Sagrada Familia 2010

La setmana passada vaig anar a fer un vol per la Sagrada Famila... aprofitant que en el més de Febrer les cues són una mica més curtes i tot s'ha de dir ... anant-hi en hores laborals, amb persones que s'atenen al servei on treballo jo, que si no, segurament a la sagrada familia no hi nairia pas... no se m'hi ha perdut rés... ;-) doncs vaig aprofitar per fer unes fotos de com van les obres i he pogut contrastar que la cosa avança... lentament però avança... :-) si contrasteu les fotos amb les que vaig fer en un post de crec que és Novembre del 2008 podreu veure l'evolució ... :-)

Com podeu veure últimament no poso gaires post esportius i és per que vaig fent cosetes però no he fet fotos... :-( i a més estic una mica fotut... tinc una sobrecàrrega al Piramidal i tota la zona del gluti esquerre... vaja que em fot mal el cul... i no puc correr... una putada a quinze dies vista de la Marató de Barcelona... de moment he descartat baixar de 3:30 i depén de com evolucioni la cosa aquesta setmana ja veurem si la corro o no... avui per començar no he anat a correr la Mitja de Gava per aquestes molesties... Ja ho diuen, lo fotut de correr una marató no és la cursa en si, si no la preparació... bé, que hi farem... intentar recuperar-me per arribar més o menys bé a L'Ironcat...

Colon

Dijous pel matí vaig anar a fer una visita al monument de Colon... de fet sempre que hi havia passat ho havia fet caminant i mirant-lo des de fora, però aquest dijous vaig pujar fins al mirador i l'experiència ha valgut la pena... al arribar a dalt com que feia un dia de vent i molt clar he pogut veure la ciutat des d'aquest nou punt de vista, he fet algunes fotos que espero que us agradin.. . :-)

Colon va ser un personatge que va emprendre un cami cap a lo desconegut, com el camí que he començat jo... :-) espero que jo també aconssegueixi arribar a bon port com va fer ell... :-)

Aquest any em noto millor nedant, estic fent temps que feia anys que ni m'hi acostava, els entrenos són divertits i durs.

Corrents segueixo amb els meus dolors... i amb uns temps no gaire bons, però estic fent molts kms que soposo que el dia de l'Ironcat m'aniran molt bé.

I la bici amb el fred que esta fent quasi no l'he agafat, però faré cas a les indicacions del Joan, el nostre entrenador i la començaré a agafar més habitualment després de la Marató.

Aquest matí he corregut 32 kms a la carretera de les aigues i tot i que en algun moment ha nevat he aconsseguit fer un temps acceptable i el més important, les sensacions han estat bones, segueixo amb molesties però tot i això puc entrenar.

Us deixo algunes de les fotos que vaig fer dijous... :-)

Repte 2010...

M'acabo d'inscriure... uffff quins nervis que m'han entrat de cop, ja em va passar el dia que vaig reservar l'Hotel... i ara més... :-)

M'acabo d'inscriure a L'Ironcat 2010... 3,8 nedant, 180 de bici i 42 kms corrents... els números espanten... a mi si... :-)

Ja feia anys que volia fer el meu primer Ironman i si tot va bé aquest serà el bo. M'ho vaig començar a plantejar al 2005, però em vaig trencar el tendó d'aquiles i no va poder ser el 2006... en el 2007 estava tornant a la competició i no estava preparat, el 2008 tampoc ho vaig veure clar... l'any passat vaig estar molt de temps sense poder correr amb molesties a un peu i tampoc va poder ser...

Però aquest any si, aquest haig d'acabar el meu primer Ironman.

No vull pensar en temps, per que quasi sempre que ho faig miro massa el rellotge... vull pensar en una cosa que m'acava de dir el amic Alberto Gómez.... pensa que vas a gaudir i patir d'un dia d'esport i crec que és una bona manera d'encarar aquesta competició.

Vaig parlar amb el Joan, el nostre entrenador i em va dir que fins després de la marató deixi una mica aparcada la bici, que em dediqui sobretot a correr i nedar, la bici la matxacaré el Març i l'Abril, amb estage a Menorca d'una setmana inclosa... :-)

Bé, amic i amigues que seguiu el bloc vaig a per el repte d'aquest any, compto amb el vostre suport... :-) gràcies.

Òscar

Mitja de Granollers

Aquesta vegada no vem fer fotos de curt... només aquesta que van fer el Frank i la Montse... :-)

Diumenge passat vaig anar a Granollers a correr la mitja marató d'aquesta població Catalana.

En principi el meu objectiu era estar pels voltants de l'hora i trenta cinc minuts, pensava que era un objectiu assolible ja que mica en mica amb els entrenos em vaig trobant millor i com que a Sitges havia corregut en 1:39 creia tenir a l'abast baixar una mica d'aquest temps.

