Anem a esmorzar i el guarda del refugi ens recomana que variem una mica la ruta... Ens diu que anem tard i que la previsió indica que cap a les 16-17 hores plourà, està núvol, si anem per la ruta marcada ens agafarà la pluja quan estiguem fent el coll de Monastero i millor avui fer una ruta més suau per recuperar-nos de la pallissa del dia anterior.
Decidim fer-li cas. L'alternativa que ens proposa es baixar fins al Prat del Pierro i agafar la pista forestal que va fins el refugi J.M.Blanch. En comptes de triar 7 hores trigarem 5... Esmorzem, carreguem les motxilles i sortim del refugi, per mi el millor de tots i on millor ens han tractat.
Els primers passos són difícils i de seguida comencem la baixada cap al Prat, la baixada es em alguns trams una mica complicada fins i tot hi ha algun lloc que hi ha ferros clavats a la roca per poder agafar-se :-o l'Olga diu... Ostres ara farem una vida ferrata...jajajaja quasi, quasi...:-) jo baixo més ràpid, tot i el mal de quàdriceps que tinc i vaig parant a esperar a l'Olga que va una mica més a poc a poc, està molt cansada del dia abans. Es curiós aquesta tram PK baixes uns 400 metres i es pot observar el canvi de paisatge i vegetació a mesura que vas baixant.
Arribem al Prat i em comptes d'agafar la pista comencem a pujar per la carretera per on els taxis pugen a la gent a Sant Maurici, error, en un punt on veig uns ponts mirem el mapa i detectem que no anem per la pista... Mitja volta, hem fet més d'un km de més...
Ara si, agafem la pista, aquesta tota l'estona va pujant, en algun tram es una mica inclinat, amb L'Olga anem parlant i fent alguna broma. Però ella no està per bromes, està molt cansada...
A mitja pujada parem a menjar l'entrepa que hem agafat al Refugi i just quan reprenem el camí comencen a caure quatre gotes, jo com que no estem anant pel camí de Carros de Foc no faig fotos i com que plou tapo la càmera amb una bossa de plàstic... Cap al final del recorregut la meva companya ho passa malament, te fred, ara plou amb força... Per sort no triguem massa a arribar al refugi... Menys mal.
Ens dutxem, rentem alguna peça de roba i com que ha parat de ploure surto a fer fotos.
A l'hora del sopar coincidim altre cop amb la Basca i el Francés, ells han vingut pel camí que tocava i ens expliquen que el coll de Monastero es durillo PK hi ha terra i per cada dos passos endavant un el retrocedeixes...:-o ens queda pendent fer aquest tram algun altre dia.
Dormim millor avui més descansats, demà toca un altre cop ruta llarga i complicada, però res com el segon dia :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada