diumenge, 31 de gener del 2016

Avui fa 10 anys...

Un dia com avui de fa 10 anys jugant un partit de bàsquet s'hem va trencar per primera vegada el tendo d'Aquil·les.
Deu anys... Son molts anys... Recordo perfectament aquell dia... Pel matí vaig treballar a la fundació on encara treballo( la setmana passada va fer 11 anys) va ser un dia normal, sense cap situació especial... Feia temps que m'estava tractant d'una fascitis plantar al peu dret i durant tot el dia estava content ja que notava milloria i pensava que podria Correr la mitja de Granollers i intentar baixar de l'hora i trenta minuts... A mig matí el meu amic Narcís em va trucar per dir-me que el grup amb els que jugava a bàsquet feien un partit amistós i recordo que vaig estar a punt de dir-li que no PK volia recuperar bé la fascitis però al final vaig pensar que m'ho passaria bé jugant a basquet... Ara penso que si no hi hagués anat potser no m'hagués trencat... Qui sap?? 
Per la tarda vaig anar a Cerdanyola a treballar al Guiera fent classes de natació i crec recordar que m'ho vaig passar bé amb els nens :-) i quan vaig plegar vaig marxar al partit...
El partit era en la pista d'una escola de Sants recordo que m'ho vaig gaudir força, em notava àgil, fort, ràpid en comparació amb els altres jugadors, la majoria amb sobrepès i mala condició física... En un contratac recordo que vaig notar una fiblada a la planta del peu... La fascitis s'havia reproduït :-( això em va tocar la pera... Ara que quasi estava bé :-( però com que m'ho estava passant bé vaig seguir jugant... Recordo que el partit no acabava mai però a mi no m'importava seguía gaudint del moment... I en aquestes que tot d'omplegat em passen la pilota i al arrencar per anar cap a la Cistella noto com un cop al tendo d'Aquil·les...després vaig saber que d'això se'n diu el síndrome de la pedrada...em  giro per cagar-me en el cabro que m'havia donat una patada, pensava jo... i no veig a ningú :-o intento posar-me dret i noto com si en el taló hi hagués un forat i perdo l'equilibri... Miro al peu i veig que el tendo no hi és :-o ha desaparegut... Allò no es normal... Vaig a la dutxa i mentre em dutxo el Narcís em diu que allò és un cop que no passa res... Jo veig que allò no està bé allò és xungo... Els hi dic que em portin a Bellvitge i així ho fan...Al poc d'arribar tinc diagnostic... Rotura espontánea del tendo d'Aquil·les, al dia següent em van operar.
A dia d'avui el meu Aquil·les no ha tornat a ser mai el que va ser, al principi no tenia força, em feia mal tota l'articulació del turmell per haver estat 8 mesos enguixada, notava fiblades, de tant en tant s'ha inflamat, a vegades a fet mal,i darrerament des de fa 7-8 mesos ha sortit com un gra que no acaba de marxar... 
Pero el mes important es que després d'una lesió com aquesta tot canvia... Ja no pots saltar com abans( vaig quedar segon a un concurs de mates quan tenia 16 anys :-)) no corres igual, no pots posar-te de puntetes amb el peu esquerre, quan pedalo quan vaig en bici el preu faci un moviment estrany que no he pogut corregir per molt que hi he intentat i per descompensacions del cos tens més lesions... 
Pero aprens a lluitar, més del que ja sabies, aprens a esforçar-te més del que ja feies, aprens a entrenar amb dolor quasi sempre ( això també té a veure l'edat :-p) aprens a veure com quasi tots els companys van millorant mentre tu tot i els teus esforços tot just aconsegueixes mantenir-te, aprens a gaudir del plaer de poder Correr per Collserola, valores molt més qualsevol petit objectiu que assoleixes, i aprens a lluitar contra les emocions negatives que et produeix el no estar mai ni poder estar mai més al 100 per 100 si més no PK una part del teu cos és més curta per la xapussa que et va fer un metge apunt de jubilar-se que et veia com una màquina humana espatllada i no com una persona que vivia i viu l'esport amb intensitat i passió...
10 anys de la primera Rotura del tendo d'Aquil·les... Quan de temps... També valoro molt totes les curses que he pogut fer des de llavors i fins i tot dos Ironmans, bé, Ironcats :-)... Després de que la doctora que supervisava la rehabilitació en una de les sessions em digues que havia de deixar de fer esport PK el meu tendo era defectuós i si ho era un ho seria l'altre... Amb lo que les possibilitats de tornar a trencar-me eren molt altes... oblida l'esport...em va dir... Aquell dia em vaig fer un tip de plorar boca terrossa en la camilla del centre de rehabilitació... però per sort no li vaig fer cas, vaig seguir lluitant com quasi sempre he fet i vaig tornar a gaudir de l'esport i amb ell de sentir-me viu, PK per mi l'esport és una part molt important de la meva vida i m'ajuda a ser una mica feliç en petits moments.




Aquest és el meu Aquil·les a dia d'avui ;-)

dijous, 21 de gener del 2016

Marató de Tarragona




Em desperto sol, són les 6:18 del matí... M'aixeco i em marejo :-o Ups, que raro... Menjo dugues llesques de pa amb Nutella, un plàtan, una mica de pinya del mercadona i un parell de glops de yogurt líquid, m'estiro una estona més em torno a marejar... :-o


 A les 7:30 recullo tot i marxo de la pensió.
Arribo a la sortida, visita el wc i a escalfar una mica.
Sortida, hi ha bastanta gent, la majoria corren els 10kms, pocs els 30 i uns 500 la marató.
Els primers kms es va fins el final de l'escullera, com que hi ha bastanta gent quan ens creuem amb els primers ens hem d'ajustar una mica.
He sortit suau, gaudeixo de la visió del sol aixecant-se a l'horitzó... ;-) veig el km 36... Hi arribaré??


