dilluns, 25 de juny del 2012

Quebrantahuesos 2012 (capitol 1)

Des de que vaig saber que m'havia tocat el sorteig per poder participar en aquesta espectacular marxa ciclista vaig començar a adaptar-me al repte... per començar vaig posar el compac a la bici, per tenir mes opcions en les pujades... :-O vaig fer varies marxes de mig-llarg recorregut... Marxa dels ports del Maresme, Rutes del Montseny i Terra de Remences a mes de sortides llargues fent ports més o menys difícils, tot encarat aquest objectiu, inclús vaig anar a casa d'un bon amic, David a Granada per fer una setmana Santa d'estage ciclista... però, sempre hi ha peros... vaig començar a tenir problemes... una tendinitis a l'aquiles em va deixar una setmana KO, just la de l'estage a Granada, després les molèsties a la cadera han anat creixent des de Gener i una molèstia que em va sortir darrera el genoll dret durant la marxa terrra de Remences m'ha estat emprenyant tot el temps d'entrenament... tot això ha fet que no pogues entrenar com jo voldria i que arribes al dia D amb força dubtes de si seria capaç d'acabar la marxa i amb relatives bones condicions...
Però la darrera setmana va haver-hi dos fets que estic segurissim que m'han ajudat i molt a poder assolir el repte...
El Primer va ser la compra de la meva nova bici :-O la Pinarello FP Quatro... una bici espectacular, que des del segon que la vaig veure em vaig enamorar d'ella... :-O amb ella vaig disfrutar molt durant la marxa i em va encantar estrenar-la en aquesta marxa, va ser una bona decissió.














I el segon i quasi més important va ser anar a fer un estudi biomecànic a Cyclistlab gràcies al meu amic Narcis que em va posar en contacte amb ells i hem va regalar aquest estudi biomecanic, gracies aquest vaig acabar la Quebrantahuesos sense dolors de cervicals, ni lumbars, ni darrera del genoll dret... lo de la cadera "es otro cantar"... però estic molt content de com va anar a nivell fisic(dolors).
En aquest estudi em va dir el Victor varies coses molt intersants... primer que tenia una rotació de cadera que feia que fes molta mes força amb la part dreta del cos que amb l'esquerre i que aquesta rotació feia que tingués risc de lesio del genoll esquerre ja que l'obria molt...també em va dir que feia molta força amb els isquios i que seria molt més eficient si la fes amb els quadriceps... bé d'aquí un temps veurem si ha funcionat i faig una mica de millora... ;-)



Bé, com he dit, crec que aquests dos canvis van ser definitius per assolir el repte :-) Moltes gràcies a qui m'ha ajudat en aquests dos aspectes ;-)

Divendres
De bon matí havia quedat amb l'Amic Alberto Gómez del Triatló Prat per pujar cap a Sabiñanigo, també es van afegir dos companys del Club Ciclista Provençalenc l'Andreas i El Xavi.
La pujada la fem animats, amb el cotxe que m'ha deixat un company de feina, El Fidel, un Menorquí molt catxondu i enrotllat ;-)
Fem parada a prop de Huesca per menjar una mica de pasta mentre Andreas i Xavi pugen fins a la casa on ens allotjarem.
En arribar, veiem que han triat habitacions... deixem les coses, saludem a la senyora Pilar, la mastresa de la casa sortim a donar un vol pel poble i fem algunes fotos, tant l'Alberto com jo sóm dos amants de la fotografia ;-)












Despres baixem a Sabiñanigo a recollir els dorsals... Aquí començo a veure la magnitud del que és la Quebranta, hi ha moltissima gent, em recorda a la marató de Barcelona, tot és ple, hem d'aparcar el cotxe molt lluny, però no ens importa, tant l'Alberto com jo estem gaudint de l'ambient i de la nova experiència, l'Alberto, com jo és un gran observador de la vida i del que aquesta ens ofereix.
Quan acabem ens trobem amb l'Andreas i el Xavi que fa estona que ens esperen, anem al Mercadona a comprar sopar i l'esmorzar, durant el sopar parlem de la vida, esport, el periodisme... una mica de tot. Preparem el material i a dormir, que al dia següent hem de matinar.

dissabte, 16 de juny del 2012

Zarautz 2012 FINISHER!!!

Aquest any com cada any des de fa ja cinc anys vaig anar a Zarautz a gaudir d'aquest espectacular Triatló.

