Això és el que em ve al cap quan penso en que d'aquí tres setmanes he defer el triatló de Zarautz... i per que? doncs per diversos motius...
Primer i més important, no estic entrenant massa, soposo que tinc un petit sotrac emocional... deixar la feina, la tensió que això m'ha comportat, ser un aturat, elaborar la perdua d'aquesta feina, ja que he deixat de veure als nens del centre i això m'està afectant més del que pensava. Tot això fa que estigui en un estat de apatia, menjadura d'olla important...
En segon lloc la pluja que tanta falta ens fa impedeix que pugui sortir a fer bici o més ben dit jo ho veig com una barrera que m'impedeix sortir a rodar, ja que al nord d'Espanya bé que surt la gent am pluja...
Tercer, el divendres vaig anar a jugar a basquet a Can caralleu i vaig notar una estrebada al besso de la cama i la fisio m'ha dit que fins que ella no em toqui la cama no surti a correr. Per sort es va suspendre el triatló del Prat, si l'arribo a correr potser ara estaria pitjor...
Quart, des de que vaig passar el virus encara no m'he recuperat del tot i on tinc més males sensacions és a l'aigua que en principi és el que faig millor....
Soposo que he de deixar-me estar d'osties i sortir a entrenar d'una vegada i fer el primer triatló de l'any que espero que sigui aquest diumenge a mataró per que se'n vagin els pardals del cap...
dimarts, 27 de maig del 2008
diumenge, 18 de maig del 2008
Pujada al Coll Formic
Vistes espectaculars des del Restaurant
Mirant a càmara per la foto... :-))
El Santi va pujar al meu ritme... però sempre una mica devant meu...
Començament de la pujada, tota l'estona envoltats d'arbres i verd.
El passat divendres el Santi i jo vem agafar les bicis i vem anar fins la Garriga, des d'allà vem sortir amb les bicis a pujar el Coll Formic.
Sortint de la Garriga una pujadeta xula fins a St. Pere de Vilamajor, després baixada fins a Llinars i per una carretera molt transitada fins Sant Celoni. aquí vem començar l'ascenció fins al nostre objectiu... ens vem equivocar un parell de vegades, per que cap dels dos sabiem com s'hi anava, però res de greu... :-))
Les vistes ja des del principi són espectaculars, tot ven verd, les fonts que hi ha als costats de la carretera, i sobretot la carretera buida, per pujar en 26 kms ens vem creuar amb un parell de cotxes, és lo bò de sortir en divendres.
El passat divendres el Santi i jo vem agafar les bicis i vem anar fins la Garriga, des d'allà vem sortir amb les bicis a pujar el Coll Formic.
Sortint de la Garriga una pujadeta xula fins a St. Pere de Vilamajor, després baixada fins a Llinars i per una carretera molt transitada fins Sant Celoni. aquí vem començar l'ascenció fins al nostre objectiu... ens vem equivocar un parell de vegades, per que cap dels dos sabiem com s'hi anava, però res de greu... :-))
Les vistes ja des del principi són espectaculars, tot ven verd, les fonts que hi ha als costats de la carretera, i sobretot la carretera buida, per pujar en 26 kms ens vem creuar amb un parell de cotxes, és lo bò de sortir en divendres.
La pujada en si no és dura, però en algun moment tens la sensació de que no s'acava mai... 26 kms.
Al arribar al cim li vem preguntar a un altre ciclista on podiem diner i ens va recomanar el restaurant que hi ha allà dalt al costat de la carreta i la veritat és que vem menjar molt bé per 11 euros, però els peus de porc sen's van repetir a la baixada... :-))
Quan estavem arribant a seva el cel s'anava posant gris fosc, veiem venir el pitjor, però per sort vem esquivar la tormenta, menys al entrar a la C-17 que aquí si que ens va caure una d'aigua impressionant, que fèia mal i tot de lo fort que quèia, amb el vent i els cotxes vem passar l'únic moment crític, però per sort només va durar 5 minuts...
La baixada fins la Garriga a tope, a 40-50 kms hora amb lo que el final d festa va ser xulo.
La propera vull pujar el turo de l'home, per fer-me un home de veritat... :-D
Al arribar al cim li vem preguntar a un altre ciclista on podiem diner i ens va recomanar el restaurant que hi ha allà dalt al costat de la carreta i la veritat és que vem menjar molt bé per 11 euros, però els peus de porc sen's van repetir a la baixada... :-))
Quan estavem arribant a seva el cel s'anava posant gris fosc, veiem venir el pitjor, però per sort vem esquivar la tormenta, menys al entrar a la C-17 que aquí si que ens va caure una d'aigua impressionant, que fèia mal i tot de lo fort que quèia, amb el vent i els cotxes vem passar l'únic moment crític, però per sort només va durar 5 minuts...
La baixada fins la Garriga a tope, a 40-50 kms hora amb lo que el final d festa va ser xulo.
La propera vull pujar el turo de l'home, per fer-me un home de veritat... :-D
dilluns, 12 de maig del 2008
Marxa Terra de Remences
El grup abans de sortir a fer la Marxa
El cotxe del Carles es va quedar encallat al fang, menys mal que el Pepiño ho va sol.lucionar... ;-))
Vistes del Bracons
La casa rural está molt bé, llastima de pluja.
Detall de la casa
Tot ben verd
El dorsal preparat però plourà o no?
Pepiño abans de començar a roncar... Brrrrr.
El sopar amb cares de circumstàncies...
El Pepiño i el Xavi V.
El Javi i el Ruben animats
Parlant de futbol? ai que contents que estaven els madrileños...
Després d'estar mes de 10 dies sense poder entrenar ni fer esport vag decidir pujar a fer la marxa terra de Remences amb els companys del Club Ciclista provnçalenc.
