dijous, 22 de desembre del 2011

Valoració Any 2011

Costa fer un balanç positiu de l'any quan un està lesionat des de fa més de un mes... per que com sabeu quan un està lesionat no només ho fa físicament... també psicològicament... però intentaré fer-ho...
De fet aquest ha estat un any en el que he gaudit molt de l'esport... i per mi això és el més important, independentment dels resultats i des números... (això sempré ho dic però a vegades em costa de creure... :-) )
L'any va començar com quasi cada any... vaig fer mitges maratons, moltes... Sitges, Barcelona, Granollers, Gava, Mar i Murtra a Blanes... totes en el camí cap a la Marató amb l'Objectiu clar de baixar de 3hores i 29 minuts que tenia a Florència...

M'ho vaig passar molt bé preparant aquesta cursa amb els companys de l'equip, vaig gaudir dels entrenaments i de fet guardo millor record d'aquests que de la Marató en si... ja que la Marató no va anar massa bé... de fet ara amb el temps crec que vaig arribar sobreentrenat, crec que no vaig descansar prou o que no vaig poder assimilar els entrenaments i això va fer que al km 30 hagués de caminar... com que sóc una mica tossut vaig acabar-la...
Després van començar els entrenaments pel gran objectiu de l'any... L'Ironcat... el meu primer Ironman... i qui sap si el últim... :-)
Van ser moltes hores d'entreno en solitari, en les que vaig gaudir i vaig patir... d'altres les vaig fer amb els companys de l'equip, les menys i d'altres les vaig fer amb el admirat jordi Vilardaga, que va ser qui em va guiar en aquest objectiu.

I si, per fi ja puc dir que sóc Ironman... :-) i la veritat és que va anar molt bé, millor del que mai hagués somiat i vaig ser molt feliç aquell dia.
Després van venir els triatlons d'estiu... vaig començar amb Zarautz, que per segon any consecutiu ho vaig passar força malament, ja que no m'havia recuperat del Ironcat, ni d'un trencament fibrilar al besso dret... si aquest any que ve hi torno aniré a fer una bona cursa... també vaig patir per que no portava la bici ben entrenada... de fet aquest any ha sigut un dels pitjors a nivell ciclista... que de fet és el meu punt més feble... 
Després Pont de Suert, que va anar regular i per acabar els triatlons vaig fer Banyoles que feia temps que no hi anava i va anar pse, pse... em quedo amb lo bo d'haver pogut fer totes aquestes competicions, ja que l'any 2010 no vaig poder fer-ne tantes...
Quan van acabar els triatlons volia fer un altre Marató i vaig buscar on podia anar i Amsterdam va ser el lloc escollit... La preparació en aquest cas la vaig fer pel meu compte... Vaig fer només una mitja... la de Menorca on vaig gaudir molt també...

Entrenos sol i amb la meva autoplanificació... vaig arribar al dia de la prova que no sabia com aniria la cosa... tenia ilusió però no sabia com respondria el meu cos... així que vaig sortir amb un signe d'incògnita damunt del meu cap... :-) i va sonar la flauta... vaig fer la millor marca personal... un 3:27 que em va saber a gloria, ja que vaig anar en tot moment sobrat i regulant l'esforç... i al arribar vaig gaudir del moment moltíssim :-)

I després vaig voler seguir corrents però el meu cos va dir que ja n'hi havia prou i tinc un isquio que no se si està contracturat o trencat... amb el temps millorarà, segur, però ara toca la pera...
O sigui que acabarem l'any fent repòs... :-( :-)
Aquest any també hi ha hagut una bona notícia... que és que he començat a correr amb unes bambes que m'encanten i tot i les lesions he pogut fer tres Maratons i un Ironman... i no culpo a les bambes de les meves rotures del besso i del Isquio... de fet lo de les meves rotures fibrilars, sempre m'han acompanyat... malauradament... l'any passat en vaig tenir també dugues amb altres sabatilles... 
Bé, aquestes bambes m'encanten i son molt còmodes per correr i a sobre he millorat els meus temps... que més puc demanar?? que em patrocinin... jajajaj Moltes gràcies Newton Running ;-)

