dilluns, 29 d’agost del 2016

Carros de Foc 2016 setè dia... passeig a per l'Utim segell i tornada a casa.

Ens despertem aviat i després d’arrassar en el bufet lliure de l’hotel, quina passada... agafem els trastos i marxem amb el cotxe fins al pàrquing que hi ha abans de Sant Maurici, agafo la càmera i pugem cap a l’estany de Sant Maurici i a cercar el darrer segell, el del refugi d’Ernest Mallafré, que no vam poder passar el dia després de la pallissa del primer dia, anem pujant sense presa però amb ganes, anem creuant a altre persones que van i venen i recordem el nostre pas pel refugi del Pla de la Font, la baixada, el Pic del Pineto... molts records d’un dels dies mes durs de les nostre vides a nivell físic i psicològic... al final de la pujada fins a l’estany de Sant Maurici l’Olga decideix començar a córrer i arribar corrent, jo la segueixo caminant... arribem i posem el segell que ens faltava... ara si que els tenim els 10 J tot i que ens queden dos trams per fer, per nosaltres l’èxit ha estat total, ara tenim una història mes que explicar, una vivència mes, una mica de bagatge mes en la muntanya i amb mes ganes de fer coses en aquest àmbit que tant ens agrada.

Baixant cap a Sant Cugat parem a dinar i ens fotem un altre homenatge... jajjaja tinc la sensació que tot i les pallisses que ens hem fotut crec que m’he engreixat... jajjaja i que? Ha estat una experiència inoblidable i gaudida al 100 per 100.









diumenge, 28 d’agost del 2016

Carros de Foc 2016 Sisè dia...darrer esforç

El sisè dia va començar emboirat, vam matinar i vam tornar a sortir aviat, en principi estàvem animats, ja que tot i agradar-nos moltíssim el que estàvem fent, el cansament acumulat ens feia tenir ganes d’acabar la ruta i poder tornar a sentar-nos en el Turan per moure’ns... J
Com ja sabíem el dia el vam començar pujant, el camí que havíem fet de baixada el dia anterior, enmig de la boira no vam poder gaudir gaire del paisatge però potser això va fer que ens centréssim mes en el camí que havíem de fer, puja que pujaràs fins a dalt del coll... després vam fer un tram planet i era curiós per que sentíem els esquelles de les vaques però no les podíem veure per la boira i mica en mica també ens va començar a acompanyar la pluja en algun tram, la pluja era fineta, però suficient per que jo estigues tot el matí amb una bossa de plàstic per la càmera i així evitar que es mullés.









Mica en mica el camí es va anar complicant i vam haver de començar a pujar el coll de Colomers, no era massa exigent, però ja era la segon apujada del dia i es notava el cansament, com quasi tots els dies, jo anava una mica per davant de l’Olga, ella s’ho prenia amb calma i de tant en tant fèiem alguna paradeta per menjar alguna cosa i veure aigua i beguda isotònica. Malauradament el fuet se’ns havia acabat feia un parell de dies... Quan vam arribar al cim del coll de Colomers seguia plovent, però la boira va anar disminuint, la baixada fins el refugi de Colomers era molt agradable però teníem ganes d’arribar per fer un descans i jo mes, ja que estava desitjant arribar per menjar un entrepà de truita a la francesa J així ho vam fer, va ser un dinar espectacular... entrepà de truita a la francesa amb coca cola... que bo que estava. Ens tornem a posar bambes i xubasquero i cap endavant, jo tenia els peus ben xops però no tenia calçat de recanvi, així que no hi havia altre opció que anar amb els peus en remull...













No se ben bé en quin moment va deixar de ploure i va començar a sortir el sol tímidament, en aquest punt del trajecte, arribant a Saboredo ens van dir que ens creuaríem amb els corredors de la cursa Buff epic trail que feien un tram per aquest indret i així va ser, tot d’omplegat vam començar a veure banderetes de colors que marcaven el recorregut de la cursa i els corredors van començar a aparèixer per darrera nostre, els deixàvem passar i els animaven, la majoria anaven destrossats i deien que era una cursa molt dura i molt tècnica, en aquestes que se’ns presenta una de les pujades mes dures de les que vam fer... el Coll de Ratera... que dura que era aquella pujada... empinada i per variar aquesta era majoritàriament de terra vermella, fang i algun tram de pedres, ens va costar arribar al cim però un cop allà ens pensàvem que la feina estava feta i en breu arribaríem a Saboredo per agafar el camí cap on teníem el cotxe... res mes lluny de la realitat... el tram fins a Saboredo  va ser dur i amb bastants trams de pedres grans, el que menys li agradava a l’Olga, junt amb les baixades... finalment arribem al refugi... ens va fer gracia tornar a estar allà veure als responsables del refugi, que per suposat no ens recordaven... jajaja i veure el muntatge de la buff epic trail que tenien allà un avituallament, quatre fotos i cap a buscar el Turan.

















