dissabte, 18 de desembre del 2010

Per fi sembla que vaig sortint del tunel... tocarem fusta...


Contractura al Soli quan s'estava curant la contractura al femoral...


Contractura al Femoral va ser el primer el dia de la mitja del Mediterrani 24-10-10 


Doncs si, després de dos mesos fotut, sembla que vaig sortint del túnel, tocarem fusta... de fet aquesta setmana ha estat la que he pogut tornar a correr sense molèsties i això és lo millor per mi, poder  fer esport sense molèsties ni dolors :-)
Durant aquests dies hi ha dies de desanim, de ilusió, de frustració, de cagar-te en tot, mil i una emocions, dies que sembla que estas millor i recaus en la lesió... per al final poder recuperar les bones sensacions.
El que es curiós de quan estas fotut és que tothom sap el que et passa i el que has de fer... i arriba un moment en que això cansa... tot i que ho agraeixes per que la gent et dona consells des de l'apreci que tenen per tu, la majoria, d'altres ho diuen per que creuen estar en un estat d'iluminació superior però aquests són els menys...
Has de parar, fes bici però no corris, aprofita per nedar, es que mai descanses, es que no pares, deixa de fer esport una temporada i veuràs com se t'arregla tot,estira, no hi pensis, ves al fisio, els fisios no hi vaig mai... aquests i moltes altres han sigut les paraules, els missatges que han quedat en la meva memòria  i que he sentit en aquests dos mesos... 
Com ja he dit la majoria te les diuen per apreci, però n'hi ha d'altres que són dites des de la ignorància i el parlar per parlar i aquestes són les que acaben cansant...
Bé, de totes maneres gràcies a tots i a totes els que m'heu donat la vostra opinió i el vostre recolzament en aquests dos mesos.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Marxa BCN-Sitges... quina pooooor...




Avui he intentat, si,si, intentat fer la marxa Barcelona-Sitges però no ha estat possible...
Hem quedat amb uns quants Picornells a Travesera amb Carlos III per anar cap al Camp del Barça, que és d'es d'on es dona la sortida, però jo m'he adormit... ;-) i he arribat una mica tard així que quan he arribat els he anat a buscar i després de fer la inscripció hem anat cap a la sortida doncs al haver-hi tanta gent millor sortir endevant i així ho hem fet... però uns quants llestos se'ns han avançat i estaven esperant fora del recinte del Camp Nou... :-O des d'un bon principi ja s'ha vist que la cosa seria complicada... moooooooolta gent per tant poc espai... més de 2500 bicicletes... ufff hem sortit molt poc a poc però tot i així al poc ja he vist a dos per terra... tenia la sensació d'anar amb tensió, uns adelantant per l'esquerre d'altres per la dreta... fiuuu, fiuuuuu... arribant a Gava una noia a tres metres devant meu per terra.... plaf, pum xof... l'he ajudat i en aquell moment he decidit donar mitja volta, he arribat fins a Castelladefels i allà he girat cua per l'autovia... cap a casa... com que portava pocs kms he anat a fer un tomb per la platja del Prat amb la bici i ara si cap a casa.
La marxa aquesta és massa multitudinaria, molt perillosa... a mi no m'hi veuran el pel... per la tarda dinar acasa del Pepe, sofa, peli i ja s'ha acabat el cap de setmana... buffff, 
Porto cuatre dies sense correr per la contractura al femoral... demà comencem els entrenos amb els Picornells, una nova temporada... i de  moment la començo lesionat... que hi farem...

