Ripoll

El Roger ha tingut moolta paciència... :-)

Mitjons nous i cara ... massa somrient??

Ufff, que dur que és això de tornar a entrenar, competir comparant els resultats d'abans...
Avui he anat a Ripoll amb el Roger a correr la Mitja Marató i he acabat amb un gust agredolç... Emprenyat, decepcionat; Per que en la meva última mitja Marató en la que vaig sortir a fer bon temps, Gava 08 vaig correr en 1:35:47 no és que sigui un gran temps, però aquell any em movia en aquests registres, crec que a la que vaig fer millor temps va ser a Granollers amb 1:34 l'última mitja que vaig fer no compta per que va ser la de Mataró acabat d'arribar de Florència acompanyant al germà del Jordi (1:54 crec recordar).
Bé la questió és que avui he fet 1:49:08 ... :-( i en cap moment he tingut sensacions de poder anar gaire més ràpid i això em fa sentir emprenyat i decepcionat amb mi...
Si intento positivitzar la història em puc dir que tot just fa 3 setmanes que he tornat a correr d'una forma regular, que fins fa dos no havien marxat del tot les molesties a l'Aquiles de la tendinitis, que a l'anada fins Sant Joan de les Abadeses he anat xerrant amb el Roger... que ahir vaig sortir amb bici i estava cansat, que... he d'anar poc a poc, que... no m'he lesionat, que... no he acabat destroçat, que... a la tornada feia un vent que ens ha putejat.... bé, la questió i amb això amb quedaré, HE TORNAT A CORRER LA DISTÀNCIA DE LA MITJA MARATÓ... :-)

Bé, la setmana que ve cursa de muntanya de Collserola, aquesta també és dura de collons, intentaré gaudir-la i no morir en el intento... :-)
Ah! quasi se m'oblida, agrair al Roger la paciència que ha tingut acompanyant-me 14 kms frenant-se i procurant soportar el meu ritme... :-) Ah! i a la seva mare per fer-nos fotos, que penjaré quan les tingui... :-)

dimecres, 4 de novembre del 2009

Cursa de l'amistat 09

EEeiii aquí encara tenia forçes per riure... :-)



Com cada any que puc el passat diumenge vaig anar a correr la cursa de l'amistat, una cursa molt especial per mi.

Aquest diumenge haviem quedat amb els companys de l'equip a les Picornell a les 7:30 per pujar trotant fins a la sortida al Castell i només pujar aquests apenes 2kms ja vaig arribar destroçat a dalt, estava clar que patiria durant la cursa... el motiu? doncs que després de més de cuatre mesos i mig amb la tendinitis a l'akiles han fet que hagi pogut correr molt pocs kms i això es nota... vaig sortir amb l'Àlex que en principi m'havia dit que correria amb mi, però evidentment als pocs metres de començar la cursa es va agobiar al veure que jo anava xerrant amb els coneguts i amics i li vaig dir que marxes.

La meva gran sort va ser poder correr amb la Montse(cuerpasso... :-) ) al principi amb un company seu de la feina i després tots dos sols. Ella anava sobrada i jo tota l'estona guardant forçes per la pujada.

Com cada any em va encantar poder pujar corrents pel carrer Entença, després major de Sarria per acabar la cursa per la carretera de Vallvidrera, aquest any hi havia molta boira, una nova experiència, he pujat plovent, amb sol, amb fred i aquest any amb boira.

En les últimes rampes em vaig recuperar una mica, però tot i així vaig trigar 7 minuts més que l'any passat... però la vaig gaudir un any més.

A l'acavar el Pepiño ens va portar fins les Picornell a buscar les motos per tornar a casa a mi i a l'Àlex.

Propera parada Mitja Marató de Ripoll :-) aquesta cursa no l'he fet mai i em fa ganes tornar a fer una mitja Marató... a veure com va.