divendres, 13 de desembre del 2013

Resum temporada 2013

Feia temps que no escrivia en aquest blog... tinc quasi tota l'atenció concentrada en l'altre blog, el de fotografia i experiències personals... Òscar Gómez Pau ja que estic a punt d'assolir l'objectiu 365... ;-)
Avui escric per repassar les darreres competicions, activitats que he fet i fer una valoració de l'any 2013 a nivell esportiu...
La Valoració global és bona, molt bona... si alguns direu.., amb que poc es conforma aquest... potser si... potser hauria de ser més exigent, esforçar-me més etz..etz... però en la vida d'un, almenys en la meva, arriba un moment en que fer esport és un plaer, no una obligació, tot i que alguns dies surto a entrenar sense ganes... però inclús aquests dies al final acostumo a acabar amb un somriure a la boca i la sensació de benestar per haver fet el que m'agrada :-)
Per que dic que és bona la valoració? doncs per diferents motius...
El primer; Per que he gaudit molt fent esport, tant entrenant com competint i això és el més important, excepte La Marató De Barcelona puc dir que en la resta de competicions m'ho he passat molt bé.
El segon; per que tot i haver fet Un Ironman, un parell de half Ironmans, un triatló Sprint, dos duatlons Olimpics, dugues maratons, 8 mitges maratons, el maratest de Badalona, una travessa i una marxa ciclista a mes d'algun partit de bàsquet, altres curses i moltes hores d'entrenament... no m'he lesionat de gravetat i no he hagut de parar d'entrenar, bé, si, quan vaig trencar-me el recte anterior... però va ser un accident laboral. I per mi això de no lesionar-me i poder fer esport sense dolor és molt important, per que si hi ha dolor ja no gaudeixo.
Tercer;per que tot i no ser exigent, no esforçar-me prou i sortir a entrenar sense el Garmin...(Que per cert o me l'han robat o l'he perdut... :-( ) en algunes competicions he millorat les meves marques, com per exemple en Ironman :-) i m'he acostat a les millors marques que ja tenia, com per exemple en Marató :-) amb lo que arribo a la conclusió que en ocasions el cronometre em pressiona massa i sense ell els temps també surten i la satisfacció és igual o mes gran. En aquest apartat també he aprés que les curses en les que surto fort des de el principi acostumo a acabar malament i amb males sensacions en canvi en les que començo mes tranquil i vaig augmentant el ritme a mesura que avança la competició acabo molt mes content i satisfet i els temps solen ser similars ;-) un bon aprenentatge.
Quart; per poder entrenar amb gent molt maca, anar a competicions amb els companys de l'equip de triatló Picornell, seguir coneixent i retrobant a gent sana que fa esport,els Germans Vilardaga, en especial el Jordi, Les noves amistats, el Jordi i l'Olga, retrobar-me amb l'amic Josué, Els entrenos amb el Cristian, amb el Manel, la mitja Marató de Barcelona amb el Carlos, la de Menorca amb Marcos Tadurí, la de Mataró amb els Vilardaga, i d'altres que ara no recordo i sobretot per poder fer esport, que m'animi i sentir-me recolzat sempre per la persona que mes estimo en aquest món, això és lo millor.
En lo referent a les proves, com he dit vaig gaudir molt preparant la marató, corrent mitges però una bronquitis a una setmana vista em va fer la punyeta i ho vaig passar malament a la Marató, tot i això va ser una lliço, ja que vaig aprendre a patir una mica més... per si no en sabia prou... i tot i el mal crono vaig acabar molt content de la meva força interior per poder acabar-la i seguir amb el meu particular record de cap abandonament en cursa. :-)
Després va venir L'Ironcat que va anar millor del que m'esperava i vaig gaudir molt a mes vaig tenir la companyia de la meva estimada que em va ajudar molt i em va recolzar en tot moment a mes vaig baixar una mica la meva marca.
El següent objectiu era Zarautz però l'accident laboral em va impedir anar-hi.
Despres el Felix i en Jordi Baus em van liar per anar a correr l'Extreman de Menorca que el vaig gaudir molt, em va encantar a sobre vaig poder retrobar-me amb en Josué el que em va iniciar en això del triatló allà per l'any 2000...
La marxa ciclista a Menorca va tornar a ser una experiència inoblidable, ja que la vaig fer amb la meva estimada :-) ens ho vem passar molt bé i vem gaudir i patir junts a mes de passar uns dies espectaculars a Menorca.
I com que encara em quedaven ganes de correr em vaig inscriure a la Marató de Donostia on vaig fer un viatge amb el meu pare que segur que tots dos recordarem la resta dels nostres dies :-)
Ara em costa planificar el proper any... aniré inscrivint-me a curses i proves a mesura que en tingui ganes i em vagi motivant... hi havia la possibilitat de fer algun Ironman de la Marca Ironman però no se si ho faré... em sembla massa car... ja veurem... mica en mica ;-)
De moment una prova nova a la vista... la marató de les vies verdes al Febrer... ja veurem que més anem fent :-)




Mitja de Menorca amb En Marcos i gaudint d'un altre cursa al paradís.



Cursa de l'amistat amb l'Olga i el Jordi




Mitja de Mataró amb els companys Picornells i els germans Vilardaga.


















Gaudint a L'Extreman de Menorca amb els companys Jordi, Jordi M., OLga, Josué, Felix i les seves parelles :-)





Patint i Gaudint a la Marató de Donostia amb el meu pare ;-)





Volta cicloturista a Menorca :-) uns dies increïbles.




















Fotos "inedites" de L'Ironcat 2013 fetes per l'àmic Jordi Vilardaga.