diumenge, 7 de novembre del 2010

Pujada i baixada a Guanta 2010




Aquest matí he anat a correr la cursa de Sentmenat, l'objectiu?? coneixer una cursa a la que mai havia anat i entrenar una miqueta pujadetes de cara a la cursa de Collserola :-)
He anat a la cursa amb la meva germana, la Eva, que aquest cap de setmana ha vingut a Barcelona, durant la pujada amb cotxe hem pogut parlar de temes interesants, llàstima que ene l tram final no he pogut estar massa per ella ja que no tenia clar com arribar aquest poble d'una zona que no coneixo massa ;-)
Al arribar deseguida he vist als companys del Carinyena, que em sembla que aquest any canvien de nom :-) he agafat el dorsal i ens hem fet la foto de rigor ;-) després escalfar una mica i cap a al sortida.
Com que en un principi m'ho anava a prendre amb calma he anat a la part de darrera de la sortida amb les noies Carinyena, només sortir he vist que la Eli sortia forta amb el seu amic Pedrito, i m'he dit, vinga ves amb aquests dos... :-9 i així ho he fet, anavem avançant a bastanta gent i en un moment que la Eli no ha pogut passar m'he posat jo devant i he anat agafant un ritme alegre però sense forçar, anava pujant i em trobava bé, del km 4 al 6 ha estat el troç que m'ha costat més, però m'havien dit que després tot era baixada excepte algun tobogan...  al donar la volta com que em trobava bé he apretat a la baixada i m'he deixat anar... fins al km 9 i mig he anat fantàstic però allà el meu femoral, que es va contracturar el dia que vaig anar a fer la mitja del Mediterrani s'ha començat a queixar i m'ha agafat por a que es tornés a contracturar... així que he hagut de baixar el ritme... m'ha avançat bastanta gent en aquests darrers 3 kms
però he aconsseguit arribar a la meta força sencer i en menys d'una hora :-) a un ritme de 4:46 força bé pel meu ritme habitual i després de la lesió que m'ha tingut fotut des de el Març... :-) ara he  recuperar aquest femoral, aquesta setmana he corregut cuatre dies i menys el dilluns els altres tres he forçat un pel massa... es el que passa quan un es troba bé... la setmana que bé hauré de tornar a afluixar... mecatxiiis.
La tornada fins a casa l'he fet en bici i aquí si que hi ha hagut moments durillos... tenia vent en contra i tot el trajecte fins arribar a Tarrassa un constant puja i baixa que em sembla que no li ha agradat gaire a la meva cama... :-(
Al final he arribat a casa content i petadillo :-)
Ah! he d'agrair a la Montse que m'ha portat la bossa de la Mitja de Gava que no vaig poder correr al Febrer... per sort li havia tret la pols... jajjaja gràcies Frank i Montse.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Final de temporada de Triatlons 2010

 A Vilanova les "Machines" es van tornar a quedar al cotxe...

 Gomez Noya encapçalant la cursa a peu del triatló de BCN

A Vilanova em vaig fotre damunt de l'espigó... :-O

Bé, doncs la temporada 2010 de triatlons ha acabat... no puc dir que hagi estat la millor temporada esportivament parlant però com sempre el que m'enduc són els moments divertits i la companyia de la gent amb la que comparteixo aquest hobby/ manera de viure(una mica malaltis... això si :-) )
La temporada va començar malament i ha acabat molt millor... vaig començar amb els problemes d'esquena que no em van deixar entrenar bé durant molt de temps, fent que entrenes a trompicons, ara podia, ara no... això no va gaire bé pel coco ja que no et pots `posar al 100 per cent a preparar rés, però no em queixo, tot i no estar bé vaig fer Gava, on vaig patir però també vaig gaudir, Mataró on no em vaig trobar massa bé, Zarautz on vaig patir com mai, no anava en condicions, però ara, amb la distància ho valoro molt positivament, haver pogut acabar la competició tal i com estava i em vaig trobar penso que no va ser gens fàcil i ara ho veig més meritori, l'any que ve aniré a treure'm l'espina... Llavors vaig voler anar a pont de Suert però al final no va poder ser, però m'ho vaig passar genial amb els  companys i fent fotos :-)
Ja havia començat anar a xavi Elain que és qui em va començar a arreglar... vaig passar l'estiu en semi repòs i a partir de Setembre vaig començar a entrenar millor, he acabat la temporada amb dos aquatlons, que en principi eren triatlons, Tossa i Vilanova.
En el primer vaig patir bastant, vaig nedar bastant decentment, per lo poc que he nedat en la fase final de la temporada però la cursa a peu s'hem va fer força dura.
I a Vilanova em vaig trobar molt bé, sobretot corrents, llàstima que a l'aigua em vaig desorientar i vaig anar a petar damunt de les roques de l'espigo... "es de ser inutiles" ;-)
La setmana passada vaig anar a veure/viure des de fora el Triatló de barcelona que hagués estat el meu 10è aniversari triatlètic si hagués participat, però va estar molt emotiu veure-ho des de fora i animar als coneguts, amistats i cracks :-) va ser agradables veure a gent que feia temps que no veia.
I ara com que corrents no em fa mal l'esquena estic aprofitant per correr, amb una idea una mica loca de voler anar a fer la Marató de Donosti que ja veurem que faré però vivint el dia a dia... demà mitja marató del Mediterrani a veure com va, em sento bé i tinc bones sensacions i evidentment no em vull presionar massa...
Segueixo sense tenir massa ganes de nedar, cosa que em comença a amoinar, però amb l'objectiu de començar amb els entrenaments de l'equip al Novembre...
Ah! i la darrera primicia és que el meu retorn a les pistes de basquet serà el proper dilluns amb l'equip dels colegues basqueterus de la meva adolescència, el Narcís, el Lluís, el Vidal i altres... :-) creuaré els dits per no trencar-me... :-O i gaudiré al màxim.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Marxa ciclista a Mollet