L'any que ve no pinta massa bé, ja que segueixo desmotivat i sense reptes a la vista... però soposo que mica en mica aniran sorgint...
Bon Nadal i Bon any a Tothom.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Amsterdam 2011 MMP

Ja quasi fa dugues setmanes però el record de la Marató d'Amsterdam segueix molt viu i present en la meva memòria i les bones sensacions perduraran per la resta dels meus dies...
Havia entrenat força, pel meu compte, procurant fer entre 50 i 60 kms setmanals, fent cada setmana una tirada llarga d'entre 20 i 26 kms... no vaig fer cap tirada de 30-32 com alguns recomanen... vaig tenir una contractura al besso un parell de setmanes abans del gran dia, que el company i amic Ricard es va encarregar de posar a "puestu" vaig correr la Mitja de Menorca una setmana abans gaudint molt de la prova també... però en cap moment pensava que aquesta Marató m'aniria tant i tant bé...
Potser per alguns el meu temps no és massa bo o fàcilment assolible, però per mi ha estat una lluita guanyada i sobretot i per mi el més important... es que he gaudit molt de la prova, he disfrutat entrenant i corrents, sobretot corrents el dia de la Marató :-)
Els dies abans van venir marcats per el robatori de la cartera que em va deixar sense diners i sense documentació, cosa que vulguis que no em va destorotar una mica... però per sort tinc amics i gent molt maca que em van ajudar desseguida que van saber el que m'havia passat. Finalment va ser el company d'habitació, un Uruguay molt enrotllat que anava a fer la mitja Marató, Eduardo, i la meva amiga Anna la que em va enviar diners i després Goedele quan vaig estar a Belgica, però us he d'agrair a tots els que us veu oferir a ajudar-me i als que ho veu intentar i no ho veu poder fer per problemes de la tecnologia ;-) Moltíssimes gràcies a tots.
Dia de la cursa
Vaig llevar-me a les 7 amb l'amic Eduardo, esmorzem i marxem cap a la sortida... caos amb tantíssima gent, però finalment arribo a l'estadi on em col·loco al meu calaix... però a darrera hora m'entra un apreton... :-O i vaig a perdre pes... sento el tret de sortida però se que encara falta temps per passar per sobre la línia de sortida... començo a correr... i des del principi avanço a gent, intento no quedar-me parat entre la multitud... primer km en 5.03... vaig bé...al principi correm pels carrers de la ciutat fins que arribem al costat del riu Amstel.

Jo tenia pensat prendre un gel cada 7 kms però al km 5 veig que no serà possible, ja que en comptes   d'àmpolles donen gots d'aigua i si vull prendre el gel amb aigua no podré correr amb el got 2 kms... així que el primer no el prenc fins el km 9... els kms van passant i quasi tots els faig per sota de 5... tinc por d'anar massa ràpid, intento frenar-me però quasi tots els temps son 4:50 o menys i les pulsacions no passen de 130-140... tot funciona... però tinc por... tinc por de que em passi el que em va passar a Barcelona que en el km 30 vaig petar... ara amb la distància crec i penso que no vaig errat, que a Barcelona vaig arribar sobreentrenat.
Anem baixant el riu i segueixo amb bones sensacions, km 15 musica ambient molt animat i jo xoco les mans dels nens i somric, endevant... :-)
Em fixo i veig que hi ha força corredors amb les Newton Running, sembla que aquesta marca de bambes no només em va bé a mi... :-)
Al km 25 aprox, veig a Goedele i Jeroen que m'han vingut a animar, quina ilusió... ells van en bici, jo segueixo corrents... em poden anar acompanyant tota l'estona i anem fent bromes... jo segueixo tenint molt present el risc de petar al km 30 o mes endevant però segueixo fent els mateixos temps... 
A la part final del recorregut hi ha mes avituallaments que donen aigua, platans i beguda isotònica, jo vaig mesclant una mica de tot... 
Finalment arriba el 30 i no passa rés... segueixo com un rellotge marcant els temps en 4:50 o poc mes... veig que faré marca personal i això m'anima, em poso content i veig que no estic patint massa...

