Costa fer un balanç positiu de l'any quan un està lesionat des de fa més de un mes... per que com sabeu quan un està lesionat no només ho fa físicament... també psicològicament... però intentaré fer-ho...
De fet aquest ha estat un any en el que he gaudit molt de l'esport... i per mi això és el més important, independentment dels resultats i des números... (això sempré ho dic però a vegades em costa de creure... :-) )
L'any va començar com quasi cada any... vaig fer mitges maratons, moltes... Sitges, Barcelona, Granollers, Gava, Mar i Murtra a Blanes... totes en el camí cap a la Marató amb l'Objectiu clar de baixar de 3hores i 29 minuts que tenia a Florència...
M'ho vaig passar molt bé preparant aquesta cursa amb els companys de l'equip, vaig gaudir dels entrenaments i de fet guardo millor record d'aquests que de la Marató en si... ja que la Marató no va anar massa bé... de fet ara amb el temps crec que vaig arribar sobreentrenat, crec que no vaig descansar prou o que no vaig poder assimilar els entrenaments i això va fer que al km 30 hagués de caminar... com que sóc una mica tossut vaig acabar-la...
Després van començar els entrenaments pel gran objectiu de l'any... L'Ironcat... el meu primer Ironman... i qui sap si el últim... :-)
Van ser moltes hores d'entreno en solitari, en les que vaig gaudir i vaig patir... d'altres les vaig fer amb els companys de l'equip, les menys i d'altres les vaig fer amb el admirat jordi Vilardaga, que va ser qui em va guiar en aquest objectiu.
I si, per fi ja puc dir que sóc Ironman... :-) i la veritat és que va anar molt bé, millor del que mai hagués somiat i vaig ser molt feliç aquell dia.
Després van venir els triatlons d'estiu... vaig començar amb Zarautz, que per segon any consecutiu ho vaig passar força malament, ja que no m'havia recuperat del Ironcat, ni d'un trencament fibrilar al besso dret... si aquest any que ve hi torno aniré a fer una bona cursa... també vaig patir per que no portava la bici ben entrenada... de fet aquest any ha sigut un dels pitjors a nivell ciclista... que de fet és el meu punt més feble...
Després Pont de Suert, que va anar regular i per acabar els triatlons vaig fer Banyoles que feia temps que no hi anava i va anar pse, pse... em quedo amb lo bo d'haver pogut fer totes aquestes competicions, ja que l'any 2010 no vaig poder fer-ne tantes...
Quan van acabar els triatlons volia fer un altre Marató i vaig buscar on podia anar i Amsterdam va ser el lloc escollit... La preparació en aquest cas la vaig fer pel meu compte... Vaig fer només una mitja... la de Menorca on vaig gaudir molt també...
Entrenos sol i amb la meva autoplanificació... vaig arribar al dia de la prova que no sabia com aniria la cosa... tenia ilusió però no sabia com respondria el meu cos... així que vaig sortir amb un signe d'incògnita damunt del meu cap... :-) i va sonar la flauta... vaig fer la millor marca personal... un 3:27 que em va saber a gloria, ja que vaig anar en tot moment sobrat i regulant l'esforç... i al arribar vaig gaudir del moment moltíssim :-)
I després vaig voler seguir corrents però el meu cos va dir que ja n'hi havia prou i tinc un isquio que no se si està contracturat o trencat... amb el temps millorarà, segur, però ara toca la pera...
O sigui que acabarem l'any fent repòs... :-( :-)
Aquest any també hi ha hagut una bona notícia... que és que he començat a correr amb unes bambes que m'encanten i tot i les lesions he pogut fer tres Maratons i un Ironman... i no culpo a les bambes de les meves rotures del besso i del Isquio... de fet lo de les meves rotures fibrilars, sempre m'han acompanyat... malauradament... l'any passat en vaig tenir també dugues amb altres sabatilles...
Bé, aquestes bambes m'encanten i son molt còmodes per correr i a sobre he millorat els meus temps... que més puc demanar?? que em patrocinin... jajajaj Moltes gràcies Newton Running ;-)
L'any que ve no pinta massa bé, ja que segueixo desmotivat i sense reptes a la vista... però soposo que mica en mica aniran sorgint...
Bon Nadal i Bon any a Tothom.