dissabte, 23 d’octubre del 2010

Final de temporada de Triatlons 2010

 A Vilanova les "Machines" es van tornar a quedar al cotxe...

 Gomez Noya encapçalant la cursa a peu del triatló de BCN

A Vilanova em vaig fotre damunt de l'espigó... :-O

Bé, doncs la temporada 2010 de triatlons ha acabat... no puc dir que hagi estat la millor temporada esportivament parlant però com sempre el que m'enduc són els moments divertits i la companyia de la gent amb la que comparteixo aquest hobby/ manera de viure(una mica malaltis... això si :-) )
La temporada va començar malament i ha acabat molt millor... vaig començar amb els problemes d'esquena que no em van deixar entrenar bé durant molt de temps, fent que entrenes a trompicons, ara podia, ara no... això no va gaire bé pel coco ja que no et pots `posar al 100 per cent a preparar rés, però no em queixo, tot i no estar bé vaig fer Gava, on vaig patir però també vaig gaudir, Mataró on no em vaig trobar massa bé, Zarautz on vaig patir com mai, no anava en condicions, però ara, amb la distància ho valoro molt positivament, haver pogut acabar la competició tal i com estava i em vaig trobar penso que no va ser gens fàcil i ara ho veig més meritori, l'any que ve aniré a treure'm l'espina... Llavors vaig voler anar a pont de Suert però al final no va poder ser, però m'ho vaig passar genial amb els  companys i fent fotos :-)
Ja havia començat anar a xavi Elain que és qui em va començar a arreglar... vaig passar l'estiu en semi repòs i a partir de Setembre vaig començar a entrenar millor, he acabat la temporada amb dos aquatlons, que en principi eren triatlons, Tossa i Vilanova.
En el primer vaig patir bastant, vaig nedar bastant decentment, per lo poc que he nedat en la fase final de la temporada però la cursa a peu s'hem va fer força dura.
I a Vilanova em vaig trobar molt bé, sobretot corrents, llàstima que a l'aigua em vaig desorientar i vaig anar a petar damunt de les roques de l'espigo... "es de ser inutiles" ;-)
La setmana passada vaig anar a veure/viure des de fora el Triatló de barcelona que hagués estat el meu 10è aniversari triatlètic si hagués participat, però va estar molt emotiu veure-ho des de fora i animar als coneguts, amistats i cracks :-) va ser agradables veure a gent que feia temps que no veia.
I ara com que corrents no em fa mal l'esquena estic aprofitant per correr, amb una idea una mica loca de voler anar a fer la Marató de Donosti que ja veurem que faré però vivint el dia a dia... demà mitja marató del Mediterrani a veure com va, em sento bé i tinc bones sensacions i evidentment no em vull presionar massa...
Segueixo sense tenir massa ganes de nedar, cosa que em comença a amoinar, però amb l'objectiu de començar amb els entrenaments de l'equip al Novembre...
Ah! i la darrera primicia és que el meu retorn a les pistes de basquet serà el proper dilluns amb l'equip dels colegues basqueterus de la meva adolescència, el Narcís, el Lluís, el Vidal i altres... :-) creuaré els dits per no trencar-me... :-O i gaudiré al màxim.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Marxa ciclista a Mollet







Diumenge passat vaig anar amb el Pepe i un bon grup de Provençalencs a participar a la marxa ciclista Pi i Pelegri a Mollet.
La veritat és que va ser força divertida i no massa exigent, el que passa que en el tram obert, la cronoescalada al Farell em vaig animar i vaig pujar apretant una mica, sempre dins de les meves possibilitats... :-) que no son masses... :-)
De bon matí vem sortir a pedalar, els primers tramps sempre en pujada els vaig fer parlant amb els companys i amics... ara perlava amb el Pepe, ara amb l'Asun, ara amb el Bernat, ara amb la mònica i així fins arribar a San Llorens Savall on vem fer una paradeta a esmorzar... fantàstic :-)
Després vem anar cap a caldes i d'allà a buscar la muntanya del Farell... el meu objectiu era arribar abans que l'Asun... però no va haver-hi manera... soposo que apart de que ella està molt forta, va arribar segona de les noies i es va emportar un Pernil, jo venia a "cola de peloton" i no va ser possible arribar a la seva alçada :-)
La grata sopresa que vaig vaticinar des de bon principi va ser la victoria de la Mònica(nikabike) a l'ascencio al Farell, quina màquina, soposo que els meus entrenos de basquet quan tenia 12 anyets tenen alguna cosa a veure... :-P 
A la tornada vaig coincidir amb el Ruben, cap d'expedició Provençalenca amb qui vem anar tirant a un bon ritme fins a Mollet.
Dutxa, picar una mica de truita i unes croquetes boníssimes i cap a casa.
Un matí quasi perfecte... 
Òscar