Tinc un petit mal de cap... que es que el Garmin va avançat en la distància, de fet segons aquest aparell vaig correr 42,800 metres... això m'atabala una mica però no li dono massa importància... vaig controlant el ritme i el temps... a partir del km 35 començo a tenir ganes d'acabar, comencen a sortir petites molèsties i cansament... tot i això segueixo gaudint de la cursa i l'ambient... tinc ganes d'arribar al Voldenpark per que  allà està el km 40 i per que es un parc molt bonic i on vaig rodar un parell de dies abans de la Marató i llavors ja estarà fet... quan arribo al km 40 veig clar que faré marca i sobrat... això fa que apreti en els darrers dos kms i els faci a 4:34 els dos... al arribar a l'estadi somric, gaudeixo molt, i visc la victòria de mi contra mi... he fet MMP 3:27:31 :-) que content que estic, m'emociono... m'assec a fer estiraments i em surten algunes llàgrimes de felicitat... pk? doncs no ho se... soc feliç...


Tres Maratons en un any... quan l'any passat estava pensant deixar-ho per la lesió que em va putejar quasi tota la temporada... com canvien les coses en la vida no?
Ara falta que torni la motivació per l'any que ve... de moment no tinc rés planificat i el que es més fotut... no tinc ganes de triatló... :-O ;-)

dimarts, 27 de setembre del 2011

84ena Travessa al port de Barcelona

Com cada any Diumenge passat vaig anar a fer la travessa al port de Barcelona, una de les meves proves preferides... :-)
Aquest any anava amb certs dubtes de com aniria la cosa i de fet tenia por de passar-ho malament, ja que com alguns sabeu estic preparant la Marató d'Amsterdam i gran part dels entrenos estan orientats aquest objectiu i tot just estic anant a nedar un o dos dies a la setmana, apart des de fa un temps no tinc ganes de nedar... no se, de tant en tant em passa... :-O ;-) Doncs això com que quasi no estic nedant tenia por de que s'hem fes llarga i ho passes malament, però jo com quasi cada any, cap a la travessa.
Abans de començar ens donen una mala notícia... aquest any no hi ha butifarrada, ni ens donen samarreta... QUINS COLLONS... quanta gent amb l'excusa de la crisi està despedint a gent, tancant empreses, deixant-nos sense festes, ni botifarredes i sense samarreta... de veritat que aquestes coses fan molta ràbia... apa, ja he deixat anar el meu punt de vista sobre aquesta gran estafa de la crisi...
Bé, un cop passada l'emprenyamenta inicial, vaig estar comentant coses nostres amb el company del club el Fran, que era la seva primera vegada... el vaig intentar tranquil·litzar i donar-li ànims, de fet nedem en uns temps similars :-)
Aquest any vaig viure una experiència nova ja que estava ben situat a la golondrina i quan van donar la sortida vaig poder saltar de cap i durant els 150 primers metres anava amb els primers... quina passada... va ser divertit... :-) després vaig anar agafant el meu lloc... :-O ;-)
No se per que aquest any tot i no haver nedat, ni haver-la preparat vaig anar força bé i de fet vaig fer el meu millor temps, si mireu la web del Atletic Barceloneta vaig fer 51:22, que no es el meu millor temps, però quan vaig arribar a l'escala de sortida de l'aigua vaig haver d'esperar més de 30 segons ja que hi havia 5-6 tios intentant sortir de l'aigua... això vol dir que aquest any vaig baixar de la meva barrera personal dels 51 minuts en els 3000 metres de la travessa... wwwuuuuaaauuuu... :-) i sense entrenar... que fort no? quina deu ser l'explicació??? :-O ;-)
En acabar com que no hi havia butifarrada vem marxar amb uns amics i amigues a dinar al carrer Ample un dinar exquisit ... :-) a la vegada que comentàvem la travessa :-)
Apa, aquí un parell de mostres de lo guapus que estavem... :-)