Després agafem la carretera que va pel costat de la platja, recorda una mica a la Marató de Donostia quan passa per la Concha... :-) en aquest punt ja no necessito els guants i com que passem pel costat del cotxe els tiro sota :-o :-) al final de la platja fem la primera pujadeta i fem mitja volta, desfem camí i per fi els de 10kms ens deixen espai :-) prenc un gel i comença la primera pujada consistent per arribar a la rambla de Tarragona, més d'un km de pujada...la pujo bé, regulant.
Pugem un parell de carrers i arribem al costat de la muralla romana, aquí vaig venir a Correr ahir, per la nit, avui és de dia, començo a notar caloreta al sol, a la hombra fa fred.
Comencem una baixada prou llarga, ahir vaig fer canvis de ritme, avui no, :-p en aquest punt noto el primer petit símptoma de l'esforç físic... Es carreguen els quadriceps... I el bessó dret... Tot d'omplegat veig a patinadors i patinadores que ens ofereixen reflex :-) :-D mai ho havia vist això en una cursa :-D també ofereixen gels, aigua i isotónic :-) aquests patinadors/es ens acompanyaran tota la marató, em sembla una molt bona idea :-D

Després de la baixada seguim per la nacional 340 per un tram de tobogans... Aquí m'apunto amb un grupet de cinc, dos amics que corren junts i dos que fan els 30kms anem xerrant, compartint isotónic i aigua fent pujades i baixades fins que arribant al 18 agafo una mica de velocitat i marxo del grupet... :-D ;-) just arribant al vint prenc el segon gel, aquest amb cafeïna :-o però per sorpresa meva entrem en una carretera on hi ha una bona pujada i tinc el primer moment de crisi :-o  tinc la sensació de defallir una mica i baixo el ritme... Tornem a la carretera de la platja, fa sol, tinc calor, al final tornem a passar per L'Arc d'arribada, 25kms, em plantejo treure'm la Samarreta de màniga llarga, però que en faig?? Decideixo seguir amb ella posada... penso en quan falta, error, baixon, falten molts kms, la ment em juga una mala passada... Veig arribar algun dels corredors dels  30kms... Tinc temptacions de fer els 30 i buscar un altre marató... Amb aquestes cavil·lacions arribem a un altre pujadeta i el km 28... Punt de gir pels de 30... Segueixo :-)  estem a una avinguda gran bufa una mica de vent, segueixen les pujadetes i baixadetes, aquest troç es dur mentalment PK no veus el punt de gir o el veus molt lluny... Sembla que em recupero una mica, no baixo el ritme, arribem al 30...  Per fi :-) prenc el tercer gel i començo a recollir gels per recuperar els que he gastat :-D ;-) encara queden 12 :-o :-( ;-) va Òscar, que vas bé, el globo del 3:30 es lluny però no massa... Començo a fer números... Faré 3:35... Més o menys, està força bé, m'animo, he estat tres setmanes quasi parat per la Rotura de l'isquio i no he pogut fer l'entreno que volia i aquesta marató no es el que es diu plana... ;-)

En aquest punt noto els bessons carregats, els isquios fan intenció d'enrampar-se... Recordo les paraules d'un company d'entrenaments... Òscar irá bien, haremos una buena maratón i no nos lesionaremos :-) aquest missatge el repeteixo bastant en aquest tram.
Sortim del tram aquest horrible i tornem al port, km 34 passem pel costat de l'arc d'arribada, la propera vegada serà per acabar... ja falta menys 8kms... Va Òscar va!! :-D arribant al 35 avanço al Xavier Bonastre i l'animo a la vegada que li recordo que vem comentar per Twitter de si fer la marató o els 30 després de la meva lesió ;-) tornem a entrar a l'escullera, aquest tram també es fa dur, perquè veus molt lluny el punt de gir tot i que se que quan arribi allà tot serà més fàcil :-D
Tot d'omplegat noto que es comença a carregar l'abductor esquerre :-o :-( això no m'havia passat mai :-o  tinc por de trencar-me, aquesta por m'ha acompanyat des de que vaig trencar l'isquio :-o :-( paro un moment a estirar, procuro canviar la petjada obrint més el peu, intento relaxar la musculatura... Segueixo amb por... Prenc l'últim gel.
Per fi arribavem al final de l'escullera, al punt de gir, ja he vist a més d'un caminant, jo segueixo a lo meu, des de fa una kms he avançat a bastants corredors però en aquest punt la lluita és només dins meu, la lluita per fer passar els kms i per no lesionar-me... Km 40 :-D això ja està :-D vinga Òscar, un altre marató al sac :-D els darrers kms volo, somric, estic content, veig el crono i marca 3:33 però quan he passat per L'Arc de sortida al començar ho he fet quasi un minut més tard de que es donés la sortida, per lo tant faré 3:32 :-D  millor del que pensava :-D estic molt content, entro a meta, aixeco els braços, somric i cauen unes llàgrimes dels meus ulls... Feia temps que no plorava en una cursa :-) avui si, estic emocionat, serà l'esperit d'en Pucurull que està impregnant-me? :-)  he corregut un altre marató :-) ;-)