Contractura al Soli quan s'estava curant la contractura al femoral...
Doncs si, després de dos mesos fotut, sembla que vaig sortint del túnel, tocarem fusta... de fet aquesta setmana ha estat la que he pogut tornar a correr sense molèsties i això és lo millor per mi, poder fer esport sense molèsties ni dolors :-)
Durant aquests dies hi ha dies de desanim, de ilusió, de frustració, de cagar-te en tot, mil i una emocions, dies que sembla que estas millor i recaus en la lesió... per al final poder recuperar les bones sensacions.
El que es curiós de quan estas fotut és que tothom sap el que et passa i el que has de fer... i arriba un moment en que això cansa... tot i que ho agraeixes per que la gent et dona consells des de l'apreci que tenen per tu, la majoria, d'altres ho diuen per que creuen estar en un estat d'iluminació superior però aquests són els menys...
Has de parar, fes bici però no corris, aprofita per nedar, es que mai descanses, es que no pares, deixa de fer esport una temporada i veuràs com se t'arregla tot,estira, no hi pensis, ves al fisio, els fisios no hi vaig mai... aquests i moltes altres han sigut les paraules, els missatges que han quedat en la meva memòria i que he sentit en aquests dos mesos...
Com ja he dit la majoria te les diuen per apreci, però n'hi ha d'altres que són dites des de la ignorància i el parlar per parlar i aquestes són les que acaben cansant...
Bé, de totes maneres gràcies a tots i a totes els que m'heu donat la vostra opinió i el vostre recolzament en aquests dos mesos.
6 comentaris:
Ai ai ai... com t'entenc.... És pitjor el dolor psicològic de no fer esport que el dolor físic... "Descansa dona, que et passes... el cos t'ho agrairà.... de tant en tant va bé parar..." Però la carretera està a rebossar i ni Déu descansa!!!!!!!!!!! A mi em passa com a tu, en moments aixi ho engegaries tot a la p*** merda.... "Paciència dona..." Ja no m'en queda... sempre estic igual, o genolls, o lligaments, o tendinitis que no es curen, ... jo que sé.... sempre ens toca patir als mateixos???? Bé, a veure si d'aqui un temps, quan ens trobem a alguna marxa, ens en podem enriure de tot aixó... ànim Óscar!!! Per cert, estem wapos amb els "tatoos".... jejeje
Jajaja i tant que ens queden be els tatus ;-) D'aqui un temps gaudirem de nou :-) si una cosa he après amb les lesions es que es qüestió de temps... S'arregla una cosa i en surt un altre i quasi tot te a veure amb estats emocionals,no et sembla Nika? ;-)
ei!!!
com m´alegra llegir això ;)
ànims my friend i a per totes aquest 2011!!!!
Gracies Jordi :-) mica en mica s'omple la pica... :-)
Doncs sí noi, estic d'acord amb tu... BONES FESTES, POQUES LESIONS I MOOOOOOOOOLTS KM !!!!!
Hey, I am checking this blog using the phone and this appears to be kind of odd. Thought you'd wish to know. This is a great write-up nevertheless, did not mess that up.
- David
Publica un comentari a l'entrada