dijous, 15 de setembre del 2011

II Cursa de la verema d'Alella

Diumenge Passat vaig anar a correr(caminar...) la cursa de la verema d'Alella... El Roge m'havia proposat anar-hi fa temps i jo sense dubtar-ho vaig fer la inscripció... si arribo a saber el que m'esperava segur que no m'hagués apuntat...
Ens trobem de bon matí, recullo el dorsal i fem 2 kms per escalfar... jo pensant que seria una cursa normaleta i per fer kms de cara a la preparació de la Marató d'Amsterdam, ja se sap, quan un prepara una marató només fa que fer kms... el dia d'abans havia fet 10 kms pels voltants de casa.
Sortida pel poble i als pocs metres primera pujada... aquesta per escales... :-O seguim i ja no deixa de pujar fins el km 3-4... al poc de pujar ja vaig haver de caminar, que dur... quina calor... quan deixa de pujar baixada per trialera que fa por, quin perill... arribem a baix, km 7 i jo ja en tenia ben prou... li proposo plegar al Roger però em diu que ja que hi som... joder... acaba de dir això i torna a pujar... 3-4 kms mes... el grupet que anavem junts caminem i comentem la duresa de la cursa... m'avança la Sandra, la parella del Pablo, que em diu que es casen la setmana que bé... FELICITATS!!! :-) arrivem dalt de la serralada de mar correm per dalt de la Muntanya, fa molta calor però al final hi ha un avituallament, bec aigua, isotonic i cap avall que fa baixada... arribo a meta destroçat... uffff NUNCA MAIS... 
Com podeu veure a les fotos no faig gaire bona cara... :-O ;-)
Ara a acabar de decidir si vaig a la marató d'Amsterdam... demà és el darrer dia per inscriure's... tic,tac,tic,tac.... que faig???








