Carros de foc 2016, cinquè dia... Pedra i pluja.

El cinquè dia el vem començar esmorzant amb la família de Lleida però avui hem d'anar de pressa si volem esquivar a la pluja, una noia em diu que ella va cap al Contraix, que ja ens trobarem allà, jo vull anar pel camí que toca però un grup de gent segueix dient que la baixada es molt perillosa i que aniran a agafar el taxi que els portarà fins a la presa de Cavallers i per allà pujaran cap al refugi de la Ventosa. Nosaltres avui anem fins al refugi de la Restanca a dormir.

Avui és el dia que comencem a caminar més aviat, a les 7:30 sortim del refugi... Jo surto animat i als dos minuts he d'afluixar el pas... L'Olga es queda enrere :-o la miro i em diu que està destrossada... Veig que no pot ni seguir un pas normal...avui serà dur això... Ella em pregunta si anem pel Contraix... Veig clar que no la puc fer anar per aquest camí... Així que li dic que anem a buscar el taxi... Ja tindrem dos trams pendents... Al poc d'anar baixant ens agafen el grup de sis persones que van a buscar el taxi i això fa que l'Olga per no quedar-se enrere hagi d'apretar el pas...jajajaja després em va dir que li va costar lo seu però que la va espavilar una mica.

Agafem el taxi i als pocs minuts arribem a la presa de Cavallers, està núvol, fa fred i vent, L'Olga es posa roba d'abric i comencem a caminar... Voltem la presa i comencem a pujar... A mitja pujada comença a pedregar :-o ens hem d'amagar darrera d'una pedra ja que el gel que cau del cel ens fa mal... Afluixa i tornem a arrencar, anem pujant i fent fotos, paradeta a veure aigua i sal menjar, torna a caure pedra però torna a parar i seguim pujant...

  

Arribem al refugi de la Ventosa, com que sembla que segueix plovent i fent mal temps pregunto a la noia del refugi si te lloc per quedar-nos, són la una del migdia, la noia ho mira i em diu que si però que si anem a Restanca que encara tenim temps, que podem arribar, que perdrem la reserva i que marxem :-o jajajaja més clar l'aigua mengem alguna cosa i reprenem el camí, ens acomiadem de la Basca( Itziar) i el Frances ( Mathieu) ells van més ràpid que nosaltres i diuen que quan arribin a Restanca seguiran fins el poble a buscar el cotxe i marxaran. 

Als pocs kms de sortir del refugi passem per dos estanys on, per fi tenim una estoneta de sol, fem fotos, mengem  i seguim, avui no he fet gaires fotos PK no vull que es mulli la càmera, ja m'he quedat sense iPhone...:-(

Lo del sol es un miratge, als pocs minuts veiem com baixa per entre les muntanyes la boira... Ja no marxarà fins a finals del dia següent... Anem seguint el nostre camí entre boira i pluja fins que arribem, després de pujar un bon troç al desviament que baixa fins al refugi. La baixada es bastant empinada i de  pedres, el que menys li agrada a l'Olga... Jo vaig baixant i esperant-la, ens creuem a un home que està pujant després de baixar per que li posin el segell... Esta fent la ruta corrent... Seguim baixant i ara anem pel costat d'un rierol, passem pel costat de l'Estany de Cap de Port que no veiem perquè la boira es espesa... Seguim baixant pel costat del rierol, porto els peus xops des de bon matí, tinc por de relliscar amb les Bambes que porto però no ho faig excepte quan ja estem arribant al refugi que la motxilla marxa cap un costat em desequilibrat i noto una fiblada a l'esquena... Quin mal. Noto dolor al respirar, potser m'he fet un esquinç a l'esquena, en aquest punt l'Olga es Posa davant i marca ella el ritme, després em va dir que va sentir que havia de ser ella qui es poses davant ja que jo estava malament, arribem al refugi i ens dutxem i descansem una estona mentre esperem l'hora de sopar... El dolor a l'esquena va a més així que em prenc un ibuprofeno, sembla que funciona, sopem amb un conegut de l'Olga i una parella que estan fent un recorregut alternatiu... Cada estiu van fent trams del camí que va de la costa Catalana a la Basca.

Els sopars de la majoria de refugis els he trobat justets, però en aquest refugi ens deixen repetir de macarrons i de butifarra :-) jo crec que amb aquesta ruta m'estic engreixant... Jajajaja.

Anem a dormir.