Diumenge passat vaig anar amb el Pepe i un bon grup de Provençalencs a participar a la marxa ciclista Pi i Pelegri a Mollet.
La veritat és que va ser força divertida i no massa exigent, el que passa que en el tram obert, la cronoescalada al Farell em vaig animar i vaig pujar apretant una mica, sempre dins de les meves possibilitats... :-) que no son masses... :-)
De bon matí vem sortir a pedalar, els primers tramps sempre en pujada els vaig fer parlant amb els companys i amics... ara perlava amb el Pepe, ara amb l'Asun, ara amb el Bernat, ara amb la mònica i així fins arribar a San Llorens Savall on vem fer una paradeta a esmorzar... fantàstic :-)
Després vem anar cap a caldes i d'allà a buscar la muntanya del Farell... el meu objectiu era arribar abans que l'Asun... però no va haver-hi manera... soposo que apart de que ella està molt forta, va arribar segona de les noies i es va emportar un Pernil, jo venia a "cola de peloton" i no va ser possible arribar a la seva alçada :-)
La grata sopresa que vaig vaticinar des de bon principi va ser la victoria de la Mònica(nikabike) a l'ascencio al Farell, quina màquina, soposo que els meus entrenos de basquet quan tenia 12 anyets tenen alguna cosa a veure... :-P 
A la tornada vaig coincidir amb el Ruben, cap d'expedició Provençalenca amb qui vem anar tirant a un bon ritme fins a Mollet.
Dutxa, picar una mica de truita i unes croquetes boníssimes i cap a casa.
Un matí quasi perfecte... 
Òscar