diumenge, 4 de setembre del 2011

Triatló olimpic de Banyoles 2011

Ahir vaig anar a correr el triatló de Banyoles Olimpic, ara feia dos anys que no hi anava i la veritat és que no en tenia massa ganes però l'Àlex em va insistir i vaig pujar-hi.
Vem arribar cap a les 12, vem portar-nos els tupers i vem dinar al costat de l'estany, una mica de pasta, donar una volteta i anar fent ambient per la competició.
Entrem a boxes preparem les coses i cap a la sortida... aquest any erem 1000... cada cop m'agrada menys això del triatló multitudinari... donen la sortida dels federats, la majoria... 
La Natació; Porto quasi tot l'Agost sense ficar-me a l'aigua, no se, darrerament no tinc ganes de nedar, suposo que quan torno de Menorca i nedar aquelles aigües, nedar al mar d'aquí o a la piscina no em ve de gust... de totes maneres darrerament ja m'ha passat això de no tenir ganes de nedar...la Natació s'hem fa llarga i tot i que intento evitar els cops, al final em tropeso amb un payo una mica emprenyador i a dos que m'anaven tocant les cames.... gggrrrr 
Bici; A la bici he intentat gaudir i apretar mes a les pujades, i la cosa no ha anat malament, he fet un temps una mica millor que al Duatló d'aquest any... de totes maneres la gent està molt forta i m'han passat molts en la bici... en la bici he tingut una sensació que feia temps que no em passava... em feien mal rotllo quedar-me en un grup, preferia anar sol i quan un grup m'agafava no intentava enganxar-me, els deixava passar i jo a lo meu, a mes la gent va molt a saco, t'avancen  per la dreta per l'esquerre... no se, m'estaré fent vell... al final he coincidit amb el Ferran i hem anat força estona junts, a la recta abans del final hem anat fent relleus i hem enganxat a un grupet i allà si que ens hi hem quedat... llavors en el tram favorable li dic al Ferran... vaig a pel meu minut de gloria i arribo fins al devant del grup i em poso a tirar el primer... jajajja ha sigut divertit ... però al arribar la pujadeta he pagat l'esforç i m'he quedat enrere... jajaja
Cursa a peu; Surto fort i en els dos kms primers he avançat algun dels que anavem junts en bici, però en el 5 veig que havia d'afluixar el ritme i així ho faig, de totes maneres avanço algun que altre corredor.
La cursa a peu he tingut bones sensacions i he pogut correr sense molesties, realment les Newton me van molt bé, suposo que el estar fent tirades llargues de correr em dona mes resistencia, però no velocitat...
Finalment arribo a meta havent gaudit de la cursa... però llavors veig que quasi tots els companys i amics han arribat abans que jo... :-( aquesta és la part de la cursa que menys m'agrada... ;-)
Que hi farem... entrenar mes? Noooo entrenar mes intens? Nooooo Anar fent? Aquesta m'agrada mes :-)
Avui les fotos les ha fet la Thais, la dona del Menel :-) Moltes gracies i molt bones fotos :-)
Ah! per cert ... vem quedar tercers de Catalunya per equips... però no vaig pujar al podi.... pk em van dir que no haviem fet podi... mecatxiiis... ;-)

 L'àlex compartint?? jajaja

 Manel de bon humor :-)

 A menjare... :-)

 Controlant el circuit aquàtic...

 La Mariona està super embaraçada :-)

 Els nostres suporters... m'encanten :-)

 Els fills del Fèlix... ufff com em cansen fent guerres d'aigua... :-P

 Ramón, està fortissiiiiiim :-)

 L'Àlex també... sospechoso?? jajaja

 Ufff, quin estilazo... m'agrado en aquesta foto... jajaja

 Ferran ha sortit enganxat a mi de l'aigua... quien te ha visto y quien te ve... :-)

 Arribant a la T2

 Ufff un altre foto d'estilazo... amb mitjons.... ajjaja

 Joan, el Nostre mister 7è, de catalunya... ufff

 Ramon 12è de Catalunya... per treure's el barret... :-)

 Jordi el nostre tercer home, molt bé...

 El Fèlix animat pels seus nens :-)

 Picant les mans dels nens del Fàlix :-)

Cap a meta ;-)

dilluns, 11 de juliol del 2011

Pont de Suert... i van cuatre... :-)

Ahir vaig correr el triatló de Pont de Suert, per mi i per molts un dels mes bonics del circuit català, no només pel entorn que es increïble, si no també per la cursa en si i per la poca gent que hi participa, a mi no em van els triatlons multitudinaris, tot i que a vegades es el que hi ha... curiosament a Pont de Suert fa uns anys tot just participàvem 120-130 persones... ara 350...
Com l'any passat i l'altre la expedició Picornell va ser multitudinària... mes de 30 persones de les que corríem 18

i aquí la foto dels que corriem i de les animadores i animadors tots junts... :-)


La veritat és que som un grup molt macu i ben avingut :-) ha estat un cap de setmana molt agradable i ple d'emocions.
Lo mes pesat el pujar fins a Pont de Suert... uff tres hores de cotxe cap amunt i tres cap avall...
Jo aquest triatló me'l prenia per treure'm les males sensacions de Zarautz, per divertir-me i com no per fer petits piques amb els companys d'equip i algun altre com el Joan Marc... :-)
Comença el triatló i jo busco com sempre el costat esquerre per fugir de les hosties... per la meva sopresa alguns Picornells em segueixen per fer el mateix que jo... :-) començo a nedar... sortida espectacular....