Aquest any no hi ha hagut cap company de l'equip que s'hagi animat així que vaig pujar sol cap a terres basques amb el meu estimat Ford Focus que durant ja fa mes de 10 anys que em porta per les carreteres d'aquets món ;-) però que potser ja se li ha acabat la seva existencia... està a la UCI... a veure si s'hen surt... mira que sóc raro... em fa pena que el meu cotxe s'espatlli i que potser m'hagi d'acomiadar d'ell... :-(

Dijous per la tarda, després d'un viatge de 6 hores arribo a Donosti, faig un passeig, algunes fotos i menjo els primers pintxos ;-)
Arribo a la casa cap a les 22 de la nit, al ser el primer trio habitació :-) estaré a la casa on vem estar l'any passat amb els companys de l'Iáki, el cosi del Roger, una colla d'andorrans enrotllats ;-)
Al dia següent fem una sortideta "tranquila" amb Eneko Llanos i altres triatletes, un plaer poder parlar una estoneta amb ell, la seva xicota i altres triatletes, a la sortideta per variar em quedo enrrere... :-O
Tot i això gaudeixo del passeig i puc provar les rodes que m'ha deixat l'amic Alex Gil, ja que les meves estan una mica atrotinades i no eren la millor opcio...






El dia de la prova
Aquest any en comptes d'agafar l'autocar que ens porta a la platja de Getaria decidim anar en cotxe, ja que la xicota d'un dels companys ens farà el favor de portar-no-hi.
A les 11 estem a punt d'entrar a boxes i després d'esperar una bona estona comencem a entrar... i ens demanen el gorro de natació... mecagum tot, jo el tinc a la casa, mai ens l'havien demanat aqui per entrar a boxes, a la platja de Getaria si, però aqui no... els companys entren les coses i em van a buscar el gorro a la casa... comença l'estres.... finalment puc deixar les coses a boxes i pugem a dinar una mica de pasta i pollastre, aquest any no tinc molèsties d'estomac i sembla que aquest any això no serà un problema... descansem una mica i cap a la platja.

