diumenge, 28 de juliol del 2013

Veteranos contra maduritos...

Aquest any com fa dos vaig anar a Es Grau a jugar el partit de basquet Veteranos contra maduritos.
Es un partit entre gent d'Es Grau i alguns que venen de fora, com jo, que es fa dins del marc de les festes del poble. Tothom em pregunta si jo soic de l'equip dels veteranos o del Maduritos... jajajaj però ningú sap de quin equip és... uns anem de vermell i els altres de blanc... aquest any anava amb els de vermell :-)
A priori el nostre equip era millor i el partit va començar amb un 18-7 clar... però mica en mica i amb més o menys legalitat l'equip contrari va anar apropant-se al nostre fins que ens van empatar i es van posar per davant en el marcador.
Jo me les vaig tenir amb un pivot veterà de l'equip contrari, un tio dur que al poc de començar ja em va fer veure que no se andaria con chiquitas... però jo que tampoc sóc manco li vaig demostrar que també podia ser... una mica... dur... de fet en acabar el partit em van dir que algun espectador es pesava que ens acabaríem pegant... jajjaja una mica de espurnes si que van saltar... però la sang no va arribar al riu... :-)
A manca d'un quart i amb el partit empatat, la nostre estrella... en Tisi Reynes va haver de marxar... però llavors vem sortir a donar la cara els altres i en un parell de contratacs i algun tir lliure vem acabar guanyant de 7-8 punts :-)
Encara recordo una mica com va això del basquet, l'esport en el que he estat més anys i en el que millor em defenso... :-)
Les fotos les va fer el meu pare, que va ser qui va insistir per que anés a passar aquest cap de setmana molt agradable a Menorca, i també va ser qui em va pagar el bitllet d'avió, Moltes gràcies Papa :-)








dissabte, 27 de juliol del 2013

Altriman 2013

Després de la trencadissa de fibres m'està costant tornar a agafar la rutina d'entrenaments... però com que aquest any la sortida del club de Triatló va ser a França i concretament a Les Angles vaig pensar que seria una bona opció per retrobar-me amb la competició ;-)
Aixi que vem pujar a França a fer el triatló du Capcir... en un principi havia de fer l'Olimpic... però com que no havia entrenat gaire i no estava en bona forma vaig preferir fer l'Sprint... cosa que va molestar alguns dels companys d'equip... que s'hem volien repassar... jajjaja
El dia abans de la prova va estar plovent i va fer força fred... cosa que no em va agradar gaire... :-O
però per sort al dia següent va fer un dia millor...
El que va marcar aquest triatló no va ser la prova en si... si no un fet extra esportiu que em va trasbalsar bastant... que va ser que just una hora abans de la competició vaig perdre les claus del cotxe... :-O quin estres... quin mal rotllo... però el mister... el Joan em va dir que ja que havíem anat fins allà que fes el triatló i després ja veuríem que feiem... i així ho vaig fer...
Donen la sortida i surto fort... primeres braçades i em veig en el grup devanter... però als 200 metres noto que no tinc aire que m'ofego... quina angoixa... paro... penso en donar mitja volta... però intento clamar-me i mica en mica vaig recuperant la calma... intento nedar llarg i pausadament... i mica en mica recupero el ritme... després em van dir que això ens va passar a mes d'un per l'alçada... i fent memòria vaig recordar que a pont de suert també m'ha passat alguna vegada... giro la darrera boia i encaro l'arribada... veig que la gent es desvia cap a la dreta i penso... que tontos... no s'orienten bé... però quan surto de l'aigua sento que un jutge em diu que m'he deixat una boia... era jo qui no s'enterava del recorregut... em torno a tirar a l'aigua i faig la boia que m'havia deixat... perdo temps...
Agafo la bici i he fet cas al Joan i avui per primera vegada a la vida he posat gomes a les sabates de bici i també li he fet cas posant el plat gran... doble error... com que no puc pedalar ni posar-me les sabates he de parar a posarme-les fora de les cales... m'avancen uns quants mes... quin desastre... segueixo...
Curiosament i no gaire habitual en mi avanço a gent en la bici... el recorregut voltant el Llac Matemale es molt xulo... una pujada d'uns 8-9 kms i després baixada fins a boxes... la bici s'hem fa molt curta... es el que té haver fet llarga distància el que portem d'any... baixo de la bici amb força i ganes.
Començo fort i em trobo bé... avanço a uns quants mes corrents... em creuo al Joan que va primer, el felicito... veig al Ricard que em fa fotos...també l'Aura... les que posaré al final de la crònica ;-) Gràcies Ricard i sobretot per la frase que em vas dir... va, apreta que després tots buscarem la clau :-) ets molt gran ;-)
Vaig corrent i segueixo avançant algun corredor i corredora... arribo a meta content i satisfet amb la carrera tot i els entrebancs :-)
Per sort després uns quants... em van ajudar a buscar les claus i les vem trobar ;-)
Tornada cap a BCN i no gaire bon record d'aquest triatló... potser hi hauré de tornar per treure'm l'espina...