A les primeres braçades noto que m'entra aigua al nas i l'aire no circula bé(l'Eloy m'ha deixat unes ulleres per que jo me les vaig deixar a Hospitalet) i crec que me les he apretat massa... em començo a angoixar... m'he de parar a afluixar-les... però segueix el mal rotllo, m'he de parar i buscar pensaments que em relaxin, em costa... feia temps que no m'angoixava en una sortida d'un triatló... al arribar a la primera boya sembla que començo a calmar-me... al sortir de l'aigua les companyes m'animen amb força :-) gracies... :-) em llenço a l'aigua i ja no hi ha angoixa, miro les muntanyes mentre nedo, el paissatge des de dins l'aigua es una passada, la segona volta la gaudeixo molt, surto de l'aigua... ara ve el que mes m'agrada i el que pitjor faig... :-O
a la transició em poso mitjons, agafo casc i ulleres i cap al inici de la bici... bones fotos de la Irene la parella del Carlos, nou company d'equip :-)





Comença la bici i com sempre em passa gent i mes gent, els companys m'animen i algun em proposa seguir la seva roda... però si no puc... per que m'ho diuen?? per variar faig la bici sol...
Aquí passa com a l'aigua, vas pedalant i vas gaudint dels paissatges, aquest any han tornat al circuit antic, per mi un encert, el recorregut que es feia abans era mes perillos... El recorregut son 5kms fin una cruilla i depres tres voles en un circuit d'uns 5 kms de pujada i 5 de baixada... m'avancen els meus "adversaris" d'equip... l'Albert, el Jose, el Felix, tots... jo em quedo parat a les pujades i apreto el que puc a les baixades, que per cert gaudeixo molt anant a mes de 50 kms hors... :-) arribo a boxes amb bones sensacions i amb intenció d'atrapar algun company... :-)
Començo a correr i les animadores em deixen mig sord, que maques que son :-)




La cursa a peu es dura però molt xula, es va per un caminet al costat del riu que fa bastanta pujada... nomes sortir avanço a a gent i recupero algunes posicions perdudes en la bici... però quan arriba el troç de pujada dura preferixo caminar... dono la volta al km 5 i veig que tinc a tiro al Jose i al Joan Marc, que no l'he vist en tota la cursa... primer avanço al Joan Marc, que com sempre fem una mica de broma i ens animem... vaig a per el Jose... veig que el tinc a tiro... a la pujada abans d'atrapar-lo camino i penso en una frase que em va dir una vegada l'amic Marc... "caurà com fruita Madura"... i a la baixada l'avanço... li dic... Jose te devia una... si quieres ganar-me tendras que sacar la Casta... el tio s'enganxa darrera meu... en la meva ment hi ha el pensament de deixar-lo enrrera... però en les pujades em recupera el que li guanyo en les baixades... arribant al kms 9 li pregunto si es ell el que ve darrera sense girar el cap i em diu... SI, SOY YO...  i al sentir aquestes paraules  m'enfonso per que ja no em queden forces i m'avança sense compassió... jajajaa que cabró... ha sacado la casta... i marxa cap a la victoria... :-) jo enfonsat segueixo veient com s'allunya... i paro a caminar una mica.... i la gent em diu que no pari, que segueixi... però jo he de recuperar aire i forces per arribar a meta... torno a engegar i arribo a meta en 2:40... no esta malament per ser Pont de Suert... :-)
Arribo i després de veure aigua i recuperar-me una mica començo a jugar amb els fills del Fèlix i l'Eva a tirar-nos aigua i ja de pas tiro aigua a les animadores, que en el fons ho agraeixen... ja que fa una calor impressionant... :-)

Quan arriba el últim company que quedava en cursa li fem la ona i ens fem la foto, aquesta vegada tots ens hem esperat per fer-la... serà per que estrenavem monos?? :-)


Ara descans i al Setembre ja veurem que farem...
Òscar