diumenge, 26 de setembre del 2010

Com cada any... travessa al Port de Barcelona










Aquest any he anat a fer la travessa al port sabent que no faria millor marca personal ja que nedant em molesta l'esquena llavors no estic nedant gens, tot just 1000-3000 metres a la setmana quan abans en feia 6000-8000 però aquesta junt amb la cursa de l'amistat i la cursa del CEC són tres competicions que es fan a barcelona que els hi tinc molt d'apreci i cada any procuro fer-les.
Avui m'he empanat i he sortit tard de casa i quasi no em deixen participar, ja havien tancat la paradeta per marcar a la gent i donar el xip, però al final s'han enrotllat i m'han marcat i m'han donat el casquet de bany i el xip... :-) la questió es que hi ha hagut molts anys que hem estat esperant molta estona abans de començar llavors un que s'ho coneix diu... aniré més tard... i quasi em quedo fora.
Només arribar he trobat a l'amic Jordi que també és un dels habituals d'aquesta competició i els dos juntets... cap a les golondrines, fins arribar al punt de sortida hem passat una mica de fred però un cop han donat la sortida al entrar a l'aigua la sensació ha estat boníssima i semblava estar calenteta... :-)
Els primers metres es fa una mica estret i sense voler he passat massa enganxat a l'espigo i amb una ma m'he rascat el dit amb una roca, però res greu... segueixo nedant i com sempre la natació és força neta, sense cops ni empentes, tot i que aquest any hi havia més gent que d'altres anys...
Arribem a les boyes de la bocana i al girar la darrera m'ha semblat veure al Jordi que anava una mica devant meu... el company la setmana passada s'havia cascat la Matagalls-Montserrat... ufff
Un cop fet el gir agafo de referència un super iot impressionat i anar fent, de tant en tant veia que avançava algun nedador que potser ha començat massa ràpid... aquesta prova crec que s'ha de fer sempre de menys a més, si pots clar... la meva esquena s'anava queixant des de feia estona, però jo li anava dient que no emprenyés massa que encara quedava un bon troç... en aquest punt he intentat agafar el meu ritme de "creuer" i anava alternant troços on treballava més de cames i troços on apretava amb els braços, lo bò és que m'he trobat bé, amb força, soposo que tot i no estar nedant els tutes de cursa a peu i bicicleta fan el seu efecte... de tant en tant feia algunes braçades respirant per l'esquerre per veure si així el dolor de l'esquena minvava una mica però rés... ella seguia queixant-se... també he provat alguns consells d'una bona amiga sobre com fer la natació més fàcil que soposo m'han ajudat, enfonsar el pit, intentar pensar en que allà ha d'estar el centre de gravetat... i respirar bé... jo amb les meves cabories i de cop.... OSTRES UNA MEDUSA.... cuidadin!! llavors he començat a mirar endevant no fos cas que em menges un d'aquests animalons... joder... m'he enrecordat de que l'altre dia vaig coneixer a un dels individuos que fan la neteja del port... collons aquest payo no treballa gaire no... apart de la medusa li he fotut una manotada a una fusta i a un plastic... potser avui s'havia adormit... o potser el port és molt gran... jjajajaj mica en mica passo pel costat del Iot i respiro per l'esquerra per mirar-lo, abans ja havia estat mirant des d'aquesta posició privilegiada, el pont nou, l'Hotel vela, el Castell de montjuïc, la darsena i alguns dels creuers que hi havia atracats... sempre penso que és una oportunitat única poder veure una visio no habitual de les coses que ens envolten...
Finalment arribo a la cantonada del World trade center i giro direcció Portal de la Pau... aquest troç quasi sempre i si les forces m'acompanyen intento fer-lo una mica més ràpid i gaudeixo mirant a la gent del Maremagnum que aplaudeix, aquest any he arribat sol a l'escaleta i he pogut pujar sense ningú que m'empenyés per darrera... :-) 
Uns segons darrera meu ha arribat el Jordi que com era d'esperar el seu cos li ha preguntat en alguns trams de la travessa si "era boig" jajaja
Dutxeta amb molta gent mirant-nos... :-O ens hem canviat i a passejar pel Port i anar direcció al C.N.Atletic Barceloneta on ens estava esperant la famosa butifarra... mmmm boníssima, i amb la companyia dels ex-C.N.Hospitalet, ara al Vilanova Marta, Rafa, Juan Carlos... i d'altres que ens hem juntat allà... després de la tercera butifarra cap a casa a fer la migdiada... :-)
Fins l'any que ve port de Barcelona. :-)

diumenge, 19 de setembre del 2010

Aquatló de Tossa 2010




Doncs si, al final no vem fer el Triatló per que les pluges del dia abans havien deixat molta pedra a la carretera i es feia perillós anar en bici per aquella carretera. Una llàstima per que jo anava per fer la bici ja que m'havien dit que era durillo però molt bonic...
Així que amb la fustració de no poder fer el tram ciclista vem estar plantejant-nos si marxavem o ens quedavem... la decissió Catalana va ser clara... "si hem pagat 45 euros ens quedem"... :-) La pregunta següent va ser... "ens tornaran part del diners?" jajaja si és que no n'aprendrem mai... :-)
Bé, agafem dorsals i marxem a dinar... En el cotxe de l'Albert(el alt...) vem pujar ell, l'Ensenyatus i jo... vem dinar en un banc al costat del cotxe... i cap a Boxes... entrem a boxes i queda una hora... i ara que fem? jajaja
Vem erigir-nos en el comité de benvinguda de la resta de companys i amics... jajaa fotos aquí, fotos allà... :-) i cap a les 14:50 anem cap a la platja, el Yamil i jo sortiem a la segona sortida lo que volia dir que haviem d'esperar-nos fins a les 15:20
Puntualment donen la sortida, jo com sempre m'obro a l'esquerre i evito tots els cops i com sempre faig una mica més de distancia... però prefereixo això a rebre bufetades... o cops... una companya d'un altre equip va sortir amb un ull blau... a partir de la primera boya ja pots tornar al mogollon ja que aquest ja no es tant gran, després de girar la segona boya l'aigua estava molt freda apart de marronosa, ja que la riera baixava plena i amb aigua freda... brrrr menys mal que al final em vaig posar el neoprè... :-)
Segona volta molt més tranquila i amb un ritme constant, en aquesta segona volta ja vaig notar alguna molestia a lesquena.... gggrrrrr surto de l'aigua i faig la transició relativament ràpid... allà em trobo amb el Yamil que em diu ... "has ido ràpido en el agua" ... això em va animar... :-) surto a correr darrera d'ell, però deseguida ell agafa un ritme impossible per mi :-( al principi surto fort, però rapidament m'ofego i he de baixar el ritme... collons com costa correr... hem de fer tres voltes a un circuit... la primera anada vaig molt petat intentant agafar ritme però no hi ha manera, en algun tram hi ha problemes per que passin els que van més ràpid ja que el cami es molt estret... veig passar a l'Àlex Carreras i al Ramón Zapata corrent com autèntics Bufals... collons com corren...
Al fer el gir, que per cert no arriba mai veig a l'Elena que està uns metres darrera meu... l'he guanyat a l'aigua... ji ji ji al poc de començar la segona volta m'adelanta sense compassió... jajaja i també veig a la Blanca, la novia de Jordi... ui,ui,ui que també m'agafa... 
La segona volta vaig petat del tot, i les cames em pesen molt a sobre només veig a gent adelantar-me... jolin que poc que corro... :-O al gir torno a veure a la Blanca que m'està agafant i decideixo apretar en la darrera volta... així ho faig i en algun moment tinc la sensació d'agafar bon ritme i estirar bé les cames, tot i que l'esquena em molesta una mica... arribo a l'Últim kilòmetre i busco la meta deseperadament... :-) arribo rebentat però content d'haver participat en aquest aquatló agònic per mi... :-) li dic a la Blanca que no m'apuntaré a cap triatló on vagi ella per que he d'anar per sobre del ritme que jo vull jajaja riem tots dos.
La última bona noticia és que en el pique que tenim l'Albert l'alt i jo l'he guanyat per 17 segons... :-) ji ji ji
Si es que ja dic jo que l'esport sense piques sans no seria esport... 