Natació
Ens fiquem a l'aigua a esclafar... collons que freda que està l'aigua... i a veure la sortida de les noies.
A la platja parlo amb el Jodri i la Blanca, que es el primer cop que venen, li dono algun consell a la Blanca que té una mica de por de no passar el tall de la natació.
Anem a la sortida, nervis inicials a flor de pell... tenim 2900 metres per davant... amb un mar bastant mogudet, ens han dit que hi ha ones de 2 metres... sortida com sempre per l'esquerra, intentant obrir-me per no rebre cops... però es veu que hi ha mes gent que pensa com jo i em trobo enmig d'un grup que no em deixa nedar tranquil, m'angoixo una mica... intento apartar-me dels grups i dels cops, però estic mes estona intentant evitar això que nedant, faig alguns glops d'aigua salada i finalment decideixo anar cap a la dreta, aquí tinc mes espai, però al poc torno a trobar grups que em tapen i no em deixen nedar llarg... aquest any no he entrenat la natació i se que el meu temps serà pitjor, però curiosament es veu que això d'anar esquivant gent al mar  m'ha entretingut i tinc la sensació de que la natació s'ha fet curta... en encarar la platja de Zarautz començo a veure les ones trencant i em dic, tu tranquil i procura surfejar les ones... així ho faig però a la tercera ona que surfejo en ve una darrera que em rebolca i em fa perdre de vista el cel i la terra... osties, com surto d'aquí... i com que no hi ha gaire profunditat decideixo caminar i anar xino xano fins la bici... m'agafa rampa als bessons, però procuro estirar la punta dels peus i sembla que es passa... veig a l'aigua a socorristes ajudant a treure triatletes de l'aigua... joder... això mai ho havia vist... miro en Garmin i veig que he trigat mes o menys el temps de l'any passat...(cal entrenar tant la natació???)
Bici
La sortida de l'aigua és espectacular, hi ha molta gent animant, quina passada,passo per sota les dutxes intentant treure'm la sorra i la sal del cos.
Agafo la bici i a gaudir de 81-83 kms en bici pel pais basc... ;-) la primera pujada a Meagas procuro apretar una mica, miro les gomes de la bona sort que porto al manillar i em donen força i em fan somriure ;-) vull fer les dugues voltes de 30 kms en dos hores així després tindré temps de sobres per anar als murs de Aia o com diu el Eneko Llanos, la zona de repechos... jajaja quin crack.
em trobo bé a la bici, tot i que com sempre m'avança moltissima gent en bici, no passa rés, jo a lo meu ;-) primera volta en menys d'una hora... ostres, potser he apretat massa... l'arribada a Zarautz es espectacular, el carrer que surt del poble amb tota la gent animant et fa posar els pels de punta... quina passada... surto del poble i paro a l'avituallament a omplir un bidó d'aigua i endevant... la segona volta la passo fent la goma amb una noia, una tal Ainhoa, que m'avança a les pujades i jo al pla i les baixades... en algun punt els jutges no em deixen avançar, ja que la moto no es pot apartar...ja tinc excusa... jajaja aquesta Ainhoa em posa una mica dels nervis, per que en comptes de quedar-se a la dreta va pel centre de la carretera... aiiii... arribo de nou a Zarautz, aquesta volta he trigat una mica mes de una hora, començo a notar el cansament... però em queda una hora i quart per acabar la bici així que m'ho prenc amb calma... sortida de Zarautz i començo a veure triatletes corrents... :-O i a mi em queden 20 de bici... mentre pujo veig que baixen els avions(triatletes amb bicis espectaculars)
Aquest any han fet una variant en el recorregut a veure que tal... arribo a la zona de "repechos"(rampes del 16-18 per cent) i em dic, aquest any no baixaré de la bici, com el darrer any que vem passar per aquí i els hi dedicaré la meva pujada a l'Àlex i al Pepe... ;-)
vaig pujant fent eses però bé, sense estress ni patint massa, arribo a dalt orgullós de mi ;-) baixada que no es tant baixada i tornar a pujar cap a Orio, veig que vaig bé de temps, em sobraran 7-8 minuts... 
Cursa a peu
Arribo a boxes i estan quasi totes les bicis a lloc... :-O he sigut dels mes lents... :-O emcalço les Newton i a correr... surto i veig que estic be... potser massa... miro el Garmin i veig que els kms em surten a 4:50... Òscar frena que això és molt llarg... em dic... i efectivament arribant al Malecon de Zarautz estic a punt de enrampar-me, quina por, no vull quedar-me clavat, baixo el ritme i segeuixo endevant... però a la vegada em ve un baixon important, perdo ritme i em sento sense forces... 
El segment de correr és el que menys he pogut entrenar per la inflamació del Laurus i l'artrosi de cadera que va fer que deixes de correr mes d'un mes... de fet he començat a correr el darrer mes i mig... 
La segona volta ho passo malament, però segueixo xocant les mans dels nens, m'encanta fer això... ;-) la tercera volta la començo atrapant al gran Toni Noe, un veterà de mes de 60 anys que cada any ve a Zarautz com jo, aquest any està fort i m'ha avançat al poc de sortir de l'aigua, però ara l'atrapo corrents, li pregunto que li ha passat i diu que no es troba bé, que no pot correr i just encarem el carrer principals i em diu... amb lo fotut que vaig i ara aquesta gent em faran correr... jajajaja bonissim
jo, evidentment penso el mateix... jajaja
Sortint del centre ens podem "escaquejar" i caminar alguna estoneta ;-) els ritmes meus han baixat molt, però com sempre quan començo la darrera volta m'acomiado de la gent que anima i dels triatló... no se si fins l'any que ve... 
l'arrribada a meta com sempre és un plaer i a la vegada un descans... :-) allà em trobo amb tothom, els amics d'andorra, el Jordi, la Blanca, altres triatletes Catalans i just llavors fan l'entrega de premis ;-) al poc arriba el Toni que em dona l'enhorabona i ens desitgem sort i ens acomiadem fins l'any que ve... o fins la propera ;-)
Recollim tot i comença a ploure, fa molt de fred i marxem a casa a dutxar-nos i anem al sopar de l'organització, després a prendre alguna cosa i a dormir :-)
Conclusions
Aquest any venia a treure'm el mal gust de boca dels dos anys anteriors... però no ho he aconseguit, però era d'esperar, ja que fins a darrera hora he estat dubtant si venir i no, els pocs entrenaments feien que no ho veies massa clar, però com diu el Llobet DEATH BEFORE DNF  ;-)
En algun moment i donat la meva artrosi de cadera em plantejo oblidar la mitja i llarga distància i dedicar-me a fer cosetes mes curtetes i gratificant, però ja es veura, fa dos anys pensava en deixar-ho i l'any passat vaig fer L'Ironcat... qui sap... la vida dona moltes voltes... 
potser he de tornar l'any que ve a treure'm el mal gust de boca... jajaja o aprendre a viure amb ell... jajaja
Ah! pels amants dels números aquests van ser els meus... :-O ;-)
458 GOMEZ PAU, OSCAR 151 C.E.PICORNELL- V1M
 0:51:31 (344) Natació
3:00 Transicio 1
3:14:43 (517) Bicicleta
2:44 Transició 2
1:51:01 (463) Cursa a peu
6:02:59 Temps final