La baixada aquesta va tornar a ser un suplici per l’Olga que li feia mal el genoll i ja no li quedava força per seguir, però amb algunes converses i quatre bromes vam arribar al lloc on havíem deixat el cotxe, deixem les motxilles al maleter, fem una darrera ullada i marxem a dormir a Espot, ja que al dia següent jo volia anar a buscar el darrer segell al refugi que ens faltava.

Ens allotgem a un hotel la mar de xulo a Espot i per sopar ens fotem un dels nostres homenatges ... txuleton per mi i xai per l’Olga... ESPECTACULAR SOPAR!! J

dimecres, 10 d’agost del 2016

Carros de foc 2016, cinquè dia... Pedra i pluja.

El cinquè dia el vem començar esmorzant amb la família de Lleida però avui hem d'anar de pressa si volem esquivar a la pluja, una noia em diu que ella va cap al Contraix, que ja ens trobarem allà, jo vull anar pel camí que toca però un grup de gent segueix dient que la baixada es molt perillosa i que aniran a agafar el taxi que els portarà fins a la presa de Cavallers i per allà pujaran cap al refugi de la Ventosa. Nosaltres avui anem fins al refugi de la Restanca a dormir.
Avui és el dia que comencem a caminar més aviat, a les 7:30 sortim del refugi... Jo surto animat i als dos minuts he d'afluixar el pas... L'Olga es queda enrere :-o la miro i em diu que està destrossada... Veig que no pot ni seguir un pas normal...avui serà dur això... Ella em pregunta si anem pel Contraix... Veig clar que no la puc fer anar per aquest camí... Així que li dic que anem a buscar el taxi... Ja tindrem dos trams pendents... Al poc d'anar baixant ens agafen el grup de sis persones que van a buscar el taxi i això fa que l'Olga per no quedar-se enrere hagi d'apretar el pas...jajajaja després em va dir que li va costar lo seu però que la va espavilar una mica.










Agafem el taxi i als pocs minuts arribem a la presa de Cavallers, està núvol, fa fred i vent, L'Olga es posa roba d'abric i comencem a caminar... Voltem la presa i comencem a pujar... A mitja pujada comença a pedregar :-o ens hem d'amagar darrera d'una pedra ja que el gel que cau del cel ens fa mal... Afluixa i tornem a arrencar, anem pujant i fent fotos, paradeta a veure aigua i sal menjar, torna a caure pedra però torna a parar i seguim pujant...







  





Arribem al refugi de la Ventosa, com que sembla que segueix plovent i fent mal temps pregunto a la noia del refugi si te lloc per quedar-nos, són la una del migdia, la noia ho mira i em diu que si però que si anem a Restanca que encara tenim temps, que podem arribar, que perdrem la reserva i que marxem :-o jajajaja més clar l'aigua mengem alguna cosa i reprenem el camí, ens acomiadem de la Basca( Itziar) i el Frances ( Mathieu) ells van més ràpid que nosaltres i diuen que quan arribin a Restanca seguiran fins el poble a buscar el cotxe i marxaran. 
Als pocs kms de sortir del refugi passem per dos estanys on, per fi tenim una estoneta de sol, fem fotos, mengem  i seguim, avui no he fet gaires fotos PK no vull que es mulli la càmera, ja m'he quedat sense iPhone...:-(



















Lo del sol es un miratge, als pocs minuts veiem com baixa per entre les muntanyes la boira... Ja no marxarà fins a finals del dia següent... Anem seguint el nostre camí entre boira i pluja fins que arribem, després de pujar un bon troç al desviament que baixa fins al refugi. La baixada es bastant empinada i de  pedres, el que menys li agrada a l'Olga... Jo vaig baixant i esperant-la, ens creuem a un home que està pujant després de baixar per que li posin el segell... Esta fent la ruta corrent... Seguim baixant i ara anem pel costat d'un rierol, passem pel costat de l'Estany de Cap de Port que no veiem perquè la boira es espesa... Seguim baixant pel costat del rierol, porto els peus xops des de bon matí, tinc por de relliscar amb les Bambes que porto però no ho faig excepte quan ja estem arribant al refugi que la motxilla marxa cap un costat em desequilibrat i noto una fiblada a l'esquena... Quin mal. Noto dolor al respirar, potser m'he fet un esquinç a l'esquena, en aquest punt l'Olga es Posa davant i marca ella el ritme, després em va dir que va sentir que havia de ser ella qui es poses davant ja que jo estava malament, arribem al refugi i ens dutxem i descansem una estona mentre esperem l'hora de sopar... El dolor a l'esquena va a més així que em prenc un ibuprofeno, sembla que funciona, sopem amb un conegut de l'Olga i una parella que estan fent un recorregut alternatiu... Cada estiu van fent trams del camí que va de la costa Catalana a la Basca.







Els sopars de la majoria de refugis els he trobat justets, però en aquest refugi ens deixen repetir de macarrons i de butifarra :-) jo crec que amb aquesta ruta m'estic engreixant... Jajajaja.
Anem a dormir.