Però no vaig tenir en compte la canya que m'estic fotent i no vaig pensar en els 89kms que hauria fet després d'acabar la mitja en la setmana... de fet mai havia corregut tants kms en 7 dies... i evidentment vaig pagar la meva gosadia...

Arribo a Granollers i em trobo amb el Ramón i el Roger prenem un café, ens canviem, anem a escalfar i cap a la sortida, aquest any estava força endevant... sortim amb el Roger amb la intenció d'anar a 4:30 fins la Garriga i tornar una mica més ràpid... km1 el clavem, km2, 10 segons per sobre... km 3, 20 segons per sobre... aquí ja veig com el Roger va marxant... km 4.... PUM... foto un PET impressionant... les cames no responen, el cos no vol seguir, el cap em comença a taladrar missatges negatius... tota l'estona em passa gent i més gent... no aconssegueixo anar per sota de 5 ni un km... 5, 5:10, 5:20... estic destroçat... la ment diu que pari i jo no vull, començo a menjar-me l'olla pensant que potser tinc algun problema orgànic, del cor, dels pulmons... aquest és el segon pet important com el dia de Vilanova... ufff que passa? amb aquestes sensacions com vull anar a fer un Ironman?? no m'inscriuré a L'Ironcat... arribo a la pujadeta de la Garriga baixo encara més el ritme, agafo aire, em prenc un gel i dono la volta... cap a Granollers un altre cop... la cursa és espectacular, hi ha molta gent animant i corrent, de les que hi ha a Catalunya per mi és de les més espectaculars.

Quan arribo al km 15 sembla que em recupero una mica, em fa mal la panxa però em trobo millor, les cames sembla que responen un altre cop... començo a estirar les pases, torno a agafar ritmes més acceptables, corro en 4:50, 4:40, 4:35... ostres sembla que això està millor... és la part del circuit que fa baixada... :-) recupero el somriure, xoco les mans dels nens, arribo a meta amb un no tant desastros 1:45... bé, ho he mig arreglat... uff que exigent que sóc amb mi... que hi farem...

Quan acavem anem a fer el tipic caldo, el té i una veguda, comentem la jugada amb el Ramon, el Roger, el Frank, la Montse amb qui em quedo a fer un Frankfurt, avui pago jo... el proper dia li toca al Frank... :-)

A veure si a Gava va millor la cosa... :-)

Dolors...que no el nóm...

Dolors... si amics/gues, per que la gent que fem esport sempre tenim dolors, dolors musculars, dolors articulars, dolors ossis, dolors ... diuen que el dolor és Psicològic... que podem aillar el dolor de la nostre ment... però sempre tenim dolors... avui en puc contar varios... al gluti esquerre, al soli dret, a tots dos costats de l'espatlla, a la part de l'empeine del peu esquerre, al Psoas... dolors... mecagum tot, és per l'edat? és Psicològic? ...Quan tenia 20 anys fèia esport, entrenava a basquet de 19 a 23 hores, juvenil, junior, senior i abans a l'institut havia jugat a futbol i o a Basquet fent campanes a dojo i no em fèia mal rés, bé, si de tant en tant torçava un turmell, però muscularment no em fèia mal rés... dolors... tanta canya em foto? és sa fer esport? tindria dolors si no fés esport?...mmmm ... dolors... arregla plantilles, compart bambes amb amortiguació, fes estiraments... amb 20 anys portava les bambes que teniem tots, les adides TOP TEN, sense amortiguació, sense càmara d'aire ni gel, ni hosties, em canviava i sortia a jugar a basquet sense fer estiraments, corria tot el dia... ara... dolors... llavors... cap dolor... tant he maltractat el meu cos? tant poc m'he cuidat?... avui toca correr 50 minuts... i sabeu que? tinc por... de que? ... exacte... dels dolors... vaig a al fisio em fot un mal de la hostia i sembla que els dolors afluixen, desapareixen i als dos, tres dies... tornen... els dolors... joder... mecagum els putos dolors!!!

Crec que vaig començar a ser conscient dels putos dolors cap als 25, 26 anys... recordo que llavors van començar a aparèixer i quan em sentia bé i marxaven tots els dolors em sentia fort, àgil, flexible... però aquest sentiment durava poc, per que al sentir-me així forçava més la màquina i per algun lloc petava i tornaven ... els dolors... aquest any vaig tenir per alguns dies aquesta sensació de estar,sentir-me fort, àgil... però ha durat poc... ara em sento fràgil, adolorit, lent, encarcarat... per que han tornat els dolors.... físic? psicològic?muscular? l'edat? articular? tot? ... dolors... els odio, però he d'aprendre a conviure amb ells... :-)