diumenge, 5 de setembre del 2010

Marxa Terra de Comptes




























Hola!!
Avui hem anat el Pepe i jo a passar el matí a Ripoll i voltants... :-) 
Ha tocat matinar... :-( a les 5:20 ha sonat el mòbil... m'he vestit, he recollit les coses que havia deixat ben preparades i cap a buscar al Pepiño... a les 6 sortiem cap a Ripoll, pujada xerrant comentant coses nostres i pensant en altres que tenien competició...
Arribem a Ripoll i quan estic aparcant veig a la mònica(nikabike) i a l'Ivan que també participaven a la marxa, comentem la jugada i un cop posats els dorsals anem cap a la sortida :-)
Els primers kms tot és ben envoirat, no es veu el paissatge per on passem i a sobre sembla que no però es fa duret... mica en mica el dia es va despejant, xerrem amb algun dels participants de la marxa... arrivant a l'habituallament hi ha un parell de rampes dures en les que veig les estrelles de l'esforç... joder que dur... mengem i allà apareix la Blanca, que l'haviem avançat uns kms abans.
Anem tirant i cada cop el paissatge és més bonic, la baixada des de l'habituallamnet és molt inclinada i perillosa llavors començem l'ascenció cap a la pobla de l'illet, en totes les pujadetes busco força en el manillar de la meva bici... ;-) i d'alla cap a Castellar de N'hug... tantejo la opció de fer la llarga però el Pepe i la calor ens fan optar per la curta, 85 kms que no estan malament.
Quan arribem a Castellar de N'hug ens fan una foto amb el Pedraforca de fons, Impressionant.
Al poc de començar a baixar ens trobem a un home que ha caigut, li pregunto com està al dir-me que no massa bé, que li fa mal el braç i la cama li dic al Pepe que ens quedem a acompanyar-lo ja que l'home està fotudet i l'ambulància ha tirat cap amunt amb els de la llarga. I així ho fem baixem els tres en formació, l'home enmig de nosaltres dos... :-)
Finalment arrivem a Ripoll on mengem una mica i baixem cap a BCN, un bon dia i una bona sortida en bici en un marc espectacular.

divendres, 3 de setembre del 2010

Records estiuencs... :-)























Aquest estiu mentre estava a Menorca, els amics del meu pare li van demanar si volia jugar un partit de basquet entre "Maduritos" i "Veteranos", no em pregunteu de quin equip era que encara no ho se... jajaja
I jo hi vaig anar :-) 
La veritat és que va estar molt bé, vaig riure, vaig fotre i em van fotre més d'una galeta... i a sobre vaig fer algun punt i vem guanyar... jajaja
La sensació va ser molt agradable ja que vaig tornar a gaudir del basquet i de fet m'estic plantejant tornar a jugar aquest hivern... s'ha acabat tant de triatló... jajaja