Vaig pujar amb el Pepiño dissabte pel matí, plovia i feia pinta de no millorar el clima. L'arribada a la casa rural va ser relativament ràpida i un cop allà ens vem instalar a una habitació de dos, la casa és molt bonica i acollidora. Ens estirem una mica i a les cinc marxem cap a Olot que el pepe tenia que parlar amb un familiar, jo aprofito i vaig a nedar al .N. Olot allà metre jo nedava xino, xano veig que arribael gran Francisco Pontano i es posa a nedar amb una noia i un noi molt joves i comencen a fer sèries a 1,15 sorint cada 1,30 ... vaya tela, la meva reflexió va ser és curiós jo estava nedant allà, al costat d'un crack del Triatló mundial(recordem que fa un parell d'anys va sortir primer de l'aigua en el Ironman de Haway) del que conèixo part de la seva trajectoria i ell no té ni puta idea de qui és el matat que té al carril del costat... :-)) Al final van caure 2,800 que junt amb els 2,600 que havia fet pel matí a les Picur ja van ser un bon entreno.
A la tornada a la casa ja hi herem quasi tots, l'àmbient distès, agradable, retrobament amb el Javi i el Mario procedents de lesEspanyes... :-)
Al poc d'arribar comencem a sopar, pasta per un tub i pechugues de pollastre, tot molt bò com el dinar que també va ser boníssim i abundant. Mentre sopavem més d'un va dr que no sotiria a fer la marxa amb la pluja que quèia quasi tots vem pensar que ens quedariem a la casa o anirem a fer ruta gastronòmica com havia proposat el Ruben,
A l'hora de dormir l'estimat Pepiño em va putejar ja que no va parar de roncar en tota la nit... ufff i ell diu que no ronca... vaya tela...
A les 6,40 totsa esmorzar, amb lo que havia sopat no tenia massa gana, però alguna cosa vaig menjar per poder fer la marxa en condicions. A les 7,30 sortim cap al punt d'inici de la proba, quan arribem es fa palès que molta gent s'ha quedat a casa o ni tant sols han tingut l'intenció danar cap a Sant Esteve d'en Bas. Al final vem sortir uns 1300 dels 2500 inscrits que hi havia.
La meva intenció era fer la marxa llarga de 175 kms, però després d'estar malalt i no haver pogut entrenar no ho tenia gens clar però no descartava res. Vem sortir i ja des del principi la gent comença a tirar com a besties, jo em quedo amb l'Ernest que anem xino, xano, l'Ernest tota l'estona anava regulant ja que ell tenia clar que faria la marxa llarga. Al arribar al primr port jo agafo un ritme cómode i comença a adelantar a gent, el Carlos T., la Montse, el Sanjuanes... amb tots fem broma arribo a dalt i paro a l'abituallament a esperar a L'Ernest i al Pepiño que s'ha quedat una mica enrera, com que passa el temps i no arriba segueixo endevant amb l'Ernest, la baixada fins a Ripoll jo i un parell més ens fotem a tirar d'un grup anant a mes de 50 per hora en alguns trams, l'Ernest es queda darrera d'aquest grup amagat... comencem el coll de Canes aquí em quedo moltes estones amb l'Ernest que va més lent i amb el 29, paro en el segon abituallament, l'ernest no vol menjar, jo em foto un troç de pa amb fuet boníssim...jajaja seguim en devant i el pepe sense apareixer... arribant al cim trno a marxar una mica de l'Ernest i la baixada la faig bé ràpid veig a un parell que han anat per terra, l'ambulancia ja està al seu costat, al arribar a Olot, nto que vaig una mica marejat i en aquell moment decideixo que no faré la llarga, no vull passar-ho malament i agafant un bon ritme i amb un grup de 10 o 12 darrera meu arribo a Sant Esteve bé, una mica decepcionat amb mi per no haver fet la llarga però just mentre estava esperant el diploma comença a ploure i veig que arriba l'Ernest... jejjeje un altre que s'ha rajat... i quan arribo al pavelló per recollir la samarreta veig que hi ha més del grup que han fet la curta en comptes de la llarga... de fet només van fer la llarga el Mario i el Carles D. dels que estavem a la casa i en principi la teniem que fer quasi tots... ens vem lliurar d'una bona remullada :-)
Bé, la questió és que vaig fer la marxa xino, xano deshojando la margarita de la curta o la llarga pel camí, parant unes bones estones als avituallaments i fent quasi el mateix temps que l'any passat i cansant-m'he molt menys. l'any que ve si faig l'Ironcat faré la curta a buscar l'Or i si no el faig faré la llarga, tot i que el Bracons fa bastanta por...
Resumint un cap de setmana amb els companys del Club, bon ambient, sa i agradable, bon menjar i una sortideta en bici fantàstica.
dijous, 1 de maig del 2008
Mala setmana
Aquesta setmana encara no he entrenat ni un dia... i ja estem a dijous... des de diumenge al migdia que estic fotut, mal estar general, dolor a les articulacions, dolor abdominal, mal de coll i la febre que va i ve sense donar explicacions... tot d'omplegat estic a 38 baixa a 37 torna a pujar... per la nit és quan pitjor ho passo, un rotllo, si avui torna a pujar aniré al metge.
I tot això a una setmana de la Remençes amb lo bé que em vaig trobar la setmana passada, per mostra el peaso foto que hem va fer un fotograf(Angel Herrero) que estava fent proves a les costes, en quan vaig sentir el Clic vaig fer mitja volta per demanar-li a veure si em podia enviar la foto i aquí la teniu... la millor foto que m'han fet mai en bici... qui en vulgui una copia ja li faré arribar... jajajjaa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)